Diferència entre les revisions de "Frédéric Mistral"
| (No es mostren 21 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Frederic Mistral | + | [[Image:Clement-Frederic-Mistral.jpg|thumb|right|250px|<center>'''Frédéric Mistral''', per Felix Auguste Clement</center>]] |
| − | '''Frédéric Mistral''' ([[Maillane]] ([[Provença]]), [[8 de setembre]] de [[1830]] - [[25 de març]] de [[1914]]) [[escritor]] [[ | + | '''Frédéric Mistral''' ([[Maillane]] ([[Provença]]), [[8 de setembre]] de [[1830]] - † [[25 de març]] de [[1914]]) [[escritor]] [[França|francés]] en [[occità|llengua occitana]], i [[Premi Nobel]] de Lliteratura. |
== Biografía == | == Biografía == | ||
| − | Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de | + | Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre els anys [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de l'independència de la [[Provença]] i del [[Idioma provençal|provençal]] o "llengua dels trovadors", primera llengua lliterària d'[[Europa]] , puix fon cultivada pels [[trovadors]] en [[França]], [[Itàlia]] i [[Espanya]], ans que el [[francés]], l'[[italià]], el [[valencià]], o el [[castellà]]. |
=== ''Félibrige'' === | === ''Félibrige'' === | ||
| − | Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la | + | Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la [[llengua occitana]], aixina com un eixemple a seguir per als renaixentistes del valencià (com [[Teodor Llorente]]), del mallorquí (com Marià Aguiló), i del català (com Víctor Balaguer). En concret, Mistral i Roumanille crearen el moviment del ''[[Félibrige]] '', que promovía la llengua occitana en l'ajuda d'[[Alphonse de Lamartine]]. Este moviment de ''felibres'', de fet, acollí a Víctor Balaguer i atres poetes catalans expulsats de [[Espanya]] per [[Isabel II]], puix en aquella época eren panoccitanistes. |
| − | A través de | + | A través de la seua obra, Mistral renovà la llengua provençal, i en especial la poesía èpica provençal, fins portar-la ad un nivell de calitat lliterària comparable al que tingué durant l'[[Edat Mija]]. A banda d'escriure poesía, redactà un diccionari i texts de cançons. |
=== ''Mirèio'' === | === ''Mirèio'' === | ||
| − | + | La seua obra principal és ''[[Mirèio]] '' (Mireya), obra a la que dedicà uit anys d'esforços. Publicada en l'any [[1859]], esta obra es titula ''Mirèio'' (en lloc de ''Mirelha'') perque per imperatiu de Roumanille (el seu editor, qui probablement intentava aixina difondrè millor l'obra), Mistral usà una ortografía simplificada, fonètica, que des d'aquell moment es diu "mistraliana", en contraposició a l'ortografía "clàssica" dels trovadors migevals. ''Mireia'' conta l'amor de Vincent i la bella provençal Mireya. Esta història és equiparable a la de [[Romeu i Julieta]], encara que la llengua occitana aporta una major riquea al text al mostrar la força dels sentiments, sobre tot oralment, per mig de l'accent occità. | |
| − | [[Charles Gounod]] feu una [[òpera]] en este tema en [[1863]]. | + | [[Charles Gounod]] feu una [[òpera]] en este tema en l'any [[1863]]. |
=== Premi Nobel === | === Premi Nobel === | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Ademés de ''Mireio'', Mistral és autor d'atres obres com ''Calendal'', ''Nerte'', ''Lis isclo d’or'' ("L'illa d'or"), ''Lis oulivado'' ("Les olivades"), ''El poema del Ròdan'', obres que en conjunt fan d'ell el més important cultivador de l'occità provençal. | Ademés de ''Mireio'', Mistral és autor d'atres obres com ''Calendal'', ''Nerte'', ''Lis isclo d’or'' ("L'illa d'or"), ''Lis oulivado'' ("Les olivades"), ''El poema del Ròdan'', obres que en conjunt fan d'ell el més important cultivador de l'occità provençal. | ||
| − | Mistral recibí el [[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] en [[1904]] junt a [[José Echegaray]]. En l'import del premi creà el [[Museu Arlaten]] en [[Arlés]]. | + | Mistral recibí el [[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] en l'any [[1904]] junt a [[José Echegaray]]. En l'import del premi creà el [[Museu Arlaten]] en [[Arlés]]. |
| − | Casat en Marie-Louise Rivière, no tingué fills i morí el [[25 de març]] de [[1914]] en Maillane. | + | Casat en Marie-Louise Rivière, no tingué fills i morí el [[25 de març]] de [[1914]] en Maillane. |
== Obres == | == Obres == | ||
| − | * ''Mireio'' (Mireya) (1859) | + | * ''Mireio'' (Mireya) ([[1859]]) |
| − | * ''Calendau'' (1867) | + | * ''Calendau'' ([[1867]]) |
| − | * ''Lis isclo d’or'' (L'illa d'or) (1875) | + | * ''Lis isclo d’or'' (L'illa d'or) ([[1875]]) |
| − | * ''Nerto'' (1884), relat | + | * ''Nerto'' ([[1884]]), relat |
| − | * ''La reino Jano'' (La reina Joan) (1890), drama | + | * ''La reino Jano'' (La reina Joan) ([[1890]]), drama |
| − | * ''Lou pouemo dou rose'' (1897) | + | * ''Lou pouemo dou rose'' ([[1897]]) |
| − | * ''Moun espelido, Memori e Raconte'' (1906), memòries | + | * ''Moun espelido, Memori e Raconte'' ([[1906]]), memòries |
* ''Discours e dicho'' (1906) | * ''Discours e dicho'' (1906) | ||
| − | * ''La genesi, traducho en prouvençau'' (1910) | + | * ''La genesi, traducho en prouvençau'' ([[1910]]) |
| − | * ''Lis oulivado'' (1912) | + | * ''Lis oulivado'' ([[1912]]) |
| − | * ''Lou tresor dou felibrige'' (1878-1886) | + | * ''Lou tresor dou felibrige'' ([[1878]]-[[1886]]) |
| − | * ''Proso d’Armana'', obra pòstuma 1926-1927-1930 | + | * ''Proso d’Armana'', obra pòstuma [[1926]]-[[1927]]-[[1930]] |
| − | {{successió| títul=[[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] | | + | {{successió| títul=[[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] | periodo=[[1904]]<ref>Premio ex-aequo.</ref>| predecessor=[[Bjørnstjerne Bjørnson]] | successor=[[Henryk Sienkiewicz]]}} |
== Curiositats == | == Curiositats == | ||
| + | L'escritora chilena [[Gabriela Mistral]], adoptà el llinage d'este poeta com a seudònim. | ||
| − | [[ | + | Te un carrer i un monument en [[Valéncia]] capital, lo que demostra que els renaixentistes valencians no eren [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (com propugnen els autors pancatalanistes actuals) sino [[panoccitanisme|panoccitanistes]], i que per això parlaven de "llemosí" i no de "català". |
| − | + | Atre testimoni de que la germanor entre els renaixentistes no fon mai pancatalanista sino panoccitanista, és que encara hui, en plena [[Barcelona]] existix una escola nomenada ''Frederic Mistral'', en honor al escritor, i la revista que publica esta escola te per títul "Mirèio". | |
| − | + | == Referències == | |
| + | {{listaref}} | ||
| + | * Busquet, Raoul; Rollane, Henri (1951). «La généalogie de Mistral». Revue d'Histoire littéraire de la France 1 (1): 52-60. JSTOR 40520865 | ||
| + | * [https://www.nobelprize.org/prizes/literature/1904/summary/ «The Nobel Prize in Literature 1904». Nobel Foundation] | ||
| − | + | == Bibliografia == | |
| + | * Andre, Marius. La vie harmonieuse de Mistral | ||
| + | * Bezsonoff, Joan-Daniel. La revolta dels geperuts | ||
| + | * Camproux, Charles. Histoire de la littérature occitane | ||
| + | * Lafont, Robert. Petita istòria europèa d'occitània. Edit. Trabucaire. Canet. 2008 (inclou informació en occità de tota la cultura occitana) | ||
| + | * Lafont, robert. Mistral et l'ilusió | ||
| + | * Les écrivains célèbres, Tome III, le XIX et le XXe siècles – Editions d'art Lucien Mazenod | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
Última revisió del 17:43 17 ago 2024
Frédéric Mistral (Maillane (Provença), 8 de setembre de 1830 - † 25 de març de 1914) escritor francés en llengua occitana, i Premi Nobel de Lliteratura.
Biografía[editar | editar còdic]
Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre els anys 1848 i 1851, estudià dret en Aix-en-Provence i es convertí en defensor de l'independència de la Provença i del provençal o "llengua dels trovadors", primera llengua lliterària d'Europa , puix fon cultivada pels trovadors en França, Itàlia i Espanya, ans que el francés, l'italià, el valencià, o el castellà.
Félibrige[editar | editar còdic]
Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la llengua occitana, aixina com un eixemple a seguir per als renaixentistes del valencià (com Teodor Llorente), del mallorquí (com Marià Aguiló), i del català (com Víctor Balaguer). En concret, Mistral i Roumanille crearen el moviment del Félibrige , que promovía la llengua occitana en l'ajuda d'Alphonse de Lamartine. Este moviment de felibres, de fet, acollí a Víctor Balaguer i atres poetes catalans expulsats de Espanya per Isabel II, puix en aquella época eren panoccitanistes.
A través de la seua obra, Mistral renovà la llengua provençal, i en especial la poesía èpica provençal, fins portar-la ad un nivell de calitat lliterària comparable al que tingué durant l'Edat Mija. A banda d'escriure poesía, redactà un diccionari i texts de cançons.
Mirèio[editar | editar còdic]
La seua obra principal és Mirèio (Mireya), obra a la que dedicà uit anys d'esforços. Publicada en l'any 1859, esta obra es titula Mirèio (en lloc de Mirelha) perque per imperatiu de Roumanille (el seu editor, qui probablement intentava aixina difondrè millor l'obra), Mistral usà una ortografía simplificada, fonètica, que des d'aquell moment es diu "mistraliana", en contraposició a l'ortografía "clàssica" dels trovadors migevals. Mireia conta l'amor de Vincent i la bella provençal Mireya. Esta història és equiparable a la de Romeu i Julieta, encara que la llengua occitana aporta una major riquea al text al mostrar la força dels sentiments, sobre tot oralment, per mig de l'accent occità.
Charles Gounod feu una òpera en este tema en l'any 1863.
Premi Nobel[editar | editar còdic]
Ademés de Mireio, Mistral és autor d'atres obres com Calendal, Nerte, Lis isclo d’or ("L'illa d'or"), Lis oulivado ("Les olivades"), El poema del Ròdan, obres que en conjunt fan d'ell el més important cultivador de l'occità provençal.
Mistral recibí el Premi Nobel de Lliteratura en l'any 1904 junt a José Echegaray. En l'import del premi creà el Museu Arlaten en Arlés.
Casat en Marie-Louise Rivière, no tingué fills i morí el 25 de març de 1914 en Maillane.
Obres[editar | editar còdic]
- Mireio (Mireya) (1859)
- Calendau (1867)
- Lis isclo d’or (L'illa d'or) (1875)
- Nerto (1884), relat
- La reino Jano (La reina Joan) (1890), drama
- Lou pouemo dou rose (1897)
- Moun espelido, Memori e Raconte (1906), memòries
- Discours e dicho (1906)
- La genesi, traducho en prouvençau (1910)
- Lis oulivado (1912)
- Lou tresor dou felibrige (1878-1886)
- Proso d’Armana, obra pòstuma 1926-1927-1930
| Predecessor: Bjørnstjerne Bjørnson |
Premi Nobel de Lliteratura 1904[1] |
Successor: Henryk Sienkiewicz |
Curiositats[editar | editar còdic]
L'escritora chilena Gabriela Mistral, adoptà el llinage d'este poeta com a seudònim.
Te un carrer i un monument en Valéncia capital, lo que demostra que els renaixentistes valencians no eren pancatalanistes (com propugnen els autors pancatalanistes actuals) sino panoccitanistes, i que per això parlaven de "llemosí" i no de "català".
Atre testimoni de que la germanor entre els renaixentistes no fon mai pancatalanista sino panoccitanista, és que encara hui, en plena Barcelona existix una escola nomenada Frederic Mistral, en honor al escritor, i la revista que publica esta escola te per títul "Mirèio".
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Premio ex-aequo.
- Busquet, Raoul; Rollane, Henri (1951). «La généalogie de Mistral». Revue d'Histoire littéraire de la France 1 (1): 52-60. JSTOR 40520865
- «The Nobel Prize in Literature 1904». Nobel Foundation
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Andre, Marius. La vie harmonieuse de Mistral
- Bezsonoff, Joan-Daniel. La revolta dels geperuts
- Camproux, Charles. Histoire de la littérature occitane
- Lafont, Robert. Petita istòria europèa d'occitània. Edit. Trabucaire. Canet. 2008 (inclou informació en occità de tota la cultura occitana)
- Lafont, robert. Mistral et l'ilusió
- Les écrivains célèbres, Tome III, le XIX et le XXe siècles – Editions d'art Lucien Mazenod