Diferència entre les revisions de "Cristina Fallarás"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Cristina Fallarás Sánchez | ||
| + | | image = [[File:Cristina Fallarás.jpg|250px]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Periodista i escritora. | ||
| + | | data_naix = [[18 de març]] de [[1968]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Saragossa]], [[Aragó]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
'''Cristina Fallarás Sánchez''' ([[Saragossa]], [[18 de març]] de [[1968]]) és una escritora i periodista [[Feminisme|feminista]] espanyola. Ha rebut el Premi Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista, otorgat per l'Associació de Dònes Periodistes de Catalunya i el Premi de Periodisme feministe [[María Luz Morales]], otorgat per l'Observatori Cultural de Gènero i la Fundació Catalunya-La Pedrera. | '''Cristina Fallarás Sánchez''' ([[Saragossa]], [[18 de març]] de [[1968]]) és una escritora i periodista [[Feminisme|feminista]] espanyola. Ha rebut el Premi Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista, otorgat per l'Associació de Dònes Periodistes de Catalunya i el Premi de Periodisme feministe [[María Luz Morales]], otorgat per l'Observatori Cultural de Gènero i la Fundació Catalunya-La Pedrera. | ||
| Llínea 7: | Llínea 18: | ||
Cristina Fallarás estudià [[Periodisme]] en l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fon redactora en cap de l'edició catalana de ''[[El Mundo]]'' i treballà també en les redaccions de la ''[[Cadena Ser]]'', ''[[Ràdio Nacional d'Espanya]]'' (RNE), ''[[El Periódico de Cataluña]]'', ''[[Antena 3]]'' i ''[[Telecinco]]''. | Cristina Fallarás estudià [[Periodisme]] en l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fon redactora en cap de l'edició catalana de ''[[El Mundo]]'' i treballà també en les redaccions de la ''[[Cadena Ser]]'', ''[[Ràdio Nacional d'Espanya]]'' (RNE), ''[[El Periódico de Cataluña]]'', ''[[Antena 3]]'' i ''[[Telecinco]]''. | ||
| − | Participà en el disseny de la redacció del proyecte periodístic del periòdic ''[[ADN]]'', pertanyental [[Grup Planeta]], del que fon cofundadora i a on va eixercir de subdirectora fins a l'any [[2008]]. Des del 27 de novembre de [[2006]] fins al 19 de febrer de [[2012]] escrigué en un [[blog]] sobre les seues reflexions i experiències. Des de setembre de [[2016]] fins al febrer de [[2017]], fon directora de la versió digital del ''[[Diario 16]]'', i va anunciar la seua dimissió apuntant des del seu conte de [[Twitter]] que les condicions laborals propostes per l'empresa editora resultaven inacceptables. En juliol de [[2018]], fon proposta, sense aplegar a ser-ho, consellera de ''[[RTVE]]'' a instàncies del partit polític [[Podemos]] (Podem, en valencià). En els últims anys, ha participat com a analista en distints programes televisius. | + | Participà en el disseny de la redacció del proyecte periodístic del periòdic ''[[ADN]]'', pertanyental [[Grup Planeta]], del que fon cofundadora i a on va eixercir de subdirectora fins a l'any [[2008]]. Des del [[27 de novembre]] de [[2006]] fins al [[19 de febrer]] de [[2012]] escrigué en un [[blog]] sobre les seues reflexions i experiències. Des de [[setembre]] de l'any [[2016]] fins al febrer de [[2017]], fon directora de la versió digital del ''[[Diario 16]]'', i va anunciar la seua dimissió apuntant des del seu conte de [[Twitter]] que les condicions laborals propostes per l'empresa editora resultaven inacceptables. En [[juliol]] de l'any [[2018]], fon proposta, sense aplegar a ser-ho, consellera de ''[[RTVE]]'' a instàncies del partit polític [[Podemos]] (Podem, en valencià). En els últims anys, ha participat com a analista en distints programes televisius. |
=== Escritora === | === Escritora === | ||
| − | En l'any [[2011]], publicà la novela ''Les chiquetes perdudes'' en la que ha conseguit dos premis i la va convertir en la primera dòna en guanyar el [[Premi Hammett]] que otorga la [[Semana Negra de Gijón]]. També fon guardonada en [[2011]] en el Premi de Novela curta de [[Barbastro]] per la seua novela breu ''Últims dies en el Lloc de l'Est''. | + | En l'any [[2011]], publicà la novela ''Les chiquetes perdudes'' en la que ha conseguit dos premis i la va convertir en la primera dòna en guanyar el [[Premi Hammett]] que otorga la [[Semana Negra de Gijón]]. També fon guardonada en l'any [[2011]] en el Premi de Novela curta de [[Barbastro]] per la seua novela breu ''Últims dies en el Lloc de l'Est''. |
== Activisme i política == | == Activisme i política == | ||
| − | ( | + | Per mig d'ensajos, llibres, conferències i artículs periodístics Fallaràs sempre ha estat vinculada al feminisme i a la lluita pels drets i l'igualtat de les dònes. Des de març de [[2011]] fins a juny de [[2015]], fon una de les autores de "Ellas", el blog del diari ''[[El Mundo]]'' sobre drets de les dònes i igualtat. Fallaràs no defén l'abolició de la [[prostitució]]. |
| + | |||
| + | Forma part del colectiu artístic fundat per [[Fernando Marías Amondo]], nomenat ''Hijos de Mary Shelley''. En ell, va participar en les sessions d'homenage a la pionera feminista [[Mary Wollstonecraft]] i en el llibre titulat ''Wollstonecraft. Filles de l'horisó'', a on també figuren atres escritores com [[Espido Freire]], [[Paloma Pedrero]], [[Nuria Varela]], [[Cristina Cerrada]], [[Eva Díaz Riobello]], [[María Zaragoza]], [[Raquel Lanseros]] i [[Vanessa Montfort]]. | ||
| + | |||
| + | El [[26 d'abril]] de [[2018]], va llançar el [[hashtag]] #Cuéntalo. Va produir prop de tres millons de [[Tuit|tuits]] dels quals més de 50.000 són testimonis de violacions, abusos o acossament. | ||
| + | |||
| + | El [[27 d'agost]] de l'any [[2023]], en el hashtag #SeAcabó, despuix de la polèmica del [[Cas Rubiales]], va començar a compartir en les seues rets socials els testimonis de dònes víctimes d'acossament, violacions i abusos. A raïl d'est incident, Fallaràs va participar en el documental ''Espanjalainen suudelma'' (El bes espanyol) en la televisió pública finlandesa YLE, junt en atres figures feministes com la periodista [[Natalia Torrente]] del mig de comunicació ''Relevo'', l'actriu [[Pamela Palenciano]], la politòloga i periodista [[Irene Zugasti Hervás|Irene Zugasti]] o la juge [[Victoria Rosell]], entre unes atres. | ||
| + | |||
| + | En l'àmbit polític formà part del grup fundador del moviment cívic Catalunya Sigle XXI, impulsat per [[Pasqual Maragall]] fundat en l'any [[1999]]. En juliol de [[2018]], fon proposta com a consellera de [[RTVE]] a instàncies del partit polític [[Podemos]] (en valencià, Podem]]. En les eleccions municipals de [[2019]] es va anunciar que participaria tancant simbòlicament la llista de Barcelona en Comú encapçalada per [[Ada Colau]]. | ||
| + | |||
| + | Cristina Fallarás també participa en programes de debat en televisió (''[[8tv]]'', ''[[La Sexta]]'', ''[[Telecinco]]'', ''[[Cuatro]]'', ''[[Telemadrid]]'' o ''[[TV3]]''). | ||
| + | |||
| + | == Obra == | ||
| + | |||
| + | * ''Rupturas'', Urano, 2003 | ||
| + | * ''No acaba la noche'', Planeta, 2006 | ||
| + | * ''Así murió el poeta Guadalupe'', Alianza, 2009 | ||
| + | * ''Las niñas perdidas'', Roca Editorial, 2011 | ||
| + | * ''Últimos días en el Puesto del Este'', DVD ediciones, 2011 | ||
| + | * ''A la puta calle: Crónica de un desahucio'', Bronce Editorial, 2013 | ||
| + | * ''Honrarás a tu padre y a tu madre'', Anagrama, 2018 | ||
| + | * ''Ahora contamos nosotras'', Anagrama, 2019 | ||
| + | * ''Posibilidad de un nido'', Esto No Es Berlín, 2020 | ||
| + | * ''El evangelio según María Magdalena'', Penguin Random House, 2021 | ||
| + | * ''La Loca'', Penguin Random House, 2022 | ||
| + | |||
| + | == Premis i reconeiximents == | ||
| + | |||
| + | * Finalista del Premi Hammett 2010 en ''Aixina va morir el poeta Guadalupe'' | ||
| + | * Premi de Novela Negra L'H Confidencial 2011 per ''Les chiquetes perdudes'' | ||
| + | * Premi Ciutat de Barbastro de Novela Breu 2011 per ''Últims dies en el Lloc de l'Este'' | ||
| + | * Premi Hammett 2012 (Semana Negra de Gijón) per ''Les chiquetes perdudes'' | ||
| + | * En l'any [[2018]], Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista, otorgat per l'Associació de Dònes Periodistes de Catalunya. | ||
| + | * En l'any [[2019]], va rebre el Premi de Periodisme feministe [[María Luz Morales]], otorgat per l'Observatori Cultural de Gènero, la Fundació Catalunya la Pedrera i la colaboració del periòdic ''Ara'', per l'artícul ''Femení Funeral: el llamentable reconte de les dònes assessinades durant 2017'' publicat en el diari ''Público''. | ||
| + | * En l'any [[2020]], el Ministeri d'Igualtat, en motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dònes, va reconéixer la seua llabor en l'erradicació de la violència contra les dònes per l'iniciativa en concienciació social #Cuéntalo. | ||
| + | * En l'any [[2023]], va rebre el Premi Periodiste gat cerval en la primera edició dels Premis Gats cervals Morades (''Premios Linces Moradas''), estos premis són otorgats per l'Institut República i Democràcia, per a reconéixer el “compromís social i el treball per una societat més justa, igualitària i democràtica. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Cristina Fallarás}} | ||
| + | |||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cristina_Fallar%C3%A1s Cristina Fallarás en Wikipedia] | ||
| + | * [https://www.20minutos.es/television/quien-es-cristina-fallaras-colaboradora-de-ya-es-mediodia-periodista-escritora-y-activista-por-los-derechos-de-las-mujeres-inigo-errejon-5127524/ Quién es Cristina Fallarás, la periodista que utiliza su Instagram para denunciar violencias machistas - ''20 minutos''] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Última revisió del 12:21 2 nov 2024
| Cristina Fallarás Sánchez | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodista i escritora. | ||
| Naiximent: | 18 de març de 1968 | ||
| Lloc de naiximent: | Saragossa, Aragó, Espanya | ||
Cristina Fallarás Sánchez (Saragossa, 18 de març de 1968) és una escritora i periodista feminista espanyola. Ha rebut el Premi Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista, otorgat per l'Associació de Dònes Periodistes de Catalunya i el Premi de Periodisme feministe María Luz Morales, otorgat per l'Observatori Cultural de Gènero i la Fundació Catalunya-La Pedrera.
Biografia[editar | editar còdic]
Trayectòria periodística[editar | editar còdic]
Cristina Fallarás estudià Periodisme en l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fon redactora en cap de l'edició catalana de El Mundo i treballà també en les redaccions de la Cadena Ser, Ràdio Nacional d'Espanya (RNE), El Periódico de Cataluña, Antena 3 i Telecinco.
Participà en el disseny de la redacció del proyecte periodístic del periòdic ADN, pertanyental Grup Planeta, del que fon cofundadora i a on va eixercir de subdirectora fins a l'any 2008. Des del 27 de novembre de 2006 fins al 19 de febrer de 2012 escrigué en un blog sobre les seues reflexions i experiències. Des de setembre de l'any 2016 fins al febrer de 2017, fon directora de la versió digital del Diario 16, i va anunciar la seua dimissió apuntant des del seu conte de Twitter que les condicions laborals propostes per l'empresa editora resultaven inacceptables. En juliol de l'any 2018, fon proposta, sense aplegar a ser-ho, consellera de RTVE a instàncies del partit polític Podemos (Podem, en valencià). En els últims anys, ha participat com a analista en distints programes televisius.
Escritora[editar | editar còdic]
En l'any 2011, publicà la novela Les chiquetes perdudes en la que ha conseguit dos premis i la va convertir en la primera dòna en guanyar el Premi Hammett que otorga la Semana Negra de Gijón. També fon guardonada en l'any 2011 en el Premi de Novela curta de Barbastro per la seua novela breu Últims dies en el Lloc de l'Est.
Activisme i política[editar | editar còdic]
Per mig d'ensajos, llibres, conferències i artículs periodístics Fallaràs sempre ha estat vinculada al feminisme i a la lluita pels drets i l'igualtat de les dònes. Des de març de 2011 fins a juny de 2015, fon una de les autores de "Ellas", el blog del diari El Mundo sobre drets de les dònes i igualtat. Fallaràs no defén l'abolició de la prostitució.
Forma part del colectiu artístic fundat per Fernando Marías Amondo, nomenat Hijos de Mary Shelley. En ell, va participar en les sessions d'homenage a la pionera feminista Mary Wollstonecraft i en el llibre titulat Wollstonecraft. Filles de l'horisó, a on també figuren atres escritores com Espido Freire, Paloma Pedrero, Nuria Varela, Cristina Cerrada, Eva Díaz Riobello, María Zaragoza, Raquel Lanseros i Vanessa Montfort.
El 26 d'abril de 2018, va llançar el hashtag #Cuéntalo. Va produir prop de tres millons de tuits dels quals més de 50.000 són testimonis de violacions, abusos o acossament.
El 27 d'agost de l'any 2023, en el hashtag #SeAcabó, despuix de la polèmica del Cas Rubiales, va començar a compartir en les seues rets socials els testimonis de dònes víctimes d'acossament, violacions i abusos. A raïl d'est incident, Fallaràs va participar en el documental Espanjalainen suudelma (El bes espanyol) en la televisió pública finlandesa YLE, junt en atres figures feministes com la periodista Natalia Torrente del mig de comunicació Relevo, l'actriu Pamela Palenciano, la politòloga i periodista Irene Zugasti o la juge Victoria Rosell, entre unes atres.
En l'àmbit polític formà part del grup fundador del moviment cívic Catalunya Sigle XXI, impulsat per Pasqual Maragall fundat en l'any 1999. En juliol de 2018, fon proposta com a consellera de RTVE a instàncies del partit polític Podemos (en valencià, Podem]]. En les eleccions municipals de 2019 es va anunciar que participaria tancant simbòlicament la llista de Barcelona en Comú encapçalada per Ada Colau.
Cristina Fallarás també participa en programes de debat en televisió (8tv, La Sexta, Telecinco, Cuatro, Telemadrid o TV3).
Obra[editar | editar còdic]
- Rupturas, Urano, 2003
- No acaba la noche, Planeta, 2006
- Así murió el poeta Guadalupe, Alianza, 2009
- Las niñas perdidas, Roca Editorial, 2011
- Últimos días en el Puesto del Este, DVD ediciones, 2011
- A la puta calle: Crónica de un desahucio, Bronce Editorial, 2013
- Honrarás a tu padre y a tu madre, Anagrama, 2018
- Ahora contamos nosotras, Anagrama, 2019
- Posibilidad de un nido, Esto No Es Berlín, 2020
- El evangelio según María Magdalena, Penguin Random House, 2021
- La Loca, Penguin Random House, 2022
Premis i reconeiximents[editar | editar còdic]
- Finalista del Premi Hammett 2010 en Aixina va morir el poeta Guadalupe
- Premi de Novela Negra L'H Confidencial 2011 per Les chiquetes perdudes
- Premi Ciutat de Barbastro de Novela Breu 2011 per Últims dies en el Lloc de l'Este
- Premi Hammett 2012 (Semana Negra de Gijón) per Les chiquetes perdudes
- En l'any 2018, Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista, otorgat per l'Associació de Dònes Periodistes de Catalunya.
- En l'any 2019, va rebre el Premi de Periodisme feministe María Luz Morales, otorgat per l'Observatori Cultural de Gènero, la Fundació Catalunya la Pedrera i la colaboració del periòdic Ara, per l'artícul Femení Funeral: el llamentable reconte de les dònes assessinades durant 2017 publicat en el diari Público.
- En l'any 2020, el Ministeri d'Igualtat, en motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dònes, va reconéixer la seua llabor en l'erradicació de la violència contra les dònes per l'iniciativa en concienciació social #Cuéntalo.
- En l'any 2023, va rebre el Premi Periodiste gat cerval en la primera edició dels Premis Gats cervals Morades (Premios Linces Moradas), estos premis són otorgats per l'Institut República i Democràcia, per a reconéixer el “compromís social i el treball per una societat més justa, igualitària i democràtica.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cristina Fallarás.