Diferència entre les revisions de "Eliseu Climent"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 4: Llínea 4:
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
−
| ocupació = Empresari i polític.
+
| ocupació = Empresari, editor i polític.
 
| data_naix = [[1940]]   
 
| data_naix = [[1940]]   
 
| lloc_naix = [[Llombay]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_naix = [[Llombay]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort =  
 
| lloc_mort =  
 
}}
 
}}
−
'''Eliseu Climent i Corberà''' ([[Llombay]], [[Ribera Alta]], [[1940]] ) és un empresari i polític, promotor d'un ''[[lobby]] '' mediàtic [[pancatalanisme|pancatalaniste]].
+
'''Eliseu Climent i Corberà''' ([[Llombay]], [[Ribera Alta]], [[1940]] ) és un empresari, editor i polític, promotor d'un ''[[lobby]] '' mediàtic [[pancatalanisme|pancatalaniste]].
  
 
==Biografia==
 
==Biografia==
Llínea 46: Llínea 46:
  
 
== Cites ==
 
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).
 +
 +
Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...
 +
 +
La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu:
 +
 +
'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'
 +
 +
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}}
 +
 +
{{Cita|''Climent lleva viviendo de la sopa boba del catalanismo desde su más tierna juventud, si su aparato propagandístico de 'El Temps', Edicions del País Valencià, Institut Ignasi Villalonga, Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, Acció Cultural del País Valencià y algunas más tuvieran que competir en un mercado libre, estarían todas en quiebra, en su momento fue el representante político de Convergència i Unió en Valencia ahora sin solución de continuidad lo es de Esquerra Republicana de Cataluña, que en los tres años que ha permanecido en el tripartito le ha dado algo más de cuatro millones de euros para que continúe haciendo apostolado del catalán en la Comunitat. La verdad es que con los magros resultados obtenidos por la escasa conversión del personal a las ideas y tradiciones del catalanismo le deberían retirar del asunto por inútil. Anda ahora el bueno (sic) de Eliseu empeñado en que Esquerra Unida, el Bloc y Els Verds se presenten unidos en las próximas elecciones autonómicas para tratar de superar el famoso 5% que los nacionalistas no consiguen rebasar...''|'Eliseu Climent, un vividor del catalanismo', per Eduardo Alcalde (''[[Las Provincias]]'', 29.5.2006)}}
  
 
{{Cita|Finalisada l'etapa preautonomica i fins a l'any [[2001]] el valencianisme politic tingue representacio en les [[Corts Valencianes]]. Tots recordem al partit [[Unio Valenciana]] i com en el carismatic [[Vicent González Lizondo]], tingue la clau de la governabilitat en el Regne. El denominat “[[Pacte del Pollastre|pacte del pollastre]]” entre Unio Valenciana i el [[Partit Popular]] provocà el trencament del partit nacionaliste valencià i , des de llavors, el valencianisme politic no ha alçat el cap. La vergonyosa actuacio de molts politics d'Unio Valenciana al passar-se'n al Partit Popular, per detentar algun carrec de dubtosa importancia en la Generalitat Valenciana, deixà al partit valencianiste ferit de mort...  
 
{{Cita|Finalisada l'etapa preautonomica i fins a l'any [[2001]] el valencianisme politic tingue representacio en les [[Corts Valencianes]]. Tots recordem al partit [[Unio Valenciana]] i com en el carismatic [[Vicent González Lizondo]], tingue la clau de la governabilitat en el Regne. El denominat “[[Pacte del Pollastre|pacte del pollastre]]” entre Unio Valenciana i el [[Partit Popular]] provocà el trencament del partit nacionaliste valencià i , des de llavors, el valencianisme politic no ha alçat el cap. La vergonyosa actuacio de molts politics d'Unio Valenciana al passar-se'n al Partit Popular, per detentar algun carrec de dubtosa importancia en la Generalitat Valenciana, deixà al partit valencianiste ferit de mort...  

Última revisió del 07:30 17 oct 2024

Eliseu Climent i Corberà
Eliseu Climent
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Empresari, editor i polític.
Naiximent: 1940
Lloc de naiximent: Llombay, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Eliseu Climent i Corberà (Llombay, Ribera Alta, 1940 ) és un empresari, editor i polític, promotor d'un lobby mediàtic pancatalaniste.

Biografia[editar | editar còdic]

Estudià dret en l'Universitat de Valéncia, i allí fon captat pel rogle de Sanchis Guarner i Joan Fuster i publicà les revistes Diàleg (1960) i Concret (1962). En 1968 fundà l’editorial Tres i Quatre, per a fomentar el pancatalanisme entre els valencians, i en 1972, creà els Premis Octubre, un certamen lliterari per a incentivar entre els valencians la compra i llectura de llibres pancatalanistes.

Per atra banda, Climent fon un activiste polític durant el tardofranquisme i la transició espanyola, i fon ú dels fundadors del Partit Socialista Valencià, precursor del PSPV-PSOE) sent ú dels redactors del nomenat “Estatut d'Elig” de 1975.

Ya en l'any 1978, fundà Acció Cultural del País Valencià (ACPV) una societat que es declara independent, pero que en la pràctica està totalment condicionada per les contínues subvencions d’organismes catalans com la Generalitat de Catalunya i l’Òmnium cultural, i d'entitats bancàries catalanes com La Caixa o Caixa Catalunya. Joan Fuster fon el primer president d’ACPV; i Climent fon el secretari general i, des de 1999, el president.

Posteriorment, en l'any 1984, Climent escomençà a publicar la revista semanal El Temps (que feu una tirada de més de 25.000 eixemplars en l'any 2000), i ficà (de forma illegal) repetidors de televisió en diferents punts de la geografia valenciana per a vore la cadena catalana TV3. Aixina i tot, tant el govern de Joan Lerma, com els d'Eduardo Zaplana, José Luis Olivas i Francisco Camps, sempre feren la vista grossa ad este fet i mai tancaren les emissions illegals d'esta cadena en terres valencianes, continuant hui les seues emissions en l'aquiescència del Partit Popular.

Animat per esta situació d'impunitat llegal, creà la cadena pancatalanista Info TV.

En 1995 agarrà el control de la revista fallera Pensat i Fet , que no es publicava des de 1972, per a fer proselitisme entre el món faller, que tradicionalment ha segut un reducte de valenciania poc propici a les idees catalanistes.

Per mig de subvencions i donacions catalanes, comprà i restaurà els almagasens comercials d'El Siglo Valenciano, per a convertir-los en la seu central de ACPV, la referida revista El Temps i d'entitats pancatalanistes,[1] ademés d'uns atres organismes paralels de son particular empori personal.

En l'actualitat és membre fundador de la Fundació Josep Renau, que custodia i difon l'obra del famós cartelliste valencià Josep Renau, és president de la Fundació Ausias March i de l'Institució Cívica de Pensament Joan Fuster, plataforma que (com totes les creades per Climent) intenta impulsar els països catalans a base de subvencions catalanes.

En 2010, les investigacions de corrupció del Caso Pretoria desvelaven subvencions irregulars a entitats de d'Eliseu Climent per part d'ajuntaments governats pel PSC, amparades en una suposta llínea editorial critica en el govern valencià i en intenció política de desgastar al PPCV.[2][3][4]

Premis i guardons[editar | editar còdic]

Eliseu Climent (tercer per l'esquerra) junt en Carme Forcadell i Muriel Casals en una manifestació independentista en Barcelona

Com a premi a la gran promoció de Catalunya, sa cultura, i el pancatalanisme, que Climent ha realisat entre els valencians des de 1960, la Generalitat de Catalunya li concedí en 1983 la Creu de Sant Jordi, i en 1989 el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, entre atres.

En 1992, fon nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral El Micalet, l’única entitat no catalana de certa rellevància que li ha premiat.

En l'any 2023 la Generalitat catalana li concedí la Medalla d'Or de la Generalitat pel seu "compromís per la cultura i llengua catalanes".

Crítiques[editar | editar còdic]

Els sectors valencianistes el consideren un renegat i un venut, enemic del poble i la cultura valenciana; mentres que alguns sectors del pancatalanisme simplement el consideren un frau, per utilisar el pancatalanisme en fins lucratius. Aixina i tot, Climent, sempre ha negat beneficiar-se d'estes subvencions a títul personal; pero és evident que si Eliseu Climent no rebera subvencions des de Catalunya ni respal institucional, son empori editorial (i per tant la renda personal derivada d'ell) estaria acabat, puix la societat valenciana rebuja el pancatalanisme

Cites[editar | editar còdic]

1961. La revista 'Serra d'Or' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el catalanisme en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, Lengua Valenciana, una lengua suplantada. Mª Teresa Puerto Ferre. Diputación de Valencia, 2006).

Alli apareixen entre uns atres: Eliseu Climent, M. Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Sunyer, Joan Francesc Mira, Antoni Martí, Joan Reglà, Adrian Espí, Enric Valor, Alfons Cucó, Ricart Pérez Casado, etc...

La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste A. Gramsci, fundador del partit comuniste italià, quan diu:

'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'

Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.
'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per Mª Teresa Puerto (Valéncia, 2005)
Climent lleva viviendo de la sopa boba del catalanismo desde su más tierna juventud, si su aparato propagandístico de 'El Temps', Edicions del País Valencià, Institut Ignasi Villalonga, Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, Acció Cultural del País Valencià y algunas más tuvieran que competir en un mercado libre, estarían todas en quiebra, en su momento fue el representante político de Convergència i Unió en Valencia ahora sin solución de continuidad lo es de Esquerra Republicana de Cataluña, que en los tres años que ha permanecido en el tripartito le ha dado algo más de cuatro millones de euros para que continúe haciendo apostolado del catalán en la Comunitat. La verdad es que con los magros resultados obtenidos por la escasa conversión del personal a las ideas y tradiciones del catalanismo le deberían retirar del asunto por inútil. Anda ahora el bueno (sic) de Eliseu empeñado en que Esquerra Unida, el Bloc y Els Verds se presenten unidos en las próximas elecciones autonómicas para tratar de superar el famoso 5% que los nacionalistas no consiguen rebasar...
'Eliseu Climent, un vividor del catalanismo', per Eduardo Alcalde (Las Provincias, 29.5.2006)
Finalisada l'etapa preautonomica i fins a l'any 2001 el valencianisme politic tingue representacio en les Corts Valencianes. Tots recordem al partit Unio Valenciana i com en el carismatic Vicent González Lizondo, tingue la clau de la governabilitat en el Regne. El denominat “pacte del pollastre” entre Unio Valenciana i el Partit Popular provocà el trencament del partit nacionaliste valencià i , des de llavors, el valencianisme politic no ha alçat el cap. La vergonyosa actuacio de molts politics d'Unio Valenciana al passar-se'n al Partit Popular, per detentar algun carrec de dubtosa importancia en la Generalitat Valenciana, deixà al partit valencianiste ferit de mort...

[...]

Un eixemple clar d'estes iniciatives truncades ultimament el podem trobar en el diari Valencia hui copropietat de Joan Lladró i Dolç, el qual ha desaparegut la seua edicio de paper. Este diari, de capital netament valencià, ha segut l'unic diari del Regne de Valencia que ha vist com la Generalitat Valenciana li negava la propaganda institucional que ad atres diaris impresos de capital catala, vasc o madrileny si que rebien; o vore com tambe a editorials com la del millonari pancatalaniste Eliseu Climent l'omplin les bojaques de subvencions en diners publics. ¡I despres diuen que son valencianistes!
Y Eliseu Climent, siempre enfrente. Eliseu es un maniobrero como pocos, la verdad, pero tengo buen recuerdo de él. Hasta participé como jurado en unos Premis Octubre de Periodismo y me manipuló por primera y última vez... Lo bueno del paso del tiempo es que deja lo mejor y lo malo tiendes a archivarlo. Pero si no hubiera existido él habría habido otro. Él era un mandado de Jordi Pujol y de los presupuestos de la Generalitat Catalana.
Entrevista a María Consuelo Reyna (Levante-EMV, 10.10.2010)

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ «Un gran procesador de subvenciones». ABC.
  2. ↑ http://www.valenciaenferia.com/noticias//not332375.html
  3. ↑ http://www.vozbcn.com/2010/05/27/19935/eliseu-climent-caso-pretoria/
  4. ↑ http://www.abc.es/20100529/valencia-valencia/climent-recabo-fondos-trama-20100529.html

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eliseu_Climent&oldid=358778»