Diferència entre les revisions de "Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana"

Última revisió del 12:10 30 set 2024

Portada del llibre

Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana és el títul d'un llibre de l'autor Josep Maria Guinot, filòlec i llingüiste castellonenc.

Ficha del llibre[editar | editar còdic]

Títul: Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana.
Autor: Josep Maria Guinot i Galan.
Editorial: Lo Rat Penat
Edició: Valéncia, 1987.
Idioma: Valencià.
ISBN: 84-398-8660-8.

Índex[editar | editar còdic]

Prolec...............................................................................

Nota Preliminar

    La Llengua Valenciana...........................................................

    1.- Area geografica del valencia................................................

    2.- Denominacio de la llengua...................................................

    3.- El valencia, llengua, no dialecte...........................................

    Introduccio a la Gramatica......................................................

         PRIMERA PART                         FONETICA

Capitul I, Nocions generals..........................................................

Capitul II, Fonetica valenciana......................................................

    Alfabet

    Sistema de signes fonetics

    Les vocals......................................................................

    Els diftoncs i triftoncs

    Les consonants..................................................................

    1.- Sons bilabials

    2.- Sons labio-dentals

    3.- Sons dentals

    4.- Consonants alveolars

    5.- Consonants palatals

    6.- Consonants velars

    7.- La silaba

         SEGONA PART                         ORTOGRAFIA

Capitul III...........................................................................

    1.- Abecedari

    2.- Us de les consonants

    3.- L'accent grafic

    4.- La dieresis

    5.- Finals de renglo

    6.- L'elisio grafica. Apostrof

    7.- El guionet

         TERCERA PART                         MORFOLOGIA

Capitul IV. L'articul.................................................................

    Classes d'articul

Capitul V. El substantiu..............................................................

    Genero
    Formacio del plural

Capitul VI. L'adjectiu calificatiu....................................................

    Formacio del femeni

    Formacio del plural

    Graus de significacio

Capitul VII. Formacio de derivats dels noms...........................................

    Adverbialisacio i substantivisacio dels adjectius

Capitul VIII. Adjectius demostratius i possessius.....................................

Capitul IX. Adjectius numerals, quantitatius i indefinits.............................

Capitul X. Adjectius interrogatius, exclamatius i relatius............................

Capitul XI. Pronom personal...........................................................

Capitul XII. Els atres pronoms........................................................

    1.- Demostratius

    2.- Possessius

    3.- Indefinits

    4.- Relatius

    5.- Interrogatius i exclamatius

Capitul XIII. El verp..................................................................

    1.- Generalitats

    2.- Modos, temps, persones i numero

Capitul XIV. Conjugacio dels verps.....................................................

    Verps auxiliars...................................................................

    1.- Conjugacio

    2.- El verp HAVER

    3.- El verp SER

Capitul XV. Conjugacio regular.........................................................

    1.- Primera conjugacio: amar

    2.- Segona conjugacio: vencer

     Segona conjugacio: perdre

    3.- Tercera conjugacio: sentir

     Tercera conjugacio: servir

    4.- Resum de les caracteristiques dels verps regulars

    5.- Conjugacio passiva

    6.- Forma reflexiva

Capitul XVI. Els verps irregulars......................................................

    1.- Irregularitats aparents

    2.- Irregularitats de la 1ª conjugacio

    3.- Irregularitats de la 2ª conjugacio

    4.- Irregularitats de la 3ª conjugacio

Capitul XVII. Verps defectius, impersonals i d'obligacio. Participi....................

    1.- Defectius

    2.- Impersonals

    3.- Formes d'obligacio

    4.- Participis

Capitul XVIII. Principals models de verps d´irregularitat aparent o real................

    Llista de verps irregulars per orde alfabetic

Capitul XIX. L'adverbi..................................................................

    Classes

Capitul XX. La preposicio...............................................................

    Classes

Capitul XXI. La conjuncio i la interjeccio..............................................

    Classes

         QUARTA PART                         SINTAXIS

Capitul XXII. L'oracio..................................................................

Capitul XXIII. Estructura de l'oracio...................................................

    Categories gramaticals

Capitul XXIV. La concordancia...........................................................

Capitul XXV. Regim i construccio........................................................

Capitul XXVI. Funcions sintactiques.....................................................

    L'adjectiu calificatiu

Capitul XXVII. Els determinants.........................................................

    L'articul indefinit

Capitul XXVIII. L'adjectiu determinatiu.................................................

Capitul XXIX El pronom personal.........................................................

    Les formes debils

    Els pronoms adverbials

Capitul XXX. Pronoms relatius...........................................................

    El pronom relatiu

    El pronom adverbial ON o AON

Capitul XXXI. El verp...................................................................

    L'oracio simple

    Classes d'oracions

Capitul XXXII. El verp (continuacio)....................................................

    Estructura i caracteristiques

    Veu, aspecte, modo, temps

Capitul XXXIII. Els modos personals.....................................................

    L'indicatiu. Temps

Capitul XXXIV. El condicional...........................................................

Capitul XXXV. El subjuntiu i l'imperatiu................................................

Capitul XXXVI. Verps auxiliars..........................................................

Capitul XXXVII. Les perifrasis verbals..................................................

Capitul XXXVIII. Les formes nominals del verp...........................................

    L'infinitiu

Capitul XXXIX. El Gerundi................................................................

Capiutl XL. El Participi.................................................................

Capitul XLI. L'Adverbi...................................................................

Capitul XLII. La Preposicio..............................................................

Capitul XLIII. Conjuncio i interjeccio...................................................

Capitul XLIV. Sintaxis de l'oracio composta..............................................

    Oracions yuxtapostes

    Oracions coordinades: copulatives, distributives, disjuntives, adversatives, ilatives i consecutives

Capitul XLV. La subordinacio.............................................................

    Modos de subordinacio

    Concordancia de temps

Capitul XLVI. Oracions subordinades en particular........................................

    Oracions substantives, subjecte i complement directe

    Oracions complement indirecte (finals)

    Interrogatives indirectes

    Oracions complement circunstancial

Capitul XLVII. Oracions d'adjectiu o relatives...........................................

Capitul XLVIII. Oracions adverbials (circumstancials)....................................

    De lloc, de temps, modals

Capitul XLIX. Oracions adverbials........................................................

    Comparatives

    Consecutives

Capitul L. Oracions adverbials...........................................................

    Oracions condicionals

    Oracions causals

    Construccio absoluta

         QUINTA PART                    SINTAXIS FIGURADA

Capitul LI. La Sintaxis figurada.........................................................

    Anastrofe i Enalage

    Hiperbato

    L'elipsis

    El pleonasme

    La silepsis

Capitul LII. Vicis de diccio...............................................................

    El barbarisme

    Paraules estranyes

    El solecisme

    Atres vicis

         SEXTA PART               FORMACIO DE PARAULES

Capitul LIII. Enriquiment...................................................................

    L'habilitacio

    La derivacio

    Els sufixos. La formacio per sufixos de noves paraules

    Infixos i prefixos

    La composicio

    La parasintesis

    APENDIX:

    I Taula de combinacions binaries de pronoms...................................

    II Taula sinoptica dels sufixos valencians....................................

Sinopsis[editar | editar còdic]

El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'En Josep Maria Guinot sobre la gramàtica de la llengua valenciana que inclou fonètica, ortografia, morfologia i sintaxis. El llibre està prologat per Joan Gil i Barberà, president de l'entitat cultural valenciana i centenària Lo Rat Penat.

Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un Ausias March, un Joanot Martorell, un Jaume Roig, un Jordi de Sant Jordi, un Roiç de Corella, una Isabel de Villena, o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.

Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Revisió de 12:09 30 set 2024 (editar) Xavier (Discussió \| contribucions) (→‎Sinopsis) ← Edició anterior		Última revisió del 12:10 30 set 2024 (editar) (desfer) Xavier (Discussió \| contribucions) (→‎Sinopsis)
Llínea 353:		Llínea 353:


−	El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'[[Josep Maria Guinot\|En Josep Maria Guinot]] sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia]] i [[sintaxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].	+	El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'[[Josep Maria Guinot\|En Josep Maria Guinot]] sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia llingüística\|morfologia]] i [[sintaxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].

	{{Cita\|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.\|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}		{{Cita\|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.\|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}