Diferència entre les revisions de "Mar"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 32 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El terme generic de '''mar''' pot designar una gran | + | [[Archiu:Illa del Portitxol.jpg|350px|miniaturadeimagen|La mar al voltant de l'[[illa del Portichol]], en [[Xàbia]].]] |
| + | El terme generic de '''mar''' pot designar una gran extensió d'[[aigua]] salada conectada en un [[oceà]], pero també s'utilisa en atres contexts també, com per a descriure un [[llac]] salat gran sense una eixida natural, com per eixemple la [[mar Càspia]]. | ||
| + | == Els moviments de la mar == | ||
| + | La mar està en moviment perpetu. En l'antiguetat, este s'assignava a divinitat: les còleres de [[Poseidó]], els jocs de les [[Nereides]], els monstruosos [[Caripdis]] i [[Escila]]. Els moviments del mar són complexos; per ad analisar-los millor, es dividixen en moviments elementals, qui causes i lleis puguen estudiar-se separadament. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Es distinguixen els següents moviments: | Es distinguixen els següents moviments: | ||
| − | Les marees, | + | *Les marees, produïdes per l'acció gravitacional de la [[lluna]] i el [[sol]], el seu periodo és de prop de 12 hores, i la seua amplitut, pot variar en funció del lloc geografic, i pot alcançar més de deu metros. |
| − | + | *Les corrents marines, generades pels vents i pel moviment de rotació de la [[Terra]], encara que també tenen per orige les diferencies de densitat de l'aigua de mar (diferencies de salinitat o temperatura). | |
| − | Les corrents marines, generades pels vents i pel moviment de rotació de la [[Terra]], encara que | + | *Les ones, provocades per l'acció dels vents sobre la capa superficial de l'aigua, el seu periodo és de l'orde del segón o fracció de segón i la seua amplitut pot alcançar vàries decenes de metros. |
| − | |||
| − | Les ones, provocades per l'acció dels vents sobre la capa superficial de l'aigua, el seu periodo | ||
| − | |||
| − | |||
== Salinitat == | == Salinitat == | ||
| − | La salinitat | + | La salinitat és una característica de l'aigua de mar. Esta salinitat es aproximadament de 37 % en la [[mar Mediterrànea]], i al voltant de 35 % en els oceans, és a dir, un quilógram de sal en 30 a 35 litros d'aigua de mar. Quan l'evaporació és alta, es produïx una concentració major de sales (major salinitat), en especial en mars tancats a on es difícil que les aigües es mesclen. Açò ocorre en la mar Mediterrànea o en la [[mar Roja]]. Al contrari, es troben baixos nivells de salinitat en les mars [[Àrtic|Àrtiques]] i en les regions polars, producte del desgel de l'estiu. |
| + | == Nivell de la mar == | ||
| + | El nivell dels mars s'ha elevat, en particular, baix l'efecte del derretiment dels gels continentals i una dilatació termica de l'aigua causada pel recalentament del [[clima]]. La pujada del nivell dels mars constituïx un grau repte per a totes les poblacions costeres aixina com per a l'economia de numerosos països. | ||
| − | + | El nivell del mar pot canviar perque canvia la cantitat d'aigua en els oceans o perque la [[terra]] esta en moviment. El fet de que la terra tart molt de temps en adaptar-se als canvis de pes que patixen el [[gèl]] i l'aigua de la superfície, és la rao per la que els moviments de terra que s'estan donant en l'actualitat siguen el resultat de processos que ocorregueren fa milers d'anys. En canvi, la cantitat d'aigua dels oceans, pot canviar de forma més ràpida. | |
| − | El nivell | ||
| − | + | == Classificació == | |
| + | Els mars puguen ser: continentals i externs. Seran continentals quan els mars s'adinsen en els continents i estan units als oceans nomes a través d'estretes eixides, com per eixemple, la [[mar Mediterrànea]]. | ||
| + | En canvi, si els mars es troben junt a les masses continentals, es diu de mars externs ([[mar d'Arabia]], [[mar de Bàrents]], [[mar del Coral]]). En ningú d'estos tipos s'inclouen els grans golfs ni les baïes ([[golf de Bengala]]). | ||
| + | Una atra forma de classificar-los és la següent: mar obert; mar tancat; mar continental o mediterràneu; mar coster, somer o epicontinental; mar interior; mar marginal; mar perifèric. | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
| − | + | {{Commonscat|Seas}} | |
| + | {{DGLV|Mar}} | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Geografia]] |
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Mars]] |
| + | [[Categoria:Aigua]] | ||
Última revisió del 03:08 26 set 2022
El terme generic de mar pot designar una gran extensió d'aigua salada conectada en un oceà, pero també s'utilisa en atres contexts també, com per a descriure un llac salat gran sense una eixida natural, com per eixemple la mar Càspia.
Els moviments de la mar[editar | editar còdic]
La mar està en moviment perpetu. En l'antiguetat, este s'assignava a divinitat: les còleres de Poseidó, els jocs de les Nereides, els monstruosos Caripdis i Escila. Els moviments del mar són complexos; per ad analisar-los millor, es dividixen en moviments elementals, qui causes i lleis puguen estudiar-se separadament.
Es distinguixen els següents moviments:
- Les marees, produïdes per l'acció gravitacional de la lluna i el sol, el seu periodo és de prop de 12 hores, i la seua amplitut, pot variar en funció del lloc geografic, i pot alcançar més de deu metros.
- Les corrents marines, generades pels vents i pel moviment de rotació de la Terra, encara que també tenen per orige les diferencies de densitat de l'aigua de mar (diferencies de salinitat o temperatura).
- Les ones, provocades per l'acció dels vents sobre la capa superficial de l'aigua, el seu periodo és de l'orde del segón o fracció de segón i la seua amplitut pot alcançar vàries decenes de metros.
Salinitat[editar | editar còdic]
La salinitat és una característica de l'aigua de mar. Esta salinitat es aproximadament de 37 % en la mar Mediterrànea, i al voltant de 35 % en els oceans, és a dir, un quilógram de sal en 30 a 35 litros d'aigua de mar. Quan l'evaporació és alta, es produïx una concentració major de sales (major salinitat), en especial en mars tancats a on es difícil que les aigües es mesclen. Açò ocorre en la mar Mediterrànea o en la mar Roja. Al contrari, es troben baixos nivells de salinitat en les mars Àrtiques i en les regions polars, producte del desgel de l'estiu.
Nivell de la mar[editar | editar còdic]
El nivell dels mars s'ha elevat, en particular, baix l'efecte del derretiment dels gels continentals i una dilatació termica de l'aigua causada pel recalentament del clima. La pujada del nivell dels mars constituïx un grau repte per a totes les poblacions costeres aixina com per a l'economia de numerosos països.
El nivell del mar pot canviar perque canvia la cantitat d'aigua en els oceans o perque la terra esta en moviment. El fet de que la terra tart molt de temps en adaptar-se als canvis de pes que patixen el gèl i l'aigua de la superfície, és la rao per la que els moviments de terra que s'estan donant en l'actualitat siguen el resultat de processos que ocorregueren fa milers d'anys. En canvi, la cantitat d'aigua dels oceans, pot canviar de forma més ràpida.
Classificació[editar | editar còdic]
Els mars puguen ser: continentals i externs. Seran continentals quan els mars s'adinsen en els continents i estan units als oceans nomes a través d'estretes eixides, com per eixemple, la mar Mediterrànea. En canvi, si els mars es troben junt a les masses continentals, es diu de mars externs (mar d'Arabia, mar de Bàrents, mar del Coral). En ningú d'estos tipos s'inclouen els grans golfs ni les baïes (golf de Bengala).
Una atra forma de classificar-los és la següent: mar obert; mar tancat; mar continental o mediterràneu; mar coster, somer o epicontinental; mar interior; mar marginal; mar perifèric.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mar.
«Mar». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).