Diferència entre les revisions de "William Golding"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''William Gerald Golding''', conegut popularment per '''William Golding''' (Newquay, Cornualles, Anglaterra, Regne Unit, 19 de setembre de…») |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''William Gerald Golding''', conegut popularment per '''William Golding''' ([[Newquay]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[19 de setembre]] de [[1911]] - [[Perranwell]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[19 de juny]] de [[1993]]) fon un professor, escritor, noveliste i poeta britànic, guardonat en el [[premi Nobel de lliteratura]] en l'any [[1983]], conegut especialment per la seua obra ''El senyor de les mosques''. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = William Gerald Golding | ||
| + | | image = [[File:William Golding 1983.jpg|250px]] | ||
| + | | peu = William Golding en l'any [[1983]] | ||
| + | | nacionalitat = [[Regne Unit|Britànica]] | ||
| + | | ocupació = Professor, escritor i poeta. | ||
| + | | data_naix = [[19 de setembre]] de [[1911]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Newquay]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]] | ||
| + | | data_mort = [[19 de juny]] de [[1993]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Perranwell]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''William Gerald Golding''', conegut popularment per '''William Golding''' ([[Newquay]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[19 de setembre]] de [[1911]] - † [[Perranwell]], [[Cornualles]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[19 de juny]] de [[1993]]) fon un professor, escritor, noveliste i poeta britànic, guardonat en el [[premi Nobel de lliteratura]] en l'any [[1983]], conegut especialment per la seua obra ''El senyor de les mosques''. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 7: | Llínea 18: | ||
William Golding naixqué en Newquay, Cornualles, en 1911 i creixqué en [[Marlborough]], en l'escola de la qual son pare era professor de ciències, Alec Golding. El professor Golding es definia com a socialiste en una gran confiança en el racionalisme científic, fet que va influir decisivament en els seus dos fills, William i Joseph, mentres que sa mare, Mildred, era una fervent defensora del [[sufragi femení]]. En l'any [[1930]], William començà a estudiar [[ciències naturals]] en el Brasenose College d'Oxford per a complaure a son pare, pero dos anys despuix canvià els seus estudis a lliteratura anglesa, en el somi de convertir-se en poeta, a l'estil de [[Shakespeare]] i [[Alfred Tennyson|Tennyson]]. | William Golding naixqué en Newquay, Cornualles, en 1911 i creixqué en [[Marlborough]], en l'escola de la qual son pare era professor de ciències, Alec Golding. El professor Golding es definia com a socialiste en una gran confiança en el racionalisme científic, fet que va influir decisivament en els seus dos fills, William i Joseph, mentres que sa mare, Mildred, era una fervent defensora del [[sufragi femení]]. En l'any [[1930]], William començà a estudiar [[ciències naturals]] en el Brasenose College d'Oxford per a complaure a son pare, pero dos anys despuix canvià els seus estudis a lliteratura anglesa, en el somi de convertir-se en poeta, a l'estil de [[Shakespeare]] i [[Alfred Tennyson|Tennyson]]. | ||
| − | En l'autumne de [[1934]] es va publicar el seu primer llibre de poesia, ''Poems'', que posteriorment va repudiar, i a l'any següent va començar el seu treball com a professor en l'escola Michael Hall, en el sur de [[Londres]], treball que va abandonar dos anys despuix per a tornar a Oxford, a on va preparar el seu doctorat. | + | En l'[[autumne]] de [[1934]] es va publicar el seu primer llibre de poesia, ''Poems'', que posteriorment va repudiar, i a l'any següent va començar el seu treball com a professor en l'escola Michael Hall, en el sur de [[Londres]], treball que va abandonar dos anys despuix per a tornar a Oxford, a on va preparar el seu doctorat. |
| − | En l'any [[1939]], unes semanes abans de la declaració de guerra que va conduir a la [[Segona Guerra Mundial]], va contraure matrimoni en Ann Brookfield. En abril de l'any següent va començar a treballar com a professor en la Bishop Wordsworth’s School de [[Salisbury]]. Als cinc mesos de la boda, en setembre, va nàixer el seu primer fill, David. Dos mesos despuix, en decembre de [[1940]], ingressà en la [[Royal Navy]]. | + | En l'any [[1939]], unes semanes abans de la declaració de guerra que va conduir a la [[Segona Guerra Mundial]], va contraure matrimoni en Ann Brookfield. En [[abril]] de l'any següent va començar a treballar com a professor en la Bishop Wordsworth’s School de [[Salisbury]]. Als cinc mesos de la boda, en setembre, va nàixer el seu primer fill, David. Dos mesos despuix, en [[decembre]] de [[1940]], ingressà en la [[Royal Navy]]. |
=== Durant la Segona Guerra Mundial === | === Durant la Segona Guerra Mundial === | ||
| + | |||
| + | Golding comença el seu [[servici militar]] en el HMS Galatea en l'Atlàntic nort i com a mariner participa en la famosa persecució i destrucció del blindat alemà [[Bismarck]], pero despuix és traslladat a [[Liverpool]] per a tasques de vigilància terrestre. En [[1944]] demana tornar a la mar i forma part del respal naval durant el [[desembarc de Normandia]]. Una volta finalisada la guerra, torna a les seues classes, deixant definitivament la Royal Navy en el naiximent de la seua segona i última filla, Judith Diana. | ||
| + | |||
| + | === Escritor i noveliste === | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1952]] comença a treballar en una novela titulada ''Strangers from Brooklyn'' (Estranys des de l'interior), que despuix de ser rebujada per varis editors, és publicada en [[1954]] per Faber and Faber en el títul ''Lord of the Flies'' (El senyor de les mosques), la seua obra més emblemàtica i coneguda. Esta obra tracta de lo que pot aplegar a fer el ser humà en situacions tan dramàtiques com l'estar perduts en una illa. | ||
| + | |||
| + | Conrea també el teatre, en l'obra ''The Brass Butterfly'', estrenada en [[1958]] i basada en el seu relat anterior ''Envoy Extraordinary'' i la crítica lliterària, escrivint per a ''The Bigman'' i ''The killer''. | ||
| + | |||
| + | En el seu lloc de residència, [[Bowerchalke]], prop de [[Salisbury]], entaula amistat en [[James Lovelock]], conegut científic independent, al que recolza en la seua teoria de que la vida en la Terra es comporta com un únic organisme, per al que el propi Golding sugerix el nom de [[Gaia]], la deesa grega de la Terra. En [[1962]] deixa el seu treball com a professor per a dedicar-se a la lliteratura a temps complet, donant conferències sobre ''El senyor de les mosques'' i escrivint ensajos sobre sociologia i lliteratura, recopilats en ''The Hot Cakes'' i ''A moving car''. | ||
| + | |||
| + | Despuix d'una experiència de «sequia creativa» des de [[1968]] a [[1970]], publica de nou el seu relat ''Envoy Extraordinary'', junt ad atres dos relats en ''The Scorpion God'' (El deu alacrà, [[1971]]) i comença a escriure un Diari en el que conta tant experiències personals com les seues dificultats creatives. | ||
| + | |||
| + | En [[1980]] comença la seua trilogia ''To The Ends Of The Earth'', a on deixa entrevore la seua passió per la mar i la navegació a través del periple mundial del seu protagoniste, Edmund Talbot, i que finalisarà entre [[1989]] i [[1991]]. | ||
| + | |||
| + | En decembre de [[1992]] té que ser intervingut d'un [[melanoma]] maligne en la cara, del que és operat satisfactòriament. Comença a escriure una nova novela, ''The Double Penetration'' (La llengua amagada, ambientada en Delfos durant l'[[Imperi romà]]), que deixà inacabada en morir d'un infart el 19 de juny de 1993 i es publica post-mortem en [[1996]]. | ||
| + | |||
| + | William Golding està soterrat en el cementeri de Bowerchalke, [[Regne Unit]]. | ||
| + | |||
| + | == Estil lliterari == | ||
| + | |||
| + | (Secció per completar) | ||
| + | |||
| + | == Premis i guardons == | ||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
| Llínea 20: | Llínea 55: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|William Golding}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/William_Golding William Golding en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/William_Golding William Golding en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors anglesos]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors anglesos en anglés]] | ||
| + | [[Categoria:Novelistes]] | ||
| + | [[Categoria:Poetes]] | ||
| + | [[Categoria:Britànics]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XX]] | ||
Última revisió del 17:10 23 set 2024
| William Gerald Golding | |||
|---|---|---|---|
| |||
| William Golding en l'any 1983 | |||
| Nacionalitat: | Britànica | ||
| Ocupació: | Professor, escritor i poeta. | ||
| Naiximent: | 19 de setembre de 1911 | ||
| Lloc de naiximent: | Newquay, Cornualles, Anglaterra, Regne Unit | ||
| Defunció: | 19 de juny de 1993 | ||
| Lloc de defunció: | Perranwell, Cornualles, Anglaterra, Regne Unit | ||
William Gerald Golding, conegut popularment per William Golding (Newquay, Cornualles, Anglaterra, Regne Unit, 19 de setembre de 1911 - † Perranwell, Cornualles, Anglaterra, Regne Unit, 19 de juny de 1993) fon un professor, escritor, noveliste i poeta britànic, guardonat en el premi Nobel de lliteratura en l'any 1983, conegut especialment per la seua obra El senyor de les mosques.
Biografia[editar | editar còdic]
Infància i joventut[editar | editar còdic]
William Golding naixqué en Newquay, Cornualles, en 1911 i creixqué en Marlborough, en l'escola de la qual son pare era professor de ciències, Alec Golding. El professor Golding es definia com a socialiste en una gran confiança en el racionalisme científic, fet que va influir decisivament en els seus dos fills, William i Joseph, mentres que sa mare, Mildred, era una fervent defensora del sufragi femení. En l'any 1930, William començà a estudiar ciències naturals en el Brasenose College d'Oxford per a complaure a son pare, pero dos anys despuix canvià els seus estudis a lliteratura anglesa, en el somi de convertir-se en poeta, a l'estil de Shakespeare i Tennyson.
En l'autumne de 1934 es va publicar el seu primer llibre de poesia, Poems, que posteriorment va repudiar, i a l'any següent va començar el seu treball com a professor en l'escola Michael Hall, en el sur de Londres, treball que va abandonar dos anys despuix per a tornar a Oxford, a on va preparar el seu doctorat.
En l'any 1939, unes semanes abans de la declaració de guerra que va conduir a la Segona Guerra Mundial, va contraure matrimoni en Ann Brookfield. En abril de l'any següent va començar a treballar com a professor en la Bishop Wordsworth’s School de Salisbury. Als cinc mesos de la boda, en setembre, va nàixer el seu primer fill, David. Dos mesos despuix, en decembre de 1940, ingressà en la Royal Navy.
Durant la Segona Guerra Mundial[editar | editar còdic]
Golding comença el seu servici militar en el HMS Galatea en l'Atlàntic nort i com a mariner participa en la famosa persecució i destrucció del blindat alemà Bismarck, pero despuix és traslladat a Liverpool per a tasques de vigilància terrestre. En 1944 demana tornar a la mar i forma part del respal naval durant el desembarc de Normandia. Una volta finalisada la guerra, torna a les seues classes, deixant definitivament la Royal Navy en el naiximent de la seua segona i última filla, Judith Diana.
Escritor i noveliste[editar | editar còdic]
En l'any 1952 comença a treballar en una novela titulada Strangers from Brooklyn (Estranys des de l'interior), que despuix de ser rebujada per varis editors, és publicada en 1954 per Faber and Faber en el títul Lord of the Flies (El senyor de les mosques), la seua obra més emblemàtica i coneguda. Esta obra tracta de lo que pot aplegar a fer el ser humà en situacions tan dramàtiques com l'estar perduts en una illa.
Conrea també el teatre, en l'obra The Brass Butterfly, estrenada en 1958 i basada en el seu relat anterior Envoy Extraordinary i la crítica lliterària, escrivint per a The Bigman i The killer.
En el seu lloc de residència, Bowerchalke, prop de Salisbury, entaula amistat en James Lovelock, conegut científic independent, al que recolza en la seua teoria de que la vida en la Terra es comporta com un únic organisme, per al que el propi Golding sugerix el nom de Gaia, la deesa grega de la Terra. En 1962 deixa el seu treball com a professor per a dedicar-se a la lliteratura a temps complet, donant conferències sobre El senyor de les mosques i escrivint ensajos sobre sociologia i lliteratura, recopilats en The Hot Cakes i A moving car.
Despuix d'una experiència de «sequia creativa» des de 1968 a 1970, publica de nou el seu relat Envoy Extraordinary, junt ad atres dos relats en The Scorpion God (El deu alacrà, 1971) i comença a escriure un Diari en el que conta tant experiències personals com les seues dificultats creatives.
En 1980 comença la seua trilogia To The Ends Of The Earth, a on deixa entrevore la seua passió per la mar i la navegació a través del periple mundial del seu protagoniste, Edmund Talbot, i que finalisarà entre 1989 i 1991.
En decembre de 1992 té que ser intervingut d'un melanoma maligne en la cara, del que és operat satisfactòriament. Comença a escriure una nova novela, The Double Penetration (La llengua amagada, ambientada en Delfos durant l'Imperi romà), que deixà inacabada en morir d'un infart el 19 de juny de 1993 i es publica post-mortem en 1996.
William Golding està soterrat en el cementeri de Bowerchalke, Regne Unit.
Estil lliterari[editar | editar còdic]
(Secció per completar)
Premis i guardons[editar | editar còdic]
(Secció per completar)
Cites[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre William Golding.