Diferència entre les revisions de "Partit Popular de la Comunitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 14: Llínea 14:
 
La seua organisació jovenil és [[Nuevas Generaciones del Partido Popular Comunitat Valenciana]].
 
La seua organisació jovenil és [[Nuevas Generaciones del Partido Popular Comunitat Valenciana]].
  
==Història==
+
== Història ==
  
 
Va estar en l'oposició de les [[Corts Valencianes]] fins a l'any [[1995]], quan [[Eduardo Zaplana]] va guanyar les eleccions per majoria simple i va conseguir la presidència despuix d'un pacte en [[Unió Valenciana]], on el candidat d'esta formació, [[Vicente González Lizondo]], es va convertir en president de les Corts Valencianes. En [[1999]] va conseguir majoria absoluta i des de llavors, contínua en El Govern de la [[Generalitat Valenciana]].
 
Va estar en l'oposició de les [[Corts Valencianes]] fins a l'any [[1995]], quan [[Eduardo Zaplana]] va guanyar les eleccions per majoria simple i va conseguir la presidència despuix d'un pacte en [[Unió Valenciana]], on el candidat d'esta formació, [[Vicente González Lizondo]], es va convertir en president de les Corts Valencianes. En [[1999]] va conseguir majoria absoluta i des de llavors, contínua en El Govern de la [[Generalitat Valenciana]].
Llínea 111: Llínea 111:
 
[...]
 
[...]
 
Un eixemple clar d'estes iniciatives truncades ultimament el podem trobar en el diari [[Valéncia Hui|Valencia hui]] copropietat de [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró i Dolç]], el qual ha desaparegut la seua edicio de paper. Este diari, de capital netament valencià, ha segut l'unic diari del [[Regne de Valencia]] que ha vist com la [[Generalitat Valenciana]] li negava la propaganda institucional que ad atres diaris impresos de capital catala, vasc o madrileny si que rebien; o vore com tambe a editorials com la del millonari pancatalaniste [[Eliseu Climent]] l'omplin les bojaques de subvencions en diners publics. ¡I despres diuen que son valencianistes!|'Sus i mat a la llengua valenciana (i III)', del llibre: ''[[Apunts Valencianistes|Apunts Valencianistes. Breu manual per a defendre la Llengua Valenciana, les Normes d'El Puig i el Regne de Valencia]]'' (Valéncia, 2008), per [[Julio Filippi]]}}
 
Un eixemple clar d'estes iniciatives truncades ultimament el podem trobar en el diari [[Valéncia Hui|Valencia hui]] copropietat de [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró i Dolç]], el qual ha desaparegut la seua edicio de paper. Este diari, de capital netament valencià, ha segut l'unic diari del [[Regne de Valencia]] que ha vist com la [[Generalitat Valenciana]] li negava la propaganda institucional que ad atres diaris impresos de capital catala, vasc o madrileny si que rebien; o vore com tambe a editorials com la del millonari pancatalaniste [[Eliseu Climent]] l'omplin les bojaques de subvencions en diners publics. ¡I despres diuen que son valencianistes!|'Sus i mat a la llengua valenciana (i III)', del llibre: ''[[Apunts Valencianistes|Apunts Valencianistes. Breu manual per a defendre la Llengua Valenciana, les Normes d'El Puig i el Regne de Valencia]]'' (Valéncia, 2008), per [[Julio Filippi]]}}
 +
 +
{{Cita|Cabe reprochar al falso valencianismo del PP, que en un alarde maximizado de electoralismo fatuo, prometió, allá por 2011, suprimir "las traducciones lingüísticas en el Senado" amén de la austeridad preconizada por [[Mariano Rajoy|Rajoy]], para acabar finalmente por mantenerlas en otro acto de cobardía. Igualmente, hay que decir que ha sido el PP valenciano y más concretamente el [[Esteban González Pons|Sr. González Pons]] los que no sólo han creado la ignominiosa [[AVL]], sino que fueron los que pactaron en Cataluña con ERC, CIU y el PSC el dictamen de la Academia Valenciana de la Lengua de 2005 que declaraba la catalanidad de la lengua valenciana, y los que siembran la enseñanza de libros y docentes catalanistas. González Pons se alegró enormemente por ese dictamen. El separatismo es abominable, pero los traidores y mentirosos, también.|Comentari en [[Facebook]] (25.11.2014)}}
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Última revisió del 11:15 25 nov 2024

Partit Popular de la Comunitat Valenciana
PP icono 2019.svg
President Carlos Mazón
Líder {{{líder}}}
Portaveu {{{portaveu}}}
Fundació 1989
Dissolució {{{dissolució}}}
Sèu {{{sèu}}}
Ideologia política Centredreta, conservadurisme, democràcia cristiana i lliberalisme
Partits que la componen {{{partits}}}
Web www.ppcv.com

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana és la secció local del Partit Popular en la Comunitat Valenciana (Espanya).

La seua organisació jovenil és Nuevas Generaciones del Partido Popular Comunitat Valenciana.

Història[editar | editar còdic]

Va estar en l'oposició de les Corts Valencianes fins a l'any 1995, quan Eduardo Zaplana va guanyar les eleccions per majoria simple i va conseguir la presidència despuix d'un pacte en Unió Valenciana, on el candidat d'esta formació, Vicente González Lizondo, es va convertir en president de les Corts Valencianes. En 1999 va conseguir majoria absoluta i des de llavors, contínua en El Govern de la Generalitat Valenciana.

També governa en majoria absoluta en les tres capitals de província: Valéncia en Rita Barberà, Alacant en Sonia Castedo i Castelló de la Plana en Alberto Fabra.

Ademés, dirigix les tres diputacions provincials de la comunitat i fon el partit més votat en les últimes eleccions, obtenint la majoria d'alcaldies en la Comunitat Valenciana

En el 2007 va obtindre 54 escans dels 99 totals (majoria absoluta en 50 escans), continuant aixina Francisco Camps al cap del govern valencià i fent impossible un pacte entre el PSPV-PSOE i Compromís pel País Valencià per a arrebatar-li el govern.

Resultats[editar | editar còdic]

Evolució del número d'escans en les Corts Valencianes
Circumscripció / Any 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
Alacant 10 9 12 15 16 16 19 20 11 7 15
Castelló 10 8 9 11 12 13 12 13 8 5 10
Valéncia 12 8 10 16 21 19 23 22 12 7 15
TOTAL 32 25 31 42 49 48 54 55 31 19 40

Presidents populars del Consell de la Generalitat Valenciana[editar | editar còdic]

Cites[editar | editar còdic]

Finalisada l'etapa preautonomica i fins a l'any 2001 el valencianisme politic tingue representacio en les Corts Valencianes. Tots recordem al partit Unio Valenciana i com en el carismatic Vicent González Lizondo, tingue la clau de la governabilitat en el Regne. El denominat “pacte del pollastre” entre Unio Valenciana i el Partit Popular provocà el trencament del partit nacionaliste valencià i , des de llavors, el valencianisme politic no ha alçat el cap. La vergonyosa actuacio de molts politics d'Unio Valenciana al passar-se'n al Partit Popular, per detentar algun carrec de dubtosa importancia en la Generalitat Valenciana, deixà al partit valencianiste ferit de mort...

[...]

Un eixemple clar d'estes iniciatives truncades ultimament el podem trobar en el diari Valencia hui copropietat de Joan Lladró i Dolç, el qual ha desaparegut la seua edicio de paper. Este diari, de capital netament valencià, ha segut l'unic diari del Regne de Valencia que ha vist com la Generalitat Valenciana li negava la propaganda institucional que ad atres diaris impresos de capital catala, vasc o madrileny si que rebien; o vore com tambe a editorials com la del millonari pancatalaniste Eliseu Climent l'omplin les bojaques de subvencions en diners publics. ¡I despres diuen que son valencianistes!
Cabe reprochar al falso valencianismo del PP, que en un alarde maximizado de electoralismo fatuo, prometió, allá por 2011, suprimir "las traducciones lingüísticas en el Senado" amén de la austeridad preconizada por Rajoy, para acabar finalmente por mantenerlas en otro acto de cobardía. Igualmente, hay que decir que ha sido el PP valenciano y más concretamente el Sr. González Pons los que no sólo han creado la ignominiosa AVL, sino que fueron los que pactaron en Cataluña con ERC, CIU y el PSC el dictamen de la Academia Valenciana de la Lengua de 2005 que declaraba la catalanidad de la lengua valenciana, y los que siembran la enseñanza de libros y docentes catalanistas. González Pons se alegró enormemente por ese dictamen. El separatismo es abominable, pero los traidores y mentirosos, también.
Comentari en Facebook (25.11.2014)

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]