Diferència entre les revisions de "Partit Popular de la Comunitat Valenciana"
Llínea 14: | Llínea 14: | ||
La seua organisació jovenil és [[Nuevas Generaciones del Partido Popular Comunitat Valenciana]]. | La seua organisació jovenil és [[Nuevas Generaciones del Partido Popular Comunitat Valenciana]]. | ||
− | ==Història== | + | == Història == |
Va estar en l'oposició de les [[Corts Valencianes]] fins a l'any [[1995]], quan [[Eduardo Zaplana]] va guanyar les eleccions per majoria simple i va conseguir la presidència despuix d'un pacte en [[Unió Valenciana]], on el candidat d'esta formació, [[Vicente González Lizondo]], es va convertir en president de les Corts Valencianes. En [[1999]] va conseguir majoria absoluta i des de llavors, contínua en El Govern de la [[Generalitat Valenciana]]. | Va estar en l'oposició de les [[Corts Valencianes]] fins a l'any [[1995]], quan [[Eduardo Zaplana]] va guanyar les eleccions per majoria simple i va conseguir la presidència despuix d'un pacte en [[Unió Valenciana]], on el candidat d'esta formació, [[Vicente González Lizondo]], es va convertir en president de les Corts Valencianes. En [[1999]] va conseguir majoria absoluta i des de llavors, contínua en El Govern de la [[Generalitat Valenciana]]. |
Última revisió del 18:16 23 oct 2024
Partit Popular de la Comunitat Valenciana | |
---|---|
President | Carlos Mazón |
Líder | {{{líder}}} |
Portaveu | {{{portaveu}}} |
Fundació | 1989 |
Dissolució | {{{dissolució}}} |
Sèu | {{{sèu}}} |
Ideologia política | Centredreta, conservadurisme, democràcia cristiana i lliberalisme |
Afiliació internacional | Unió Internacional Demócrata, Internacional Demócrata Cristiana, Partit Popular Europeu |
Partits que la componen | {{{partits}}} |
Web | www.ppcv.com |
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana és la secció local del Partit Popular en la Comunitat Valenciana (Espanya).
La seua organisació jovenil és Nuevas Generaciones del Partido Popular Comunitat Valenciana.
Història[editar | editar còdic]
Va estar en l'oposició de les Corts Valencianes fins a l'any 1995, quan Eduardo Zaplana va guanyar les eleccions per majoria simple i va conseguir la presidència despuix d'un pacte en Unió Valenciana, on el candidat d'esta formació, Vicente González Lizondo, es va convertir en president de les Corts Valencianes. En 1999 va conseguir majoria absoluta i des de llavors, contínua en El Govern de la Generalitat Valenciana.
També governa en majoria absoluta en les tres capitals de província: Valéncia en Rita Barberà, Alacant en Sonia Castedo i Castelló de la Plana en Alberto Fabra.
Ademés, dirigix les tres diputacions provincials de la comunitat i fon el partit més votat en les últimes eleccions, obtenint la majoria d'alcaldies en la Comunitat Valenciana
En el 2007 va obtindre 54 escans dels 99 totals (majoria absoluta en 50 escans), continuant aixina Francisco Camps al cap del govern valencià i fent impossible un pacte entre el PSPV-PSOE i Compromís pel País Valencià per a arrebatar-li el govern.
Resultats[editar | editar còdic]
Evolució del número d'escans en les Corts Valencianes | |||||||||||
Circumscripció / Any | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 |
Alacant | 10 | 9 | 12 | 15 | 16 | 16 | 19 | 20 | 11 | 7 | 15 |
Castelló | 10 | 8 | 9 | 11 | 12 | 13 | 12 | 13 | 8 | 5 | 10 |
Valéncia | 12 | 8 | 10 | 16 | 21 | 19 | 23 | 22 | 12 | 7 | 15 |
TOTAL | 32 | 25 | 31 | 42 | 49 | 48 | 54 | 55 | 31 | 19 | 40 |
Presidents populars del Consell de la Generalitat Valenciana[editar | editar còdic]
- 1995: Eduardo Zaplana
- 1999: Eduardo Zaplana
- 2002: José Luis Olivas Martínez
- 2003: Francisco Camps
- 2007: Francisco Camps
- 2011: Francisco Camps - Alberto Fabra
- 2015: Isabel Bonig
- 2021 - Actualitat: Carlos Mazón Guixot
Cites[editar | editar còdic]
[...]
Un eixemple clar d'estes iniciatives truncades ultimament el podem trobar en el diari Valencia hui copropietat de Joan Lladró i Dolç, el qual ha desaparegut la seua edicio de paper. Este diari, de capital netament valencià, ha segut l'unic diari del Regne de Valencia que ha vist com la Generalitat Valenciana li negava la propaganda institucional que ad atres diaris impresos de capital catala, vasc o madrileny si que rebien; o vore com tambe a editorials com la del millonari pancatalaniste Eliseu Climent l'omplin les bojaques de subvencions en diners publics. ¡I despres diuen que son valencianistes!