Diferència entre les revisions de "Winston Churchill"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 4: Llínea 4:
 
|peu =  
 
|peu =  
 
|data_naix = {{Data naiximent|1874|11|30}}   
 
|data_naix = {{Data naiximent|1874|11|30}}   
−
|lloc_naix = [[Palau de Blenheim]]
+
|lloc_naix = [[Palau de Blenheim]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
 
|data_mort = {{Data defunció i edat|1965|1|24|1874|11|30}}   
 
|data_mort = {{Data defunció i edat|1965|1|24|1874|11|30}}   
−
|lloc_mort = [[Londres]]
+
|lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
−
|nacionalitat = Britànic
+
|nacionalitat = [[Regne Unit|Britànica]]
−
|ocupació = [[Militar]], [[escritor]], [[polític]]
+
|ocupació = [[Militar]], [[escritor]] i [[polític]].
 
|firma = Sir Winston Churchill signature.svg
 
|firma = Sir Winston Churchill signature.svg
 
}}
 
}}
−
'''Winston Leonard Spencer Churchill''' ([[Palau de Blenheim]], [[30 de novembre]] de [[1874]] - † [[Londres]], [[24 de giner]] de [[1965]]) fon un [[Política|polític]] i [[estadiste]] [[Regne Unit|britànic]], conegut pel seu [[liderage]] del [[Regne Unit]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Està considerat com un dels grans líders de temps de guerra i fon [[Primer Ministre del Regne Unit]] en dos periodos (1940-45 i 1951-55). Notable estadiste i [[Oratoria|orador]], Churchill fon també [[Oficial (forces armades)|oficial]] de l'Eixercit Britànic, històriador, escritor i artiste. És l'únic Primer Ministre Britànic guardonat en el [[Premi Nobel de Lliteratura]], i fon nomenat ciutadà honorari dels [[Estats Units d'America]].<ref>[http://www.senate.gov/reference/resources/pdf/pl8806.pdf «Winston Churchill»] Pub.L. 86-6. U.S. Senate</ref>
+
'''Winston Leonard Spencer Churchill''' ([[Palau de Blenheim]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[30 de novembre]] de [[1874]] - † [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[24 de giner]] de [[1965]]) fon un [[Política|polític]] i [[estadiste]] [[Regne Unit|britànic]], conegut pel seu [[liderage]] del [[Regne Unit]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Està considerat com un dels grans líders de temps de guerra i fon [[Primer Ministre del Regne Unit]] en dos periodos (1940-45 i 1951-55). Notable estadiste i [[Oratoria|orador]], Churchill fon també [[Oficial (forces armades)|oficial]] de l'Eixercit Britànic, històriador, escritor i artiste. És l'únic Primer Ministre Britànic guardonat en el [[Premi Nobel de Lliteratura]], i fon nomenat ciutadà honorari dels [[Estats Units d'America]].<ref>[http://www.senate.gov/reference/resources/pdf/pl8806.pdf «Winston Churchill»] Pub.L. 86-6. U.S. Senate</ref>
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==

Última revisió del 10:03 2 set 2024

Winston Churchill Nobel prize medal.svg
Sir Winston S Churchill.jpg
Nacionalitat: Britànica
Ocupació: Militar, escritor i polític.
Naiximent: 30 de novembre de 1874
Lloc de naiximent: Palau de Blenheim, Anglaterra, Regne Unit
Defunció: 24 de giner de 1965 (als 90 anys)
Lloc de defunció: Londres, Anglaterra, Regne Unit

Winston Leonard Spencer Churchill (Palau de Blenheim, Anglaterra, Regne Unit, 30 de novembre de 1874 - † Londres, Anglaterra, Regne Unit, 24 de giner de 1965) fon un polític i estadiste britànic, conegut pel seu liderage del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial. Està considerat com un dels grans líders de temps de guerra i fon Primer Ministre del Regne Unit en dos periodos (1940-45 i 1951-55). Notable estadiste i orador, Churchill fon també oficial de l'Eixercit Britànic, històriador, escritor i artiste. És l'únic Primer Ministre Britànic guardonat en el Premi Nobel de Lliteratura, i fon nomenat ciutadà honorari dels Estats Units d'America.[1]

Biografia[editar | editar còdic]

Churchill en uniforme militar, 1895
Churchill fent el seu famós gest de la V de victòria en 1943
Winston Churchill, el seu fill Randolph i el seu net Winston, vestits per a la cerimonia de coronació d'Isabel II en 1952

Naixqué en el sí de la família aristocràtica dels Ducs de Marlborough. Son pare, Lord Randolph Churchill, fon un polític carismàtic i Ministre de Facenda del Regne Unit; sa mare, Jennie Jerome, era d'orige nortamericà.[2] Sent un jove oficial de l'eixercit, entrà en acció en l'Índia Britànica, Sudan i en la Segona Guerra dels Boers. Guanyà fama com corresponsal de guerra i en els llibres que escrigué sobre les seues campanyes.

En la primera llínea política durant 50 anys, ocupà numerosos càrrecs polítics i de Gabinet. Abans de la Primera Guerra Mundial, fon president de la Secretaría d'Estat de Comerç, Ministre d'Interior i Primer Lord de l'Almirantat com part del govern lliberal de H. H. Asquith. Durant la guerra continuà com Primer Lord de l'Almirantat fins la desastrosa Batalla de Gallipoli, que ell havia patrocinat i que motivà la seua eixida del govern. Despuix serví un breu temps en el front occidental com comandant del 6.º Batalló dels Fusilers Reals Escocesos. Retornà al govern com Ministre d'Armament, Secretari d'Estat de Guerra i Secretari d'Estat de l'Aire. Despuix del conflicte mundial, ocupà el càrrec de Ministre de Facenda en el govern conservador de Stanley Baldwin entre 1924 i 1929, a on prengué la controvertida decisió de tornar la lliura esterlina en 1925 al patró or com en la paritat anterior a la guerra, lo que molts consideraren una pressió deflacionaria sobre l'economia del Regne Unit. Igual de polèmiques foren la seua oposició a l'increment de l'autonomia de l'Índia i la seua resistencia a l'abdicació de Eduart VIII en 1936.

Encara que permaneixqué fora de la política en la década de 1930, liderà l'alerta sobre el perill de Adolf Hitler i la campanya per al rearmament. A l'esclat de la Segona Guerra Mundial, fon nomenat de nou Primer Lord de l'Almirantat i, despuix de la dimissió de Neville Chamberlain el 10 de maig de 1940, se convertí en Primer Ministre. La seua ferma negativa a acceptar la derrota, la rendició o un acort de pau ajudà a inspirar la resistencia britànica, en especial durant els difícils primers anys de la guerra, quan el Regne Unit se quedà a soles en la seua ferma oposició a la Alemanya Nazi. Se destacà pels seus discursos i programes de radi que ajudaren a inspirar al poble britànic, al que liderà com Primer Ministre fins que fon segura la victoria dels Aliats sobre les Potencies de l'Eix.

Despuix de que el seu partit conservador perguera les eleccions generals de 1945, Churchill liderà l'oposició. En 1951 conseguí tornar a ser Primer Ministre, fins el seu retir en 1955. A la seua mort en 1965, la regina Isabel II li concedí l'honor d'un funeral d'estat en el que se donà una de les majors reunions de caps d'Estat mai abans vista.[3] Churchill es recordat com un dels hòmens més influents en l'història britànica.

Obres[editar | editar còdic]

  • The Story of the Malakand Field Force (1898)
  • The River War (1899)
  • Savrola (1900)
  • London to Ladysmith via Pretoria (1900)
  • Ian Hamilton's March (1900)
  • Mr. Brodrick’s Army (1903)
  • Lord Randolph Churchill (1906)
  • For Free Trade (1906)
  • My African Journey (1908)
  • Liberalism and the Social Problem (1909)
  • The People’s Rights (1910)
  • The World Crisis (1923–1931)
  • My Early Life (1930)
  • India (1931)
  • Thoughts and Adventures(1932)
  • Marlborough: His Life and Times (1933–1938)
  • Great Contemporaries (1937)
  • Arms and the Covenant (1938)
  • Step by Step 1936–1939 (1939)
  • Addresses Delivered in the Year 1940 (1940)
  • Broadcast Addresses (1941)
  • Into Battle (1941)
  • The Unrelenting Struggle (1942)
  • The End of the Beginning (1943)
  • Onwards to Victory (1944)
  • The Dawn of Liberation (1945)
  • Victory (1946)
  • Secret Sessions Speeches (1946)
  • War Speeches 1940–1945 (1946)
  • The Second World War (1948–1954)
  • The Sinews of Peace (1948)
  • Painting as a Pastime (1948)
  • Europe Unite (1950)
  • In the Balance (1951)
  • The War Speeches 1939–1945 (1952)
  • Stemming the Tide (1953)
  • A History of the English-Speaking Peoples (1956–1958)
  • The Unwritten Alliance (1961)

Cites[editar | editar còdic]

Algunes frases de Winston Churchill s'han fet famoses per la seua rellevància:

El vici inherent al capitalisme és el desigual repartiment dels bens. La virtut inherent al socialisme és l'equitatiu repartiment de la miseria.
Winston Churchill
Molts miren a l'empresari com el llop que cal abatre; uns atres ho miren com la vaca que cal monyir i molt pocs ho miren com el cavall que tira del carro.
Winston Churchill
Els fascistes del futur, es diran a sí mateixos antifascistes.
Winston Churchill
El polític es convertix en estadiste quan comença a pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions.
Winston Churchill
La principal diferència entre els humans i els animals és que els animals mai permetrien que els lidere el més estúpit de la manada.
Winston Churchill
Vos varen donar a elegir entre el deshonor o la guerra, elegireu el deshonor i tindreu la guerra.
Winston Churchill

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ «Winston Churchill» Pub.L. 86-6. U.S. Senate
  2. ↑ Jenkins, Roy (2002). Churchill. Barcelona: Ediciones Península. ISBN 84-8307-520-2
  3. ↑ «Largest Assemblage of Statesmen at funeral since Churchill» Gould, Peter. BBC News.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Predecessor:
Neville Chamberlain
Royal Coat of Arms of the United Kingdom (HM Government) (St Edwards Crown).svg
Primer ministre del Regne Unit
1940-1945 		Successor:
Clement Attlee
Predecessor:
Clement Attlee
Royal Coat of Arms of the United Kingdom (HM Government) (St Edwards Crown).svg
Primer ministre del Regne Unit
1951-1955 		Successor:
Anthony Eden
Predecessor:
François Mauriac
Nobel prize medal.svg
Premi Nobel de Lliteratura
1953 		Successor:
Ernest Hemingway
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Winston_Churchill&oldid=346986»