Diferència entre les revisions de "Tractat d'Utrecht"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''Tractat de Utrecht''', també conegut com '''Pau d'Utrecht''' o '''Tractats d'Utrecht i Rastatt''', és una serie de tractats multi-laterals firmats...».) |
(Text reemplaça - 'Prúsia' a 'Prússia') |
||
| (No es mostren 23 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Tractat de [[Utrecht]]''', també conegut com '''Pau d'Utrecht''' o '''Tractats d'Utrecht i [[Rastatt]]''', és una | + | El '''Tractat de [[Utrecht]] ''', també conegut com '''Pau d'Utrecht''' o '''Tractats d'Utrecht i [[Rastatt]] ''', és una série de tractats multi-laterals firmats pels països beligerants en la [[Guerra de Successió Espanyola]] entre els anys [[1712]] i [[1714]] en eixes ciutats dels [[Països Baixos]] i [[Alemanya]], respectivament. Es consideren la fi de la guerra, encara que simultànea i posteriorment a la seua firma varen continuar les hostilitats (per eixemple, en [[Espanya]]). En este tractat, [[Europa]] va canviar el seu mapa polític. |
| − | + | Despuix d'unes conversacions preparatòries en [[Londres]] entre [[França]] i [[Gran Bretanya]], el congrés es va obrir en la ciutat holandesa de [[Utrecht]] en giner de [[1712]]. Els resultats varen ser els següents: | |
| − | # Armistici de [[França]] i [[Espanya]] en Gran Bretanya (agost de 1712), seguit dels tractats de pau entre Gran Bretanya i França (abril de 1713) i entre Gran Bretanya i Espanya (juliol de 1713). | + | # Armistici de [[França]] i [[Espanya]] en [[Gran Bretanya]] (agost de [[1712]]), seguit dels tractats de pau entre [[Gran Bretanya]] i [[França]] (abril de [[1713]]) i entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (juliol de l'any [[1713]]). |
# Firma de tractats entre [[França]] i les [[províncies Unides]], [[Brandenburc]], [[Portugal]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de 1713). | # Firma de tractats entre [[França]] i les [[províncies Unides]], [[Brandenburc]], [[Portugal]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de 1713). | ||
| − | # Firma de tractats entre Espanya i el ducat de Saboya (juliol de 1713), les províncies Unides (juliol de 1714) i Portugal (febrer de 1715). | + | # Firma de tractats entre [[Espanya]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de 1713), les províncies Unides (juliol de [[1714]]) i [[Portugal]] (febrer de [[1715]]). |
| − | # Firma de convenis comercials entre Gran Bretanya i Espanya (març i decembre de 1714, decembre de 1715 i maig de 1716). | + | # Firma de convenis comercials entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (març i decembre de 1714, decembre de 1715 i maig de [[1716]]). |
| − | Com a balanç global, la | + | Com a balanç global, la série de tractats va supondre els acorts següents: |
| − | * '''[[Gran Bretanya]]''' conserva [[Menorca]] i [[Gibraltar]], ocupades durant la guerra (cedides per [[Espanya]]), [[Nova Escòcia]] ([[Akkàdia]]), la [[badia de Hudson]] i [[Terranova]] (cedides per [[França]]), la [[illa de Sant Cristòfol]] en el [[ | + | * '''[[Gran Bretanya]] ''' conserva [[Menorca]] i [[Gibraltar]], ocupades durant la guerra (cedides per [[Espanya]]), [[Nova Escòcia]] ([[Akkàdia]]), la [[badia de Hudson]] i [[Terranova]] (cedides per [[França]]), la [[illa de Sant Cristòfol]] en el [[Carip]], el [[assentisc de negres]]<ref>[http://books.Google.Es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA58,M1 Tractat de l'assentisc de negres de 1713].</ref> (un monopoli de trenta anys sobre el tràfic d'esclaus negres en l'Amèrica espanyola) i el [[navili de permís]], aixina com el [[dret d'assentament]] (concedits per Espanya). |
| − | * '''La [[Casa de | + | * '''La [[Casa de Saboya]] ''' veu tornades [[Saboya]] i [[Niça]] (ocupades per França durant la guerra) i rep [[Sicília]] (cedida per [[Espanya]]).<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA87,M1 Cessió de Sicília].</ref> En la possessió de [[Sicília]] rep el títul de rei que, en diverses denominacions, tindria d'ara en avant la casa de Saboya (primer reis de [[Sicília]], despuix reis de [[Sardenya]] i finalment reis d'[[Itàlia]]). |
| − | * Les '''[[províncies Unides]]''' reben la "barrera" flamenca (una | + | * Les '''[[províncies Unides]] ''' reben la "barrera" flamenca (una série de fortalees en el nort dels [[Països Baixos]] espanyols que l'[[Sacre Imperi Romà Germànic|Imperi]] va ajudar a finançar), cedida per [[Felipe V]] d'[[Espanya]]. |
| − | * '''[[ | + | * '''[[Brandenburc]] ''' rep [[Güeldres del Nort]] (cedit pel rei d'[[Espanya]]) i la "barrera" de [[Neuchâtel]] (cedida per [[França]]), ademés de la seua transformació en regne en el nom de [[Prússia]]. [[Federic Guillem I]] fon el seu primer rei. |
| − | * '''[[Portugal]]''' obté la devolució de la [[Colònia del | + | * '''[[Portugal]] ''' obté la devolució de la [[Colònia del Sacrament]], ocupada per [[Espanya]] durant la guerra. |
| − | * | + | * [[Carles VI]] d''''[[Àustria]] ''' obté els [[Països Baixos]] espanyols, el [[Milanesat]], [[Nàpols]], [[Flandes]] i [[Sardenya]] (cedits pel rei d'[[Espanya]]). El [[Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Archiduc Carles d'Àustria]], ara emperador, abandona qualsevol reclamació del tro espanyol. |
| − | * '''[[França]]''' reconeix la successió protestant a Anglaterra i es compromet a no recolzar els | + | * '''[[França]] ''' reconeix la successió protestant a [[Anglaterra]] i es compromet a no recolzar els pretenents [[Estuart]]. També es compromet a demolir les fortificacions de [[Dunquerque]] i a cegar el seu port i obté definitivament el [[príncip d'Orange|principat d'Orange]] (en Provença). |
| − | * [[ | + | * [[Felip V d'Espanya|Felip V]] (Felip d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de '''[[Espanya]] ''' i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'[[Espanya]] i el de [[França]] siguen una mateixa persona.<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA94,M1 El Tractat d'Utrecht].</ref> |
| − | Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], | + | Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], lo que realisen a partir del [[30 de juny]] de [[1713]]. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en [[Barcelona]], Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de [[Barcelona]] el ''11 de setembre de l'any 1714 ''. [[Mallorca]], [[Eivissa]] i [[Formentera]] varen caure deu mesos més tart (11 de juliol del 1715). |
| − | No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i | + | No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la série de tractats d'Utrecht. |
| − | El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon Gran Bretanya que, ademés | + | El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon [[Gran Bretanya]] que, ademés de les seus guanys territorials, va obtindre copioses ventages econòmiques que li varen permetre trencar el monopoli comercial d'[[Espanya]] en les seues colònies. Per damunt de tot, havia contingut les ambicions territorials i dinàstiques de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], i [[França]] va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre en [[Europa]] va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, [[Gran Bretanya]] escomença a amenaçar el control espanyol en el [[Mediterràneu]] en [[Menorca]] i [[Gibraltar]]. |
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Decret de Nova Planta]] | ||
| + | * [[Batalla d'Almansa]] | ||
| + | * [[Guerra de Successió]] | ||
| + | * [[Felip V]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 28: | Llínea 34: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | [http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA75,M1 Tractat de Pau bilateral entre Espanya i Anglaterra en eixecució dels acorts d'Utrecht, 13 de juliol de 1713] | + | * [http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA75,M1 Tractat de Pau bilateral entre Espanya i Anglaterra en eixecució dels acorts d'Utrecht, 13 de juliol de 1713] |
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Història]] |
| + | [[Categoria:Història d'Europa]] | ||
| + | [[Categoria:Història d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Tractats de pau]] | [[Categoria:Tractats de pau]] | ||
[[Categoria:Tractats de la Guerra de Successió Espanyola]] | [[Categoria:Tractats de la Guerra de Successió Espanyola]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Tractats d'Espanya]] | [[Categoria:Tractats d'Espanya]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Guerra de Successió en el Regne de Valéncia]] |
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 18:01 20 ago 2023
El Tractat de Utrecht , també conegut com Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt , és una série de tractats multi-laterals firmats pels països beligerants en la Guerra de Successió Espanyola entre els anys 1712 i 1714 en eixes ciutats dels Països Baixos i Alemanya, respectivament. Es consideren la fi de la guerra, encara que simultànea i posteriorment a la seua firma varen continuar les hostilitats (per eixemple, en Espanya). En este tractat, Europa va canviar el seu mapa polític.
Despuix d'unes conversacions preparatòries en Londres entre França i Gran Bretanya, el congrés es va obrir en la ciutat holandesa de Utrecht en giner de 1712. Els resultats varen ser els següents:
- Armistici de França i Espanya en Gran Bretanya (agost de 1712), seguit dels tractats de pau entre Gran Bretanya i França (abril de 1713) i entre Gran Bretanya i Espanya (juliol de l'any 1713).
- Firma de tractats entre França i les províncies Unides, Brandenburc, Portugal i el ducat de Saboya (juliol de 1713).
- Firma de tractats entre Espanya i el ducat de Saboya (juliol de 1713), les províncies Unides (juliol de 1714) i Portugal (febrer de 1715).
- Firma de convenis comercials entre Gran Bretanya i Espanya (març i decembre de 1714, decembre de 1715 i maig de 1716).
Com a balanç global, la série de tractats va supondre els acorts següents:
- Gran Bretanya conserva Menorca i Gibraltar, ocupades durant la guerra (cedides per Espanya), Nova Escòcia (Akkàdia), la badia de Hudson i Terranova (cedides per França), la illa de Sant Cristòfol en el Carip, el assentisc de negres[1] (un monopoli de trenta anys sobre el tràfic d'esclaus negres en l'Amèrica espanyola) i el navili de permís, aixina com el dret d'assentament (concedits per Espanya).
- La Casa de Saboya veu tornades Saboya i Niça (ocupades per França durant la guerra) i rep Sicília (cedida per Espanya).[2] En la possessió de Sicília rep el títul de rei que, en diverses denominacions, tindria d'ara en avant la casa de Saboya (primer reis de Sicília, despuix reis de Sardenya i finalment reis d'Itàlia).
- Les províncies Unides reben la "barrera" flamenca (una série de fortalees en el nort dels Països Baixos espanyols que l'Imperi va ajudar a finançar), cedida per Felipe V d'Espanya.
- Brandenburc rep Güeldres del Nort (cedit pel rei d'Espanya) i la "barrera" de Neuchâtel (cedida per França), ademés de la seua transformació en regne en el nom de Prússia. Federic Guillem I fon el seu primer rei.
- Portugal obté la devolució de la Colònia del Sacrament, ocupada per Espanya durant la guerra.
- Carles VI d'Àustria obté els Països Baixos espanyols, el Milanesat, Nàpols, Flandes i Sardenya (cedits pel rei d'Espanya). El Archiduc Carles d'Àustria, ara emperador, abandona qualsevol reclamació del tro espanyol.
- França reconeix la successió protestant a Anglaterra i es compromet a no recolzar els pretenents Estuart. També es compromet a demolir les fortificacions de Dunquerque i a cegar el seu port i obté definitivament el principat d'Orange (en Provença).
- Felip V (Felip d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de Espanya i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'Espanya i el de França siguen una mateixa persona.[3]
Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de Catalunya, lo que realisen a partir del 30 de juny de 1713. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en Barcelona, Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de Barcelona el 11 de setembre de l'any 1714 . Mallorca, Eivissa i Formentera varen caure deu mesos més tart (11 de juliol del 1715).
No obstant, la lluita encara seguia entre França i l'Imperi. El tractat de pau entre abdós es firma en Rastatt en març de 1714. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de Landau in Der Pfalz (en el Palatinat Renà), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la série de tractats d'Utrecht.
El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon Gran Bretanya que, ademés de les seus guanys territorials, va obtindre copioses ventages econòmiques que li varen permetre trencar el monopoli comercial d'Espanya en les seues colònies. Per damunt de tot, havia contingut les ambicions territorials i dinàstiques de Lluís XIV, i França va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre en Europa va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, Gran Bretanya escomença a amenaçar el control espanyol en el Mediterràneu en Menorca i Gibraltar.