Diferència entre les revisions de "Miquel Ramon Martí"
(→Obra) |
|||
(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | {{Biografia| | |
+ | | nom = Miquel Ramon Martí i Matias | ||
+ | | image = | ||
+ | | peu = | ||
+ | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
+ | | ocupació = Historiador, arqueòlec i investigador. | ||
+ | | data_naix = [[1974]] | ||
+ | | lloc_naix = [[Catarroja]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
+ | | data_mort = | ||
+ | | lloc_mort = | ||
+ | }} | ||
+ | '''Miquel Ramon Martí i Matias''' ([[Catarroja]], [[1974]]) és un historiador, arqueòlec i investigador [[Valencians|valencià]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | Miquel Martí | + | Miquel Martí naixqué en la població valenciana de Catarroja, en la comarca de [[L'Horta Sur]], en l'any [[1974]]. |
+ | |||
+ | És titulat per l'[[Universitat de Valéncia]]. En l'any [[2015]] obtingué un "Cum laude" per la seua tesis del ''Genoma de Valencia'', el seu títul complet és ''El genoma de una ciudad: Valencia. (Bioarquitectura, orígenes hasta época foral)'', un treball de 3.044 pàgines que fon presentat en [[castellà]], en [[anglés]] i [[francés]], incloent un vídeo de 35 minuts. | ||
+ | |||
+ | Miquel Martí és professor en un institut de [[Gilet]]. | ||
== Investigacions == | == Investigacions == | ||
Llínea 32: | Llínea 47: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
− | {{Cita|Miquel Ramon Martí Matias, en ''Una fundación de Valencia (Hispania): antítesis de la tesis actual'', reproduïx un fragment de ceramica iberica datat entre els sigles II-I ac, classificada com "Gran leves", en el que es veu una escena de guerra que te lloc en la que podria ser la primera representacio historica de l'[[Albufera]]. En l'image, es constata l'existencia d'unes edificacions com les [[Barraca|barraques]], pero construïdes sobre palafits. Miquel Ramon Martí les compara en fotografies del [[Sigle XIX|s. XIX]], quan encara existien barraques sobre palafits en l'Albufera. El paregut, realment impressiona.|''Notes d'etnologia valenciana: construccions populars'' per [[Agustí Galbis]]}} | + | {{Cita|Miquel Ramon Martí Matias, en ''Una fundación de Valencia (Hispania): antítesis de la tesis actual'', reproduïx un fragment de ceramica iberica datat entre els sigles II-I ac, classificada com "Gran leves", en el que es veu una escena de guerra que te lloc en la que podria ser la primera representacio historica de l'[[Albufera]]. En l'image, es constata l'existencia d'unes edificacions com les [[Barraca|barraques]], pero construïdes sobre palafits. Miquel Ramon Martí les compara en fotografies del [[Sigle XIX|s. XIX]], quan encara existien barraques sobre palafits en l'Albufera. El paregut, realment impressiona.|''Notes d'etnologia valenciana: construccions populars'' per [[Agustí Galbis]]}} |
− | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 13:03 4 nov 2024
Miquel Ramon Martí i Matias | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Historiador, arqueòlec i investigador. | ||
Naiximent: | 1974 | ||
Lloc de naiximent: | Catarroja, Regne de Valéncia, Espanya |
Miquel Ramon Martí i Matias (Catarroja, 1974) és un historiador, arqueòlec i investigador valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Miquel Martí naixqué en la població valenciana de Catarroja, en la comarca de L'Horta Sur, en l'any 1974.
És titulat per l'Universitat de Valéncia. En l'any 2015 obtingué un "Cum laude" per la seua tesis del Genoma de Valencia, el seu títul complet és El genoma de una ciudad: Valencia. (Bioarquitectura, orígenes hasta época foral), un treball de 3.044 pàgines que fon presentat en castellà, en anglés i francés, incloent un vídeo de 35 minuts.
Miquel Martí és professor en un institut de Gilet.
Investigacions[editar | editar còdic]
- Miquel Martí descobrí en l'any 2001 que el primer rei documentat de l'història de Valéncia fon el visigot cristià Lleovigilt, en el sigle VI. El trobament d'una moneda de l'any 583 a on se veu el seu rostre, el seu nom ("Livvigildus") i l'inscripció "Rex Valenta" (o siga, Rei de Valéncia) ho confirma. La moneda se troba en la Biblioteca Nacional de França, en París, en la secció de numismàtica.
Aixina, el Regne de Valéncia (per aquell temps en forma de ciutat-estat) és molt anterior a lo que se creïa fins ara.
- Miquel Martí també ha descobert l'aqüeducte romà més llarc de la Península Ibèrica, un conjunt arquitectònic que des de la Penya Tallada (Chelva) conduïa l'aigua a través de cent quilómetros, des del naiximent del riu Tuéjar fins al centre de la capital valenciana. Un treball d'investigació de varis anys.
Obra[editar | editar còdic]
Ha publicat numerosos treballs sobre temàtica arqueològica i històrica valenciana, com:
- Visigodos, hispano-romanos y bizantinos en la zona valenciana en el siglo VI (España) (2001) ISBN: 978-1-84171-176-8.
- Una Fundación de Valencia (Hispania): antítesis de la tesis actual (2005) ISBN: 978-1-84171-726-5.
- Construir una ciudad: materiales de construcción de Valencia, desde sus orígenes hasta el siglo XVI (2002) Tesis final.
- Orígenes de Valencia: de la Valencia y Turia italianas a la Valencia y Turia hispanas (Valéncia, 2005)
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Entrevista a Miquel Martí - Agroicultura
- El arqueólogo Miquel Martí logra un «cum laude» con su tesis del Genoma de Valencia - Levante-EMV
- El acueducto romano más largo de la península ibérica se construyó en Valencia - El País
- Entrevista a Miquel Ramon Martí (I) - Acció Nacionalista Valenciana
- Entrevista a Miquel Ramón Martí (II) - Acció Nacionalista Valenciana
- Valentia edetanorum (la Valencia dels edetans) (I) / per Miquel Ramón Martí - Acció Nacionalista Valenciana
- Valentia edetanorum (la Valencia dels edetans) (i II) / per Miquel Ramón Martí - Acció Nacionalista Valenciana