Diferència entre les revisions de "Fra Joaquín Millán Rubio"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Fra Joaquín Millán Rubio''' ([[Estercuel]], [[Terol]], [[11 de febrer]] de [[1940]]) és un frare mercedari que és sinònim de saber, disciplina i experiència.
+
{{Biografia|
 +
| nom = Joaquín Millán Rubio
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Religiós i escritor.
 +
| data_naix = [[11 de febrer]] de [[1940]]
 +
| lloc_naix = [[Estercuel]], [[Terol]], [[Aragó]], [[Espanya]]
 +
| data_mort =
 +
| lloc_mort = 
 +
}}
 +
'''Fra Joaquín Millán Rubio''' ([[Estercuel]], [[Terol]], [[11 de febrer]] de [[1940]]) és un religiós, frare mercedari i escritor [[Espanya|espanyol]] que és sinònim del saber, disciplina i experiència. Forma part de la Província Mercedaria d'[[Aragó]] i actualment està en el Santuari de Sant Ramon, en [[Lleida]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Fra Joaquín Millán Rubio naixqué en Estercuel (Terol), l'11 de febrer de l'any 1940, prop del santuari de la nostra Senyora de El Olivar. Ingressà en el Seminari Mercedari de [[Reus]] ([[Tarragona]]) el 29 de setembre de [[1950]]. Va vestir l'hàbit en Santa María de El Olivar el 20 de setembre de [[1955]], per a professar el 24 de setembre de [[1956]]. Passà a [[El Puig de Santa Maria]] el 29 de setembre de [[1956]] per a cursar els estudis de Filosofia i Teologia. Fon ordenat [[presbíter]] el 27 de juny de [[1964]] en la parròquia de Santa María d'El Puig, [[ciutat de Valéncia]].
+
Fra Joaquín Millán Rubio naixqué en Estercuel (Terol), l'11 de febrer de l'any 1940, prop del santuari de la nostra Senyora de El Olivar. Ingressà en el Seminari Mercedari de [[Reus]] ([[Tarragona]]) el [[29 de setembre]] de [[1950]]. Va vestir l'hàbit en Santa María de El Olivar el [[20 de setembre]] de [[1955]], per a professar el [[24 de setembre]] de [[1956]]. Passà a [[El Puig de Santa Maria]] el 29 de setembre de [[1956]] per a cursar els estudis de Filosofia i Teologia. Fon ordenat [[presbíter]] el [[27 de juny]] de [[1964]] en la parròquia de Santa María d'El Puig, [[ciutat de Valéncia]].
  
 
Des dels onze anys, en el Seminari de Reus, va escomençar a buscar senyes i escriure sobre l'Orde, encorajat per l'amor a la Mercé que li infongué el pare Tomás Tomás. En els anys de seminari major d'El Puig va deprendre del pare Juan Devesa Blanco. Despuix l'[[Universitat Lliterària de Valéncia]], en cinc substanciosos anys, el va capacitar per a entrar en pas ferm en l'investigació històrica.
 
Des dels onze anys, en el Seminari de Reus, va escomençar a buscar senyes i escriure sobre l'Orde, encorajat per l'amor a la Mercé que li infongué el pare Tomás Tomás. En els anys de seminari major d'El Puig va deprendre del pare Juan Devesa Blanco. Despuix l'[[Universitat Lliterària de Valéncia]], en cinc substanciosos anys, el va capacitar per a entrar en pas ferm en l'investigació històrica.
  
 
Els seus escrits són innumerables, com mil artículs, cent fullets, més de trenta tractats de tom i llom. La seua única dedicació ha segut l'Orde de la Mercé, i l'amor ad ella ha segut l'objectiu únic dels seus treballs.
 
Els seus escrits són innumerables, com mil artículs, cent fullets, més de trenta tractats de tom i llom. La seua única dedicació ha segut l'Orde de la Mercé, i l'amor ad ella ha segut l'objectiu únic dels seus treballs.
 +
 +
== Obra ==
 +
 +
Entre les seues obres principals, algunes profundisant en la vida dels sants mercedaris estan:
 +
 +
* ''San Ramón Nonato, al servicio de los cautivos''
 +
* ''María de Cervelló, la mercedaria de los pobres y del mar''
 +
* ''Pedro Armengol, un cambio radical''
 +
* ''San Pedro Nolasco, enviado por la trinidad para redimir''
 +
* ''La Orden de Nuestra Señora de la Merced en el Reino de Valencia''
 +
* ''El Convento Mercedario en Lérida''
 +
* ''San Ramón y su Santuario''
 +
* ''El propagador de San José y el templo de la Sagrada Familia'', coautor, junt a Antonio Oliva Sala.
  
 
== Cites ==
 
== Cites ==
Llínea 14: Llínea 38:
  
 
{{Cita|''....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía.''}}
 
{{Cita|''....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía.''}}
 +
 
 +
== Vore també ==
  
 +
* [[Bíblia Parva]]
 +
* [[Sant Pere Pasqual]]
 +
   
 
== Referències ==
 
== Referències ==
  
 
* [https://www.mercedaragon.org/p-joaquin-millan-su-amor-por-la-orden-de-la-merced/ P. Joaquín Millán: Su amor por la Orden de la Merced - Mercedaragon]
 
* [https://www.mercedaragon.org/p-joaquin-millan-su-amor-por-la-orden-de-la-merced/ P. Joaquín Millán: Su amor por la Orden de la Merced - Mercedaragon]
 +
* [https://somosmerced.com/web/escritores-mercedarios-de-la-actualidad/ Escritores mercedarios - Somosmerced]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Religiosos]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]
 +
[[Categoria:Sigle XXI]]

Última revisió del 17:23 12 set 2024

Joaquín Millán Rubio
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Religiós i escritor.
Naiximent: 11 de febrer de 1940
Lloc de naiximent: Estercuel, Terol, Aragó, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Fra Joaquín Millán Rubio (Estercuel, Terol, 11 de febrer de 1940) és un religiós, frare mercedari i escritor espanyol que és sinònim del saber, disciplina i experiència. Forma part de la Província Mercedaria d'Aragó i actualment està en el Santuari de Sant Ramon, en Lleida.

Biografia[editar | editar còdic]

Fra Joaquín Millán Rubio naixqué en Estercuel (Terol), l'11 de febrer de l'any 1940, prop del santuari de la nostra Senyora de El Olivar. Ingressà en el Seminari Mercedari de Reus (Tarragona) el 29 de setembre de 1950. Va vestir l'hàbit en Santa María de El Olivar el 20 de setembre de 1955, per a professar el 24 de setembre de 1956. Passà a El Puig de Santa Maria el 29 de setembre de 1956 per a cursar els estudis de Filosofia i Teologia. Fon ordenat presbíter el 27 de juny de 1964 en la parròquia de Santa María d'El Puig, ciutat de Valéncia.

Des dels onze anys, en el Seminari de Reus, va escomençar a buscar senyes i escriure sobre l'Orde, encorajat per l'amor a la Mercé que li infongué el pare Tomás Tomás. En els anys de seminari major d'El Puig va deprendre del pare Juan Devesa Blanco. Despuix l'Universitat Lliterària de Valéncia, en cinc substanciosos anys, el va capacitar per a entrar en pas ferm en l'investigació històrica.

Els seus escrits són innumerables, com mil artículs, cent fullets, més de trenta tractats de tom i llom. La seua única dedicació ha segut l'Orde de la Mercé, i l'amor ad ella ha segut l'objectiu únic dels seus treballs.

Obra[editar | editar còdic]

Entre les seues obres principals, algunes profundisant en la vida dels sants mercedaris estan:

  • San Ramón Nonato, al servicio de los cautivos
  • María de Cervelló, la mercedaria de los pobres y del mar
  • Pedro Armengol, un cambio radical
  • San Pedro Nolasco, enviado por la trinidad para redimir
  • La Orden de Nuestra Señora de la Merced en el Reino de Valencia
  • El Convento Mercedario en Lérida
  • San Ramón y su Santuario
  • El propagador de San José y el templo de la Sagrada Familia, coautor, junt a Antonio Oliva Sala.

Cites[editar | editar còdic]

Fra Joaquín Millán Rubio, frare mercedari aragonés, diu sobre la Bíblia Parva de Sant Pere Pasqual:

....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]