Diferència entre les revisions de "Gàtova"
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Gátova 10.JPG|250px|miniaturadeimagen|Iglésia de la Mare de Déu dels Àngels en Gàtova]] | [[Archiu:Gátova 10.JPG|250px|miniaturadeimagen|Iglésia de la Mare de Déu dels Àngels en Gàtova]] | ||
| − | '''Gàtova''' (en [[castellà]] ''Gátova''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], que es troba situat en la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Túria]]. | + | '''Gàtova''' (en [[castellà]] ''Gátova''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], que es troba situat en la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Túria]]. Gàtova va pertànyer a la província de Castelló fins que en l'any [[1995]] va passar a la província de Valéncia. |
| + | |||
| + | == Geografia == | ||
| + | El terme municipal de Gátova se situa en l'extrem occidental de la [[Serra Calderona]], la qual descendix fins a la [[mar Mediterrànea]], a l'[[est]] de les montanyes de la [[Cova Santa]] i [[Alcubles]], dins de l'anticlinal iniciat per la [[serra de Javalambre]] i continuat per la [[serra d'Andilla]], constituint totes elles les últimes estribacions de la [[Cordillera Ibèrica]]. Els cims més destacats són el Pico de l'Àguila (878 m), Piezarroya (841 m), Peñarroya (656 m), el Gorgo (908 m, segona cota més alta de la Serra Calderona), els monts Alt de la Calera (852 m), Fuenfría (781 m) i L'Arenal (717 m). Abunden els manantials, alguns miner-medicinals. | ||
| + | |||
| + | Les terres sense cultivar estan ocupades per [[Pi (arbre)|pins]], [[surer|sureres]], [[Carrasca|carrasques]], [[Romer|romers]] i pastures. Es caça el [[javalí]] i atres espècies de caça menor, com el [[conill]] i la [[perdiu]]. | ||
| + | |||
| + | La població es troba als peus del pico de l'Àguila, en carrers desnivelats i tortuosos que es amolden a la topografia del terreny. Situada junt al llímit en la [[província de Castelló]] —per la comarca de l'[[Alt Palancia]]—, es troba a 48 km de [[Valéncia]], tenint accessos a través de la carretera CV-25 [[Olocau]]-Gátova-[[Altura]]. | ||
== Administració == | == Administració == | ||
| Llínea 41: | Llínea 48: | ||
![[1857]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2022]] | ![[1857]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2022]] | ||
|- | |- | ||
| − | | align=center| 1.240 || align=center| 1.260 || align=center| 1.391 || align=center| 1.395 || align=center| 1. | + | | align=center| 1.240 || align=center| 1.260 || align=center| 1.391 || align=center| 1.395 || align=center| 1.326 || align=center| 1.250 || align=center| 1.217 || align=center| 1.019 || align=center| 839 || align=center| 626 || align=center| 469 || align=center| 412 |
|} | |} | ||
</center> | </center> | ||
| + | |||
| + | == Economia == | ||
| + | Basada tradicionalment en l'agricultura de secà ([[cereals]], [[oliveres]], [[armelers]]). El poc terreny de regadiu es deu a l'[[aigua]] de les fonts i produïx [[hortalices]] i frutals. També posseïx algunes explotacions [[Abella|apícoles]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 10:51 22 jun 2024
Gàtova (en castellà Gátova), és un municipi de la Comunitat Valenciana, que es troba situat en la província de Valéncia, en la comarca de El Camp de Túria. Gàtova va pertànyer a la província de Castelló fins que en l'any 1995 va passar a la província de Valéncia.
Geografia[editar | editar còdic]
El terme municipal de Gátova se situa en l'extrem occidental de la Serra Calderona, la qual descendix fins a la mar Mediterrànea, a l'est de les montanyes de la Cova Santa i Alcubles, dins de l'anticlinal iniciat per la serra de Javalambre i continuat per la serra d'Andilla, constituint totes elles les últimes estribacions de la Cordillera Ibèrica. Els cims més destacats són el Pico de l'Àguila (878 m), Piezarroya (841 m), Peñarroya (656 m), el Gorgo (908 m, segona cota més alta de la Serra Calderona), els monts Alt de la Calera (852 m), Fuenfría (781 m) i L'Arenal (717 m). Abunden els manantials, alguns miner-medicinals.
Les terres sense cultivar estan ocupades per pins, sureres, carrasques, romers i pastures. Es caça el javalí i atres espècies de caça menor, com el conill i la perdiu.
La població es troba als peus del pico de l'Àguila, en carrers desnivelats i tortuosos que es amolden a la topografia del terreny. Situada junt al llímit en la província de Castelló —per la comarca de l'Alt Palancia—, es troba a 48 km de Valéncia, tenint accessos a través de la carretera CV-25 Olocau-Gátova-Altura.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Victoriano Martínez Sierra | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | José Romero Romero | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Antonio Martínez Estévez | CIG |
| 1991 - 1995 | Leopoldo Romero Llima | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Leopoldo Romero Llima | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Leopoldo Romero Llima | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Leopoldo Romero Llima | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Leopoldo Romero Llima | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | Leopoldo Romero Llima | PSPV-PSOE |
| 2015 - 2019 | Manuel Martínez Romero | CS |
| 2019 - 2023 | Manuel Martínez Romero | Contigo |
| 2023 | Jesús Salmerón Berga | PP |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en una població de 412 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2022 | ||||||||
| 1.240 | 1.260 | 1.391 | 1.395 | 1.326 | 1.250 | 1.217 | 1.019 | 839 | 626 | 469 | 412 | ||||||||
Economia[editar | editar còdic]
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà (cereals, oliveres, armelers). El poc terreny de regadiu es deu a l'aigua de les fonts i produïx hortalices i frutals. També posseïx algunes explotacions apícoles.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Gàtova
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Gàtova
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gàtova.
| Municipis de El Camp de Túria | |
|---|---|
| Benaguasil • Benissanó • Bétera • Casinos • L'Eliana • Gàtova • Llíria • Loriguilla • Marines • Nàquera • Olocau • La Pobla de Vallbona • Ribarroja del Túria • Sant Antoni de Benaixeve • Serra • Vilamarchant | |