Diferència entre les revisions de "Cortes de Pallars"
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| Alcalde_11 = Fernando Navarro Pardo (2019-2020) Moció de Censura | | Alcalde_11 = Fernando Navarro Pardo (2019-2020) Moció de Censura | ||
| + | |||
David Herrera Lambiez (2020-2022) | David Herrera Lambiez (2020-2022) | ||
| + | |||
David Gras Arlandis (2022-2023) | David Gras Arlandis (2022-2023) | ||
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | |||
No adscrit | No adscrit | ||
| + | |||
[[PP]] | [[PP]] | ||
| Alcalde_12 = David Gras Arlandis | | Alcalde_12 = David Gras Arlandis | ||
Última revisió del 16:05 14 set 2023
Cortes de Pallars (en castellà i oficialment, Cortes de Pallás), és un municipi de la Vall d'Ayora, en la província de Valéncia.
Geografia[editar | editar còdic]
A banda del riu Xúquer reguen l'enorme terme, 235 km², les rambles de La Morera, del Pozo, de Canillas; de Los Gallegos, del Ral; el barranc d'Otonel, de Bujete i del Hornillo, rodejat pel massiç del Caroig, la Mola de Cortes, la serra Martés i la de Dos Aigües, presenta diversos parages a on fruir del senderisme, el barranquisme, la bicicleta o el montanyisme. La Mola de Cortes també conta en la major reserva de caça major d'Espanya.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Bernardino Serrano Carrión | UCD |
| 1983 - 1987 | José Gras Serrano | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | José Gras Serrano | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | José Gras Serrano | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | José Gras Serrano | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | José Gras Serrano | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | PSPV-PSOE | |
| 2007 - 2011 | Alberto Enrique Sáez Serrano | PP |
| 2011 - 2015 | Alberto Enrique Sáez Serrano | PP |
| 2015 - 2019 | Fernando Navarro Pardo | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Fernando Navarro Pardo (2019-2020) Moció de Censura
David Herrera Lambiez (2020-2022) David Gras Arlandis (2022-2023) |
PSPV-PSOE
No adscrit |
| 2023 | David Gras Arlandis | PP |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en una població de 733 habitants, segons el cens del INE de l'any 2022.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1609 | 1620 | 1713 | 1857 | 1940 | 1970 | 1996 | 2000 | 2004 | 2006 | 2015 | 2022 | ||||||||
| 1500(1) | 160 | 433 | 949 | 2400 | 1068 | 602 | 792 | 999 | 978 | 993 | 733 | ||||||||
(1) Abans de l'expulsió dels moriscs.
Economia[editar | editar còdic]
La seua economia està basada en l'agricultura de l'olivera i l'armeler, principalment, i en menor proporció vinyes i llabors de secà. La ganaderia es basa en la cabra i ovella. Mereix menció especial l'apicultura, destacant la calitat de les mels i derivats.
Pero el verdader motor d'ingressos entra pels imposts a Iberdrola i el seu complex hídric. S'ha invertit en millorar les dotacions del poble i dels llogarets. Tots i cada u conten en casa social, piscina municipal, parc infantil... Autobús que els conecta i, servici mèdic i farmacèutic en visites periòdiques als llogarets.
L'ajuntament s'ha convertit en patró, usant la mà d'obra per a cuidar el mont, els pobles i les infraestructures.
El turisme s'ha vist favorit per les noves carreteres i les obres d'infraestructura que s'han construït en el terme municipal. La ruta fluvial dels canons del Xúquer, que es realisa en llanches turístiques entre Cofrents i Cortes de Pallars ha vingut a contribuir en el floreciment de les activitats turístiques basades en les característiques impressionants del paisage abrupte llaurat pel riu.
Cultura[editar | editar còdic]
Com en el restant de la comarca, els seus habitants tenen la llengua castellana com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la llengua valenciana.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Cortes de Pallars
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Cortes de Pallars
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cortes de Pallars.
| Municipis de La Vall de Cofrents | |
|---|---|
| Ayora • Cofrents • Cortes de Pallars • Teresa de Cofrents • Xalans • Xarafull • Zarra | |