Diferència entre les revisions de "Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Archiu:Gram2xa.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
 +
 
'''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Josep Maria Guinot]], filòlec i llingüiste castellonenc.  
 
'''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Josep Maria Guinot]], filòlec i llingüiste castellonenc.  
  
Llínea 351: Llínea 353:
  
  
−
El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'En Josep Maria Guinot sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia]] i [[sintàxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].
+
El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'[[Josep Maria Guinot|En Josep Maria Guinot]] sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia llingüística|morfologia]] i [[sintaxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].
  
 
{{Cita|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}
 
{{Cita|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}
Llínea 357: Llínea 359:
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
  
 +
* [[Josep Maria Guinot]]
 
* [[Gramàtica de la llengua valenciana]]
 
* [[Gramàtica de la llengua valenciana]]
−
 
+
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
  
 
* [https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=200458 ''Gramatica normativa de la llengua valenciana'' en Dialnet]
 
* [https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=200458 ''Gramatica normativa de la llengua valenciana'' en Dialnet]
 
* [https://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Josep%20Maria%20Guinot%20i%20Galan Capítuls del llibre ''Gramatica normativa de la llengua valenciana'' - Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]
 
* [https://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Josep%20Maria%20Guinot%20i%20Galan Capítuls del llibre ''Gramatica normativa de la llengua valenciana'' - Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]
 +
 +
{{Gramàtiques}}
 +
{{Gramàtica del valencià}}
 +
{{Llengua valenciana}}
  
 
[[Categoria:Bibliografia]]
 
[[Categoria:Bibliografia]]

Última revisió del 12:10 30 set 2024

Portada del llibre

Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana és el títul d'un llibre de l'autor Josep Maria Guinot, filòlec i llingüiste castellonenc.

Ficha del llibre[editar | editar còdic]

Índex[editar | editar còdic]

Prolec...............................................................................

Nota Preliminar 

    La Llengua Valenciana...........................................................

    1.- Area geografica del valencia................................................

    2.- Denominacio de la llengua...................................................

    3.- El valencia, llengua, no dialecte...........................................

    Introduccio a la Gramatica......................................................

         PRIMERA PART                         FONETICA

Capitul I, Nocions generals..........................................................

Capitul II, Fonetica valenciana...................................................... 

    Alfabet

    Sistema de signes fonetics

    Les vocals......................................................................

    Els diftoncs i triftoncs

    Les consonants..................................................................

    1.- Sons bilabials

    2.- Sons labio-dentals

    3.- Sons dentals

    4.- Consonants alveolars

    5.- Consonants palatals

    6.- Consonants velars

    7.- La silaba

         SEGONA PART                         ORTOGRAFIA

Capitul III........................................................................... 

    1.- Abecedari

    2.- Us de les consonants

    3.- L'accent grafic

    4.- La dieresis

    5.- Finals de renglo

    6.- L'elisio grafica. Apostrof

    7.- El guionet

         TERCERA PART                         MORFOLOGIA

Capitul IV. L'articul................................................................. 

    Classes d'articul

Capitul V. El substantiu.............................................................. 

    Genero
    Formacio del plural

Capitul VI. L'adjectiu calificatiu.................................................... 

    Formacio del femeni

    Formacio del plural

    Graus de significacio

Capitul VII. Formacio de derivats dels noms........................................... 

    Adverbialisacio i substantivisacio dels adjectius

Capitul VIII. Adjectius demostratius i possessius.....................................

Capitul IX. Adjectius numerals, quantitatius i indefinits.............................

Capitul X. Adjectius interrogatius, exclamatius i relatius............................

Capitul XI. Pronom personal...........................................................

Capitul XII. Els atres pronoms........................................................ 

    1.- Demostratius

    2.- Possessius

    3.- Indefinits

    4.- Relatius

    5.- Interrogatius i exclamatius

Capitul XIII. El verp.................................................................. 

    1.- Generalitats

    2.- Modos, temps, persones i numero

Capitul XIV. Conjugacio dels verps..................................................... 

    Verps auxiliars...................................................................

    1.- Conjugacio

    2.- El verp HAVER

    3.- El verp SER

Capitul XV. Conjugacio regular......................................................... 

    1.- Primera conjugacio: amar

    2.- Segona conjugacio: vencer

     Segona conjugacio: perdre

    3.- Tercera conjugacio: sentir

     Tercera conjugacio: servir

    4.- Resum de les caracteristiques dels verps regulars

    5.- Conjugacio passiva

    6.- Forma reflexiva

Capitul XVI. Els verps irregulars...................................................... 

    1.- Irregularitats aparents

    2.- Irregularitats de la 1ª conjugacio

    3.- Irregularitats de la 2ª conjugacio

    4.- Irregularitats de la 3ª conjugacio

Capitul XVII. Verps defectius, impersonals i d'obligacio. Participi.................... 

    1.- Defectius

    2.- Impersonals

    3.- Formes d'obligacio

    4.- Participis

Capitul XVIII. Principals models de verps d´irregularitat aparent o real................ 

    Llista de verps irregulars per orde alfabetic

Capitul XIX. L'adverbi.................................................................. 

    Classes

Capitul XX. La preposicio............................................................... 

    Classes

Capitul XXI. La conjuncio i la interjeccio.............................................. 

    Classes

         QUARTA PART                         SINTAXIS

Capitul XXII. L'oracio..................................................................

Capitul XXIII. Estructura de l'oracio................................................... 

    Categories gramaticals

Capitul XXIV. La concordancia...........................................................

Capitul XXV. Regim i construccio........................................................

Capitul XXVI. Funcions sintactiques..................................................... 

    L'adjectiu calificatiu

Capitul XXVII. Els determinants......................................................... 

    L'articul indefinit

Capitul XXVIII. L'adjectiu determinatiu.................................................

Capitul XXIX El pronom personal......................................................... 

    Les formes debils

    Els pronoms adverbials

Capitul XXX. Pronoms relatius........................................................... 

    El pronom relatiu

    El pronom adverbial ON o AON

Capitul XXXI. El verp................................................................... 

    L'oracio simple

    Classes d'oracions

Capitul XXXII. El verp (continuacio).................................................... 

    Estructura i caracteristiques

    Veu, aspecte, modo, temps

Capitul XXXIII. Els modos personals..................................................... 

    L'indicatiu. Temps

Capitul XXXIV. El condicional...........................................................

Capitul XXXV. El subjuntiu i l'imperatiu................................................

Capitul XXXVI. Verps auxiliars..........................................................

Capitul XXXVII. Les perifrasis verbals..................................................

Capitul XXXVIII. Les formes nominals del verp........................................... 

    L'infinitiu

Capitul XXXIX. El Gerundi................................................................

Capiutl XL. El Participi.................................................................

Capitul XLI. L'Adverbi...................................................................

Capitul XLII. La Preposicio..............................................................

Capitul XLIII. Conjuncio i interjeccio...................................................

Capitul XLIV. Sintaxis de l'oracio composta.............................................. 

    Oracions yuxtapostes

    Oracions coordinades: copulatives, distributives, disjuntives, adversatives, ilatives i consecutives

Capitul XLV. La subordinacio............................................................. 

    Modos de subordinacio

    Concordancia de temps

Capitul XLVI. Oracions subordinades en particular........................................ 

    Oracions substantives, subjecte i complement directe

    Oracions complement indirecte (finals)

    Interrogatives indirectes

    Oracions complement circunstancial

Capitul XLVII. Oracions d'adjectiu o relatives...........................................

Capitul XLVIII. Oracions adverbials (circumstancials).................................... 

    De lloc, de temps, modals

Capitul XLIX. Oracions adverbials........................................................ 

    Comparatives

    Consecutives

Capitul L. Oracions adverbials........................................................... 

    Oracions condicionals

    Oracions causals

    Construccio absoluta

         QUINTA PART                    SINTAXIS FIGURADA

Capitul LI. La Sintaxis figurada......................................................... 

    Anastrofe i Enalage

    Hiperbato

    L'elipsis

    El pleonasme

    La silepsis

Capitul LII. Vicis de diccio............................................................... 

    El barbarisme

    Paraules estranyes

    El solecisme

    Atres vicis

         SEXTA PART               FORMACIO DE PARAULES

Capitul LIII. Enriquiment................................................................... 

    L'habilitacio

    La derivacio

    Els sufixos. La formacio per sufixos de noves paraules

    Infixos i prefixos

    La composicio

    La parasintesis

    APENDIX:

    I Taula de combinacions binaries de pronoms...................................

    II Taula sinoptica dels sufixos valencians....................................

Sinopsis[editar | editar còdic]

Josep Maria Guinot


El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'En Josep Maria Guinot sobre la gramàtica de la llengua valenciana que inclou fonètica, ortografia, morfologia i sintaxis. El llibre està prologat per Joan Gil i Barberà, president de l'entitat cultural valenciana i centenària Lo Rat Penat.

Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un Ausias March, un Joanot Martorell, un Jaume Roig, un Jordi de Sant Jordi, un Roiç de Corella, una Isabel de Villena, o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.
Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

v · d · eGramàtiques
v · d · eGramàtica de la llengua valenciana
Fonètica
Morfologia
Sintaxis
Lexicologia
Cultismes · Lèxic (Anglicismes · Arabismes · Castellanismes · Catalanismes · Galicismes · Goticismes · Helenismes · Italianismes · Leyonesismes · Lusismes · Mossarabismes · Occitanismes · Persismes · Vasquismes) · Semicultismes
Ortografia
Normativa
v · d · eLlengua Valenciana
HistòriaExtensió del valencià.png
Gramàtica
Lliteratura valenciana
Dialectes
Normativa
Atres
Anex:Bibliografia del valencià
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gramatica_Normativa_de_la_Llengua_Valenciana&oldid=355172»