Diferència entre les revisions de "Bertomeu de Torres Naharro"
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Bertomeu de Torres Naharro | | nom = Bertomeu de Torres Naharro | ||
| − | | image = | + | | image = [[File:BA-Torre de Miguel Sesmero 08.jpg|200px]] |
| − | | peu = | + | | peu = Monument a Bertomeu de Torres Naharro |
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Escritor, poeta i dramaturc. | | ocupació = Escritor, poeta i dramaturc. | ||
| data_naix = [[1485]] | | data_naix = [[1485]] | ||
| lloc_naix = [[Torre de Miguel Sesmero]], [[Badajoz]], [[Extremadura]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Torre de Miguel Sesmero]], [[Badajoz]], [[Extremadura]], [[Espanya]] | ||
| − | | data_mort = [[1520]] | + | | data_mort = [[1520]]? |
| − | | lloc_mort = | + | | lloc_mort = S'ignora |
}} | }} | ||
'''Bertomeu de Torres Naharro''' o '''Bartolomé Torres Naharro''' ([[Torre de Miguel Sesmero]], [[Badajoz]], [[1485]] - † [[1520]]?) fon un escritor, poeta i dramaturc espanyol de la Renaixença. Creador i introductor de noves formes teatrals i poètiques, fon el primer preceptiste en llengua [[vernàcula]] del teatre europeu. | '''Bertomeu de Torres Naharro''' o '''Bartolomé Torres Naharro''' ([[Torre de Miguel Sesmero]], [[Badajoz]], [[1485]] - † [[1520]]?) fon un escritor, poeta i dramaturc espanyol de la Renaixença. Creador i introductor de noves formes teatrals i poètiques, fon el primer preceptiste en llengua [[vernàcula]] del teatre europeu. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| + | [[File:Propalladia.jpg|thumb|290px|Portada de la primera edició de Propalladia (1517)]] | ||
Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]]. | Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]]. | ||
| − | Emigrà a [[Itàlia]] a principis del [[sigle XVI]] i va aplegar a [[Roma]] cap a [[1508]], llavors d'un ambient antiespanyol despuix de la mort d'[[Aleixandre VI]] i la caiguda [[Els Borgia|dels Borgia]] (o Borja). Entre [[1512]] i [[1516]] Torres Naharro s'ordena sacerdot, servix a la cúria i busca per la ciutat beneficis i mecenage. El seu primer protector fon el cardenal Giulio Zanobi di Giuliano de'Medici, fill bastart de Giuliano de Medici (1478-1534), molt poderós, ya que el | + | Emigrà a [[Itàlia]] a principis del [[sigle XVI]] i va aplegar a [[Roma]] cap a [[1508]], llavors d'un ambient antiespanyol despuix de la mort d'[[Aleixandre VI]] i la caiguda [[Els Borgia|dels Borgia]] (o Borja). Entre els anys [[1512]] i [[1516]] Torres Naharro s'ordena sacerdot, servix a la cúria i busca per la ciutat beneficis i mecenage. El seu primer protector fon el cardenal Giulio Zanobi di Giuliano de'Medici, fill bastart de Giuliano de Medici (1478-1534), molt poderós, ya que el [[Papa]] Lleó X era el seu cosí i ell mateixa va aplegar a ser papa en el nom de Clement VII. |
| − | És en la seua cort pontifícia a on va representar (i provablement ya va imprimir) les seues obres abans de [[1517]], puix comenta assunts d'actualitat llavors: la batalla de Ràvena ([[1512]]), la recluta de soldats per a la [[Lliga Santa]] ([[1512]]), la celebració de la victòria espanyola sobre els venecians en Vicenza ([[1513]]), el viage d'Isabella d'Este a Roma i pot ser que a [[Nàpols]] ([[1514]]-[[1515]]), l'entrada triumfal de Lleó X en [[Florència]] i [[Bolonya]] ([[1515]]), la condolença per la mort del [[Duc de Nàjera]] ([[1515]]), la molt possible representació de la ''Tinellaria'' davant el papa ([[1515]] o [[1516]]), la condolença per les morts de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] i del rei [[Ferrando el Catòlic]] ([[1516]]) | + | És en la seua cort pontifícia a on va representar (i provablement ya va imprimir) les seues obres abans de [[1517]], puix comenta assunts d'actualitat llavors: la batalla de Ràvena ([[1512]]), la recluta de soldats per a la [[Lliga Santa]] ([[1512]]), la celebració de la victòria espanyola sobre els venecians en Vicenza ([[1513]]), el viage d'Isabella d'Este a Roma i pot ser que a [[Nàpols]] ([[1514]]-[[1515]]), l'entrada triumfal de Lleó X en [[Florència]] i [[Bolonya]] ([[1515]]), la condolença per la mort del [[Duc de Nàjera]] ([[1515]]), la molt possible representació de la ''Tinellaria'' davant el papa ([[1515]] o [[1516]]), la condolença per les morts de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] i del rei [[Ferrando el Catòlic]] ([[1516]]). |
En la seua obra va constituir per primera volta uns principis de teoria teatral que trenquen en les convencions classicistes i s'alvança mig sigle a dramaturcs com [[Juan de la Cueva]] o el propi [[Lope de Vega]]. Va ampliar la galeria de personages i va fixar el seu número entre sis i dotze (encara que en el seu ''Tinellaria'' hi ha vint), va establir cinc jornades, com recomanava [[Horacio]], i va recomanar el concepte de verosimilitut per a les comèdies i el decor com a principi artístic que deu presidir-les: adequació de paraules, vestimentes i gests a la condició social i importància dels personages. També anticipa elements de la comèdia barroca, com l'incorporació de l'honor a la trama, la comèdia d'enredros amorosos o l'us sistemàtic del vers octosílap (solament usa el endecasílap en italià, idioma que dominava junt al francés i el portugués). El segon dels seus protectors fon el cardenal espanyol [[Bernardino López de Carvajal]] ([[1455]]-[[1523]]), antic bisbe de [[Sigüenza]] i de [[Túsculo]], que fon cubiculari del papa [[Sixte VI]] i embaixador de facte dels [[Reis Catòlics]] en la cúria. En eixa época també va compondre prou poesia en italià i espanyol, a voltes de fort contingut anticlerical. Destaquen ''Salmo en la gloriosa victoria que los españoles ovieron contra venecianos'' (en memòria de la batalla de la Motta, guanyada en [[1513]] per les forces espanyoles); ''Retracto'' ([[1515]]), ''Lamentaciones de amor y Epístola recordatoria''. | En la seua obra va constituir per primera volta uns principis de teoria teatral que trenquen en les convencions classicistes i s'alvança mig sigle a dramaturcs com [[Juan de la Cueva]] o el propi [[Lope de Vega]]. Va ampliar la galeria de personages i va fixar el seu número entre sis i dotze (encara que en el seu ''Tinellaria'' hi ha vint), va establir cinc jornades, com recomanava [[Horacio]], i va recomanar el concepte de verosimilitut per a les comèdies i el decor com a principi artístic que deu presidir-les: adequació de paraules, vestimentes i gests a la condició social i importància dels personages. També anticipa elements de la comèdia barroca, com l'incorporació de l'honor a la trama, la comèdia d'enredros amorosos o l'us sistemàtic del vers octosílap (solament usa el endecasílap en italià, idioma que dominava junt al francés i el portugués). El segon dels seus protectors fon el cardenal espanyol [[Bernardino López de Carvajal]] ([[1455]]-[[1523]]), antic bisbe de [[Sigüenza]] i de [[Túsculo]], que fon cubiculari del papa [[Sixte VI]] i embaixador de facte dels [[Reis Catòlics]] en la cúria. En eixa época també va compondre prou poesia en italià i espanyol, a voltes de fort contingut anticlerical. Destaquen ''Salmo en la gloriosa victoria que los españoles ovieron contra venecianos'' (en memòria de la batalla de la Motta, guanyada en [[1513]] per les forces espanyoles); ''Retracto'' ([[1515]]), ''Lamentaciones de amor y Epístola recordatoria''. | ||
| Llínea 25: | Llínea 26: | ||
S'ignoren data i lloc del decés que va deure ocórrer cap a [[1520]] i en tot cas abans de publicar-se la ''Aquilana'' en Roma, en juny d'eixe any o poc despuix, puix el seu corrector Fernando Merino ho tenia ya per fallit. La data més primerenca, front a les hipòtesis que seguint a [[Marcelino Menéndez Pelayo]] parlaven d'una etapa sevillana i retardaven en molts anys la seua mort, es veu reforçada pel fet de que l'edició de la ''Propalladia'' de [[1524]] i totes les edicions posteriors no anaren revisades per l'autor, i ademés un document notarial ho donava per fallit ya en [[1521]]. La Propalladia fon inclosa en l'[[Índex de llibres prohibits de l'Inquisició espanyola|Índex]] de l'[[Inquisició|Inquisidor general]] [[Fernando Valdés]] de [[1559]] i despuix d'eixa data solament va eixir una edició exporgada en Madrit en [[1573]]. El motiu sembla ser el caràcter fortament anticlerical d'algunes de les seues [[Sàtira|sàtires]], algunes enteses directament contra el papa, com s'advertix en algunes de les declaracions efectuades en el juí inquisitorial contra l'escultor [[Esteban Jamete]] en [[Conca]], que segons varis dels testics que varen depondre contra ell «té un llibre de la ''Propalladia'' a on dia una copla "Judas que das jubeleo penitentes ginimundo tu serás según que veo condenatus in profundo". I que este compareixent va pensar que este Judas era el papa». | S'ignoren data i lloc del decés que va deure ocórrer cap a [[1520]] i en tot cas abans de publicar-se la ''Aquilana'' en Roma, en juny d'eixe any o poc despuix, puix el seu corrector Fernando Merino ho tenia ya per fallit. La data més primerenca, front a les hipòtesis que seguint a [[Marcelino Menéndez Pelayo]] parlaven d'una etapa sevillana i retardaven en molts anys la seua mort, es veu reforçada pel fet de que l'edició de la ''Propalladia'' de [[1524]] i totes les edicions posteriors no anaren revisades per l'autor, i ademés un document notarial ho donava per fallit ya en [[1521]]. La Propalladia fon inclosa en l'[[Índex de llibres prohibits de l'Inquisició espanyola|Índex]] de l'[[Inquisició|Inquisidor general]] [[Fernando Valdés]] de [[1559]] i despuix d'eixa data solament va eixir una edició exporgada en Madrit en [[1573]]. El motiu sembla ser el caràcter fortament anticlerical d'algunes de les seues [[Sàtira|sàtires]], algunes enteses directament contra el papa, com s'advertix en algunes de les declaracions efectuades en el juí inquisitorial contra l'escultor [[Esteban Jamete]] en [[Conca]], que segons varis dels testics que varen depondre contra ell «té un llibre de la ''Propalladia'' a on dia una copla "Judas que das jubeleo penitentes ginimundo tu serás según que veo condenatus in profundo". I que este compareixent va pensar que este Judas era el papa». | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | * Bertomeu de Torres Naharro, en la seua comèdia ''Propalladia'' (Nàpols, 1517), es pot llegir: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''... Mas aveis destar alerta por sentir los personajes que hablan quatro lenguajes hasta acabar su rehierta. No salen de cuenta cierta por latín e italiano, castellano y valenciano que ninguno desconcierta.''}} | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | |||
| + | * Domínguez Bordona, J. Proceso inquisitorial contra el escultor Esteban Jamete, Madrid, Junta para la ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, 1933, p. 53 | ||
| + | * Oleza, Juan, «En torno a los últimos años de Bartolomé de Torres Naharro», en P. Garelli e G. Marchetti, eds. Un «Hombre de bien». Saggi di lingue e letterature iberiche in onore di Rinaldo Froldi. Alessandria. Edizioni dell’Orso. 2004. pp. 233-248 | ||
| + | * Pérez Priego, Miguel Ángel, «Bartolomé de Torres Naharro», Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia | ||
| + | * Cfr. Wilson, Edward M. y Duncan Moir, Historia de la literatura española, vol. 3: Siglo de Oro: teatro., Barcelona, Ariel, 1985 (6ª ed. rev.), pág. 43, 45. ISBN 84-344-8354-8 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * Blecua, José Manuel, Historia de la literatura española I, Librería General, Zaragoza, España, 1944 | ||
| + | * García López, José, Historia de la literatura española,Vicens-Vivens, Barcelona, España, 1974 | ||
| + | * Menéndez Peláez, Jesús et al., Historia de la literatura española, vol. II: Renacimiento y Barroco, Everest, León, España, 2005 | ||
| + | * Pedraza, Felipe-B. y Rodríguez, Milagros, Manual de literatura española II. Renacimiento, Cénlit Ediciones, Tafalla, España, 1980 | ||
| + | * Wilson, Edward M. y Duncan Moir, Historia de la literatura española, vol. 3: Siglo de Oro: teatro., Barcelona, Ariel, 1985 (6.ª ed. rev.), págs. 41-47. ISBN 84-344-8354-8 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Bartolomé Torres Naharro}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bartolom%C3%A9_Torres_Naharro Bertomeu de Torres Naharro en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Bartolom%C3%A9_Torres_Naharro Bertomeu de Torres Naharro en Wikipedia] | ||
Última revisió del 11:46 14 oct 2023
| Bertomeu de Torres Naharro | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Monument a Bertomeu de Torres Naharro | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor, poeta i dramaturc. | ||
| Naiximent: | 1485 | ||
| Lloc de naiximent: | Torre de Miguel Sesmero, Badajoz, Extremadura, Espanya | ||
| Defunció: | 1520? | ||
| Lloc de defunció: | S'ignora | ||
Bertomeu de Torres Naharro o Bartolomé Torres Naharro (Torre de Miguel Sesmero, Badajoz, 1485 - † 1520?) fon un escritor, poeta i dramaturc espanyol de la Renaixença. Creador i introductor de noves formes teatrals i poètiques, fon el primer preceptiste en llengua vernàcula del teatre europeu.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'Olivenza, cap a l'any 1485. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en Salamanca o estiguera en Sevilla, pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de Lucas Fernández. Sí sembla ser cert que va viure un temps en Valéncia, puix dona mostres de conéixer el valencià en la seua comèdia Serafina; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en Alger.
Emigrà a Itàlia a principis del sigle XVI i va aplegar a Roma cap a 1508, llavors d'un ambient antiespanyol despuix de la mort d'Aleixandre VI i la caiguda dels Borgia (o Borja). Entre els anys 1512 i 1516 Torres Naharro s'ordena sacerdot, servix a la cúria i busca per la ciutat beneficis i mecenage. El seu primer protector fon el cardenal Giulio Zanobi di Giuliano de'Medici, fill bastart de Giuliano de Medici (1478-1534), molt poderós, ya que el Papa Lleó X era el seu cosí i ell mateixa va aplegar a ser papa en el nom de Clement VII.
És en la seua cort pontifícia a on va representar (i provablement ya va imprimir) les seues obres abans de 1517, puix comenta assunts d'actualitat llavors: la batalla de Ràvena (1512), la recluta de soldats per a la Lliga Santa (1512), la celebració de la victòria espanyola sobre els venecians en Vicenza (1513), el viage d'Isabella d'Este a Roma i pot ser que a Nàpols (1514-1515), l'entrada triumfal de Lleó X en Florència i Bolonya (1515), la condolença per la mort del Duc de Nàjera (1515), la molt possible representació de la Tinellaria davant el papa (1515 o 1516), la condolença per les morts de Gonzalo Fernández de Còrdova i del rei Ferrando el Catòlic (1516).
En la seua obra va constituir per primera volta uns principis de teoria teatral que trenquen en les convencions classicistes i s'alvança mig sigle a dramaturcs com Juan de la Cueva o el propi Lope de Vega. Va ampliar la galeria de personages i va fixar el seu número entre sis i dotze (encara que en el seu Tinellaria hi ha vint), va establir cinc jornades, com recomanava Horacio, i va recomanar el concepte de verosimilitut per a les comèdies i el decor com a principi artístic que deu presidir-les: adequació de paraules, vestimentes i gests a la condició social i importància dels personages. També anticipa elements de la comèdia barroca, com l'incorporació de l'honor a la trama, la comèdia d'enredros amorosos o l'us sistemàtic del vers octosílap (solament usa el endecasílap en italià, idioma que dominava junt al francés i el portugués). El segon dels seus protectors fon el cardenal espanyol Bernardino López de Carvajal (1455-1523), antic bisbe de Sigüenza i de Túsculo, que fon cubiculari del papa Sixte VI i embaixador de facte dels Reis Catòlics en la cúria. En eixa época també va compondre prou poesia en italià i espanyol, a voltes de fort contingut anticlerical. Destaquen Salmo en la gloriosa victoria que los españoles ovieron contra venecianos (en memòria de la batalla de la Motta, guanyada en 1513 per les forces espanyoles); Retracto (1515), Lamentaciones de amor y Epístola recordatoria.
Abans de l'any 1517 es marcha de Roma a Nàpols, a on publica en eixe any la Propalladia, que conté huit de les seues comèdies, prou de les seues poesies i un important proemi o pròlec a on teorisa sobre el teatre i dividix les comèdies en a noticia i a fantasia, açò és, en realistes i en tendència a lo còmic o idealisades, imaginatives i series. El títul respon a ser les primeres produccions poètiques ("primae res Palladis") de l'autor. Des d'allí va tornar a Espanya.
S'ignoren data i lloc del decés que va deure ocórrer cap a 1520 i en tot cas abans de publicar-se la Aquilana en Roma, en juny d'eixe any o poc despuix, puix el seu corrector Fernando Merino ho tenia ya per fallit. La data més primerenca, front a les hipòtesis que seguint a Marcelino Menéndez Pelayo parlaven d'una etapa sevillana i retardaven en molts anys la seua mort, es veu reforçada pel fet de que l'edició de la Propalladia de 1524 i totes les edicions posteriors no anaren revisades per l'autor, i ademés un document notarial ho donava per fallit ya en 1521. La Propalladia fon inclosa en l'Índex de l'Inquisidor general Fernando Valdés de 1559 i despuix d'eixa data solament va eixir una edició exporgada en Madrit en 1573. El motiu sembla ser el caràcter fortament anticlerical d'algunes de les seues sàtires, algunes enteses directament contra el papa, com s'advertix en algunes de les declaracions efectuades en el juí inquisitorial contra l'escultor Esteban Jamete en Conca, que segons varis dels testics que varen depondre contra ell «té un llibre de la Propalladia a on dia una copla "Judas que das jubeleo penitentes ginimundo tu serás según que veo condenatus in profundo". I que este compareixent va pensar que este Judas era el papa».
Cites[editar | editar còdic]
- Bertomeu de Torres Naharro, en la seua comèdia Propalladia (Nàpols, 1517), es pot llegir:
Referències[editar | editar còdic]
- Domínguez Bordona, J. Proceso inquisitorial contra el escultor Esteban Jamete, Madrid, Junta para la ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, 1933, p. 53
- Oleza, Juan, «En torno a los últimos años de Bartolomé de Torres Naharro», en P. Garelli e G. Marchetti, eds. Un «Hombre de bien». Saggi di lingue e letterature iberiche in onore di Rinaldo Froldi. Alessandria. Edizioni dell’Orso. 2004. pp. 233-248
- Pérez Priego, Miguel Ángel, «Bartolomé de Torres Naharro», Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia
- Cfr. Wilson, Edward M. y Duncan Moir, Historia de la literatura española, vol. 3: Siglo de Oro: teatro., Barcelona, Ariel, 1985 (6ª ed. rev.), pág. 43, 45. ISBN 84-344-8354-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Blecua, José Manuel, Historia de la literatura española I, Librería General, Zaragoza, España, 1944
- García López, José, Historia de la literatura española,Vicens-Vivens, Barcelona, España, 1974
- Menéndez Peláez, Jesús et al., Historia de la literatura española, vol. II: Renacimiento y Barroco, Everest, León, España, 2005
- Pedraza, Felipe-B. y Rodríguez, Milagros, Manual de literatura española II. Renacimiento, Cénlit Ediciones, Tafalla, España, 1980
- Wilson, Edward M. y Duncan Moir, Historia de la literatura española, vol. 3: Siglo de Oro: teatro., Barcelona, Ariel, 1985 (6.ª ed. rev.), págs. 41-47. ISBN 84-344-8354-8
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bertomeu de Torres Naharro.