Diferència entre les revisions de "Cayetana Álvarez de Toledo"
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos''' ([[Madrit]], [[15 d'octubre]] de [[1974]]), XV marquesa de Casa Fuerte, és una periodista, historiadora i política espanyola. També posseïx nacionalitat argentina i francesa. Militant del [[Partit Popular]], fon diputada en el [[Congrés dels Diputats]] per Madrit en les IX i X llegislatures de les [[Corts Generals]] i des de [[2019]] és diputada per [[Barcelona]] en la XIV llegislatura. És directora de l'Àrea Internacional de la FAES i fon portaveu en el Congrés dels Diputats del Grup Parlamentari Popular fins a la seua cessació en agost de [[2020]]. És la vicepresidenta segona de la Comissió de Facenda. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos | ||
| + | | image = [[File:(Cayetana_Álvarez_de_Toledo)_Presentación_de_los_número_1_al_congreso_por_cada_provincia._(46489997335)_(cropped).jpg|250px]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Periodista, historiadora i política. | ||
| + | | data_naix = [[15 d'octubre]] de [[1974]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
| + | '''Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos''' ([[Madrit]], [[15 d'octubre]] de [[1974]]), XV marquesa de Casa Fuerte, és una periodista, historiadora i política espanyola. També posseïx nacionalitat argentina i francesa. Militant del [[Partit Popular]], fon diputada en el [[Congrés dels Diputats]] per Madrit en les IX i X llegislatures de les [[Corts Generals]] i des de l' any [[2019]] és diputada per [[Barcelona]] en la XIV llegislatura. És directora de l'Àrea Internacional de la FAES i fon portaveu en el Congrés dels Diputats del Grup Parlamentari Popular fins a la seua cessació en [[agost]] de l'any [[2020]]. És la vicepresidenta segona de la Comissió de Facenda. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Cayetana Álvarez de Toledo i Peralta-Ramos naixqué en Madrit, de pare francés, Juan Illán Álvarez de Toledo y Giraud, XIV marqués de Casa Fuerte, i mare argentina, Patricia Peralta-Ramos y Madero. El seu pare, segons la pròpia Cayetana, va combatre en la Resistència francesa durant la [[Segona Guerra Mundial]] despuix del [[desembarc de Normandia]] de juny de [[1944]]. Per via materna prové d'una família patricia argentina, l'orige de la qual es remonta a principis del [[sigle XVI]], durant el virregnat espanyol en | + | Cayetana Álvarez de Toledo i Peralta-Ramos naixqué en Madrit, de pare francés, Juan Illán Álvarez de Toledo y Giraud, XIV marqués de Casa Fuerte, i mare argentina, Patricia Peralta-Ramos y Madero. El seu pare, segons la pròpia Cayetana, va combatre en la Resistència francesa durant la [[Segona Guerra Mundial]] despuix del [[desembarc de Normandia]] de [[juny]] de [[1944]]. Per via materna prové d'una família patricia argentina, l'orige de la qual es remonta a principis del [[sigle XVI]], durant el virregnat espanyol en [[Suramèrica]]. |
És descendent de [[Francisco de Borja Álvarez de Toledo Osorio]], de [[María Tomasa Palafox]], de [[Francisco de Moncada]], del conquistador espanyol [[Blas de Peralta]] i del fundador de la ciutat de [[Mar de Plata]], [[Patricio Peralta Ramos]], entre uns atres. | És descendent de [[Francisco de Borja Álvarez de Toledo Osorio]], de [[María Tomasa Palafox]], de [[Francisco de Moncada]], del conquistador espanyol [[Blas de Peralta]] i del fundador de la ciutat de [[Mar de Plata]], [[Patricio Peralta Ramos]], entre uns atres. | ||
| Llínea 9: | Llínea 20: | ||
Conta en la nacionalitat espanyola, argentina i francesa. Havent transcorregut la seua vida entre el [[Regne Unit]] i [[Buenos Aires]], Cayetana Álvarez de Toledo ha declarat en vàries ocasions: «Yo vaig decidir ser espanyola». | Conta en la nacionalitat espanyola, argentina i francesa. Havent transcorregut la seua vida entre el [[Regne Unit]] i [[Buenos Aires]], Cayetana Álvarez de Toledo ha declarat en vàries ocasions: «Yo vaig decidir ser espanyola». | ||
| − | Despuix de passar els primers anys de la seua infància en [[Londres]], des dels sèt anys va viure en Buenos Aires, a on va assistir al Northlands School. Va tornar al Regne Unit per a cursar els seus estudis universitaris. Allí es va llicenciar en Història Moderna per l'Universitat d'Oxford, com a membre del New College, i en eixa mateixa institució va obtindre un doctorat en una tesis sobre el bisbe Juan de Palafox, virrey de Nova Espanya, dirigida per l'historiador hispaniste [[John H. Elliott]]. El 20 d'octubre de [[2001]] es va casar en l'empresari català (i cosí seu en grau quinzé) Joaquín Güell Ampuero (dels comtes de Güell), en qui té dos filles. En giner de [[2018]] la parella es va divorciar. | + | Despuix de passar els primers anys de la seua infància en [[Londres]], des dels sèt anys va viure en [[Buenos Aires]], a on va assistir al Northlands School. Va tornar al [[Regne Unit]] per a cursar els seus estudis universitaris. Allí es va llicenciar en Història Moderna per l'[[Universitat d'Oxford]], com a membre del New College, i en eixa mateixa institució va obtindre un doctorat en una tesis sobre el bisbe Juan de Palafox, virrey de Nova Espanya, dirigida per l'historiador hispaniste [[John H. Elliott]]. El [[20 d'octubre]] de [[2001]] es va casar en l'empresari català (i cosí seu en grau quinzé) Joaquín Güell Ampuero (dels comtes de Güell), en qui té dos filles. En [[giner]] de [[2018]] la parella es va divorciar. |
| − | Despuix de doctorar-se, en setembre de [[2000]] va ingressar com a redactora en el diari ''[[El Mundo]]'', primer de la secció d'Opinió i més tart d'Economia. Fon també tertuliana en la [[cadena COPE]] en el programa ''La Mañana'', dirigit per [[Federico Jiménez Losantos]]. | + | Despuix de doctorar-se, en [[setembre]] de [[2000]] va ingressar com a redactora en el diari ''[[El Mundo]]'', primer de la secció d'Opinió i més tart d'Economia. Fon també tertuliana en la [[cadena COPE]] en el programa ''La Mañana'', dirigit per [[Federico Jiménez Losantos]]. |
| − | En l'any [[2006]] fon nomenada cap de gabinet del secretari general del Partit Popular, [[Ángel Acebes]], en la missió d'assessorar a Acebes en l'estratègia política, gestionar la seua agenda i coordinar l'elaboració dels seus discursos i intervencions parlamentàries. Com a periodista de ''El Mundo'', el Fòrum Econòmic Mundial la va elegir com a «jove líder global» en [[2008]] per a reconéixer «els seus guanys professionals, compromís en la societat i el seu potencial per a contribuir a forjar el futur del món». | + | En l'any [[2006]] fon nomenada cap de gabinet del secretari general del Partit Popular, [[Ángel Acebes]], en la missió d'assessorar a Acebes en l'estratègia política, gestionar la seua agenda i coordinar l'elaboració dels seus discursos i intervencions parlamentàries. Com a periodista de ''El Mundo'', el Fòrum Econòmic Mundial la va elegir com a «jove líder global» en l'any [[2008]] per a reconéixer «els seus guanys professionals, compromís en la societat i el seu potencial per a contribuir a forjar el futur del món». |
| − | Álvarez de Toledo, que va adquirir la nacionalitat espanyola cap a [[2007]], va concórrer a les eleccions generals de 2008 en la llista del PP al Congrés per la circumscripció de Madrit, en el número 9 de la llista, convertint-se en diputada de la IX Llegislatura, a on va eixercir com a portaveu adjunta del Grup Parlamentari Popular. En les eleccions generals de [[2011]] va tornar a concórrer com a número 10 de la llista popular, renovant el seu escan per a la X Llegislatura. En el Congrés fon vicepresidenta de la Comissió Mixta per a l'[[Unió Europea]] i vocal de les Comissions de Justícia i Constitucional i en el PP de Madrit va eixercir de responsable de l'àrea d'Anàlisis. | + | Álvarez de Toledo, que va adquirir la nacionalitat espanyola cap a l'any [[2007]], va concórrer a les eleccions generals de 2008 en la llista del PP al Congrés per la circumscripció de Madrit, en el número 9 de la llista, convertint-se en diputada de la IX Llegislatura, a on va eixercir com a portaveu adjunta del Grup Parlamentari Popular. En les eleccions generals de [[2011]] va tornar a concórrer com a número 10 de la llista popular, renovant el seu escan per a la X Llegislatura. En el Congrés fon vicepresidenta de la Comissió Mixta per a l'[[Unió Europea]] i vocal de les Comissions de Justícia i Constitucional i en el PP de Madrit va eixercir de responsable de l'àrea d'Anàlisis. |
| − | En [[2014]] va escriure un artícul en el ''[[Financial Times]]'' contra l'intenció independentista del [[nacionalisme català]]. Eixe mateix any va impulsar com una de les seues primeres firmants el manifest constitucionaliste ''Lliures i Iguals'', que rebujava qualsevol cessió davant una eventual negociació en el sector del nacionalisme català que pretén l'independència. És portaveu de la plataforma homònima que busca implicar a la ciutadania espanyola en la defensa de l'orde constitucional davant el nacionalisme català que s'entén una amenaça a «l'igualtat dels espanyols», referint-se en concret a la pretensió de constituir al «poble català» en sobirà. Entre els actes organisats per ''Lliures i Iguals'' destaca el realisat el 11 de setembre de [[2014]], tricentenari de la derrota de les tropes austracistes en Barcelona, en el Círcul de Belles Arts de Madrit en el que va pronunciar un discurs. | + | En l'any [[2014]] va escriure un artícul en el ''[[Financial Times]]'' contra l'intenció independentista del [[nacionalisme català]]. Eixe mateix any va impulsar com una de les seues primeres firmants el manifest constitucionaliste ''Lliures i Iguals'', que rebujava qualsevol cessió davant una eventual negociació en el sector del nacionalisme català que pretén l'independència. És portaveu de la plataforma homònima que busca implicar a la ciutadania espanyola en la defensa de l'orde constitucional davant el nacionalisme català que s'entén una amenaça a «l'igualtat dels espanyols», referint-se en concret a la pretensió de constituir al «poble català» en sobirà. Entre els actes organisats per ''Lliures i Iguals'' destaca el realisat el [[11 de setembre]] de [[2014]], tricentenari de la derrota de les tropes austracistes en Barcelona, en el Círcul de Belles Arts de Madrit en el que va pronunciar un discurs. |
| − | El 14 d'octubre de [[2015]], a través del periòdic ''El Mundo'', va anunciar que no es presentaria novament com a candidata a diputada pel PP, per desacorts en la política del president del Govern, [[Mariano Rajoy]], en matèria de regeneració democràtica, referent a lo econòmic, al separatisme català i a l'erosió de les institucions públiques. | + | El [[14 d'octubre]] de [[2015]], a través del periòdic ''El Mundo'', va anunciar que no es presentaria novament com a candidata a diputada pel PP, per desacorts en la política del president del Govern, [[Mariano Rajoy]], en matèria de regeneració democràtica, referent a lo econòmic, al separatisme català i a l'erosió de les institucions públiques. |
En giner de [[2016]] va criticar la Cavalcata de Reis organisada per l'Ajuntament de Madrit per mig d'un tuit en el següent text: «La meua filla de 6 anys: Mare, el trage de Gaspar no és de veres. No t'ho perdonaré jamai, [[Manuela Carmena]]. Jamai». El tuit va rebre més de sis mil respostes i dotze mil retuits, convertint-se en un fenomen viral. | En giner de [[2016]] va criticar la Cavalcata de Reis organisada per l'Ajuntament de Madrit per mig d'un tuit en el següent text: «La meua filla de 6 anys: Mare, el trage de Gaspar no és de veres. No t'ho perdonaré jamai, [[Manuela Carmena]]. Jamai». El tuit va rebre més de sis mil respostes i dotze mil retuits, convertint-se en un fenomen viral. | ||
| − | El 8 de març de [[2018]] va criticar en un artícul d'opinió la folga feminista que tenia lloc eixe mateix dia. En juny del mateix any va publicar un artícul d'opinió despuix de dissoldre's el Govern de Mariano Rajoy per la moció de censura presentada contra est pel [[PSOE]] en el que Álvarez de Toledo afirmava seguir sent afiliada al PP pero haver votat a [[Ciutadans]], i demanava la fusió d'abdós partits. | + | El [[8 de març]] de [[2018]] va criticar en un artícul d'opinió la folga feminista que tenia lloc eixe mateix dia. En juny del mateix any va publicar un artícul d'opinió despuix de dissoldre's el Govern de Mariano Rajoy per la moció de censura presentada contra est pel [[PSOE]] en el que Álvarez de Toledo afirmava seguir sent afiliada al PP pero haver votat a [[Ciutadans]], i demanava la fusió d'abdós partits. |
| − | El 15 de març de [[2019]] es va anunciar la seua designació com a cap de la llista del PP per al Congrés dels Diputats en la circumscripció de Barcelona de cara a les eleccions generals del 28 d'abril. En estes va obtindre l'escan de diputada a pesar de que el PP va collir els pijors resultats de l'història del partit en la circumscripció, passant de 4 a 1 diputats. En les següents eleccions, les del 10 de novembre d'eixe mateix any, va tornar a obtindre el mateix càrrec de diputada per Barcelona. En esta llegislatura va ser durant uns mesos portaveu en el Congrés dels Diputats del Grup Parlamentari Popular. Tres mesos despuix en la tribuna del Congrés crida terroriste al pare del llavors vicepresident segon del Govern -fet del que es va reafirmar en prensa, inclús despuix de rebre una demanda de l'afectat-. Álvarez de Toledo fon destituïda en agost de [[2020]]. | + | El [[15 de març]] de [[2019]] es va anunciar la seua designació com a cap de la llista del PP per al Congrés dels Diputats en la circumscripció de Barcelona de cara a les eleccions generals del [[28 d'abril]]. En estes va obtindre l'escan de diputada a pesar de que el PP va collir els pijors resultats de l'història del partit en la circumscripció, passant de 4 a 1 diputats. En les següents eleccions, les del [[10 de novembre]] d'eixe mateix any, va tornar a obtindre el mateix càrrec de diputada per Barcelona. En esta llegislatura va ser durant uns mesos portaveu en el Congrés dels Diputats del Grup Parlamentari Popular. Tres mesos despuix en la tribuna del Congrés crida terroriste al pare del llavors vicepresident segon del Govern -fet del que es va reafirmar en prensa, inclús despuix de rebre una demanda de l'afectat-. Álvarez de Toledo fon destituïda en [[agost]] de [[2020]]. |
| − | En maig de [[2020]] fon demandada pel pare del que fora en eixe instant Vicepresident del Govern, [[Pablo Iglesias]], per acusar-ho de terroriste. El 28 de maig de [[2021]], l'[[Audiència Nacional]] anula la decisió del jujat número 3 de [[Zamora]] de ser traslladada la demanda al Tribunal Superior per la seua condició d'aforada. La pròpia Cayetana va reconéixer que este fet havia segut el seu major guany polític. | + | En [[maig]] de [[2020]] fon demandada pel pare del que fora en eixe instant Vicepresident del Govern, [[Pablo Iglesias]], per acusar-ho de terroriste. El [[28 de maig]] de [[2021]], l'[[Audiència Nacional]] anula la decisió del jujat número 3 de [[Zamora]] de ser traslladada la demanda al Tribunal Superior per la seua condició d'aforada. La pròpia Cayetana va reconéixer que este fet havia segut el seu major guany polític. |
| + | |||
| + | == Obra == | ||
| + | |||
| + | * ''Politics and Reform in Spain and Viceregal Mexico: The Life and Thought of Juan De Palafox 1600-1659'' (Oxford: Oxford University Press, 2004). | ||
| + | * ''Juan de Palafox: Obispo y Virrey'' (Madrid: Centro de Estudios Europa Hispánica y Marcial Pons Ediciones de Historia, 2011), pròlec de John Elliott i traducció de M. Bacells i J. C. Bayo. | ||
| + | * ''Políticamente indeseable'' (Barcelona: Penguin Random House Grupo Editorial, 2021) ISBN: 978-84-666-7002-9. | ||
| + | |||
| + | == Premis i guardons == | ||
| + | |||
| + | * 2006: Micròfon d'argent de l'Associació Professional Espanyola d'Informadors de Prensa, Ràdio, Televisió i Internet. | ||
| + | * 2017: Premi Societat Civil, otorgat per Think Tank Civisme. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Cayetana Álvarez de Toledo}} | ||
| + | |||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cayetana_%C3%81lvarez_de_Toledo Cayetana Álvarez de Toledo en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Periodistes]] | [[Categoria:Periodistes]] | ||
| + | [[Categoria:Periodistes espanyols]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors espanyols]] | ||
[[Categoria:Historiadors]] | [[Categoria:Historiadors]] | ||
| + | [[Categoria:Historiadors espanyols]] | ||
[[Categoria:Polítics]] | [[Categoria:Polítics]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics espanyols]] | ||
[[Categoria:Partit Popular]] | [[Categoria:Partit Popular]] | ||
Última revisió del 17:46 15 ago 2024
| Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos | |||
|---|---|---|---|
_Presentaci%C3%B3n_de_los_n%C3%BAmero_1_al_congreso_por_cada_provincia._(46489997335)_(cropped).jpg)
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodista, historiadora i política. | ||
| Naiximent: | 15 d'octubre de 1974 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos (Madrit, 15 d'octubre de 1974), XV marquesa de Casa Fuerte, és una periodista, historiadora i política espanyola. També posseïx nacionalitat argentina i francesa. Militant del Partit Popular, fon diputada en el Congrés dels Diputats per Madrit en les IX i X llegislatures de les Corts Generals i des de l' any 2019 és diputada per Barcelona en la XIV llegislatura. És directora de l'Àrea Internacional de la FAES i fon portaveu en el Congrés dels Diputats del Grup Parlamentari Popular fins a la seua cessació en agost de l'any 2020. És la vicepresidenta segona de la Comissió de Facenda.
Biografia[editar | editar còdic]
Cayetana Álvarez de Toledo i Peralta-Ramos naixqué en Madrit, de pare francés, Juan Illán Álvarez de Toledo y Giraud, XIV marqués de Casa Fuerte, i mare argentina, Patricia Peralta-Ramos y Madero. El seu pare, segons la pròpia Cayetana, va combatre en la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial despuix del desembarc de Normandia de juny de 1944. Per via materna prové d'una família patricia argentina, l'orige de la qual es remonta a principis del sigle XVI, durant el virregnat espanyol en Suramèrica.
És descendent de Francisco de Borja Álvarez de Toledo Osorio, de María Tomasa Palafox, de Francisco de Moncada, del conquistador espanyol Blas de Peralta i del fundador de la ciutat de Mar de Plata, Patricio Peralta Ramos, entre uns atres.
Conta en la nacionalitat espanyola, argentina i francesa. Havent transcorregut la seua vida entre el Regne Unit i Buenos Aires, Cayetana Álvarez de Toledo ha declarat en vàries ocasions: «Yo vaig decidir ser espanyola».
Despuix de passar els primers anys de la seua infància en Londres, des dels sèt anys va viure en Buenos Aires, a on va assistir al Northlands School. Va tornar al Regne Unit per a cursar els seus estudis universitaris. Allí es va llicenciar en Història Moderna per l'Universitat d'Oxford, com a membre del New College, i en eixa mateixa institució va obtindre un doctorat en una tesis sobre el bisbe Juan de Palafox, virrey de Nova Espanya, dirigida per l'historiador hispaniste John H. Elliott. El 20 d'octubre de 2001 es va casar en l'empresari català (i cosí seu en grau quinzé) Joaquín Güell Ampuero (dels comtes de Güell), en qui té dos filles. En giner de 2018 la parella es va divorciar.
Despuix de doctorar-se, en setembre de 2000 va ingressar com a redactora en el diari El Mundo, primer de la secció d'Opinió i més tart d'Economia. Fon també tertuliana en la cadena COPE en el programa La Mañana, dirigit per Federico Jiménez Losantos.
En l'any 2006 fon nomenada cap de gabinet del secretari general del Partit Popular, Ángel Acebes, en la missió d'assessorar a Acebes en l'estratègia política, gestionar la seua agenda i coordinar l'elaboració dels seus discursos i intervencions parlamentàries. Com a periodista de El Mundo, el Fòrum Econòmic Mundial la va elegir com a «jove líder global» en l'any 2008 per a reconéixer «els seus guanys professionals, compromís en la societat i el seu potencial per a contribuir a forjar el futur del món».
Álvarez de Toledo, que va adquirir la nacionalitat espanyola cap a l'any 2007, va concórrer a les eleccions generals de 2008 en la llista del PP al Congrés per la circumscripció de Madrit, en el número 9 de la llista, convertint-se en diputada de la IX Llegislatura, a on va eixercir com a portaveu adjunta del Grup Parlamentari Popular. En les eleccions generals de 2011 va tornar a concórrer com a número 10 de la llista popular, renovant el seu escan per a la X Llegislatura. En el Congrés fon vicepresidenta de la Comissió Mixta per a l'Unió Europea i vocal de les Comissions de Justícia i Constitucional i en el PP de Madrit va eixercir de responsable de l'àrea d'Anàlisis.
En l'any 2014 va escriure un artícul en el Financial Times contra l'intenció independentista del nacionalisme català. Eixe mateix any va impulsar com una de les seues primeres firmants el manifest constitucionaliste Lliures i Iguals, que rebujava qualsevol cessió davant una eventual negociació en el sector del nacionalisme català que pretén l'independència. És portaveu de la plataforma homònima que busca implicar a la ciutadania espanyola en la defensa de l'orde constitucional davant el nacionalisme català que s'entén una amenaça a «l'igualtat dels espanyols», referint-se en concret a la pretensió de constituir al «poble català» en sobirà. Entre els actes organisats per Lliures i Iguals destaca el realisat el 11 de setembre de 2014, tricentenari de la derrota de les tropes austracistes en Barcelona, en el Círcul de Belles Arts de Madrit en el que va pronunciar un discurs.
El 14 d'octubre de 2015, a través del periòdic El Mundo, va anunciar que no es presentaria novament com a candidata a diputada pel PP, per desacorts en la política del president del Govern, Mariano Rajoy, en matèria de regeneració democràtica, referent a lo econòmic, al separatisme català i a l'erosió de les institucions públiques.
En giner de 2016 va criticar la Cavalcata de Reis organisada per l'Ajuntament de Madrit per mig d'un tuit en el següent text: «La meua filla de 6 anys: Mare, el trage de Gaspar no és de veres. No t'ho perdonaré jamai, Manuela Carmena. Jamai». El tuit va rebre més de sis mil respostes i dotze mil retuits, convertint-se en un fenomen viral.
El 8 de març de 2018 va criticar en un artícul d'opinió la folga feminista que tenia lloc eixe mateix dia. En juny del mateix any va publicar un artícul d'opinió despuix de dissoldre's el Govern de Mariano Rajoy per la moció de censura presentada contra est pel PSOE en el que Álvarez de Toledo afirmava seguir sent afiliada al PP pero haver votat a Ciutadans, i demanava la fusió d'abdós partits.
El 15 de març de 2019 es va anunciar la seua designació com a cap de la llista del PP per al Congrés dels Diputats en la circumscripció de Barcelona de cara a les eleccions generals del 28 d'abril. En estes va obtindre l'escan de diputada a pesar de que el PP va collir els pijors resultats de l'història del partit en la circumscripció, passant de 4 a 1 diputats. En les següents eleccions, les del 10 de novembre d'eixe mateix any, va tornar a obtindre el mateix càrrec de diputada per Barcelona. En esta llegislatura va ser durant uns mesos portaveu en el Congrés dels Diputats del Grup Parlamentari Popular. Tres mesos despuix en la tribuna del Congrés crida terroriste al pare del llavors vicepresident segon del Govern -fet del que es va reafirmar en prensa, inclús despuix de rebre una demanda de l'afectat-. Álvarez de Toledo fon destituïda en agost de 2020.
En maig de 2020 fon demandada pel pare del que fora en eixe instant Vicepresident del Govern, Pablo Iglesias, per acusar-ho de terroriste. El 28 de maig de 2021, l'Audiència Nacional anula la decisió del jujat número 3 de Zamora de ser traslladada la demanda al Tribunal Superior per la seua condició d'aforada. La pròpia Cayetana va reconéixer que este fet havia segut el seu major guany polític.
Obra[editar | editar còdic]
- Politics and Reform in Spain and Viceregal Mexico: The Life and Thought of Juan De Palafox 1600-1659 (Oxford: Oxford University Press, 2004).
- Juan de Palafox: Obispo y Virrey (Madrid: Centro de Estudios Europa Hispánica y Marcial Pons Ediciones de Historia, 2011), pròlec de John Elliott i traducció de M. Bacells i J. C. Bayo.
- Políticamente indeseable (Barcelona: Penguin Random House Grupo Editorial, 2021) ISBN: 978-84-666-7002-9.
Premis i guardons[editar | editar còdic]
- 2006: Micròfon d'argent de l'Associació Professional Espanyola d'Informadors de Prensa, Ràdio, Televisió i Internet.
- 2017: Premi Societat Civil, otorgat per Think Tank Civisme.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cayetana Álvarez de Toledo.