Diferència entre les revisions de "Llosa de Ranes"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:La Llosa de Ranes des del castell de Xàtiva.JPG|250px|miniaturadeimagen|Llosa de Ranes des del castell de Xàtiva.]] | [[Archiu:La Llosa de Ranes des del castell de Xàtiva.JPG|250px|miniaturadeimagen|Llosa de Ranes des del castell de Xàtiva.]] | ||
'''Llosa de Ranes''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]]. | '''Llosa de Ranes''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]]. | ||
| + | |||
| + | == Geografia == | ||
| + | Integrat en la comarca de La Costera, se situa a 60 quilómetros de [[Valéncia]], la capital provincial. El terme municipal està travessat per la carretera autonòmica CV-58 (antiga N-340 entre els pK 848-849 i 852-853) i per l'Autovia del Mediterràneu (A-7). L'antiga carretera nacional creua el port de Càrcer (175 metros) en el pK 852 abans de passar a la vall del Xúquer. | ||
| + | |||
| + | El relleu del municipi presenta dos parts ben diferenciades. La mitat septentrional està ocupada per una série de cerros (Serreta del Randero) la màxima elevació del qual la constituïx el Creu de la Saliva (341 metros), sobre el que s'alcen les ruïnes de l'[[ermita]] de Santa Ana. La mitat meridional la forma un pla sedimentari en altures inferiors als cent metros i ocupat pels cultius de regadiu. Cap al sur corren els barrancs d'aigües temporals de Foya i del Bot, tributaris del [[riu Cànyoles]]. La població està edificada en la falda d'un cerro, lo que dona orige a la pendent que presenten alguns carrers, a una altura de 109 metros sobre el nivell de la mar. L'altitut oscila entre els 341 metros al nort i els 80 metros al sur. | ||
| + | |||
| + | == Administració == | ||
| + | {{Alcaldes_Espanya | ||
| + | | Alcalde_1 = Salvador Delgado de Molina Casanova | ||
| + | | Partit_1 = [[AIV]] | ||
| + | | Alcalde_2 = Salvador Delgado de Molina Casanova | ||
| + | | Partit_2 = [[AP]] | ||
| + | | Alcalde_3 = Salvador Delgado de Molina Casanova | ||
| + | | Partit_3 = [[UV]] | ||
| + | | Alcalde_4 = Antonio Sanfélix Juan | ||
| + | | Partit_4 = [[PP]] | ||
| + | | Alcalde_5 = Antonio Sanfélix Juan | ||
| + | | Partit_5 = [[PP]] | ||
| + | | Alcalde_6 = Ramón Climent López | ||
| + | | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_7 = Evarist Aznar Teruel | ||
| + | | Partit_7 = [[PP]] | ||
| + | | Alcalde_8 = Evarist Aznar Teruel | ||
| + | | Partit_8 = [[PP]] | ||
| + | | Alcalde_9 = Evarist Aznar Teruel | ||
| + | | Partit_9 = [[PP]] | ||
| + | | Alcalde_10 = Evarist Aznar Teruel | ||
| + | | Partit_10 = [[PP]] | ||
| + | | Alcalde_11 = Evarist Aznar Teruel | ||
| + | | Partit_11 = [[PP]] | ||
| + | | Alcalde_12 = Salvi Pardo Escuriet | ||
| + | | Partit_12 = [[PP]] | ||
| + | }} | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | Conta en una població de 3. | + | Conta en una població de 3.652 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]]. |
| + | |||
| + | <center> | ||
| + | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
| + | |- | ||
| + | |||
| + | |||
| + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2012]] !! [[2022]] | ||
| + | |- | ||
| + | | align=center| 3.607 || align=center| 3.589 || align=center| 3.644 || align=center| 3.640 || align=center| 3.686 || align=center| 3.622 || align=center| 3.694 || align=center| 3.725 || align=center| 3.712 || align-center| 3.742 || align=center| 4.066 || align=center| 3.652 | ||
| + | |} | ||
| + | </center> | ||
| + | |||
| + | == Economia == | ||
| + | L'economia del municipi es basa en l'agricultura, indústria i els servicis. | ||
| + | |||
| + | Els principals cultius són els cítrics i frutals ([[Pruna (Frut)|prunes]] i [[Caqui|caquis]]). Els terrenys no cultivats tenen mont baix i bones pinades en les umbries que miren a la vall del [[riu Xúquer]]. Hi ha ganado [[Vaca|vacú]], [[Porc|porcí]], [[Cabra|caprino]] i avícola, pero en chicotetes proporcions. | ||
| + | |||
| + | És molt popular el [[formage]] fresc de torcaboca. La seua producció en massa i les seues distincions internacionals, han supost una gran font d'ingressos per a la població, com també ho són l'indústria de carrosseries d'automòvil, matalafs i moble de bany, que creen decenes de llocs de treball en la comarca. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{listaref}} | ||
| − | + | * [https://www.lallosaderanes.es/landing Ajuntament de Llosa de Ranes] | |
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
| − | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion= | + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Llosa INE. Població de Llosa de Ranes] |
| − | * [ | + | * [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia'' | ||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| − | * Monravana, La | + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» |
| + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|La Llosa de Ranes}} | {{commonscat|La Llosa de Ranes}} | ||
| − | |||
| − | |||
{{Municipis de La Costera}} | {{Municipis de La Costera}} | ||
Última revisió del 16:14 14 jul 2024
Llosa de Ranes és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el suroest de la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.
Geografia[editar | editar còdic]
Integrat en la comarca de La Costera, se situa a 60 quilómetros de Valéncia, la capital provincial. El terme municipal està travessat per la carretera autonòmica CV-58 (antiga N-340 entre els pK 848-849 i 852-853) i per l'Autovia del Mediterràneu (A-7). L'antiga carretera nacional creua el port de Càrcer (175 metros) en el pK 852 abans de passar a la vall del Xúquer.
El relleu del municipi presenta dos parts ben diferenciades. La mitat septentrional està ocupada per una série de cerros (Serreta del Randero) la màxima elevació del qual la constituïx el Creu de la Saliva (341 metros), sobre el que s'alcen les ruïnes de l'ermita de Santa Ana. La mitat meridional la forma un pla sedimentari en altures inferiors als cent metros i ocupat pels cultius de regadiu. Cap al sur corren els barrancs d'aigües temporals de Foya i del Bot, tributaris del riu Cànyoles. La població està edificada en la falda d'un cerro, lo que dona orige a la pendent que presenten alguns carrers, a una altura de 109 metros sobre el nivell de la mar. L'altitut oscila entre els 341 metros al nort i els 80 metros al sur.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Salvador Delgado de Molina Casanova | AIV |
| 1983 - 1987 | Salvador Delgado de Molina Casanova | AP |
| 1987 - 1991 | Salvador Delgado de Molina Casanova | UV |
| 1991 - 1995 | Antonio Sanfélix Juan | PP |
| 1995 - 1999 | Antonio Sanfélix Juan | PP |
| 1999 - 2003 | Ramón Climent López | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Evarist Aznar Teruel | PP |
| 2007 - 2011 | Evarist Aznar Teruel | PP |
| 2011 - 2015 | Evarist Aznar Teruel | PP |
| 2015 - 2019 | Evarist Aznar Teruel | PP |
| 2019 - 2023 | Evarist Aznar Teruel | PP |
| 2023 | Salvi Pardo Escuriet | PP |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en una població de 3.652 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2012 | 2022 | ||||||||
| 3.607 | 3.589 | 3.644 | 3.640 | 3.686 | 3.622 | 3.694 | 3.725 | 3.712 | 3.742 | 4.066 | 3.652 | ||||||||
Economia[editar | editar còdic]
L'economia del municipi es basa en l'agricultura, indústria i els servicis.
Els principals cultius són els cítrics i frutals (prunes i caquis). Els terrenys no cultivats tenen mont baix i bones pinades en les umbries que miren a la vall del riu Xúquer. Hi ha ganado vacú, porcí, caprino i avícola, pero en chicotetes proporcions.
És molt popular el formage fresc de torcaboca. La seua producció en massa i les seues distincions internacionals, han supost una gran font d'ingressos per a la població, com també ho són l'indústria de carrosseries d'automòvil, matalafs i moble de bany, que creen decenes de llocs de treball en la comarca.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Llosa de Ranes
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Llosa de Ranes
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llosa de Ranes.
| Municipis de La Costera | |
|---|---|
| L'Alcúdia de Crespins • Barcheta • Canals • Cerdà • Estubeny • La Font de la Figuera • La Granja de la Costera • Génoves • Llanera de Ranes • Lloc Nou d'En Fenollet • Llosa de Ranes • Moixent • Montesa • Novetlè • Roglà i Corberà • Torrella • Vallada • Vallés • Xàtiva | |