Diferència entre les revisions de "Zinnia"
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Cynia.JPG|thumb|Zinnia]] | [[File:Cynia.JPG|thumb|Zinnia]] | ||
| − | '''''Zinnia''''' és un [[Gènero (biologia)|gènero]] de plantes en flor de la família [[Asteraceae]]. | + | '''''Zinnia''''' és un [[Gènero (biologia)|gènero]] de plantes anuals i perennes, en flor de la família [[Asteraceae]]. Originalment de praderies seques d'un àrea que s'estén del suroest [[nortamericà]] fins a [[Amèrica del Sur|Amèrica del sur]], pero sobretot [[Mèxic]], a on se li coneix en el nom de Guadalajara; notable per les seues flors solitàries que vénen en una varietat de colors lluents. També és habitual en [[Costa Rica]] a on se li coneix com a flor de Sant Rafael. |
| + | |||
| + | En l'any [[2016]], es va cultivar i va florir en l'[[Estació Espacial Internacional]] i es publicità com la primera planta florida en l'espai, si ben décades abans (en l'any [[1982]]) els astronautes russos ya havien fet florir un eixemplar de Arabidopsis. | ||
| + | |||
| + | == Taxonomia == | ||
| + | El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1189, 1221, 1377. 1759. L'espècie tipo és Chrysogonum peruvianum L. = Zinnia peruviana (L.) L. | ||
| + | |||
| + | El nom del gènero prové del botànic [[Alemanya|alemà]] [[Johann Gottfried Zinn]] ([[1727]]–[[1759]]). | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| − | Són plantes anuals i perennes originàries d'[[Amèrica]] Central i del sur. Hi ha unes | + | Són plantes anuals i perennes originàries d'[[Amèrica]] Central i del sur. Hi ha unes 70 espècies descrites i d'estes, solament 22 acceptades. Són molt apreciades com a plantes de jardí i de test. |
| + | |||
| + | Es de fulls oposts, sésils, ovalades i sanceres. Capítuls terminals, solitaris de color dorat, [[Taronja (color)|taronja]] o [[Violeta (color)|violáceo]]. Molt apreciada en floricultura perque la flor es conserva casi un més despuix de ser tallada. | ||
Les flors són solitàries, generalment de colors vius i variats, i atrauen molt a les [[palometa|palometes]]. | Les flors són solitàries, generalment de colors vius i variats, i atrauen molt a les [[palometa|palometes]]. | ||
| − | + | ||
| + | == Plantació == | ||
| + | Es planten directament per llavor en el seu lloc definitiu. Es poden sembrar llavors de Zinnia en la superfície i despuix agregar solament una chicoteta capa de terra per a que les llavors no estiguen directament expostes a la llum solar. És important un bo allumenament solar i bona aireació per a previndre l'aparició del [[mildiu]]. L'excés d'humitat o de rec la danyen. | ||
| + | |||
| + | És una flor molt vistosa que agrada tant als plantadors com al públic. Esta flor atrau a palometes (papilionáceas) i molts jardiners les planten per a atraure a estes palometes. Són plantes en atractiu econòmic per als vivers pel seu fàcil cultiu que ademés es pot portar a terme en qualsevol época de l'any. Destaquen, pel seu potencial, Zinnia elegans (Jacq) i Zinnia violacea, per la diversitat de colors, pétals i el tamany de les flors. Una propietat important de la zinnia és el seu llarc periodo de floració, i al fet de que una volta tallada, els ulls de la base tornen a tirar flor i a formar nous rams. | ||
| + | |||
| + | == Galeria fotogràfica == | ||
| + | Diferents tipos de zinnies: | ||
| + | <center> | ||
| + | <gallery> | ||
| + | |||
| + | File:Zinnia_planta_de_exterior.jpg | ||
| + | File:Zinnia-06.06.21.jpg | ||
| + | File:Aster im Irminenhof Trier.jpg | ||
| + | File:A_close-up_of_Zinnia_flower_01-2.jpg | ||
| + | File:Bangalore Lalbagh IMG 1724.JPG | ||
| + | File:Daisy_3.jpg | ||
| + | File:Flower_41.jpg | ||
| + | File:Zinnia-scabiosa-type IMG 8426.jpg | ||
| + | File:Приморско-Ахтарск IMG 20200723 191554 1.jpg | ||
| + | File:Beautifulflowers3.jpg | ||
| + | File:Beautiful_zinnia-cropped-big2.jpg | ||
| + | File:Zinnia20090813_067.jpg | ||
| + | |||
| + | </gallery> | ||
| + | </center> | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 23: | Llínea 57: | ||
* Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118. | * Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118. | ||
* Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,. | * Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,. | ||
| + | |||
| + | ==Enllaços externs== | ||
| + | {{Commonscat|Zinnia}} | ||
| + | {{Wikispecies|Zinnia}} | ||
| + | {{DGLV|Zinnia}} | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Última revisió del 13:08 27 dec 2022
Zinnia és un gènero de plantes anuals i perennes, en flor de la família Asteraceae. Originalment de praderies seques d'un àrea que s'estén del suroest nortamericà fins a Amèrica del sur, pero sobretot Mèxic, a on se li coneix en el nom de Guadalajara; notable per les seues flors solitàries que vénen en una varietat de colors lluents. També és habitual en Costa Rica a on se li coneix com a flor de Sant Rafael.
En l'any 2016, es va cultivar i va florir en l'Estació Espacial Internacional i es publicità com la primera planta florida en l'espai, si ben décades abans (en l'any 1982) els astronautes russos ya havien fet florir un eixemplar de Arabidopsis.
Taxonomia[editar | editar còdic]
El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1189, 1221, 1377. 1759. L'espècie tipo és Chrysogonum peruvianum L. = Zinnia peruviana (L.) L.
El nom del gènero prové del botànic alemà Johann Gottfried Zinn (1727–1759).
Característiques[editar | editar còdic]
Són plantes anuals i perennes originàries d'Amèrica Central i del sur. Hi ha unes 70 espècies descrites i d'estes, solament 22 acceptades. Són molt apreciades com a plantes de jardí i de test.
Es de fulls oposts, sésils, ovalades i sanceres. Capítuls terminals, solitaris de color dorat, taronja o violáceo. Molt apreciada en floricultura perque la flor es conserva casi un més despuix de ser tallada.
Les flors són solitàries, generalment de colors vius i variats, i atrauen molt a les palometes.
Plantació[editar | editar còdic]
Es planten directament per llavor en el seu lloc definitiu. Es poden sembrar llavors de Zinnia en la superfície i despuix agregar solament una chicoteta capa de terra per a que les llavors no estiguen directament expostes a la llum solar. És important un bo allumenament solar i bona aireació per a previndre l'aparició del mildiu. L'excés d'humitat o de rec la danyen.
És una flor molt vistosa que agrada tant als plantadors com al públic. Esta flor atrau a palometes (papilionáceas) i molts jardiners les planten per a atraure a estes palometes. Són plantes en atractiu econòmic per als vivers pel seu fàcil cultiu que ademés es pot portar a terme en qualsevol época de l'any. Destaquen, pel seu potencial, Zinnia elegans (Jacq) i Zinnia violacea, per la diversitat de colors, pétals i el tamany de les flors. Una propietat important de la zinnia és el seu llarc periodo de floració, i al fet de que una volta tallada, els ulls de la base tornen a tirar flor i a formar nous rams.
Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]
Diferents tipos de zinnies:
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 8: Asteraceae, part 3. 21: i–xxii + 1–616. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil
- Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newslett. 37: i–iii
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catálogo de las Plantas Vasculares, vol. * Listado de las Plantas Vasculares del Departamento de Antioquia. Pp. 1-939.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Zinnia.
Wikispecies té un artícul sobre Zinnia.
«Zinnia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).