Diferència entre les revisions de "Sarajevo"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Vistes panoramiques de Sarajevo '''Sarajevo''' (en cirílic: ''Сарајево''; {{AFI2|sǎra(j)iʋo|pron}})…») (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Sarajevo montaje.jpg|thumb|250px|Vistes | + | [[Archiu:Sarajevo montaje.jpg|thumb|250px|Vistes panoràmiques de Sarajevo]] |
| − | '''Sarajevo''' (en [[cirílic]]: ''Сарајево''; | + | '''Sarajevo''' (en [[cirílic]]: ''Сарајево''; pronunciat sǎra(j)iʋo) és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més poblada de [[Bòsnia i Herzegovina]], en una població de 275.000 habitants en les quatre municipalitats que formen la ciutat, i en un àrea metropolitana de 405.930 habitants en el [[cantó de Sarajevo]].<ref>{{Cita web|url=http://www.statistika.ba/?show=7#tab2|títul=Segons el cens realisat en l'any 2013|fechaacceso=5 de novembre de 2016|sitioweb=www.statistika.ba}}</ref><ref name=FZS>{{cita web |url=http://fzs.ba/saopcenja/2009/14.2.1.pdf|títul=SAOPENJE PRIOPENJE First release|fechaacceso=6 de setembre de 2017|autor=Federal Office of Statistics, Federation of Bòsnia and Hercegovina|data=31 de decembre de 2006 |obra=Annually statistical information |idioma=bosni i anglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305074753/http://fzs.ba/saopcenja/2009/14.2.1.pdf |fechaarchivo=5 de març de 2016}}</ref> És també la capital de la [[Federació de Bòsnia i Herzegovina]], aixina com el centre del cantó de Sarajevo. Contigua a ella (i agrupant barris que abans de la guerra també formaven part de Sarajevo) es troba [[Sarajevo Oriental]] que és la ciutat capital ''[[de jure]]'' de la [[República Sérbia de Bosnia]]. |
| + | |||
| + | Sarajevo està emplaçada en una vall en la [[Bòsnia (regió)|regió de Bòsnia]], rodejada dels [[Alps Dinárics]] i entorn al riu [[Miljacka]]. El centre de la ciutat es troba a 511 m sobre el nivell de la mar mentres que alguns barris alcancen els 700 m, lo que fa de Sarajevo una de les ciutats a més altura en [[Europa]]. Els picos montanyosos que rodegen Sarajevo alcancen i sobrepassen els 2000 m. | ||
| + | |||
| + | La ciutat és coneguda per la seua tradicional diversitat religiosa, en fidels [[Islam|musulmans]], [[Iglésia ortodoxa|ortodoxos]], [[catòlics]] i [[Judaisme|judeus]], que duen convivint des de fa sigles. Per esta llarga i rica història de diversitat religiosa i coexistència, Sarajevo és coneguda com la «Jerusalem d'Europa».<ref name="In Europe's Jerusalem">{{cita web|nom=Josip|llinage=Stilinovic|url=http://www.cwnews.com/news/viewstory.cfm?recnum=21006|títul=In Europe's Jerusalem|sitioweb=Catholic World News|idioma=en|data=3 de febrer de 2002|fechaacceso=5 d'agost de 2006}}</ref> | ||
| + | |||
| + | Encara que els primers assentaments en la zona daten dels temps prehistòrics, la moderna ciutat de Sarajevo fon edificada com a fortalea per a l'[[Imperi otomà]] en el [[sigle XV]].<ref>Valerijan, Žujo; Imamović, Mustafa; Ćurovac, Muhamed. Sarajevo.</ref> Sarajevo ha atret l'atenció internacional en vàries ocasions a lo llarc de la seua història: en l'any [[1914]] tingué lloc l'[[Atentat de Sarajevo]] en l'assessinat de l'archidu. d'Àustria, que acabà sent el detonant definitiu per a l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]]. Setanta anys despuix, la ciutat organisà els [[Jocs Olímpics d'hivern de 1984]]. Al començament de la [[década de 1990]], Sarajevo sofrí el [[Lloc de Sarajevo|major sege en l'història de la guerra moderna]] durant la [[Guerra de Bòsnia]]. Hui en dia, la ciutat s'està recuperant i adaptant a la realitat de la posguerra, i és el centre cultural i econòmic del país.<ref>{{cita web|nom=Steve|apellido=Kelley|url=http://seattletimes.nwsource.com/html/sports/2003174149_kell04.html|títul=Rising Sarajevo finds hope again|obra=[[The Seattle Claves]]|idioma=en|fechaacceso=19 d'agost de 2006}}</ref> Sarajevo es va convertir en una de les primeres ciutats europees en contar en una ret de [[Tramvia de Sarajevo|tramvia elèctric]] en servici ininterromput en la ciutat.<ref>[http://www.amazon.co.uk/dp/1741047315] Lonely Planet: Best Cities in the World</ref> | ||
| + | |||
| + | == Etimologia == | ||
| + | '''Sarajevo''' (pronuncie's: «Sárayevo» o «Sáraievo», encara que els seus habitants pronuncien el seu nom com «Sáraevo») és l'[[llengües eslaves|eslavisació]] fonètica de la paraula [[idioma turc|turca]] ''saray -jedive''; significant ''saray'' 'palau' i ''jedive'' 'càrrec otomà anàlec al d'un [[virrei]], governador general o [[procònsul]]'; d'esta manera ''Sarajevo'' etimològicament significa 'Palau del governador general'. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Reflist}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 14:19 4 nov 2022
Sarajevo (en cirílic: Сарајево; pronunciat sǎra(j)iʋo) és la capital i ciutat més poblada de Bòsnia i Herzegovina, en una població de 275.000 habitants en les quatre municipalitats que formen la ciutat, i en un àrea metropolitana de 405.930 habitants en el cantó de Sarajevo.[1][2] És també la capital de la Federació de Bòsnia i Herzegovina, aixina com el centre del cantó de Sarajevo. Contigua a ella (i agrupant barris que abans de la guerra també formaven part de Sarajevo) es troba Sarajevo Oriental que és la ciutat capital de jure de la República Sérbia de Bosnia.
Sarajevo està emplaçada en una vall en la regió de Bòsnia, rodejada dels Alps Dinárics i entorn al riu Miljacka. El centre de la ciutat es troba a 511 m sobre el nivell de la mar mentres que alguns barris alcancen els 700 m, lo que fa de Sarajevo una de les ciutats a més altura en Europa. Els picos montanyosos que rodegen Sarajevo alcancen i sobrepassen els 2000 m.
La ciutat és coneguda per la seua tradicional diversitat religiosa, en fidels musulmans, ortodoxos, catòlics i judeus, que duen convivint des de fa sigles. Per esta llarga i rica història de diversitat religiosa i coexistència, Sarajevo és coneguda com la «Jerusalem d'Europa».[3]
Encara que els primers assentaments en la zona daten dels temps prehistòrics, la moderna ciutat de Sarajevo fon edificada com a fortalea per a l'Imperi otomà en el sigle XV.[4] Sarajevo ha atret l'atenció internacional en vàries ocasions a lo llarc de la seua història: en l'any 1914 tingué lloc l'Atentat de Sarajevo en l'assessinat de l'archidu. d'Àustria, que acabà sent el detonant definitiu per a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Setanta anys despuix, la ciutat organisà els Jocs Olímpics d'hivern de 1984. Al començament de la década de 1990, Sarajevo sofrí el major sege en l'història de la guerra moderna durant la Guerra de Bòsnia. Hui en dia, la ciutat s'està recuperant i adaptant a la realitat de la posguerra, i és el centre cultural i econòmic del país.[5] Sarajevo es va convertir en una de les primeres ciutats europees en contar en una ret de tramvia elèctric en servici ininterromput en la ciutat.[6]
Etimologia[editar | editar còdic]
Sarajevo (pronuncie's: «Sárayevo» o «Sáraievo», encara que els seus habitants pronuncien el seu nom com «Sáraevo») és l'eslavisació fonètica de la paraula turca saray -jedive; significant saray 'palau' i jedive 'càrrec otomà anàlec al d'un virrei, governador general o procònsul'; d'esta manera Sarajevo etimològicament significa 'Palau del governador general'.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ . Consultat el 5 de novembre de 2016.
- ↑ Federal Office of Statistics, Federation of Bòsnia and Hercegovina. . Annually statistical information. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 6 de setembre de 2017.
- ↑ . Consultat el 5 d'agost de 2006.
- ↑ Valerijan, Žujo; Imamović, Mustafa; Ćurovac, Muhamed. Sarajevo.
- ↑ Kelley. . The Seattle Claves. Consultat el 19 d'agost de 2006.
- ↑ [1] Lonely Planet: Best Cities in the World
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sarajevo.
| Capitals d'Europa |
|---|
| Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |