Diferència entre les revisions de "Vicent Giner Boira"
(Etiqueta: Edició visual) |
|||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Vicent Giner Boira''' ([[Valéncia]], [[1910]]-[[1997]]). Juriste i escritor [[Valencians|valencià]]. Advocat en 55 anys d'eixercici professional. Especialiste en Dret d'Aigües. | + | '''Vicent Giner Boira''' ([[Valéncia]], [[1910]] - † [[1997]]). Juriste i escritor [[Valencians|valencià]]. Advocat en 55 anys d'eixercici professional. Especialiste en Dret d'Aigües. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
Escrigué el llibre ''El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia''. El Tribunal de les Aigües va considerar que era la persona idónea per a escriure este llibre que ha segut promogut en l'intenció de divulgar entre els llectors lo que significa el Tribunal de les Aigües. | Escrigué el llibre ''El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia''. El Tribunal de les Aigües va considerar que era la persona idónea per a escriure este llibre que ha segut promogut en l'intenció de divulgar entre els llectors lo que significa el Tribunal de les Aigües. | ||
| − | == Fill | + | == Fill predilecte de Valéncia == |
Les seues investigacions entorn a la reglamentació i la política de l'aigua li varen fer un expert coneixedor de l'història, la cultura i les tradicions valencianes. En l'any [[1993]] es varen enviar cartes a l'Ajuntament solicitant que Vicent Giner, fòra declarat, Fill Predilecte de Valéncia, per fi en [[1996]], va ser declarat, Fill Predilecte de Valéncia. | Les seues investigacions entorn a la reglamentació i la política de l'aigua li varen fer un expert coneixedor de l'història, la cultura i les tradicions valencianes. En l'any [[1993]] es varen enviar cartes a l'Ajuntament solicitant que Vicent Giner, fòra declarat, Fill Predilecte de Valéncia, per fi en [[1996]], va ser declarat, Fill Predilecte de Valéncia. | ||
| − | == Cultura | + | == Cultura valenciana == |
| − | |||
| − | |||
Fon Acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i expressà el seu respal a les [[Normes del Puig]] que es varen fer públiques en l'any [[1981]] com a model ortogràfic de la [[llengua valenciana]], alternativa a l'establit per les [[Normes de Castelló|Bases ortogràfiques de 1932]]. | Fon Acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i expressà el seu respal a les [[Normes del Puig]] que es varen fer públiques en l'any [[1981]] com a model ortogràfic de la [[llengua valenciana]], alternativa a l'establit per les [[Normes de Castelló|Bases ortogràfiques de 1932]]. | ||
| Llínea 48: | Llínea 46: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{Cita|''La verdad absoluta es que podemos afirmar rotundamente que ni un solo soldado de las tropas del Rey, ni clérigo o fraile, hombre o mujer, obispo o guerrero que le acompañaban, hablaban catalán. Nadie hablaba la lengua catalana, ni podrían hablarla ni traerla a Valencia, por la sencilla razón de que la lengua catalana en 1238 no existía aún.|El idioma del Rey Don Jaime'' (''Las Provincias'', 1979)}} | + | {{Cita|''... el catalán don [[Antoni Rubió i Lluch|Antonio Rubio i Lluch]] quien en su libro, “Documents per a la historia de la cultura catalana mitgeval”, editada en 1908 tomo I página 201, Doc. CCIV, nos dice sin lugar a dudas que la primera vez que aparece el nombre de “lengua catalana” fue en 1362, cuando Pedro el Ceremonioso ordenó que el libro francés de caballería Lançalot fuera traducido en “llengua catalana”. Hasta esa fecha pues, la lengua catalana no existía.''|"El idioma del Rey Don Jaime" (''[[Las Provincias]]'', [[1979]]), per [[Vicent Giner Boira]]}} |
| + | |||
| + | {{Cita|''La verdad absoluta es que podemos afirmar rotundamente que ni un solo soldado de las tropas del Rey, ni clérigo o fraile, hombre o mujer, obispo o guerrero que le acompañaban, hablaban catalán. Nadie hablaba la lengua catalana, ni podrían hablarla ni traerla a Valencia, por la sencilla razón de que la lengua catalana en 1238 no existía aún.|"El idioma del Rey Don Jaime'' (''[[Las Provincias]]'', [[1979]]), per Vicent Giner Boira}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Nadie nos podrá rebatir este dato porque también otro de los contumaces contrarios a la lengua valenciana, como es [[Sanchis Guarner]], en la página 20 de su libro la lengua de los valencianos es el que recoge y nos da esa cita de Rubio i LLuch, y confirma (ya son por tanto dos documentos y los prueba), que en 1362 Pedro el Ceremonioso ordenó la traducción del Lançalot a la lengua catalana. Y añade “Es la primera vegada que apareix aquesta explicita denominacio”. | ||
| + | [...] Demos pues gracias eternas a los señores Rubio i Lluch y Sanchis Guarner, porque ellos nos han dado el dato fabuloso que nos permite ahora a los valencianos no solo demostrar, sino con él probar y por tanto afirmar de una manera rotunda y definitiva que, científica y documentalmente no existe la lengua catalana antes de 1362. Por esta circunstancia, si Valencia se conquista en 1238 y el catalán no existe hasta 1362 nadie de los que vinieron a la conquista podría hablar una lengua que aún no existía: la lengua catalana. Porque faltaban nada menos que ¡124 años! para que tal lengua empezara a existir.''|"El idioma del Rey Don Jaime'' (''[[Las Provincias]]'', [[1979]]), per Vicent Giner Boira}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Per atra part, sempre he pensat que fins a que els valencians no forem conscients del gran potencial que esta, la nostra terra, guarda en les seues entranyes i començarem a creure un poc més en mosatros mateixa i identificar-nos en la nostra cultura, no seriem capaços de defendre-la|Vicent Giner Boira.}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Así pues este hecho cierto de que en 1238, cuando Valencia fue conquistada, e incluso cien años más tarde, Lérida y Tortosa eran tan de Aragón como Zaragoza y no de Cataluña, no debe ser nunca olvidado por los que escriben o hablan de la historia, porque al hacerse el cómputo de repobladores, el número abundante de leridanos y tortosinos que vino a poblar nuestro Reino de Valencia hay que computarlo como aragoneses siempre, y nunca como catalanes''.| Vicent Giner Boira}} | ||
| − | {{Cita| | + | {{Cita|(La Llengua Valenciana....) no tolerem que nos la maten, que nos l'embruten mesclant-la en atres llengües. I eixa autentica Llengua Valenciana es la que se deu ensenyar a tots els estudiants i no l'esperpent que ara els obliguen a deprendre.|Vicent Giner Boira (''[[Las Provincias]]'', 5.3.1995)}} |
{{Cita|''Así lo defendió el abogado valenciano Vicente Giner Boira hace varias décadas en el Congreso de los Diputados gracias al estudio «La lengua valenciana». En él, bajo el criterio de años de estudio de la lengua valenciana Giner Boira se fundamentaba en argumentos muy sólidos para afirmar que el valenciano desciende del «romanç» o romance y que, en ningún caso, puede descender del catalán.''|''La historia contradice que el valenciano pueda descender del catalán'' (''La Razón'', 3.7.2013)}} | {{Cita|''Así lo defendió el abogado valenciano Vicente Giner Boira hace varias décadas en el Congreso de los Diputados gracias al estudio «La lengua valenciana». En él, bajo el criterio de años de estudio de la lengua valenciana Giner Boira se fundamentaba en argumentos muy sólidos para afirmar que el valenciano desciende del «romanç» o romance y que, en ningún caso, puede descender del catalán.''|''La historia contradice que el valenciano pueda descender del catalán'' (''La Razón'', 3.7.2013)}} | ||
| Llínea 73: | Llínea 80: | ||
* ''El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia'' ([[1953]]). Reeditat en [[1969]] (Valéncia, 1969. Edit. Sucesor de Vives Mora) i en [[1997]] (Valéncia, 1997. Edit. Federico Doménech. Edició especial per a la [[Generalitat Valenciana]]). | * ''El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia'' ([[1953]]). Reeditat en [[1969]] (Valéncia, 1969. Edit. Sucesor de Vives Mora) i en [[1997]] (Valéncia, 1997. Edit. Federico Doménech. Edició especial per a la [[Generalitat Valenciana]]). | ||
| − | * ''Memorias contadas'' (1997) | + | * ''Memorias contadas'' (1997). |
| + | |||
| + | == Els taulellets de Palestina == | ||
| + | [[Archiu:Parenostre.jpg|thumb|right|300px|<center>Pare nostre en [[valencià]]. En l'iglésia del Pater Noster, en el Mont de les Oliveres, [[Jerusalem]].</center>]] | ||
| + | [[Torcuato Luca de Tena]], fon gran defensor de la [[llengua valenciana]], fon gran amic de Vicent Giner Boira i li escrigué una carta del seu viage que feu a [[Palestina]] i que diu lo següent: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Querido Vicente: Acabo de regresar de Palestina, donde he encontrado algo que, dado tu amor a tu tierra y a la lengua valenciana, estoy seguro, que te interesará. En el lado oriental del valle de Cedrón frente por frente de las antiguas murallas del Jerusalén antiguo, hay un pequeño lugar, próximo al Huerto de los Olivos, donde, según la tradición, los discípulos pidieron a Jesús que les enseñase a orar y éste les respondió con el Padrenuestro. En este sitio las monjas carmelitas elevaron una pequeña iglesia que está decorada con azulejos que reproducen dicha oración en setenta y cuatro lenguas distintas, desde el tailandés al lapón o el azteca o el maya. Entre las lenguas cultas. Figuran dos distintos Padrenuestro: uno en lengua valenciana y otro en catalán, diferenciando claramente dichas lenguas que están en lugares muy apartados entre sí. Inmediatamente adquirí las postales pensando que te interesaría tenerlas.''}} | ||
| + | |||
| + | === El Pare Nostre en llengua valenciana === | ||
| + | |||
| + | Pare nostre, que estàs en el cel, | ||
| + | |||
| + | Santificat siga el teu nom. | ||
| + | |||
| + | Vinga a nosatres el teu regne. | ||
| + | |||
| + | Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel. | ||
| + | |||
| + | El nostre pa de cada dia dona-nos-el hui. | ||
| + | |||
| + | I perdona-nos les nostres culpes, aixina com nosatres perdonem | ||
| + | |||
| + | als qui nos ofenen. | ||
| + | |||
| + | I no nos deixes caure en la tentació. | ||
| + | |||
| + | Sino lliura-nos del mal. | ||
| + | |||
| + | Amén. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Torcuato Luca de Tena]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 86: | Llínea 125: | ||
* [http://www.larazon.es/local/comunidad-valenciana/la-historia-contradice-que-el-valenciano-desci-CA2882859#.Ttt1yUs2hF6XSOs La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - ''La Razón''] | * [http://www.larazon.es/local/comunidad-valenciana/la-historia-contradice-que-el-valenciano-desci-CA2882859#.Ttt1yUs2hF6XSOs La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - ''La Razón''] | ||
* [http://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/201701/10/memoria-vicent-giner-boira-20170110001634-v.html?ns_campaign=rrss&ns_mchannel=boton&ns_fee=0&ns_source=fb&ns_linkname=comunitat En memòria de Vicent Giner Boira - [[Javier Navarro Andreu]] - ''Las Provincias''] | * [http://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/201701/10/memoria-vicent-giner-boira-20170110001634-v.html?ns_campaign=rrss&ns_mchannel=boton&ns_fee=0&ns_source=fb&ns_linkname=comunitat En memòria de Vicent Giner Boira - [[Javier Navarro Andreu]] - ''Las Provincias''] | ||
| + | * [http://aledua.blogspot.com/2009/08/uns-taulellets-en-palestina.html Uns taulellets en Palestina - Aledua] | ||
[[Categoria: Biografies]] | [[Categoria: Biografies]] | ||
Última revisió del 11:37 27 oct 2024
| Vicent Giner Boira | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste i escritor | ||
| Naiximent: | 1910 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1997 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicent Giner Boira (Valéncia, 1910 - † 1997). Juriste i escritor valencià. Advocat en 55 anys d'eixercici professional. Especialiste en Dret d'Aigües.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill d'una família d'advocats, els primers estudis foren en els Jesuïtes i estudià Dret en l'Universitat de Valéncia, llicenciant-se en l'any 1932. Fon durant trenta anys assessor lletrat del Tribunal de les Aigües de Valéncia i desenrollà una important llabor d'investigació sobre els drets de l'aigua i la normativa dels regadius.
Tribunal de les Aigües[editar | editar còdic]
Els seus estudis han contribuit a que estudiosos del Dret de tot lo món consideren al Tribunal de les Aigües com un model eixemplar de reglamentació jurídica sobre els usos i costums de l'aigua.
Fon durant 30 anys assessor lletrat del Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia i advocat del mateix. Fon també assessor lletrat del Sindicat de Regulació del Riu Túria. Assessor, promotor i fundador de l'Associació Internacional del Dret d'Aigües (Internacional Association for Water Law). Oficial Lletrat de la Comunitat de Regants.
En l'any 1955 participà en la fundació de la Federació Nacional de Comunitats de Regants d'Espanya, la qual fon reconeguda pel Ministeri d'Obres Públiques, com a consultor de la mateixa, gràcies ad ell varen ser acceptades unes esmenes que varen presentar al Proyecte Llei d'Aigües.
Fon el representant d'Espanya en la convenció internacional Water for Peace que el president Johnson va promoure en Washington (1967) de l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) per a especialistes en aigües i advocats, tenint una actuació destacada. Ad ell varen acodir representacions de 97 països, i a tots ells, Vicent Giner, els va propondre la seua idea de crear una Associació de Drets de l'Aigua, en la condició de que l'acte fundacional se celebrara en la Ciutat de Valéncia i en el seu volgut Tribunal de les Aigües. La seua proposta fon acceptada i complida. Esta acció va caramullar de prestigi al milenari Tribunal de les Aigües.
Fon convidat a l'assamblea que les Nacions Unides, que va celebrar en Mar del Plata (Argentina), a on la seua participació fon una gran ajuda per a la redacció de la Carta Magna de l'Aigua en el Món (1977).
Escrigué el llibre El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia. El Tribunal de les Aigües va considerar que era la persona idónea per a escriure este llibre que ha segut promogut en l'intenció de divulgar entre els llectors lo que significa el Tribunal de les Aigües.
Fill predilecte de Valéncia[editar | editar còdic]
Les seues investigacions entorn a la reglamentació i la política de l'aigua li varen fer un expert coneixedor de l'història, la cultura i les tradicions valencianes. En l'any 1993 es varen enviar cartes a l'Ajuntament solicitant que Vicent Giner, fòra declarat, Fill Predilecte de Valéncia, per fi en 1996, va ser declarat, Fill Predilecte de Valéncia.
Cultura valenciana[editar | editar còdic]
Fon Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i expressà el seu respal a les Normes del Puig que es varen fer públiques en l'any 1981 com a model ortogràfic de la llengua valenciana, alternativa a l'establit per les Bases ortogràfiques de 1932.
Historiador de temes migevals, especialment els referits al Regne de Valéncia de la cultura del qual, història i llengua fon constant divulgador des de la seua joventut en conferències, prensa, ràdio i televisió per a centrar l'atenció dels valencians sobre les gestes del seu poble i dels seus hòmens ilustres.
Fon vicepresident de Conferència Club i membre de Promoció de Cultura Valenciana, aixina com del Círcul Bibliòfil Rei Don Jaime el Conquistador. Amant de l'Art en totes les seues facetes.
Vicent Giner, va fonamentar els orígens musulmans de l'institució en la concessió per Jaume I d'Aragó als pobladors del regne de l'aprofitament franc de les séquies i aigües: segons que antigament és i va ser establit i acostumat en temps de sarraïns (Fur XXXV).
Cites[editar | editar còdic]
Activitat política[editar | editar còdic]
A lo llarc de la seua vida va desenrollar una intensa activitat política. Va ocupar els càrrecs públics de diputat provincial de Valéncia (1952-1958) i, a continuació i fins a 1964 va ser regidor de Turisme i Cultura de l'Ajuntament de Valéncia. Durant els primers anys de la democràcia va tindre un protagonisme especial en l'organisació en Valéncia del partit Alianza Popular.
Artículs en prensa[editar | editar còdic]
Escrigué diversos artículs que foren publicats en els periòdics Las Provincias o El País, argumentant i defenent la Llengua Valenciana.
- El idioma del Rey Don Jaime (Las Provincias, 1979)
- ¡¡España, entérate!! (El País, 21.3.1982)
Obres[editar | editar còdic]
- El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia (1953). Reeditat en 1969 (Valéncia, 1969. Edit. Sucesor de Vives Mora) i en 1997 (Valéncia, 1997. Edit. Federico Doménech. Edició especial per a la Generalitat Valenciana).
- Memorias contadas (1997).
Els taulellets de Palestina[editar | editar còdic]
Torcuato Luca de Tena, fon gran defensor de la llengua valenciana, fon gran amic de Vicent Giner Boira i li escrigué una carta del seu viage que feu a Palestina i que diu lo següent:
El Pare Nostre en llengua valenciana[editar | editar còdic]
Pare nostre, que estàs en el cel,
Santificat siga el teu nom.
Vinga a nosatres el teu regne.
Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel.
El nostre pa de cada dia dona-nos-el hui.
I perdona-nos les nostres culpes, aixina com nosatres perdonem
als qui nos ofenen.
I no nos deixes caure en la tentació.
Sino lliura-nos del mal.
Amén.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- El valenciano no puede derivar del catalán per Vicent Giner Boira - Cardona Vives
- La verdad que hay que decir - Cardona Vives