Diferència entre les revisions de "José Viciano Martí"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| − | [[File:Estàtua de Jaume I a Castelló de la Plana, País Valencià.jpg|thumb|250px|[[Jaume I]], obra de José | + | [[File:Estàtua de Jaume I a Castelló de la Plana, País Valencià.jpg|thumb|250px|[[Jaume I]], obra de José Viciano]] |
Entre la seua producció cal destacar l'image de vestir ''El nostre Pare Jesús de la Caiguda'', coneguda com ''"el Nazareno"'', obra de [[1894]] per a la confraria del mateix nom de la ciutat de Plasencia, [[Càceres]], que es conserva en el Museu Josefino-Trinitario d'esta ciutat; i en [[Castelló]], la seua ciutat natal, la peanya processional de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge del Lledó]], el medalló de bronze en un cap de bou que corona la portada de la [[Plaça de bous de Castelló|plaça de bous]] ([[1887]]), i especialment l'escultura de [[Jaume I]], de l'any 1887 (vinculable estèticament a la que alçara Agapito Vallmitjana ya en [[1891]] en la plaça d'Alfons el Magnànim de la ciutat de [[Valéncia]]), en l'esbós del qual va participar el seu aprenent Ismael Mundina. | Entre la seua producció cal destacar l'image de vestir ''El nostre Pare Jesús de la Caiguda'', coneguda com ''"el Nazareno"'', obra de [[1894]] per a la confraria del mateix nom de la ciutat de Plasencia, [[Càceres]], que es conserva en el Museu Josefino-Trinitario d'esta ciutat; i en [[Castelló]], la seua ciutat natal, la peanya processional de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge del Lledó]], el medalló de bronze en un cap de bou que corona la portada de la [[Plaça de bous de Castelló|plaça de bous]] ([[1887]]), i especialment l'escultura de [[Jaume I]], de l'any 1887 (vinculable estèticament a la que alçara Agapito Vallmitjana ya en [[1891]] en la plaça d'Alfons el Magnànim de la ciutat de [[Valéncia]]), en l'esbós del qual va participar el seu aprenent Ismael Mundina. | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
* [http://dbe.rah.es/biografias/5371/jose-viciano-marti José Viciano Martí - Real Acadèmia de l'Història] | * [http://dbe.rah.es/biografias/5371/jose-viciano-marti José Viciano Martí - Real Acadèmia de l'Història] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * [[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 68, pàg. 554. (ISBN 84-239-4568-5) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Jos%E9%20Viciano%20Mart%ED.pdf José Viciano Martí. Autor de la estatuta del Rey Don Jaime - Salvador Bellés] | * [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Jos%E9%20Viciano%20Mart%ED.pdf José Viciano Martí. Autor de la estatuta del Rey Don Jaime - Salvador Bellés] | ||
| + | * [https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2014/12/27/artistas-artesanos-alcanzaron-notoriedad-imagenes-41832211.html Los artistas y artesanos que alcanzaron notoriedad por sus imágenes - Salvador Bellés - ''Mediterráneo''] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Última revisió del 18:07 24 gin 2024
| José Viciano Martí | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Retrat de José Viciano | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escultor | ||
| Naiximent: | 1855 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1898 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
José Viciano Martí (Castelló de la Plana, 1855 - † 1898) fon un escultor valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
José Viciano fon el major de tres germans dedicats a l'escultura, fill de Tomás Viciano Montó i Severina Martí. Son pare fon el fundador de la dinastia d'escultors castellonencs cap a l'any 1850. Junt en Francisco (1872-1896) i Tomás (1852-1904) va iniciar una dinastia coneguda popularment com la dels "santers", a pesar de que únicament est últim fon el que es va dedicar de forma casi única a esculpir i modelar imàgens religioses per a les iglésies i confraries de la zona (Castelló, Vilarreal, Almassora, etc.). La popularitat familiar en la província de Castelló es va deure fonamentalment al desenroll, en la pròpia capital, d'una important llabor formativa en el seu taller, i a l'escassa nòmina d'escultors resenyables que varen treballar en la zona castellonenca en el sigle XIX.
José Viciano inicià els seus estudis en la Real Acadèmia de Belles Arts de Valéncia, encara que el seu verdader estil es va perfilar en el taller del seu mestre, l'escultor imaginer Modesto Pastor (1825-1889). La seua obra es caracterisa pel minuciós realisme de que dotava a tots els seus personages, podent-se emmarcar dins d'un historicisme naturaliste que manté una temàtica apegada a les preferències romàntiques en la llínea dels escultors Agapito Vallmitjana o José Aixa.
En els anys, el taller d'escultura va derivar en treballs de talla en fusta per a decoracions d'interiors de vivendes i comerços, especialment marcs i mobiliaris, camp a on varen desenrollar la seua llabor els descendents familiars, separats ya del món artístic.
Obra[editar | editar còdic]
Entre la seua producció cal destacar l'image de vestir El nostre Pare Jesús de la Caiguda, coneguda com "el Nazareno", obra de 1894 per a la confraria del mateix nom de la ciutat de Plasencia, Càceres, que es conserva en el Museu Josefino-Trinitario d'esta ciutat; i en Castelló, la seua ciutat natal, la peanya processional de la Verge del Lledó, el medalló de bronze en un cap de bou que corona la portada de la plaça de bous (1887), i especialment l'escultura de Jaume I, de l'any 1887 (vinculable estèticament a la que alçara Agapito Vallmitjana ya en 1891 en la plaça d'Alfons el Magnànim de la ciutat de Valéncia), en l'esbós del qual va participar el seu aprenent Ismael Mundina.
Unes atres obres seues són el bust del pintor Jacinto Capuz, de l'any 1886 i una escultura del pintor Ribalta de 1887.
Exposicions[editar | editar còdic]
També se tenen notícies de la seua participació en vàries exposicions nacionals de Belles Arts, a on va obtindre la tercera i segona medalla en les celebrades en Madrit en 1892 i 1895, respectivament.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 68, pàg. 554. (ISBN 84-239-4568-5)