Diferència entre les revisions de "Torrevella"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 29 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Torrevella''', (en [[castellà]] i oficialment ''Torrevieja''), antigament conegut com '''Torrevella de la Mata''', és un municipi situat en la zona costera del [[Baix Segura]], en el sur de la [[Comunitat Valenciana]].  
+
[[Archiu:Paseo marítimo Torrevieja.JPG|300px|miniaturadeimagen|Passeig marítim de Torrevella.]]
 +
'''Torrevella''', (en [[castellà]] i oficialment ''Torrevieja''), antigament conegut com ''Torrevella de la Mata'', és un [[municipi]] situat en la zona costera del [[Baix Segura]], en el [[sur]] de la [[Comunitat Valenciana]].
  
Les activitats principals són el turisme, l'extracció de sal i la peixca. És molt important el certamen anual d'havaneres i polifonia que es fa en esta ciutat i que conta en molts anys de tradició.
+
== Geografia ==
 +
[[Archiu:Torrevella des de Platjà de los Locos.JPG|300px|miniaturadeimagen|Torrevella des de la plaja dels Locos.]]
 +
Situada a la planura litoral, prop del [[Mediterràneu]]. Més de la mitat del seu territori està ocupat per les [[Parc Natural de les Llacunes de La Mata i Torrevella|llacunes de Torrevella i la Mata]], declarades [[parc natural]] en l'any  [[1989]] per la [[Generalitat Valenciana]].  
  
== Geografia ==
+
La costa de Torrevella és rocosa i en numeroses cales, com la del Molló, ''Redonda'', del ''Cura'' o ''la Cornuda'', totes al [[nort]] del port. En el sur apareixen plages més amples i arenoses.  
Situada a la planura litoral, prop del [[Mediterràneu]]. Més de la mitat del seu territori està ocupat per les [[Parc Natural de les Llacunes de La Mata i Torrevella|llacunes de Torrevella i la Mata]], declarades [[parc natural]] en l'any  [[1989]] per la [[Generalitat Valenciana]]. La costa de Torrevella és rocosa i en numeroses cales, com la del Molló, ''Redonda'', del ''Cura'' o ''la Cornuda'', totes al nort del port. En el sur apareixen plages més amples i arenoses.
 
  
=== Plages ===
+
==== Plages ====
 
* [[Plaja de la Mata]].
 
* [[Plaja de la Mata]].
 
* [[Plaja de los Locos|Plaja de ''los Locos'']].
 
* [[Plaja de los Locos|Plaja de ''los Locos'']].
 
* [[Plaja del Cura]].
 
* [[Plaja del Cura]].
* [[Plaja dels Nàufrecs]].
+
* [[Plaja dels Nàufrecs]].
  
=== Clima i vegetació ===
+
==== Clima i vegetació ====
 
El clima és sub-àrit, en precipitacions mijanes que no superen els 260 mm anuals de pluja, mentres que les temperatures mijanes varien entre els 11 °C de giner i els 26-27 °C d'agost, lo que determina una vegetació caracterisada per l'espinar.
 
El clima és sub-àrit, en precipitacions mijanes que no superen els 260 mm anuals de pluja, mentres que les temperatures mijanes varien entre els 11 °C de giner i els 26-27 °C d'agost, lo que determina una vegetació caracterisada per l'espinar.
  
=== Núcleus de població ===
+
==== Núcleus de població ====
 
* Torrevella
 
* Torrevella
 
* [[La Mata (Torrevella)|La Mata]]
 
* [[La Mata (Torrevella)|La Mata]]
  
=== Llímits ===
+
==== Localitats llimítrofes ====
 
El terme municipal de Torrevella llimita en els térmens d'[[Almoradí]], [[Guardamar del Segura]], [[Oriola]], [[Rojals]] i [[Sant Miquel de les Salines]], tots en la comarca del [[Baix Segura]].
 
El terme municipal de Torrevella llimita en els térmens d'[[Almoradí]], [[Guardamar del Segura]], [[Oriola]], [[Rojals]] i [[Sant Miquel de les Salines]], tots en la comarca del [[Baix Segura]].
  
=== Accés ===
+
==== Accés ====
 
A Torrevella s'accedix per la carretera nacional [[N-332]], paralela a la [[AP-7]] que conta en una eixida al municipi, la 77.
 
A Torrevella s'accedix per la carretera nacional [[N-332]], paralela a la [[AP-7]] que conta en una eixida al municipi, la 77.
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
El creiximent de la ciutat els últims anys és el més fort de tot l'[[Espanya|estat]] (encara que ha s'ha vist frenat els ùltims anys) i ha motivat l'urbanisació de la major part del terme municipal. La població de dret ha passat de 25.014 en [[1991]], a 60.172 en [[2001]], 75.530 en [[2004]], 92.034 en [[2006]] i 82.842 en [[2021]], per lo que és la quinta ciutat de la [[Comunitat Valenciana]], i la tercera ciutat de la [[província d'Alacant]], superant a [[Oriola]], capçalera comarcal. En conseqüència, encara que en els ùltims anys ya ha escomençat a perdre habitants, es veu immersa en un procés de creiximent desorbitat, lo que fa que la ciutat estiga contínuament en l'ull de l'huracà de l'especulació, no sense acusacions de corrupció al seu alcalde [[Pedro Hernández Mateo]].
+
El creiximent de la ciutat els últims anys és el més fort de tot l'[[Espanya|estat]] (encara que ha s'ha vist frenat els últims anys) i ha motivat l'urbanisació de la major part del terme municipal.  
 +
 
 +
La població de dret ha passat de 25.014 en [[1991]], a 60.172 en [[2001]], 75.530 en [[2004]], 92.034 en [[2006]] i 82.842 en [[2021]], per lo que és la quinta ciutat de la [[Comunitat Valenciana]], i la tercera ciutat de la [[província d'Alacant]], superant a [[Oriola]], capçalera comarcal.  
 +
 
 +
En conseqüència, encara que en els últims anys ya ha escomençat a perdre habitants, es veu immersa en un procés de creiximent desorbitat, lo que fa que la ciutat estiga contínuament en l'ull de l'huracà de l'especulació, no sense acusacions de corrupció al seu alcalde [[Pedro Hernández Mateo]].
  
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
Llínea 38: Llínea 44:
 
![[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2015]] !! [[2018]] !! [[2021]]
 
![[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2015]] !! [[2018]] !! [[2021]]
 
|-
 
|-
| align=center| 25.891|| align=center| 35.998|| align=center| 58.828|| align=center|92.037|| align=center|101.381|| align=center|101.381||=center|82.599
+
| align=center| 25.891|| align=center| 35.998|| align=center| 58.828|| align=center|92.037|| align=center|101.381|| align=center|101.381|| align=center|82.599|| align=center|82.842
 
|}
 
|}
 +
 +
== Cultura ==
 +
És molt important el certamen anual d'havaneres i polifonia que es fa en esta ciutat i que conta en molts anys de tradició.
 +
 +
== Economia ==
 +
Les principals activitats econòmiques del municipi són el turisme, l'extracció de sal i la peixca.
  
 
== Fills ilustres ==
 
== Fills ilustres ==
 
* '''[[Joaquín Chapaprieta Torregrosa]] ''' (Torrevella, [[1871]] - [[Madrid]], [[1951]]). Polític valencià, ministre en diverses ocasions, president del Consell de Ministres de la II República Espanyola en 1935.
 
* '''[[Joaquín Chapaprieta Torregrosa]] ''' (Torrevella, [[1871]] - [[Madrid]], [[1951]]). Polític valencià, ministre en diverses ocasions, president del Consell de Ministres de la II República Espanyola en 1935.
 
* '''[[José María Ruiz-Pérez Águila]] ''' (Torrevella, [[1905]] - [[Alacant]], [[1982]]) fon un periodiste i polític valencià.
 
* '''[[José María Ruiz-Pérez Águila]] ''' (Torrevella, [[1905]] - [[Alacant]], [[1982]]) fon un periodiste i polític valencià.
 
== Referències ==
 
{{Referències}}
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Torrevieja}}
 
{{commonscat|Torrevieja}}
* [http://www.torrevieja.es Ajuntament de Torrevella]
+
* [https://torrevieja.es/ Ajuntament de Torrevella]
* [http://www.convega.com Portal de la Vega Baixa.]
+
* [https://www.convega.com Portal de la Vega Baixa]
* [http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística].
+
* [http://www.habaneras.org/ Portal del Certamen d'Havaneres]
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
 
* [http://www.habaneras.org/ Portal del certamen d'havaneres]
 
  
 
{{Municipis de La Vega Baixa del Segura}}
 
{{Municipis de La Vega Baixa del Segura}}

Última revisió del 17:17 9 oct 2024

Passeig marítim de Torrevella.

Torrevella, (en castellà i oficialment Torrevieja), antigament conegut com Torrevella de la Mata, és un municipi situat en la zona costera del Baix Segura, en el sur de la Comunitat Valenciana.

Geografia[editar | editar còdic]

Torrevella des de la plaja dels Locos.

Situada a la planura litoral, prop del Mediterràneu. Més de la mitat del seu territori està ocupat per les llacunes de Torrevella i la Mata, declarades parc natural en l'any 1989 per la Generalitat Valenciana.

La costa de Torrevella és rocosa i en numeroses cales, com la del Molló, Redonda, del Cura o la Cornuda, totes al nort del port. En el sur apareixen plages més amples i arenoses.

Plages[editar | editar còdic]

Clima i vegetació[editar | editar còdic]

El clima és sub-àrit, en precipitacions mijanes que no superen els 260 mm anuals de pluja, mentres que les temperatures mijanes varien entre els 11 °C de giner i els 26-27 °C d'agost, lo que determina una vegetació caracterisada per l'espinar.

Núcleus de població[editar | editar còdic]

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Torrevella llimita en els térmens d'Almoradí, Guardamar del Segura, Oriola, Rojals i Sant Miquel de les Salines, tots en la comarca del Baix Segura.

Accés[editar | editar còdic]

A Torrevella s'accedix per la carretera nacional N-332, paralela a la AP-7 que conta en una eixida al municipi, la 77.

Demografia[editar | editar còdic]

El creiximent de la ciutat els últims anys és el més fort de tot l'estat (encara que ha s'ha vist frenat els últims anys) i ha motivat l'urbanisació de la major part del terme municipal.

La població de dret ha passat de 25.014 en 1991, a 60.172 en 2001, 75.530 en 2004, 92.034 en 2006 i 82.842 en 2021, per lo que és la quinta ciutat de la Comunitat Valenciana, i la tercera ciutat de la província d'Alacant, superant a Oriola, capçalera comarcal.

En conseqüència, encara que en els últims anys ya ha escomençat a perdre habitants, es veu immersa en un procés de creiximent desorbitat, lo que fa que la ciutat estiga contínuament en l'ull de l'huracà de l'especulació, no sense acusacions de corrupció al seu alcalde Pedro Hernández Mateo.

Evolució demogràfica de Torrevella
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1950 1960 1970 1981
6.947 7.708 7.706 8.961 8.885 8.754 8.935 9.234 9.726 12.314
1991 1996 2001 2006 2008 2015 2018 2021
25.891 35.998 58.828 92.037 101.381 101.381 82.599 82.842

Cultura[editar | editar còdic]

És molt important el certamen anual d'havaneres i polifonia que es fa en esta ciutat i que conta en molts anys de tradició.

Economia[editar | editar còdic]

Les principals activitats econòmiques del municipi són el turisme, l'extracció de sal i la peixca.

Fills ilustres[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Vega Baixa del Segura

Albatera    Algorfa    Almoradí    Benejússer    Benferri    Benijòfar    Bigastre    Callosa de Segura    Catral    Cox    Daya Nova    Daya Vella    Dolores    Formentera de Segura    La Granja de Rocamora    Guardamar    Los Montesinos    Oriola    El Pilar de la Foradada    Rafal    Redovà    Rojals    Sant Fulgenci    Sant Isidre    Sant Miquel de les Salines    Torrevella    Xacarella