Diferència entre les revisions de "Fèlits"
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
|||
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 11: | Llínea 11: | ||
| familia = '''Felidae '''<br>[[Johann Fischer von Waldheim|Fischer de Waldheim]], 1817 | | familia = '''Felidae '''<br>[[Johann Fischer von Waldheim|Fischer de Waldheim]], 1817 | ||
}} | }} | ||
− | Els '''fèlits''' ('''Felidae''') són una [[família (biologia)|família]] de [[mamífer]]s de l'[[orde (biologia)|orde]] [[Carnivora]].<ref name = MSW3>[http://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?s=y&id=14000003 Felidae] Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.</ref> Excepte en l'[[Antàrtida]], [[Oceania]] i algunes illes, se troben en tot el [[Terra|món]] i a excepció dels [[ | + | Els '''fèlits''' ('''Felidae''') són una [[família (biologia)|família]] de [[mamífer]]s de l'[[orde (biologia)|orde]] [[Carnivora]].<ref name = MSW3>[http://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?s=y&id=14000003 Felidae] Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.</ref> Excepte en l'[[Antàrtida]], [[Oceania]] i algunes illes, se troben en tot el [[Terra|món]] i a excepció dels [[guepart]]s, totes les seues espècies presenten garres retràctils. |
== Orige i evolució == | == Orige i evolució == | ||
− | La família dels fèlits sorgí en [[Euràsia]] durant el [[Oligocen]], possiblement a partir de la | + | La família dels fèlits sorgí en [[Euràsia]] durant el [[Oligocen]], possiblement a partir de la família dels [[miàcits]]. Estos primers fèlits de chicotet tamany foren expandint-se, alcançant [[Àfrica]] i [[Amèrica del Nort]] a principis del [[Miocé]]. En el Miocé mig se diversificaren, apareixent els nomenats dents de sabre ([[Machairodontinae]]), els [[felins]] i els [[panterins]], que s'escamparen per Euràsia, Àfrica i Amèrica del Nort. A finals del [[Pliocé]] aplegaren també a [[Amèrica del Sur]] durant el denominat [[Gran Intercanvi Americà]].<ref>[http://www.igme.es/internet/museo/investigacion/paleontologia/Fonelas/ficheros%20pdf/6%20Fonelas%20P-1%20Generalidades%20carnivoros%20Villafranquiense.pdf «Generalidades sobre los carnívoros del Villafranquiense superior en relación con el registro fósil de Fonelas P-1».] Garrido, G. y Arribas, A. (2008).Cuadernos del Museo Geológico y Minero de España (10): pp. 85-146.</ref> |
== Clasificació == | == Clasificació == | ||
− | [[Image:Acinonyx jubatus - female cheetah.jpg|thumb|250px| | + | [[Image:Acinonyx jubatus - female cheetah.jpg|thumb|250px|Guepart]] |
[[Image:Felis margarita.jpg|thumb|250px|Gat del desert]] | [[Image:Felis margarita.jpg|thumb|250px|Gat del desert]] | ||
[[Image:Geoffroy's Cat 1d.jpg|thumb|250px|Gat de Geoffroy]] | [[Image:Geoffroy's Cat 1d.jpg|thumb|250px|Gat de Geoffroy]] | ||
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
** Subfamília [[Felinae]] | ** Subfamília [[Felinae]] | ||
*** Gènero ''[[Acinonyx]] '' | *** Gènero ''[[Acinonyx]] '' | ||
− | **** ''[[Acinonyx jubatus]] ''- | + | **** ''[[Acinonyx jubatus]] ''- guepart |
*** Gènero ''[[Caracal (gènero)|Caracal]] '' | *** Gènero ''[[Caracal (gènero)|Caracal]] '' | ||
**** ''[[Caracal caracal]] ''- caracal | **** ''[[Caracal caracal]] ''- caracal | ||
Llínea 39: | Llínea 39: | ||
**** ''[[Felis chaus]] ''- gat de la jungla | **** ''[[Felis chaus]] ''- gat de la jungla | ||
**** ''[[Felis manul]] ''- manul o gat de Pallas | **** ''[[Felis manul]] ''- manul o gat de Pallas | ||
− | **** ''[[Felis margarita]] ''- | + | **** ''[[Felis margarita]] ''- gat del desert |
**** ''[[Felis nigripes]] ''- gat de peus negres | **** ''[[Felis nigripes]] ''- gat de peus negres | ||
**** ''[[Felis silvestris]] ''- gat montés | **** ''[[Felis silvestris]] ''- gat montés | ||
Llínea 67: | Llínea 67: | ||
**** ''[[Prionailurus iriomotensis]] ''- gat d'Iriomote | **** ''[[Prionailurus iriomotensis]] ''- gat d'Iriomote | ||
**** ''[[Prionailurus planiceps]] ''- gat de cap pla | **** ''[[Prionailurus planiceps]] ''- gat de cap pla | ||
− | **** ''[[Prionailurus rubiginosus]] ''- | + | **** ''[[Prionailurus rubiginosus]] ''- gat roig tacat |
**** ''[[Prionailurus viverrinus]] ''- gat peixcador | **** ''[[Prionailurus viverrinus]] ''- gat peixcador | ||
*** Gènero ''[[Puma (gènero)|Puma]] '' | *** Gènero ''[[Puma (gènero)|Puma]] '' |
Última revisió del 16:41 28 ago 2023
Felidae | |||
---|---|---|---|
| |||
Classificació científica | |||
Regne | Animalia | ||
Filo | Chordata | ||
Classe | Mammalia | ||
Orde | Carnivora | ||
Família | Felidae Fischer de Waldheim, 1817 |
Els fèlits (Felidae) són una família de mamífers de l'orde Carnivora.[1] Excepte en l'Antàrtida, Oceania i algunes illes, se troben en tot el món i a excepció dels gueparts, totes les seues espècies presenten garres retràctils.
Orige i evolució[editar | editar còdic]
La família dels fèlits sorgí en Euràsia durant el Oligocen, possiblement a partir de la família dels miàcits. Estos primers fèlits de chicotet tamany foren expandint-se, alcançant Àfrica i Amèrica del Nort a principis del Miocé. En el Miocé mig se diversificaren, apareixent els nomenats dents de sabre (Machairodontinae), els felins i els panterins, que s'escamparen per Euràsia, Àfrica i Amèrica del Nort. A finals del Pliocé aplegaren també a Amèrica del Sur durant el denominat Gran Intercanvi Americà.[2]
Clasificació[editar | editar còdic]
Dins dels fèlits se troben les següents subfamilies, gèneros i espècies actuals:[1]
- Família Felidae
- Subfamília Felinae
- Gènero Acinonyx
- Acinonyx jubatus - guepart
- Gènero Caracal
- Caracal caracal - caracal
- Gènero Catopuma
- Catopuma badia - gat roig de Borneo
- Catopuma temminckii - gat dorat asiàtic
- Gènero Felis
- Felis bieti - gat chinenc del desert
- Felis catus - gat domèstic
- Felis chaus - gat de la jungla
- Felis manul - manul o gat de Pallas
- Felis margarita - gat del desert
- Felis nigripes - gat de peus negres
- Felis silvestris - gat montés
- Gènero Leopardus
- Leopardus braccatus - gat del Pantanal
- Leopardus colocolo - gat colocolo
- Leopardus geoffroyi - gat de Geoffroy
- Leopardus guigna - codcod
- Leopardus jacobitus - gat andí
- Leopardus pajeros - gat de les pampes
- Leopardus pardalis - ocelot
- Leopardus tigrinus - gat atigrat
- Leopardus wiedii - margay
- Gènero Leptailurus
- Leptailurus serval - serval
- Gènero Lynx
- Lynx canadensis - gat cerval de Canadà
- Lynx lynx - gat cerval boreal
- Lynx pardinus - gat cerval ibèric
- Lynx rufus - gat cerval roig
- Gènero Pardofelis
- Pardofelis marmorata - gat jaspiat
- Gènero Profelis
- Profelis aurata - gat dorat africà
- Gènero Prionailurus
- Prionailurus bengalensis - gat de Bengala
- Prionailurus iriomotensis - gat d'Iriomote
- Prionailurus planiceps - gat de cap pla
- Prionailurus rubiginosus - gat roig tacat
- Prionailurus viverrinus - gat peixcador
- Gènero Puma
- Puma concolor - puma
- Puma yagouaroundi - jaguarundi
- Gènero Acinonyx
- Subfamília Pantherinae
- Gènero Neofelis
- Neofelis nebulosa - pantera nebulosa
- Neofelis diardi - pantera nebulosa de Borneo
- Género Panthera
- Panthera leo - lleó
- Panthera onca - jaguar
- Panthera pardus - lleopart
- Panthera tigris - tigre
- Género Uncia
- Uncia uncia - lleopart de les neus
- Gènero Neofelis
- Subfamília Felinae
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ 1,0 1,1 Felidae Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
- ↑ «Generalidades sobre los carnívoros del Villafranquiense superior en relación con el registro fósil de Fonelas P-1». Garrido, G. y Arribas, A. (2008).Cuadernos del Museo Geológico y Minero de España (10): pp. 85-146.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fèlits.
- Wikispecies té un artícul sobre Fèlits.
- «Fèlit». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).