Diferència entre les revisions de "Dólar (Moneda)"
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:USCurrency Federal Reserve.jpg|right|150px|thumb|El [[dólar estatunidenc]] és la [[moneda]] en circulació més estesa del món, despuix li seguix l'[[euro]].]] |
| − | El '''dólar''' (representat per [[$]], US$, C$, etc.) és el nom de la [[moneda]] oficial d'uns quants països, dependències i regions. El [[dólar | + | El '''dólar''' (representat per [[$]], US$, C$, etc.) és el nom de la [[moneda]] oficial d'uns quants països, dependències i regions. El [[dólar estatunidenc]] és la moneda en circulació més estesa del món. El símbol del dólar procedix del [[Peso_mexicà|Peso mexicà]], $, que no és una atra cosa que les columnes d'Hèrcules i la banda en la inscripció "Plus Ultra" que figurava en eixa moneda (i va continuar figurant en les monedes de 100 pessetes, formant part de l'escut real, fins a la seua desaparició en l'entrada de l'[[euro]]). |
| − | :'' | + | :''Vore també [[Dólar estatunidenc#El símbol del dólar|el símbol del dólar nortamericà]].'' |
== Història numismàtica == | == Història numismàtica == | ||
| − | El nom es relaciona en monedes històriques, com el [[tólar]] de [[Bohèmia]], el [[fuet]] (''thaler'' o ''taler'', en | + | El nom es relaciona en monedes històriques, com el [[tólar]] de [[Bohèmia]], el [[fuet]] (''thaler'' o ''taler'', en [[Idioma alemà|alemà]]) d'[[Alemanya]], el [[florí neerlandés]] dels [[Països Baixos]] i el [[Riksdaler]] de [[Suècia]], [[Dinamarca]] i [[Noruega]]. El nom ''thaler'' (de ''thal'', «vall») té el seu orige en les ''Guldengroschen'' alemanyes, monedes acunyades en [[argent]] d'una mina en [[Joachimsthal]] («Vall de Sant Joaquim»), en Bohèmia (llavors part de l'[[Imperi dels Habsburg]]). L'expressió «[[duro espanyol]]» es va gastar per a denominar a una moneda d'[[argent]], el [[pes]] o pes dur, una moneda de huit [[Real (moneda)|reals]] molt estesa en el [[sigle XVIII]] durant la [[Colonisació d'Amèrica del Nort|colonisació espanyola del Nou món]]. L'us del duro o [[dólar espanyol]], junt en el thaler de [[Maria Teresa d'Àustria]] com a moneda llegal en els incipients [[Estats Units]] són la raó del seu nom actual. |
== Països que utilisen el dólar == | == Països que utilisen el dólar == | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
*[[Illes Caiman]] | *[[Illes Caiman]] | ||
| valign="top"| | | valign="top"| | ||
| − | *[[Dólar del | + | *[[Dólar del Carip Oriental|Carip De l'Est]] |
*[[Fiji]] | *[[Fiji]] | ||
*[[Guyana]] | *[[Guyana]] | ||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
*[[Surinam]] | *[[Surinam]] | ||
*[[Trinitat i Tobago]] | *[[Trinitat i Tobago]] | ||
| − | *[[ | + | *[[Zimbàbue]] |
*[[El Salvador]] | *[[El Salvador]] | ||
| | | | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
El dólar nortamericà és moneda de curs llegal en alguns països de parla hispana; a saber, [[Puerto Rico]], [[Equador]], [[El Salvador]] i [[Panamà]]. En estos llocs, les distintes monedes reben diversos noms. | El dólar nortamericà és moneda de curs llegal en alguns països de parla hispana; a saber, [[Puerto Rico]], [[Equador]], [[El Salvador]] i [[Panamà]]. En estos llocs, les distintes monedes reben diversos noms. | ||
| − | En Puerto Rico, el dólar és | + | En Puerto Rico, el dólar és nomenat formalment aixina, pero informalment és nomenat pes. En Panamà, el [[balboa (moneda)|balboa]] és la moneda de curs llegal; no obstant, existix a soles com a moneda oficial en peces metàliques de denominacions d'un dólar i fracció. El restant de les transaccions es realisen en billets de dólar Les monedes reben alguns noms que es remonten al sistema colonial espanyol de monedes; aixina, el centau ($0,01) és informalment un chavo, de l'antiga moneda chavo; la moneda de $0,05 és un real; atres monedes són adaptacions de l'anglés, de l'etapa de la construcció del [[Canal de Panamà]]; per eixemple, la de $0,10, dime; i la moneda de $0,25 és un cuara, de la paraula anglesa ''quarter''. La moneda de $0.50 (d'escassa circulació actualment) se li diu popularment pes, ya que en els temps de la separació de Panamà de Colòmbia i la construcció del Canal pels nortamericans, el canvi era de dos pesos colombians per dólar |
| − | == | + | == Vore també == |
* [[Dolarisació]] | * [[Dolarisació]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Cajori, Florian ([1929]1993) (en [[anglés]]). A History of Mathematical Notations (Vol. 2). Nueva York: Dover, pp. 15-29 | ||
| + | * Nussbaum, Arthur (1957). A History of the Dollar (en inglés). Nueva York: Columbia University Press. pp. 56 | ||
| + | * Riesco Terrero, Ángel (1983). Diccionario de abreviaturas hispanas de los siglos XIII al XVIII: Con un apéndice de expresiones y fórmulas jurídico-diplomáticas de uso corriente. Salamanca: Imprenta Varona, p. 350. ISBN 84-300-9090-8 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Moreno, Alvaro J. (1965). El signo de pesos: cuál es su origen y qué representa? México: Alvaro J. Moreno | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 61: | Llínea 69: | ||
*[http://thesaurus.reference.com/search?q=dollar Sinònims de la paraula segons el Tesaurus] (en anglés) | *[http://thesaurus.reference.com/search?q=dollar Sinònims de la paraula segons el Tesaurus] (en anglés) | ||
| − | + | [[Categoria:Monedes]] | |
| − | |||
| − | [[Categoria: | ||
Última revisió del 11:36 21 set 2024
El dólar (representat per $, US$, C$, etc.) és el nom de la moneda oficial d'uns quants països, dependències i regions. El dólar estatunidenc és la moneda en circulació més estesa del món. El símbol del dólar procedix del Peso mexicà, $, que no és una atra cosa que les columnes d'Hèrcules i la banda en la inscripció "Plus Ultra" que figurava en eixa moneda (i va continuar figurant en les monedes de 100 pessetes, formant part de l'escut real, fins a la seua desaparició en l'entrada de l'euro).
- Vore també el símbol del dólar nortamericà.
Història numismàtica[editar | editar còdic]
El nom es relaciona en monedes històriques, com el tólar de Bohèmia, el fuet (thaler o taler, en alemà) d'Alemanya, el florí neerlandés dels Països Baixos i el Riksdaler de Suècia, Dinamarca i Noruega. El nom thaler (de thal, «vall») té el seu orige en les Guldengroschen alemanyes, monedes acunyades en argent d'una mina en Joachimsthal («Vall de Sant Joaquim»), en Bohèmia (llavors part de l'Imperi dels Habsburg). L'expressió «duro espanyol» es va gastar per a denominar a una moneda d'argent, el pes o pes dur, una moneda de huit reals molt estesa en el sigle XVIII durant la colonisació espanyola del Nou món. L'us del duro o dólar espanyol, junt en el thaler de Maria Teresa d'Àustria com a moneda llegal en els incipients Estats Units són la raó del seu nom actual.
Països que utilisen el dólar[editar | editar còdic]
El nom també s'aplica al dólar internacional, una moneda hipotètica que té el mateix valor adquisitiu que el dólar nortamericà, en els Estats Units i en un instant donat.
Noms en espanyol de la moneda[editar | editar còdic]
El dólar nortamericà és moneda de curs llegal en alguns països de parla hispana; a saber, Puerto Rico, Equador, El Salvador i Panamà. En estos llocs, les distintes monedes reben diversos noms.
En Puerto Rico, el dólar és nomenat formalment aixina, pero informalment és nomenat pes. En Panamà, el balboa és la moneda de curs llegal; no obstant, existix a soles com a moneda oficial en peces metàliques de denominacions d'un dólar i fracció. El restant de les transaccions es realisen en billets de dólar Les monedes reben alguns noms que es remonten al sistema colonial espanyol de monedes; aixina, el centau ($0,01) és informalment un chavo, de l'antiga moneda chavo; la moneda de $0,05 és un real; atres monedes són adaptacions de l'anglés, de l'etapa de la construcció del Canal de Panamà; per eixemple, la de $0,10, dime; i la moneda de $0,25 és un cuara, de la paraula anglesa quarter. La moneda de $0.50 (d'escassa circulació actualment) se li diu popularment pes, ya que en els temps de la separació de Panamà de Colòmbia i la construcció del Canal pels nortamericans, el canvi era de dos pesos colombians per dólar
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Cajori, Florian ([1929]1993) (en anglés). A History of Mathematical Notations (Vol. 2). Nueva York: Dover, pp. 15-29
- Nussbaum, Arthur (1957). A History of the Dollar (en inglés). Nueva York: Columbia University Press. pp. 56
- Riesco Terrero, Ángel (1983). Diccionario de abreviaturas hispanas de los siglos XIII al XVIII: Con un apéndice de expresiones y fórmulas jurídico-diplomáticas de uso corriente. Salamanca: Imprenta Varona, p. 350. ISBN 84-300-9090-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Moreno, Alvaro J. (1965). El signo de pesos: cuál es su origen y qué representa? México: Alvaro J. Moreno
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Història de la paraula en Etymonline (en anglés)
- Sinònims de la paraula segons el Tesaurus (en anglés)