Diferència entre les revisions de "Judes Valentins"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 21 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Judes Valentins''' o en [[castellà]] ''Judas Valentinos'', és el títul d'un llibre, editat en l'any [[1991]] per l'autor J.P. Valencianos (pseudònim), que recull tota la problemàtica social valenciana respecte a la política, la cultura i el [[Conflicte llingüístic valencià|conflicte llingüístic valencià]] durant els [[anys 70]] i [[Anys 80|80]] del [[sigle XX]]. 
+
[[Archiu:Judasvalen.jpg|thumb|300px|Portada del llibre]]
  
−
En el llibre apareixen notícies i artículs de prensa i d'atres publicacions, d'afamats i prestigiosos personages que opinen sobre la temàtica cultural valenciana, les senyes d'identitat valencianes i la [[llengua valenciana]] front als atacs del [[Pancatalanisme|pancatalanisme]].  
+
'''Judes Valentins''' o en [[castellà]] ''Judas Valentinos'', és el títul d'un llibre, editat en l'any [[1991]] per l'autor J.P. Valencianos (seudònim).
  
−
El llibre per si mateix és una joya i d'a on se pot traure molta informació i documentació. Conté un index i una extensa bibliografia.
+
== Sinopsis ==
 +
 
 +
El llibre ''Judes Valentins'' recull tota la problemàtica social valenciana respecte a la política, la cultura i el [[Conflicte llingüístic valencià|conflicte llingüístic valencià]] durant els [[anys 70]] i [[Anys 80|80]] del [[sigle XX]]. 
 +
 
 +
En el llibre apareixen notícies i artículs de prensa i d'atres publicacions, d'afamats i prestigiosos personages que opinen sobre la temàtica cultural valenciana, les senyes d'identitat valencianes i la [[llengua valenciana]] front als atacs del [[Pancatalanisme|pancatalanisme]] valencià. 
 +
 
 +
El llibre per si mateix és una joya i d'a on se pot traure molta informació i documentació. Conté un índex i una extensa bibliografia.  
  
 
== Ficha del llibre ==
 
== Ficha del llibre ==
Llínea 9: Llínea 15:
 
Títul: ''Judes Valentins''
 
Títul: ''Judes Valentins''
  
−
Autor: J.P. Valencianos
+
Autor: J.P. Valencianos (seudònim de [[Josep Payà]])
  
 
Editorial: Arts Gràfiques Garcia Besó
 
Editorial: Arts Gràfiques Garcia Besó
  
−
Lloc i any: [[Valéncia]], 1991, 3ª edició.  
+
Lloc i any: [[Valéncia]], 1991, 3ª edició.
 +
 
 +
ISBN: 5035616.
  
 
== Relació de personages ==
 
== Relació de personages ==
Llínea 93: Llínea 101:
 
Relacionem els colectius més rellevants:
 
Relacionem els colectius més rellevants:
  
−
* Moviment de Defensa de la Terra (MDT)
+
* [[Moviment de Defensa de la Terra]] (MDT)
−
* La Crida
+
* [[Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes|La Crida]]
 
* [[Terra Lliure]]
 
* [[Terra Lliure]]
 
* [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV)
 
* [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV)
−
* Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN)
+
* [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]] (PSAN)
−
* [[Esquerra Republicana de Catalunya]]
+
* [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC)
  
 
=== Personages ===
 
=== Personages ===
Llínea 105: Llínea 113:
  
 
* [[Ramón Lapiedra Civera]]
 
* [[Ramón Lapiedra Civera]]
−
* [[Josep Guia]]
+
* [[Josep Guia i Marín|Josep Guia]]
 
* [[Eliseu Climent]]
 
* [[Eliseu Climent]]
 
* [[Sanchis Guarner]]
 
* [[Sanchis Guarner]]
Llínea 112: Llínea 120:
 
* [[Jordi Pujol]]
 
* [[Jordi Pujol]]
 
* [[Alfons Cucó]]
 
* [[Alfons Cucó]]
−
* [[Josep Corominas]]
+
* [[Josep Corominas i Busqueta|Josep Corominas]]
 +
 
 +
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}
 +
 
 +
{{Cita|A la centenaria entitat Lo Rat Penat devem el merit i l'iniciativa de reivindicar per a les magnes celebracions valencianes del 750 aniversari, l'homenage a una figura historica injustament oblidada i quasi desconeguda per a l'immensa majoria dels valencians.
 +
 
 +
Nos referim a En Francesc de Vinatea. Aquell Vinatea del qual l'historia no conserva massa dades de la seua vida anterior ni posterior al moment en que, com a Conseller de la ciutat de Valencia, parlara al rei Alfons II 'el llenguage digne dels homens lliures'.
 +
 
 +
El fet que ha inmortalisat el nom de Vinatea ve de les donacions que el rei Alfons II, induït per la seua muller Na Leonor de Castella, va fer al seu fill l'infant En Ferrando. Entre aquelles donacions el rei va cedir Xàtiva, Alzira, Sagunto, Morella, Borriana i Castelló, faltant aixi al seu compromis de conservar tots els bens de la corona i no dividir el regne.
 +
 
 +
Esta decisio va provocar una energica actitut d'oposicio dels valencians d'aquelles viles i ciutats, que vingueren a Valencia, a buscar la seua proteccio i impedir el contrafur.
 +
 
 +
Jurats i consellers de la ciutat acordaren fer valdre la protesta promoguda, oferint-se Vinatea a ser l'encarregat en nom d'ells de parlar al rei.
 +
Els succeits que seguiren a l'iniciativa dels valencians en general, i de Vinatea en particular ens son coneguts a traves de la 'cronica' del rei Pere el Cerimonios.
 +
 
 +
Una vegada davant el rei, Vinatea va expressar que ells (consellers i jurats) i tots els valencians estaven decidits a morir abans que sacrificar la llibertat de les viles cedides, perque 'aitals donacions (...) no volia als dir sino tolre es separar lo regne de Valencia de la Corona d'Arago. Car separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eren de la ciutat de Valencia, Valencia no seria res...'
 +
 
 +
Davant aquelles paraules que revelen la dignitat d'un poble lliure, es quan la reina Na Leonor manifestà molt irada al seu marit: 'Señor, esto non consentiria el rei don Alfonso de Castella, hermano nuestro, que ell no los degollase a todos' I es tambe en eixe moment quan el rei reaccionà i va pronunciar estes atres paraules que son el mes gran elogi que jamai s'haja fet al nostre poble:
 +
 
 +
'Reina, Reina, el nostre poble es franc, e no es aixi subjugat com es lo poble de Castella, car ells tenen a nós com a senyor, e nós a ells com a bons vasalls e companyons'
 +
 
 +
Acte seguit, el rei va revocar les donacions, davant el disgust de la reina i els cortesans.
 +
 
 +
Per a la trayectoria del valencianisme Francesc de Vinatea ha representat sempre algo mes que un personage historic digne de ser acollit en la galeria de valencians ilustres. Personage i fet varen el merit de representar, ya en aquella temprana edat del 1333, recent encara la creacio del regne migeval de Valencia, un dels testimonis mes expressius del particularisme historic valencià. Particularisme que, com en el fet de Vinatea, està informat d'aquell esperit juridic que tant sabé transmetre i impondre Jaume I al nou regne. [...]|'Francesc de Vinatea' per Vicent Sanz i Josep A. Pelejero (Llicenciats en Història. Colaboradors de l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] (''[[Las Provincias]]'', 20.3.1988). Citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991).}}
 +
 
 +
== Cites del llibre ==
 +
 
 +
{{Cita|Si els escritors de llengua valenciana pensen tot aço del catala, llogic es que intentaren esmenar-ho per mig dels seus llibres i escrits, fent lo possible per a que els catalans adoptaren com a millor la llengua valenciana, cosa que feren. Molts classics valencians ensenyaven a les ciutats principals de Catalunya i sur de França, i cal pensar que on estaven, anaven sembrant la seua bona diccio i parla valenciana, i més directament als seus discipuls, per lo que la seua sabuderia va fructificar doblement i va ser collita que arribà a tots, fent del nostre idioma la llengua més famosa d'aquella epoca, entre les llengües europees.|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}}
  
 +
{{Cita|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}}
 +
           
 
[[Categoria:Bibliografia]]
 
[[Categoria:Bibliografia]]
 
[[Categoria:Llibres]]
 
[[Categoria:Llibres]]
 
[[Categoria:Lliteratura]]
 
[[Categoria:Lliteratura]]
 
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]

Última revisió del 12:58 16 dec 2025

Portada del llibre

Judes Valentins o en castellà Judas Valentinos, és el títul d'un llibre, editat en l'any 1991 per l'autor J.P. Valencianos (seudònim).

Sinopsis[editar | editar còdic]

El llibre Judes Valentins recull tota la problemàtica social valenciana respecte a la política, la cultura i el conflicte llingüístic valencià durant els anys 70 i 80 del sigle XX.

En el llibre apareixen notícies i artículs de prensa i d'atres publicacions, d'afamats i prestigiosos personages que opinen sobre la temàtica cultural valenciana, les senyes d'identitat valencianes i la llengua valenciana front als atacs del pancatalanisme valencià.

El llibre per si mateix és una joya i d'a on se pot traure molta informació i documentació. Conté un índex i una extensa bibliografia.

Ficha del llibre[editar | editar còdic]

Títul: Judes Valentins

Autor: J.P. Valencianos (seudònim de Josep Payà)

Editorial: Arts Gràfiques Garcia Besó

Lloc i any: Valéncia, 1991, 3ª edició.

ISBN: 5035616.

Relació de personages[editar | editar còdic]

La relació de personages que defenen la cultura i llengua valencianes i que apareixen en el llibre és molt extensa, be per artículs publicats o en notícies de prensa en les que apareixen citats, citem els més rellevants:

Relació d'entitats[editar | editar còdic]

Relació de periòdics i revistes[editar | editar còdic]

Periòdics[editar | editar còdic]

En el llibre apareixen artículs i notícies dels següents periòdics, alguns d'ells ya desapareguts:

Revistes[editar | editar còdic]

Pancatalanisme[editar | editar còdic]

El llibre Judes Valentins fa referència a colectius i personages pancatalanistes que apareixen en les notícies de prensa per les seues accions en contra de la cultura i llengua valencianes, com:

Colectius[editar | editar còdic]

Relacionem els colectius més rellevants:

Personages[editar | editar còdic]

Relacionem els personages més rellevants:

Cites[editar | editar còdic]

Onofre Pou, gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra 'Thesaurus Puerilis', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.
'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), Juan Ferrando Badía. Cita reseñada en el libro 'Judes Valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)
A la centenaria entitat Lo Rat Penat devem el merit i l'iniciativa de reivindicar per a les magnes celebracions valencianes del 750 aniversari, l'homenage a una figura historica injustament oblidada i quasi desconeguda per a l'immensa majoria dels valencians.

Nos referim a En Francesc de Vinatea. Aquell Vinatea del qual l'historia no conserva massa dades de la seua vida anterior ni posterior al moment en que, com a Conseller de la ciutat de Valencia, parlara al rei Alfons II 'el llenguage digne dels homens lliures'.

El fet que ha inmortalisat el nom de Vinatea ve de les donacions que el rei Alfons II, induït per la seua muller Na Leonor de Castella, va fer al seu fill l'infant En Ferrando. Entre aquelles donacions el rei va cedir Xàtiva, Alzira, Sagunto, Morella, Borriana i Castelló, faltant aixi al seu compromis de conservar tots els bens de la corona i no dividir el regne.

Esta decisio va provocar una energica actitut d'oposicio dels valencians d'aquelles viles i ciutats, que vingueren a Valencia, a buscar la seua proteccio i impedir el contrafur.

Jurats i consellers de la ciutat acordaren fer valdre la protesta promoguda, oferint-se Vinatea a ser l'encarregat en nom d'ells de parlar al rei. Els succeits que seguiren a l'iniciativa dels valencians en general, i de Vinatea en particular ens son coneguts a traves de la 'cronica' del rei Pere el Cerimonios.

Una vegada davant el rei, Vinatea va expressar que ells (consellers i jurats) i tots els valencians estaven decidits a morir abans que sacrificar la llibertat de les viles cedides, perque 'aitals donacions (...) no volia als dir sino tolre es separar lo regne de Valencia de la Corona d'Arago. Car separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eren de la ciutat de Valencia, Valencia no seria res...'

Davant aquelles paraules que revelen la dignitat d'un poble lliure, es quan la reina Na Leonor manifestà molt irada al seu marit: 'Señor, esto non consentiria el rei don Alfonso de Castella, hermano nuestro, que ell no los degollase a todos' I es tambe en eixe moment quan el rei reaccionà i va pronunciar estes atres paraules que son el mes gran elogi que jamai s'haja fet al nostre poble:

'Reina, Reina, el nostre poble es franc, e no es aixi subjugat com es lo poble de Castella, car ells tenen a nós com a senyor, e nós a ells com a bons vasalls e companyons'

Acte seguit, el rei va revocar les donacions, davant el disgust de la reina i els cortesans.

Per a la trayectoria del valencianisme Francesc de Vinatea ha representat sempre algo mes que un personage historic digne de ser acollit en la galeria de valencians ilustres. Personage i fet varen el merit de representar, ya en aquella temprana edat del 1333, recent encara la creacio del regne migeval de Valencia, un dels testimonis mes expressius del particularisme historic valencià. Particularisme que, com en el fet de Vinatea, està informat d'aquell esperit juridic que tant sabé transmetre i impondre Jaume I al nou regne. [...]
'Francesc de Vinatea' per Vicent Sanz i Josep A. Pelejero (Llicenciats en Història. Colaboradors de l'Acadèmia de Cultura Valenciana (Las Provincias, 20.3.1988). Citat en el llibre Judes Valentins de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991).

Cites del llibre[editar | editar còdic]

Si els escritors de llengua valenciana pensen tot aço del catala, llogic es que intentaren esmenar-ho per mig dels seus llibres i escrits, fent lo possible per a que els catalans adoptaren com a millor la llengua valenciana, cosa que feren. Molts classics valencians ensenyaven a les ciutats principals de Catalunya i sur de França, i cal pensar que on estaven, anaven sembrant la seua bona diccio i parla valenciana, i més directament als seus discipuls, per lo que la seua sabuderia va fructificar doblement i va ser collita que arribà a tots, fent del nostre idioma la llengua més famosa d'aquella epoca, entre les llengües europees.
Judes Valentins pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)
De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.
Judes Valentins pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Judes_Valentins&oldid=457669»