Diferència entre les revisions de "Ferrol (Municipi)"
(Text reemplaça - 'e son ' a 'e són ') |
m (Lluísm pàgina traslladada Ferrol a Ferrol (Municipi) sense deixar una redirecció) |
||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones. | En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones. | ||
| − | ==Topònim i etimologia== | + | == Topònim i etimologia == |
La denominació Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentació al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des del [[sigle XVII]], per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora i Argote, o en el text imprés de la Descripció d'[[Espanya]] i de les costes i ports dels seus regnes ([[1634]]) del geógraf real Pedro Texeira. Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en [[1938]], les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominació de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la década de [[1980]]. | La denominació Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentació al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des del [[sigle XVII]], per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora i Argote, o en el text imprés de la Descripció d'[[Espanya]] i de les costes i ports dels seus regnes ([[1634]]) del geógraf real Pedro Texeira. Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en [[1938]], les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominació de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la década de [[1980]]. | ||
| − | ==Geografia== | + | == Geografia == |
La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Corunya, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'[[Antiga Roma|época romana]]. | La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Corunya, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'[[Antiga Roma|época romana]]. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria. | Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria. | ||
| − | ==Economia== | + | == Economia == |
| − | Les | + | Les darassanes, fundades en el regnat de [[Felip V]], han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, és un sector en crisis, pero contínua següent u dels punts en major capacitat industrial (indústria pesada) de tota [[Galícia]]. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importància per a l'economia de Ferrol i la seua comarca. |
| − | ==Punts d'interés== | + | == Punts d'interés == |
[[Archiu:Ferrol - Concatedral de San Julián (San Xiao) 01.JPG|250px|miniaturadeimagen|Concatedral de Sant Julià]] | [[Archiu:Ferrol - Concatedral de San Julián (San Xiao) 01.JPG|250px|miniaturadeimagen|Concatedral de Sant Julià]] | ||
* Museu Naval (Centre Herrerías) | * Museu Naval (Centre Herrerías) | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
* Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos"). | * Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos"). | ||
| − | ==Festivitats d'interes== | + | == Festivitats d'interes == |
La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]]. | La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]]. | ||
| − | ==Personages ilustres== | + | == Personages ilustres == |
| − | * [[ | + | * [[Concepción Arenal]] ([[1820]]-[[1893]]): llicenciada en Dret, escritora, periodista, poeta, novelista, autora dramàtica i de sarsuela. Va ser la primera dona en assistir a una universitat espanyola, en [[1841]], encara que al principi a soles com oyent i en indumentària masculina. |
* Victorià Sánchez Barcáiztegui ([[1826]]-[[1875]]): militar i marí. | * Victorià Sánchez Barcáiztegui ([[1826]]-[[1875]]): militar i marí. | ||
| − | * [[Pablo Iglesias Posse|Pablo Iglesias]] ([[1850]]-[[1925]]): fundador del Partit | + | * [[Pablo Iglesias Posse|Pablo Iglesias]] ([[1850]]-[[1925]]): fundador del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] ([[PSOE]]) i de l'[[Unió General de Treballadors]] ([[UGT]]). |
| − | * [[José Canalejas]] ([[1854]]-[[1912]]): polític progressiste, va pertànyer al Partit | + | * [[José Canalejas]] ([[1854]]-[[1912]]): polític progressiste, va pertànyer al Partit Lliberal, arribà a ser President del Consell de Ministres en [[1910]] i ministre de diferents carteres en sis ocasions. |
* Fernando Álvarez de Sotomayor (1875-1960): pintor i mestre de Belles Arts. | * Fernando Álvarez de Sotomayor (1875-1960): pintor i mestre de Belles Arts. | ||
| − | * [[Francisco Franco]] (1892-1975): Possiblement la figura més coneguda de Ferrol. Cap d'Estat que governà en [[Espanya]] despuix de la Guerra civil espanyola entre el [[1 d'abril]] de [[1939]] fins la seua mort el [[20 de novembre]] de [[1975]]. | + | * [[Francisco Franco]] (1892-1975): Possiblement la figura més coneguda de Ferrol. Cap d'Estat que governà en [[Espanya]] despuix de la [[Guerra civil espanyola]] entre el [[1 d'abril]] de [[1939]] fins la seua mort el [[20 de novembre]] de [[1975]]. |
* [[Ramón Franco]] ([[1896]]-[[1938]]): aviador, militar i polític. Formà part en el Vol del Plus Ultra. | * [[Ramón Franco]] ([[1896]]-[[1938]]): aviador, militar i polític. Formà part en el Vol del Plus Ultra. | ||
* Nicolás Franco ([[1891]]-[[1977]]): militar i polític. Va ser Procurador en Corts i Embaixador d'Espanya en [[Portugal]]. | * Nicolás Franco ([[1891]]-[[1977]]): militar i polític. Va ser Procurador en Corts i Embaixador d'Espanya en [[Portugal]]. | ||
* Jaime Quintanilla ([[1898]]-[[1936]]): primer alcalde republicà de Ferrol, fusilat pels Nacionals un més despuix de l'inici de la Guerra Civil. | * Jaime Quintanilla ([[1898]]-[[1936]]): primer alcalde republicà de Ferrol, fusilat pels Nacionals un més despuix de l'inici de la Guerra Civil. | ||
| − | * Gonzalo Torrente Ballester ([[1910]]-[[1999]]): escritor, periodista i mestre. Autor de “Los gozos y las sombras”, La saga/fuga de J. B.... U dels grans escritors espanyols del [[sigle XX]], va pertànyer a la [[Generació del 36]]. | + | * [[Gonzalo Torrente Ballester]] ([[1910]]-[[1999]]): escritor, periodista i mestre. Autor de “Los gozos y las sombras”, La saga/fuga de J. B.... U dels grans escritors espanyols del [[sigle XX]], va pertànyer a la [[Generació del 36]]. |
* Ricardo Carvalho Calero ([[1910]]-[[1990]]): el primer mestre de Llengua i Lliteratura gallega de l'Universitat de [[Santiago de Compostela]]. | * Ricardo Carvalho Calero ([[1910]]-[[1990]]): el primer mestre de Llengua i Lliteratura gallega de l'Universitat de [[Santiago de Compostela]]. | ||
* Camilo Alonso Vega ([[1889]]-[[1971]]): Ministre de la Governació entre [[1957]] i [[1969]]. | * Camilo Alonso Vega ([[1889]]-[[1971]]): Ministre de la Governació entre [[1957]] i [[1969]]. | ||
| − | + | També en Ferrol han naixcut posteriorment importants figures de la lliteratura, com Lola Beccaria i Mercedes Castro; la música, Carlos Jean i Jesús Ordovás; el cine, Mabel Rivera, Javier Gutiérrez Álvarez, Teté Delgado i Sonia Castelo; la televisió, Jesús Vàzquez, [[Paula Vàzquez]], Paloma Lago i María Patiño. També del sindicalisme, Ignacio Fernández Toxo, actual Secretario General de Comissiones Obreres i de l'historiografia, Santos Juliá. | |
| − | ==Parroquies== | + | == Parroquies == |
* Brión (Santa María) | * Brión (Santa María) | ||
| Llínea 75: | Llínea 75: | ||
* Serantes (San Salvador) | * Serantes (San Salvador) | ||
| − | ==Ciutats germanes== | + | == Ciutats germanes == |
* [[Lugo]], [[Espanya]] ([[2000]]) | * [[Lugo]], [[Espanya]] ([[2000]]) | ||
| Llínea 81: | Llínea 81: | ||
* [[Adelaida]], [[Australia]] ([[2008]]) | * [[Adelaida]], [[Australia]] ([[2008]]) | ||
| − | ==Referències== | + | == Referències == |
1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9. | 1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9. | ||
| Llínea 100: | Llínea 100: | ||
9. Lista Indicativa de Candidaturas Españolas | 9. Lista Indicativa de Candidaturas Españolas | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Ferrol}} | ||
[[Categoria:Galícia]] | [[Categoria:Galícia]] | ||
Última revisió del 11:57 10 ago 2024
Ferrol o El Ferrol (Ferrol oficialment i també en gallec) és una ciutat i municipi espanyol, situada al nort de la província de La Corunya, en Galícia.
El Ferrol és una ciutat orientada tradicionalment cap a les activitats marítimes, mediant el seu port, de pesca i comercial, activitats civils i militars, instalacions diverses de l'Armada o les plages turístiques.
En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones.
Topònim i etimologia[editar | editar còdic]
La denominació Ferrol va ser adoptada en 1982, encara que hi ha documentació al manco en el sigle XV. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des del sigle XVII, per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora i Argote, o en el text imprés de la Descripció d'Espanya i de les costes i ports dels seus regnes (1634) del geógraf real Pedro Texeira. Durant la Guerra Civil Espanyola, en 1938, les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominació de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la década de 1980.
Geografia[editar | editar còdic]
La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Corunya, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'época romana.
La seua situació, en la part septentrional d'una amplia ensenada, front a l'oceà Atlàntic, fan que la ciutat goge d'un clima oceànic, en temperatures suaus durant tot l'any i precipitacions freqüents.
Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria.
Economia[editar | editar còdic]
Les darassanes, fundades en el regnat de Felip V, han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, és un sector en crisis, pero contínua següent u dels punts en major capacitat industrial (indústria pesada) de tota Galícia. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importància per a l'economia de Ferrol i la seua comarca.
Punts d'interés[editar | editar còdic]
_01.JPG)
- Museu Naval (Centre Herrerías)
- Museu d'Història Natural
- Barri de A Magdalena: data del sigle XVIII, en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, a on creixen antiquíssims arbres.
- Concatedral de Sant Julià (en el barri de A Magdalena).
- Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello).
- Edifici del Arsenal
- Castell de San Felipe
- Ermita de Chamorro: situada en el mont de Chamorro, en la parròquia de Sant Salvador de Serantes. Des de ad esta ermita es pot apreciar una bellíssima vista de la ciutat de Ferrol i els seus voltants. En el dia a de la Verge de Chamorro es celebra una gran romeria.
- Ermita i jaciment de l'illa de Santa Comba
- Viage en llancha des de Ferrol a Mugardos (des del moll de Curuxeiras)
- Capitania General i els Jardins de Herrera: al costat d'estos jardins estan les estàtues de Marte i Júpiter, que són les més antigues de Ferrol. Pròximament l'edifici de Capitania serà reconvertit en Archiu i Biblioteca de l'Armada
- Plages com la de Doniños, San Jorge, Santa Comba o Ponzos (cada vegada més ocupada per estrangers aficionats al surf i al windsurf).
- Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos").
Festivitats d'interes[editar | editar còdic]
La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de 1995 com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en Galícia.
Personages ilustres[editar | editar còdic]
- Concepción Arenal (1820-1893): llicenciada en Dret, escritora, periodista, poeta, novelista, autora dramàtica i de sarsuela. Va ser la primera dona en assistir a una universitat espanyola, en 1841, encara que al principi a soles com oyent i en indumentària masculina.
- Victorià Sánchez Barcáiztegui (1826-1875): militar i marí.
- Pablo Iglesias (1850-1925): fundador del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) i de l'Unió General de Treballadors (UGT).
- José Canalejas (1854-1912): polític progressiste, va pertànyer al Partit Lliberal, arribà a ser President del Consell de Ministres en 1910 i ministre de diferents carteres en sis ocasions.
- Fernando Álvarez de Sotomayor (1875-1960): pintor i mestre de Belles Arts.
- Francisco Franco (1892-1975): Possiblement la figura més coneguda de Ferrol. Cap d'Estat que governà en Espanya despuix de la Guerra civil espanyola entre el 1 d'abril de 1939 fins la seua mort el 20 de novembre de 1975.
- Ramón Franco (1896-1938): aviador, militar i polític. Formà part en el Vol del Plus Ultra.
- Nicolás Franco (1891-1977): militar i polític. Va ser Procurador en Corts i Embaixador d'Espanya en Portugal.
- Jaime Quintanilla (1898-1936): primer alcalde republicà de Ferrol, fusilat pels Nacionals un més despuix de l'inici de la Guerra Civil.
- Gonzalo Torrente Ballester (1910-1999): escritor, periodista i mestre. Autor de “Los gozos y las sombras”, La saga/fuga de J. B.... U dels grans escritors espanyols del sigle XX, va pertànyer a la Generació del 36.
- Ricardo Carvalho Calero (1910-1990): el primer mestre de Llengua i Lliteratura gallega de l'Universitat de Santiago de Compostela.
- Camilo Alonso Vega (1889-1971): Ministre de la Governació entre 1957 i 1969.
També en Ferrol han naixcut posteriorment importants figures de la lliteratura, com Lola Beccaria i Mercedes Castro; la música, Carlos Jean i Jesús Ordovás; el cine, Mabel Rivera, Javier Gutiérrez Álvarez, Teté Delgado i Sonia Castelo; la televisió, Jesús Vàzquez, Paula Vàzquez, Paloma Lago i María Patiño. També del sindicalisme, Ignacio Fernández Toxo, actual Secretario General de Comissiones Obreres i de l'historiografia, Santos Juliá.
Parroquies[editar | editar còdic]
- Brión (Santa María)
- A Cabana (San Antonio)
- Covas (San Martín)
- Doniños (San Román)
- Esmelle (San Juan)
- Ferrol (San Julián)
- A Graña (Santa Rosa)
- Leixa (San Pedro)
- Mandiá (Santa Eugenia)
- Marmancón (San Pedro)
- A Mariña (San Jorge)
- Trasancos (Santa Cecilia)
- Serantes (San Salvador)
Ciutats germanes[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9.
2. a b «ferrolano»: «Natural del Ferrol»
3. Lope García de Salazar, Libro de las bienandanzas e fortunas, 1471 - 1476, libro XXV, ed. lit. Ana María Marín Sánchez, Universidad de Valencia, Parnaseo-Lemir. Consultado el 15-2-2010.
4. Cfr. Luis de Góngora y Argote, «Despuntado he mil agujas» (romance), vv. 49-52. «A las armas, mozalbitos, / que un navío filipote / os espera en El Ferrol: / ¡plega a Dios que se derrote!», vv. 49-52
5. Pedro Texeira, Descripción de España y de las costas y puertos de sus reinos, 1634, fol. 32v. y 33r., ed. de Felipe Pereda y Fernando Marías, El atlas del rey Planeta [Texto impreso], Hondarribia, Nerea, 2002. ISBN 978-84-89569-86-7. Cfr. especiamente para el puerto y villa del Ferrol la pág. 327.
6. Guía General de la Ciudad. Ayuntamiento de Ferrol
7. Carlos de Aracil – Juan J. Burgoa . El Escudo de Armas de Ferrol de la Ilustración. FerrolAnálisis nº 21.
8. Intervención do presidente da Xunta de Galicia no concello de Ferrol con motivo da visita das Súas Maxestades os Reis
9. Lista Indicativa de Candidaturas Españolas
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ferrol (Municipi).