Diferència entre les revisions de "Antoni Rubió i Lluch"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Antoni Rubió i Lluch | | nom = Antoni Rubió i Lluch | ||
| − | | image = | + | | image = [[Archiu:Antonirubio.jpg|250px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Antoni Rubió i Lluch''' ([[Valladolit]], [[1856]] - [[Barcelona]], [[1937]]) fon un [[heleniste]], historiador, migevaliste i escritor espanyol. Era fill de Joaquim Rubió i Ors, i fon pare de Jordi Rubió i Balaguer. | + | '''Antoni Rubió i Lluch''' ([[Valladolit]], [[1856]] - † [[Barcelona]], [[1937]]) fon un [[heleniste]], historiador, [[migevaliste]] i escritor espanyol. Era fill de Joaquim Rubió i Ors, i fon pare de Jordi Rubió i Balaguer. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Antoni Rubió fon | + | Antoni Rubió fon catedràtic de Filosofia i Lletres en l'[[Universitat de Barcelona]]. Amic de [[Marcelino Menéndez Pelayo]] i companyer seu de carrera, se li sol comparar en ell com a representant de l'erudició del [[Positivisme]] en el camp de la cultura lliterària. Tingué entre els seus discípuls a [[Ángel Valbuena Prat]]. |
| + | |||
| + | Feu estudis sobre els catalans en [[Grècia]] (''L'expedició catalana a l'orient vista pels grecs'') i [[Ramon Llull]]. Feu investigacions sobre els orígens de la llengua catalana. Escrigué un llibre titulat ''Documents Per L'Historia de la Cultura Catalana Mig-Eval'' (Barcelona, [[1908]]). Fon acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) en l'any [[1930]]. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| + | [[Archiu:Dochis.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]] | ||
Apart del llibre comentat abans, Antoni Rubió escrigué diverses obres, entre atres: | Apart del llibre comentat abans, Antoni Rubió escrigué diverses obres, entre atres: | ||
| Llínea 28: | Llínea 31: | ||
* ''Sumario de la Historia de la Literatura Española'' (Barcelona, Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, 1901). | * ''Sumario de la Historia de la Literatura Española'' (Barcelona, Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, 1901). | ||
* ''La Acrópolis de Atenas en la época catalana'' (Barcelona, 1908, Imprenta Barcelonesa). | * ''La Acrópolis de Atenas en la época catalana'' (Barcelona, 1908, Imprenta Barcelonesa). | ||
| − | * ''Edición de Curial y Guelfa'' Novela catalana del quinzen | + | * ''Edición de Curial y Guelfa'' Novela catalana del quinzen sigle / publicada á despeses y per encarrech de la "Real Academia de Buenas Letras". |
* Traducció de Noveles gregues per Demetrio Bikelas, Jorge Drosinis, Argyros Eftaliotis... etc. (Barcelona, Durán y Ca., 1893). | * Traducció de Noveles gregues per Demetrio Bikelas, Jorge Drosinis, Argyros Eftaliotis... etc. (Barcelona, Durán y Ca., 1893). | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | * [[Curial e | + | * [[Curial e Güelfa]] |
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{Cita|… fins a l'any 1362 no existis la llengua catalana, d'aon es deduix que malament pugueren durla els catalans l'any 1238, quant la conquista de Valencia, sino va existir fins a 124 anys | + | {{Cita|''… fins a l'any 1362 no existis la llengua catalana, d'aon es deduix que malament pugueren durla els catalans l'any 1238, quant la conquista de Valencia, sino va existir fins a 124 anys despuix''|''Documents Per L'Historia de la Cultura Catalana Mig-Eval'' (Barcelona, 1908, Volum I). [[Antoni Rubió i Lluch]]}} |
| + | {{Cita|''... el catalán don Antonio Rubio i Lluch quien en su libro, “Documents per a la historia de la cultura catalana mitgeval”, editada en 1908 tomo I página 201, Doc. CCIV, nos dice sin lugar a dudas que la primera vez que aparece el nombre de “lengua catalana” fue en 1362, cuando Pedro el Ceremonioso ordenó que el libro francés de caballería Lançalot fuera traducido en “llengua catalana”. Hasta esa fecha pues, la lengua catalana no existía.''|"El idioma del Rey Don Jaime" (''[[Las Provincias]]'', 1979), per [[Vicent Giner Boira]]}} | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Rubi%C3%B3_y_Lluch Antoni Rubió i Lluch en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Rubi%C3%B3_y_Lluch Antoni Rubió i Lluch en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Historiadors]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XIX]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XX]] | ||
Última revisió del 16:49 29 jul 2024
| Antoni Rubió i Lluch | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador i escritor. | ||
| Naiximent: | 1856 | ||
| Lloc de naiximent: | Valladolit, Espanya | ||
| Defunció: | 1937 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Espanya | ||
Antoni Rubió i Lluch (Valladolit, 1856 - † Barcelona, 1937) fon un heleniste, historiador, migevaliste i escritor espanyol. Era fill de Joaquim Rubió i Ors, i fon pare de Jordi Rubió i Balaguer.
Biografia[editar | editar còdic]
Antoni Rubió fon catedràtic de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona. Amic de Marcelino Menéndez Pelayo i companyer seu de carrera, se li sol comparar en ell com a representant de l'erudició del Positivisme en el camp de la cultura lliterària. Tingué entre els seus discípuls a Ángel Valbuena Prat.
Feu estudis sobre els catalans en Grècia (L'expedició catalana a l'orient vista pels grecs) i Ramon Llull. Feu investigacions sobre els orígens de la llengua catalana. Escrigué un llibre titulat Documents Per L'Historia de la Cultura Catalana Mig-Eval (Barcelona, 1908). Fon acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) en l'any 1930.
Obra[editar | editar còdic]
Apart del llibre comentat abans, Antoni Rubió escrigué diverses obres, entre atres:
- Los catalanes en Grecia: últimos años de su dominación, cuadros históricos Madrid (Voluntad, 1927).
- Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte y la colección anacreóntica, y su influencia en la literatura antigua y moderna. Tesis doctoral llegida el 9 de novembre de 1878 en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Madrid (Barcelona, 1879, Imprenta de la Viuda é Hijos de J. Subirana).
- Discursos llegits davant la Real Acadèmia Espanyola en la recepció pública d'Antoni Rubió i Lluch el 23 de març de 1930 (Barcelona, 1930, Ángel Ortega).
- Don Guillermo Ramón de Moncada: bosquejo histórico (Barcelona, 1886, imprenta y litografía de los Sucesores de N. Ramírez y Cª).
- Manuel Milà i Fontanals: Notes biogràfiques i crítiques (Barcelona: Edició de l'Associació protectora de l'ensenyança catalana, 1918, Durán, impressor-llibreter).
- Estudios Hispano-Americanos: Colección de artículos publicados desde 1889 a 1922 (Bilbao, Edit. Eléxpuru Hermanos, 1923).
- Sumario de la Historia de la Literatura Española (Barcelona, Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, 1901).
- La Acrópolis de Atenas en la época catalana (Barcelona, 1908, Imprenta Barcelonesa).
- Edición de Curial y Guelfa Novela catalana del quinzen sigle / publicada á despeses y per encarrech de la "Real Academia de Buenas Letras".
- Traducció de Noveles gregues per Demetrio Bikelas, Jorge Drosinis, Argyros Eftaliotis... etc. (Barcelona, Durán y Ca., 1893).
Vore també[editar | editar còdic]
Cites[editar | editar còdic]
… fins a l'any 1362 no existis la llengua catalana, d'aon es deduix que malament pugueren durla els catalans l'any 1238, quant la conquista de Valencia, sino va existir fins a 124 anys despuix
Documents Per L'Historia de la Cultura Catalana Mig-Eval (Barcelona, 1908, Volum I). Antoni Rubió i Lluch
... el catalán don Antonio Rubio i Lluch quien en su libro, “Documents per a la historia de la cultura catalana mitgeval”, editada en 1908 tomo I página 201, Doc. CCIV, nos dice sin lugar a dudas que la primera vez que aparece el nombre de “lengua catalana” fue en 1362, cuando Pedro el Ceremonioso ordenó que el libro francés de caballería Lançalot fuera traducido en “llengua catalana”. Hasta esa fecha pues, la lengua catalana no existía.
"El idioma del Rey Don Jaime" (Las Provincias, 1979), per Vicent Giner Boira