Curial e Güelfa
Curial e Güelfa o Curial i Güelfa, és una novela de cavalleria humanística a l'italiana, escrita en valencià. Des de fa molt de temps importants investigadors saben i certifiquen que esta obra pertany a Enyego d'Àvalos.
Curial e Güelfa, provablement s'escrigué entre les corts de Milà i Nàpols (1445-1448) per Ignaci d'Àvalos (Enyego d'Àvalos) (1414-1484); Íñigo Dávalos en castellà, Inico d'Avalos en italià, que fon un cavaller d'armes i lletres educat en la cort valenciana d'Alfons V el Magnànim i, posteriorment, embaixador de la Corona d'Aragó en Milà i gran camarlenc en Nàpols.
Curial e Güelfa és una història d'amor i d'armes. La novela presenta el procés de gestació d'un héroe des d'uns orígens humils fins que conseguix el reconeiximent, la fama i l'honor atribuibles a un cavaller. I, en este cas, l'héroe és un héroe modern.
La llengua és una amalgama de formes cultes i populars. Hi ha una mescla de neologismes i arcaismes, fins al punt de que, en algunes ocasions, l'autor nos dona la forma culta i la popular d'una mateixa paraula.
L'atmòsfera sensual en que se sumergixen alguns dels personages femenins, la fluïdea dels diàlecs, les metàfores i imàgens ben elaborades, l'us freqüent de proverbis i modismes populars, i, al mateix temps, l'alvertent artificiosa i erudita d'alguns paràgrafs del tercer llibre i els interrogats i imprecacions a fi d'aproximar-se al llector, són alguns dels elements llingüístics i d'estil que donen empaquetage a la novela.
El Curial e Güelfa fon trobat per Manuel Milà i Fontanals en la Biblioteca Nacional de Madrit a finals del sigle XIX. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, Curial e Güelfa, el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, Curial, i les relacions en la seua dama, Güelfa.
La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que fon trobat a finals del sigle XIX i porta la firma 9750 de la Biblioteca Nacional d'Espanya (BN) de sèu en Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: Antoni Rubió i Lluch (1901), el filòlec Ramón Aramon (1930-1933) i Ramon Miquel i Planas i Alfonso Parell (1932). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'Antoni Ferrando (2007) i la de Lola Badía i Jaume Torró (2011). Ha segut traduïda al castellà, anglés, francés, alemà, portugués i italià.
Controvèrsia[editar | editar còdic]
Existixen diverses hipòtesis sobre l'autoria del text, pero ni tan sols la procedència de l'autor ni el lloc a on va ser escrita la novela estan clars de moment.
L'investigador castellonenc, Domingo Gimeno, en un artícul seu titulat Troves de Mossen Jaume Febrer, entre atres coses, diu: