Diferència entre les revisions de "Sigfrido Blasco-Ibáñez"
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències') |
|||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] - | + | '''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] - † [[1983]]), fon un [[polític]] i [[periodiste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fill menor de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. |
Vinculat al moviment [[republicanisme|republicà]] espanyol, adquirí en l'any [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]] '' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians. | Vinculat al moviment [[republicanisme|republicà]] espanyol, adquirí en l'any [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]] '' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
{{BD|1902|1982|Blasco-Ibañez Blasco, Sigfrido}} | {{BD|1902|1982|Blasco-Ibañez Blasco, Sigfrido}} | ||
| − | [[Categoria:Periodistes | + | |
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Periodistes]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]] | [[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]] | ||
[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]] | [[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]] | ||
| Llínea 15: | Llínea 20: | ||
[[Categoria:Exiliats del franquisme]] | [[Categoria:Exiliats del franquisme]] | ||
[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]] | [[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 16:17 5 ago 2022
Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco (Valéncia, 1902 - † 1983), fon un polític i periodiste valencià, fill menor de Vicent Blasco Ibáñez.
Vinculat al moviment republicà espanyol, adquirí en l'any 1929 el periòdic El Pueblo que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, Félix Azzati. La desaparició de Fusió Republicana es va substituir a l'inici de la Segona República en el Partit d'Unió Republicana Autonomista, més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat Diputat en les eleccions generals de 1931 a Corts Constituents. Fon reelegit en 1933. Aliat en Lerroux, es va vore embolicat en el denominat escàndal de l'estraperlo en 1935, la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.
La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de Niceto Alcalá Zamora, abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les eleccions de 1936. Derrotat, es va exiliar en França en l'ajuda de la CNT a l'escomençament de la Guerra Civil. Més tart va viure en Chile, i posteriorment de nou en França (Niça), per a, al final dels seus dies, i des de 1977, tornar esporàdicament a Espanya.
Referències[editar | editar còdic]
- Diccionari Polític Valencià. Fundació Alfons el Magnànim.