Diferència entre les revisions de "Bulgària"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 84: Llínea 84:
 
{{UE}}
 
{{UE}}
  
[[Categoria:Països]]
+
[[Categoria:Bulgària]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]
 
[[Categoria:Unió Europea]]
 
[[Categoria:Unió Europea]]
 
[[Categoria:Membres de l'ONU]]
 
[[Categoria:Membres de l'ONU]]

Última revisió del 18:41 23 jun 2022

República de Bulgària
Bandera de Bulgària Escut de Bulgària
Bandera Escut
Lema: Съединението прави силата (L'unió fa la força)
himne nacional: Mila Rodino
 
Situació de Bulgària
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Sofia

42°42' N 23°20' E
ciutat més poblada Sofia
Idioma oficial Búlgar
Forma de govern república parlamentària
President
Primer Ministre
Georgi Purvanov
Boiko Borisov
Independència
 •
3 de març del 1878
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 104º
110.994 km² km2
0,3 %
1.808 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 95º
7.322.858
67.9 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2007)
 • PIB per càpita
Lloc 73º
US$ US$ 36.609 millones
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2008)
 • PIB per càpita
Lloc 65º
US$ 86.317 millones
n/d
IDH (2008) 0,840 (61º) – Alt
Moneda Lev
‎Gentilici búlgar, búlgara
Fus horari
 • en estiu
EET (UTC+2)
EST (UTC+3)
Domini Internet .bg
Prefix telefònic +359
Prefix radiofònic LZA-LZZ
Còdic ISO 100 / BGR / BG
Membre de: Plantilla:EU, ONU, OTAN, OSCE, COE

La República de Bulgària (Dita "Bălgarija" България en búlgar) és un país del Sur-est d'Europa, membre de l'Unió Europea des del 1 de giner de 2007. Llimita al nort en Romania, al sur en Grècia i Turquia i al oest en Sèrbia i la República de Macedònia. La seua capital i ciutat més important és Sofia.

Bulgària funciona com una democràcia parlamentària dins d'una república constitucional unitària. Ademés de ser membre de l'Unió Europea, l'OTAN, les Nacions Unides i l'Organisació Mundial del Comerç, conta en un alt índex de desenroll humà de 0,782, el 59° més alt en 2015.

Història[editar | editar còdic]

Artícul principal → Història de Bulgària.

Prehistòria i Edat Antiga[editar | editar còdic]

Artícul principal → Neolític en Europa.

Les cultures prehistòriques assentades en les terres búlgares inclouen la cultura neolítica de *Hamangia i la cultura de Vinca (5-3 mileni a. C.), la cultura de *Varna en el eneolític (5° mileni a. C.) i la cultura d'Ezero de la Edat del Bronze. La cronologia Karanovo servix com un indicador de la prehistòria en la regió dels Balcans.

Els tracis, un dels tres principals grups ancestrals dels búlgars moderns, varen viure separats en vàries tribus fins al 500 a. C., quan el rei Teres I va unificar a la majoria d'ells en el Regne odrisi. Eventualment, varen ser conquistats per Alejandro Magne i més tart pels romans. Despuix d'emigrar de la seua pàtria original, alguns grups de eslaus meridionals es varen assentar en el territori de l'actual Bulgària durant el sigle VI i es varen mesclar en els tracis "romanisats". Finalment, l'èlit dels búlgars va incorporar a tots ells en el Primer Imperi Búlgar.

Organisació territorial[editar | editar còdic]

Artícul principal → Organisació territorial de Bulgària.


Des de l'any 1999, Bulgària està dividida en 28 províncias que corresponen aproximadament als 28 okrugs que existien abans de 1987. Entre 1987 i 1999 estava dividida en nou oblasts. Totes les províncies porten el nom de la seua capital. La capital Sofia, és capital del país, província de Sofia-Ciutat com de la província de Sofia. Al mateix temps, les províncies estan dividides en 264 municipalitats.

Geografia i clima[editar | editar còdic]

Artícul principal → Geografia de Bulgària.


Geogràfica i meteorològicament, Bulgària conta en una notable diversitat, en un païsage que va des dels picos nevats en les montanyes dels Balcans, Rila i Pirin, fins a la costa del mar Negra càlida i solejada; des de la típicament continental planura del Danubi (antiga Mesia) en el nort, a la forta influència climàtica del Mediterràneu en les valls de Macedònia i en les terres baixes en les parts més al sur de Tracia.


Països d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    República de Macedònia del Nort    República Checa    Romania    Rússia    San Marino    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània



Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia