Diferència entre les revisions de "Cereal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 36: Llínea 36:
 
[[File:Avena sterilis (5).jpg|thumb|200px|Avena]]
 
[[File:Avena sterilis (5).jpg|thumb|200px|Avena]]
  
[[File:Trigo.jpg|thumb|200px|Blat]]
+
[[File:LPCC-582-Espigues de sègol.jpg|thumb|200px|Centeno]]
  
  

Última revisió del 21:16 15 maig 2021

Diferents tipos de cereals

Els cereals són un conjunt de plantes herbàcees de les quals grans o llavors s'usen per a l'alimentació humana o del ganado, generalment molguts en forma de farina. La paraula cereal procedix de Ceres , el nom en llatí de la deesa de l'Agricultura.

Estructura d'un cereal[editar | editar còdic]

  • Germen o embrió: se localisa en el centre o núcleu de la llavor, a partir del qual se pot desenrollar una nova planta.
  • Endosperm: estructura farinosa o feculenta que embolica l'embrió i que li proporciona els nutrients necessaris per al seu desenroll.
  • Testa: capa exterior laminar que recobrix el gra i li proporciona nutrients i vitamines.
  • Corfa: capa més exterior de totes i de certa durea, puix que protegix la llavor. Està formada per fibres vegetals.

Història dels cereals[editar | editar còdic]

Els cereals estan considerats com a la base de les grans civilisacions perque constituïren una de les primeres activitats agrícoles humanes, forjant una forma d'alimentació constant a l'entorn de la qual l'activitat humana podia organisar-se, de tal manera que les cultures europees se formaren en torn al blat, les civilisacions de l'extrem orient al voltant de l'arròs i les d'Amèrica cultivaren la dacsa.

Composició dels cereals[editar | editar còdic]

Els cereals contenen almidó que és el component principal dels aliments humans. El germen de la llavor conté lípits en proporció variable que permet l'extracció d'oli vegetal de certs cereals. La llavor està embolicada per una corfa formada sobretot per la celulosa, component fonamental de la fibra dietètica. Alguns cereals contenen una proteïna, el gluten, indispensable per a que es forme el pa. Les proteïnes dels cereals són escasses en aminoàcits essencials com la lisina.

El processament dels cereals afecta a la composició química i al valor nutricional dels productes preparats en cereals. Els nutrients estan distribuïts de modo heterogéneu en els distints components del gra (germen, endosperm, revestiment de la llavor i distintes capes que el recobrixen). No existix un patró uniforme per als distints tipos de cereals. Els efectes més importants del processament sobre la valor nutricional dels cereals estan relacionats en:

  • La separació i extracció de parts del gra, deixant-ne a soles una fracció per al producte. Qualsevol pèrdua en el volum origina una pèrdua de nutrients.
  • Les parts del gra que es rebugen poden contindre una concentració de certs nutrients (aumentant, entre atres aspectes, la proporció de nutrients per pes).
  • El processament per ell mateix pot tindre canvis en els nutrients (la germinació, la fermentació).
  • La separació de les capes exteriors del gra, a pesar de que causa la pèrdua d'alguns nutrients, pot resultar profitosa. Per eixemple, la tanina es concentra en les capes exteriors del sorgo, per lo que la seua eliminació és essencial des del punt de vista nutricional. Al convertir l'arròs integral en arròs blanc s'obté un producte més fàcil de preparar.

Sistema postcollita de cereals[editar | editar còdic]

Cultius de cereals

Els cereals passen per diferents etapes a través d'una complexa i gran cadena, que s'inicia en la collita i acaba en el consum. Este procés està format bàsicament per tres àrees distintes. La primera cobrix de la collita fins a l'almagasenat del gra. La segona, els métodos preliminars de processament, involucra un tractament adicional del gra, pero els productes encara no es troben aptes per a ser consumits directament. Abans del seu consum, estos deuran passar per una tercera etapa de processament.

La major part dels grans comestibles collits en els tròpics se perden degut als inadequats sistemes de maneig, almagasenat i tècniques de processament. Se calcula que estes pèrdues oscilen entre el deu i el vinticinc per cent de la collita. Les causes més comunes per les quals se produïxen estes pèrdues són:

  • Infestació de paràsits i insectes durant el processament postcollita.
  • Pèrdua de producció degut a una collita alvançada.
  • Nivells incorrectes d'humitat per al trillat, mòlt i polvorisat.
  • Pèrdues físiques degut a les males tècniques de processament, tant preliminar com secundari.

Espècies[editar | editar còdic]

Blat
Avena
Centeno


Les espècies que caben dins d'esta categoria agronòmica pertanyen en la seua major part a la família Poaceae (gramínees), el fruit de les quals és inseparable de la llavor; encara que també s'inclouen a vegades plantes en llavors paregudes a grans que són d'atres famílies, com la quinoa, el forment, l'amarant o el girasol. Alguns autors nomenen ad estes darreres espècies falsos cereals o seudocereals.

Les principals espècies son:

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]