Diferència entre les revisions de "Hemisferi sur"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
En este hemisferi, l'estiu s'estén entre decembre i març, mentres que l'hivern ho fa entre juny i setembre. | En este hemisferi, l'estiu s'estén entre decembre i març, mentres que l'hivern ho fa entre juny i setembre. | ||
| − | Els huracans i les tormentes tropicals giren en sentit de les agulles del rellonge, en sentit invers a les de l'hemisferi nort per l'[[efecte Coriolis]]. | + | Els huracans i les tormentes tropicals giren en sentit de les agulles del rellonge, en sentit invers a les de l'hemisferi nort per l'[[efecte Coriolis]]. |
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Hemisferi nort]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hemisferio_sur L'hemisferi sur en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Hemisferio_sur L'hemisferi sur en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Geografia]] | ||
| + | [[Categoria:Terra]] | ||
| + | [[Categoria:Termens de geografia]] | ||
Última revisió del 11:52 24 jul 2024
L'hemisferi sur (o austral o meridional) és una de les divisions geodèsiques clàssiques en que es dividix el planeta Terra. Correspon a la mitat del globo terràqueu ubicat al sur de la llínea de l'equador, que ho separa de l'hemisferi nort. Actualment, al voltant del 10% de la població mundial viu en este hemisferi.
Geografia física[editar | editar còdic]
La major part de l'hemisferi correspon a oceans, ya que la major part del Pacífic i de l'Índic, la totalitat de l'oceà Antàrtic i la mitat de l'Atlàntic s'ubiquen ací i sumen una superfície de 206 millons de km2 aproximadament. Relacionat en este ampli desenroll oceànic en este hemisferi s'ubiquen alguns extrems mundials. Ací es troba la major distància a lo llarc d'una mateixa latitut (viage est-oest) que es desenrolla contínuament en l'oceà: a lo llarc de la latitut 56º es pot donar el regrés al món sense tocar terres emergides, passant pel passage de Drake que separa Amèrica de la península Antàrtica. Ací s'ubica també el punt de l'oceà més alluntat de tota terra emergida, conegut com a punt Nemo, en l'oceà Pacífic Sur; l'illa més remota, Bouvet i l'illa habitada més alluntada de qualsevol atre lloc habitat, Tristán de Acunya, abdós en l'Atlàntic sur i l'aeroport més remot, l'Aeroport Mataveri en l'illa de Pasqua, en el Pacífic sur.
Les terres emergides d'este hemisferi són el continent antàrtic, la major part de Suramèrica, gran part d'Oceania, la part austral d'Àfrica i algunes illes d'Àsia. Totes sumen una superfície de 49 millons de km2.
Geologia[editar | editar còdic]
En l'història geològica, fa 200 millons d'anys, durant el Juràsic, totes les masses continentals de l'hemisferi (junt ad atres) estaven unides en un supercontinent denominat Gondwana, separat del supercontinent septentrional denominat Laurasia. Gondwana es disgrega en els continents actuals, en el Cretàcic. És en estos periodos en que els mamífers es diversifiquen i l'existència de supercontinents, la seua posterior ruptura i l'aïllament de les distintes masses continentals forma part de l'explicació de la distribució actual de placentaris, marsupials i monotremes.
El continent antàrtic rodejant el pol implica una gran diferència en l'hemisferi nort, on el pol està rodejat per oceà. Açò explica el fet de que en este hemisferi s'ha registrat la mínima temperatura del planeta: -89,2º C en el més de juliol de 1983 en la base Vostok, una estació d'investigació russa.
En este hemisferi, l'estiu s'estén entre decembre i març, mentres que l'hivern ho fa entre juny i setembre.
Els huracans i les tormentes tropicals giren en sentit de les agulles del rellonge, en sentit invers a les de l'hemisferi nort per l'efecte Coriolis.