Diferència entre les revisions de "Cirera"
m |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| − | La cirera és un frut de forma ovoide o circular, les seues dimensions poden variar en funció de la seua classe o varietat, el seu tamany promig són dos centímetros de diàmetro. Les característiques físiques de les cireres poden variar significativament entre les seues distintes varietats les quals són centenars d'elles. Es poden trobar cireres de color [[roig]], roig obscur, roig intens, [[groc]], obscura-púrpura, [[verts]], entre uns atres, a l'igual la polpa pot variar el seu color en funció de la varietat. | + | La cirera és un frut de forma ovoide o circular, les seues dimensions poden variar en funció de la seua classe o varietat, el seu tamany promig són dos centímetros de diàmetro. Les característiques físiques de les cireres poden variar significativament entre les seues distintes varietats les quals són centenars d'elles. Es poden trobar cireres de color [[roig]], roig obscur, roig intens, [[groc]], obscura-púrpura, [[verts]], entre uns atres, a l'igual la polpa pot variar el seu color en funció de la varietat. |
== Propietats == | == Propietats == | ||
| − | La cirera és una | + | La cirera és una fruita rica en [[vitamines]] A, B, C, E, K i B3, en [[ferro]], [[calci]], [[magnesi]], [[potassi]] i [[sofre]]. |
== Orige == | == Orige == | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
* '''Cirera negra''', és de color molt fosc, sent les més bones les que són més grosses. | * '''Cirera negra''', és de color molt fosc, sent les més bones les que són més grosses. | ||
* '''Cirera poletana''', és molt grossa i llarga, de color roig i té bon gust. | * '''Cirera poletana''', és molt grossa i llarga, de color roig i té bon gust. | ||
| + | |||
| + | == Fira de la Cirera == | ||
| + | |||
| + | Algunes poblacions valencianes, cap al més de [[juny]], organisen fires dedicades ad esta fruita com és el cas de la [[Salzedella]] i [[Caudiel]]. Les cireres més afamades són les cultivades en eixes poblacions, abdós en marca pròpia de calitat de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
== Expressions valencianes == | == Expressions valencianes == | ||
| Llínea 38: | Llínea 42: | ||
* [[Cirerer]] | * [[Cirerer]] | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{commonscat|Cherries}} | |
| − | + | {{DGLV|Cirera}} | |
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cereza Cirera en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cereza Cirera en Wikipedia] | ||
Última revisió del 07:56 2 set 2024
La cirera (del llatí cerĕsĕa, var. de cerasĕa, mat. sign.), en castellà cereza, és el fruit del cirerer de varis arbres del gènero Prunus. També és el fruit de diverses plantes que és paregut a una cirera en la seua forma, color i grossària.
Característiques[editar | editar còdic]
La cirera és un frut de forma ovoide o circular, les seues dimensions poden variar en funció de la seua classe o varietat, el seu tamany promig són dos centímetros de diàmetro. Les característiques físiques de les cireres poden variar significativament entre les seues distintes varietats les quals són centenars d'elles. Es poden trobar cireres de color roig, roig obscur, roig intens, groc, obscura-púrpura, verts, entre uns atres, a l'igual la polpa pot variar el seu color en funció de la varietat.
Propietats[editar | editar còdic]
La cirera és una fruita rica en vitamines A, B, C, E, K i B3, en ferro, calci, magnesi, potassi i sofre.
Orige[editar | editar còdic]
Es creu que l'orige del cirerer està en Àsia Menor i que va poder aplegar a Europa a través de pardals migratoris.
Classes[editar | editar còdic]
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) menciona les classes de cireres:
- Cirera albar, és blana, de tamany mijà, de color rosa i és de sabor dolç.
- Cirera blancal, és grosseta, blanquinosa i no és molt bona.
- Cirera cagadora, és molt blana, de color roig i és molt dolça, encara que produïx diarrea.
- Cirera cagona, és chicoteta, de color negre i és mijanament bona al gust.
- Cirera jorovina, és grossa, de color roig molt fosc i dolça. Antigament se la denominava cirera jorovina.
- Cirera grossal, és grossa, de color roig i és bona al gust.
- Cirera guinda, és chicoteta, té la pell i la carn fortes, encara que no té bon gust, puix és agra.
- Cirera negra, és de color molt fosc, sent les més bones les que són més grosses.
- Cirera poletana, és molt grossa i llarga, de color roig i té bon gust.
Fira de la Cirera[editar | editar còdic]
Algunes poblacions valencianes, cap al més de juny, organisen fires dedicades ad esta fruita com és el cas de la Salzedella i Caudiel. Les cireres més afamades són les cultivades en eixes poblacions, abdós en marca pròpia de calitat de la Comunitat Valenciana.
Expressions valencianes[editar | editar còdic]
- Enredrar-se com les cireres, loc. Embolicar-se una cosa cada volta més.
- Any de cireres, poc de blat a les eres.
- Per l'Ascensió, cireretes a montó.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cirera.
«Cirera». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Cirera en Wikipedia