Diferència entre les revisions de "Onda"
m |
|||
| (No es mostren 35 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Panoràmica d'Onda.jpg|thumb|300px|Onda]] |
| + | '''Onda''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Plana Baixa]], en la [[província de Castelló]]. | ||
| − | + | == Geografia == | |
| + | Es troba situada en l'interior de la província, a escassos 25 km. de [[Castelló]] i molt prop dels principals núcleus costers de major afluència turística. Aixina mateix, és fàcil i ràpidament accessible des de [[Valéncia]], de la que dista solament 65 km i del seu aeroport de Manises del que la separen 73 km. | ||
| − | El terme d'Onda en els seues 108,84 km2 d'extensió, és un dels més grans de la província, emplaçat en la conca baixa del [[riu | + | El terme d'Onda en els seues 108,84 km2 d'extensió, és un dels més grans de la província, emplaçat en la conca baixa del [[riu Millars]] i en la zona intermija entre el Parc Natural de Serra Espadà i la planura costera de la Plana. |
| − | |||
| − | |||
==Clima== | ==Clima== | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
==Història== | ==Història== | ||
| − | Onda obsequia al visitant en la seua història milenària a través dels numerosos restants que s'han trobat, com les diferents ferramentes de silex, trobades en la partida de la Murtera, que atesten la presència de l'home en estes terres durant el [[Neolític]]. Del [[Bronze]] valencià són els restants apareguts en el jaciment del Torrelló i del Castell, i del periodo | + | Onda obsequia al visitant en la seua història milenària a través dels numerosos restants que s'han trobat, com les diferents ferramentes de silex, trobades en la partida de la Murtera, que atesten la presència de l'home en estes terres durant el [[Neolític]]. Del [[Bronze]] valencià són els restants apareguts en el jaciment del Torrelló i del Castell, i del periodo ibèric, les peces de ceràmica descobertes en el Torrelló, el Castell, el Pla dels Olivars i el Sitjar Baix. |
| − | Sepelaco la varen cridar els [[Antiga Grècia|grecs]] i de la [[Antiga Roma| | + | Sepelaco la varen cridar els [[Antiga Grècia|grecs]] i de la [[Antiga Roma|romanisació]] es conserven algunes inscripcions llatines gravades sobre uns blocs de [[pedra]] que alberga la colecció del Museu d'Història Local ubicat en el Castell. També de l'época romana són testic els restants d'un pont en el riu Millars i una part de via romana. |
De la cultura visigoda es té notícies per l'aparició d'una patena de bronze encara que serà a partir de l'época de domini musulmà quan es puga parlar realment d'un núcleu urbà consolidat. | De la cultura visigoda es té notícies per l'aparició d'una patena de bronze encara que serà a partir de l'época de domini musulmà quan es puga parlar realment d'un núcleu urbà consolidat. | ||
| − | La vila s' | + | La vila s'emmurallà en el [[sigle XI]], despuix de la finalisació de la construcció del seu magnífic castell que va tindre lloc a lo llarc del [[sigle X]], i en els [[sigle XII|sigles XII]] i [[Sigle XIII|XIII]] es va convertir en l'enclavament més important al nort de la Valéncia islàmica. |
| − | [[ | + | [[File:Castell d'Onda.jpg|thumb|300px|Castell d'Onda]] |
| − | Encara que les tropes del mític [[Cit|Cit Campeador]] varen conquistar la vila, el símbol de la creu no s'implantaria fins a l'arribada del rei [[Jaume I]] en l'any [[1242]]. Finalment a Ona se li va entregar la Carta Pobla el [[3 d'abril]] de [[1248]] i en ella va aplegar la convivència de les tres cultures en la ciutat | + | Encara que les tropes del mític [[Cit|Cit Campeador]] varen conquistar la vila, el símbol de la creu no s'implantaria fins a l'arribada del rei [[Jaume I]] en l'any [[1242]]. Finalment a Ona se li va entregar la Carta Pobla el [[3 d'abril]] de [[1248]] i en ella va aplegar la convivència de les tres cultures en la ciutat migeval: la cristiana, la musulmana i la judeua. |
Despuix de la conquista cristiana, el castell i vila varen estar baix les órdens militars del Temple, de l'Hospital i de Montesa successivament. A principis del [[sigle XIV]] la ciutat-fortalea encara devia ser impressionant i la seua visió va donar peu a referir-se al Castell com el “Castell de les 300 torres”. | Despuix de la conquista cristiana, el castell i vila varen estar baix les órdens militars del Temple, de l'Hospital i de Montesa successivament. A principis del [[sigle XIV]] la ciutat-fortalea encara devia ser impressionant i la seua visió va donar peu a referir-se al Castell com el “Castell de les 300 torres”. | ||
| − | Per la seua estratègica ubicació, el castell va ser testic i va participar en numerosos conflictes bèlics com: la guerra de Castella, la de les Germanies, la de Successió | + | Per la seua estratègica ubicació, el castell va ser testic i va participar en numerosos conflictes bèlics com: la guerra de Castella, la de les Germanies, la de Successió e inclús les tropes napoleòniques ho varen ocupar en l'any [[1812]]. |
| − | + | [[Archiu:Ondare.jpg|thumb|300px|Fotografia per al recort]] | |
[http://www.ondaturismo.es/onda/web_php/index.php?contenido=descripcion&id_boto=70) Fotografia per al recort] | [http://www.ondaturismo.es/onda/web_php/index.php?contenido=descripcion&id_boto=70) Fotografia per al recort] | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
Abdós, el Castell i el Centre Històric, varen ser declarats Conjunt Històric i Artístic i Be d'Interés Cultural (BIC) en l'any [[1967]]. | Abdós, el Castell i el Centre Històric, varen ser declarats Conjunt Històric i Artístic i Be d'Interés Cultural (BIC) en l'any [[1967]]. | ||
| + | |||
| + | == Demografia == | ||
| + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 24.939 habitants. | ||
| + | |||
| + | == Monuments == | ||
| + | |||
| + | * [[Castell d'Onda]] o Castell de les 300 torres | ||
| + | * Torre de la Presó | ||
| + | * Plaça de l'Almodí o Font de dins | ||
| + | * Iglésia de la Sanc o de Santa Margarita | ||
| + | * Portes de tradició migeval i capelles ceràmiques | ||
| + | * Iglésia de l'Assunció | ||
| + | * Font del Sabater | ||
| + | * Barri de la Moreria | ||
| + | * Plaça de la Sinagoga | ||
| + | * Escaletes dels gats | ||
| + | * Portal de Sant Pere | ||
| + | * [[Ermita de Santa Bàrbera (Onda)|Ermita de Santa Bàrbera]] | ||
| + | |||
| + | == Museus == | ||
| + | * [[Museu del Taulellet "Manolo Safont"]] | ||
| + | * [[Museu de Ciències Naturals "El Carmen"]] | ||
| + | * [[Museu del Castell d'Onda|Museu d'Història i Arqueologia]] | ||
| + | |||
| + | == Espais naturals locals == | ||
| + | * [[Pantà de Sijar]], sobre el [[riu Millars]]. | ||
| + | * Parage del Salvador | ||
| + | * Toll d'Ascla | ||
== Política == | == Política == | ||
| − | + | Des de les eleccions municipals, que del [[29 de maig]] de l'any [[2019]], governa el Partit Popular, que va guanyar per majoria absoluta, conseguint onze regidors i superant aixina la formació de l'anterior equip de govern socialiste, quedant repartits els regidors de la següent manera: | |
| − | |||
| − | Des de les eleccions municipals, que del [[29 de maig]] de l'any [[2019]], governa el Partit Popular, que va guanyar per majoria absoluta, conseguint onze | ||
El '''Partit Popular''', d'ara en avant [[PP]], '''onze (11)''' regidors. | El '''Partit Popular''', d'ara en avant [[PP]], '''onze (11)''' regidors. | ||
| Llínea 53: | Llínea 79: | ||
L'actual regidora de La Casa De La Vila és Na Carmina Ballester Feliu, qui va nàixer el [[19 de febrer]] de [[1972]] en Onda (Castelló), va cursar la llicenciatura en dret, els seus càrrecs públics desenrollats en l'actualitat és d'Alcaldesa de l'ajuntament d'Onda i els càrrecs polítics és el mateix ademés del de membre de l'eixecutiva provincial. | L'actual regidora de La Casa De La Vila és Na Carmina Ballester Feliu, qui va nàixer el [[19 de febrer]] de [[1972]] en Onda (Castelló), va cursar la llicenciatura en dret, els seus càrrecs públics desenrollats en l'actualitat és d'Alcaldesa de l'ajuntament d'Onda i els càrrecs polítics és el mateix ademés del de membre de l'eixecutiva provincial. | ||
| − | |||
El rest de l'equip de govern actual, aixina com d'atres formacions polítiques ho podeu vore en el següent enllaç: | El rest de l'equip de govern actual, aixina com d'atres formacions polítiques ho podeu vore en el següent enllaç: | ||
| Llínea 59: | Llínea 84: | ||
[http://www.onda.es/ond/web_php/index.php?contenido=subapartados_woden&id_boto=321#close-jump-2 Corporació] | [http://www.onda.es/ond/web_php/index.php?contenido=subapartados_woden&id_boto=321#close-jump-2 Corporació] | ||
| − | + | Com a senyes curioses i fent una comparativa en els resultats que varen resultar dels comicis de l'any dos mil quinze (2.015), la mateixa va quedar aixina: | |
| − | Com a | ||
'''PP''' va traure '''nou (9)''' regidors. | '''PP''' va traure '''nou (9)''' regidors. | ||
| Llínea 77: | Llínea 101: | ||
[https://resultados.elpais.com/elecciones/2015/municipales/17/12/84.html Font] | [https://resultados.elpais.com/elecciones/2015/municipales/17/12/84.html Font] | ||
| − | == | + | == Vore també == |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | * | + | * [[Castell d'Onda]] |
| − | * | + | * [[Ermita de Santa Bàrbera (Onda)|Ermita de Santa Bàrbera]] |
| − | * | + | * [[Torre de la Presó (Onda)|Torre de la Presó]] |
| − | == | + | == Enllaços externs == |
| − | + | {{commonscat|Onda}} | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{Municipis de La Plana Baixa}} | {{Municipis de La Plana Baixa}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 18:44 11 ago 2024
Onda és un municipi valencià situat en la comarca de La Plana Baixa, en la província de Castelló.
Geografia[editar | editar còdic]
Es troba situada en l'interior de la província, a escassos 25 km. de Castelló i molt prop dels principals núcleus costers de major afluència turística. Aixina mateix, és fàcil i ràpidament accessible des de Valéncia, de la que dista solament 65 km i del seu aeroport de Manises del que la separen 73 km.
El terme d'Onda en els seues 108,84 km2 d'extensió, és un dels més grans de la província, emplaçat en la conca baixa del riu Millars i en la zona intermija entre el Parc Natural de Serra Espadà i la planura costera de la Plana.
Clima[editar | editar còdic]
El clima característic del municipi és de tipo mediterràneu sec, la seua temperatura mija anual es troba entre els 14 i 15ºC, d'estius secs i molt càlits i hiverns suaus. La seua altitut és de 192 metros sobre el nivell de la mar i la seua població ronda els 25.000 habitants.
Història[editar | editar còdic]
Onda obsequia al visitant en la seua història milenària a través dels numerosos restants que s'han trobat, com les diferents ferramentes de silex, trobades en la partida de la Murtera, que atesten la presència de l'home en estes terres durant el Neolític. Del Bronze valencià són els restants apareguts en el jaciment del Torrelló i del Castell, i del periodo ibèric, les peces de ceràmica descobertes en el Torrelló, el Castell, el Pla dels Olivars i el Sitjar Baix.
Sepelaco la varen cridar els grecs i de la romanisació es conserven algunes inscripcions llatines gravades sobre uns blocs de pedra que alberga la colecció del Museu d'Història Local ubicat en el Castell. També de l'época romana són testic els restants d'un pont en el riu Millars i una part de via romana.
De la cultura visigoda es té notícies per l'aparició d'una patena de bronze encara que serà a partir de l'época de domini musulmà quan es puga parlar realment d'un núcleu urbà consolidat.
La vila s'emmurallà en el sigle XI, despuix de la finalisació de la construcció del seu magnífic castell que va tindre lloc a lo llarc del sigle X, i en els sigles XII i XIII es va convertir en l'enclavament més important al nort de la Valéncia islàmica.
Encara que les tropes del mític Cit Campeador varen conquistar la vila, el símbol de la creu no s'implantaria fins a l'arribada del rei Jaume I en l'any 1242. Finalment a Ona se li va entregar la Carta Pobla el 3 d'abril de 1248 i en ella va aplegar la convivència de les tres cultures en la ciutat migeval: la cristiana, la musulmana i la judeua.
Despuix de la conquista cristiana, el castell i vila varen estar baix les órdens militars del Temple, de l'Hospital i de Montesa successivament. A principis del sigle XIV la ciutat-fortalea encara devia ser impressionant i la seua visió va donar peu a referir-se al Castell com el “Castell de les 300 torres”.
Per la seua estratègica ubicació, el castell va ser testic i va participar en numerosos conflictes bèlics com: la guerra de Castella, la de les Germanies, la de Successió e inclús les tropes napoleòniques ho varen ocupar en l'any 1812.
En l'any 1840, despuix de les guerres carlistes, la fortalea va ser rehabilitada i finalment, durant la Guerra Civil de 1936, el castell també va prendre part en diversos enfrontaments entre abdós bandos.
Encara que l'orige d'Onda és ibèric, l'época de major esplendor li la va conferir la cultura islàmica, de la qual queda un magnífic patrimoni històric i cultural, la joya del qual és el seu castell que corona el Centre Històric.
Abdós, el Castell i el Centre Històric, varen ser declarats Conjunt Històric i Artístic i Be d'Interés Cultural (BIC) en l'any 1967.
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 24.939 habitants.
Monuments[editar | editar còdic]
- Castell d'Onda o Castell de les 300 torres
- Torre de la Presó
- Plaça de l'Almodí o Font de dins
- Iglésia de la Sanc o de Santa Margarita
- Portes de tradició migeval i capelles ceràmiques
- Iglésia de l'Assunció
- Font del Sabater
- Barri de la Moreria
- Plaça de la Sinagoga
- Escaletes dels gats
- Portal de Sant Pere
- Ermita de Santa Bàrbera
Museus[editar | editar còdic]
- Museu del Taulellet "Manolo Safont"
- Museu de Ciències Naturals "El Carmen"
- Museu d'Història i Arqueologia
Espais naturals locals[editar | editar còdic]
- Pantà de Sijar, sobre el riu Millars.
- Parage del Salvador
- Toll d'Ascla
Política[editar | editar còdic]
Des de les eleccions municipals, que del 29 de maig de l'any 2019, governa el Partit Popular, que va guanyar per majoria absoluta, conseguint onze regidors i superant aixina la formació de l'anterior equip de govern socialiste, quedant repartits els regidors de la següent manera:
El Partit Popular, d'ara en avant PP, onze (11) regidors.
El Partit Socialiste Obrer Espanyol, d'ara en avant PSOE, nou (9) regidors.
Compromís, un (1) regidor.
Quedant-se sense representació el rest de formacions polítiques que es varen presentar. En este cas, cal recordar que la majoria absoluta es trobava en els onze regidors. En estes eleccions hagué una participació del xixantacinc en norantadós (65'92%) per cent de la població del municipi, contant en el cent per cent de l'escrutini final. Font
L'actual regidora de La Casa De La Vila és Na Carmina Ballester Feliu, qui va nàixer el 19 de febrer de 1972 en Onda (Castelló), va cursar la llicenciatura en dret, els seus càrrecs públics desenrollats en l'actualitat és d'Alcaldesa de l'ajuntament d'Onda i els càrrecs polítics és el mateix ademés del de membre de l'eixecutiva provincial.
El rest de l'equip de govern actual, aixina com d'atres formacions polítiques ho podeu vore en el següent enllaç:
Com a senyes curioses i fent una comparativa en els resultats que varen resultar dels comicis de l'any dos mil quinze (2.015), la mateixa va quedar aixina:
PP va traure nou (9) regidors.
PSOE huit (8) regidors.
Compromís un (1) regidor.
OSSP (Onda Si Se Puede) un (1) regidor.
EUPV (Esquerra Unida del Pais Valencià) un (1) regidor.
Ciutadans (C's) un (1) regidor.
En este cas, la participació ciutadana fon d'un xixantahuit en huitantatrés (68'83%) per cent en el cent per cent de l'escrutini fet. Font
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Onda.
| Municipis de La Plana Baixa | |
|---|---|
|
Aïn • Alcúdia de Veo • Alfondeguella • Almenara • Les Alqueries • Artana • Bechí • Borriana • Chilches • Eslida • La Llosa • Moncofa • Nules • Onda • Ribesalbes • Suera • Tales • La Vall d'Uxó • Vilarreal • La Vilavella | |