Diferència entre les revisions de "Ricart Pérez Casado"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 26 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Ricart Pérez Casado | | nom = Ricart Pérez Casado | ||
| − | | image = | + | | image = [[File:Ricard Pérez-Casado (2018).jpg|250px]] |
| − | | peu = | + | | peu = Ricart Pérez Casado en l'any [[2018]] |
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Economiste i polític | | ocupació = Economiste i polític | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Ricart Pérez Casado''' ([[Valéncia]], [[27 d'octubre]] de [[1945]]) és un [[economiste]] i [[polític]] | + | '''Ricart Pérez Casado''' ([[Valéncia]], [[27 d'octubre]] de [[1945]]) és un [[economiste]] i [[polític]] [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Va estudiar Ciències Econòmiques en l'[[Universitat de Barcelona]], llicenciant-se en Ciències Polítiques i Sociologia en l'[[Universitat Complutense de Madrid]] en l'any [[1976]]. Va colaborar en les revistes ''[[Valencia-fruits]] '', ''[[Gorg]] '' i ''[[Serra d'Or]] ''. En l'any [[2000]] es va doctorar en Història per l'[[Universitat de Valéncia]]. En [[1965]] fon un dels fundadors del [[Partit Socialiste Valencià]] ([[PSV]]). | + | Va estudiar Ciències Econòmiques en l'[[Universitat de Barcelona]], llicenciant-se en Ciències Polítiques i Sociologia en l'[[Universitat Complutense de Madrid]] en l'any [[1976]]. Va colaborar en les revistes ''[[Valencia-fruits]]'', ''[[Gorg]]'' i ''[[Serra d'Or]]''. En l'any [[2000]] es va doctorar en Història per l'[[Universitat de Valéncia]]. En [[1965]] fon un dels fundadors del [[Partit Socialiste Valencià]] ([[PSV]]). |
En l'any [[1979]] fon nomenat alcalde de [[Valéncia]] pel [[PSPV-PSOE]] despuix de la crisis que va culminar en l'expulsió del partit i de l'alcaldia del llavors alcalde [[Fernando Martínez Castellà]]. En les [[eleccions municipals espanyoles de 1983|eleccions municipals de 1983]] i de les [[eleccions municipals espanyoles de 1987|1987]] fon el candidat més votat i fon reelegit com a alcalde, càrrec que va ocupar fins a la seua dimissió en [[1988]], fruit de la seua oposició a la política municipal del seu partit (fon succeït per la també socialiste [[Clementina Ródenas]]). Durant el seu periodo com a alcalde fon president del Comité Espanyol de la Federació Mundial de Ciutats ([[1979]]-[[1982]]) i vicepresident del [[Consell Europeu de Municipis i regions]] ([[1983]]). | En l'any [[1979]] fon nomenat alcalde de [[Valéncia]] pel [[PSPV-PSOE]] despuix de la crisis que va culminar en l'expulsió del partit i de l'alcaldia del llavors alcalde [[Fernando Martínez Castellà]]. En les [[eleccions municipals espanyoles de 1983|eleccions municipals de 1983]] i de les [[eleccions municipals espanyoles de 1987|1987]] fon el candidat més votat i fon reelegit com a alcalde, càrrec que va ocupar fins a la seua dimissió en [[1988]], fruit de la seua oposició a la política municipal del seu partit (fon succeït per la també socialiste [[Clementina Ródenas]]). Durant el seu periodo com a alcalde fon president del Comité Espanyol de la Federació Mundial de Ciutats ([[1979]]-[[1982]]) i vicepresident del [[Consell Europeu de Municipis i regions]] ([[1983]]). | ||
| − | + | Despuix de la seua dimissió es va dedicar al sector privat com a vicepresident de [[Bancaixa]] i vocal de la [[Port de Valéncia|Autoritat Portuària de Valéncia]], fins que entre abril i juliol de [[1996]] fon nomenat administrador de l'[[Unió Europea]] per a la ciutat de [[Mostar]] ([[Bòsnia i Herzegovina]]), a on va preparar i va supervisar les eleccions municipals. | |
| − | En les [[eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions generals de 2000]] va formar part de la candidatura del [[PSOE]] per [[circumscripció electoral de Valéncia|Valéncia]] sent triat diputat. Entre els anys [[2004]] i [[2005]] fon president de la Comissió Delegada del [[Institut Europeu del Mediterrani]], nomenat per la [[Generalitat de Catalunya]]. | + | En les [[eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions generals de 2000]] va formar part de la candidatura del [[PSOE]] per [[circumscripció electoral de Valéncia|Valéncia]] sent triat diputat. Entre els anys [[2004]] i [[2005]] fon president de la Comissió Delegada del [[Institut Europeu del Mediterrani]], nomenat per la [[Generalitat de Catalunya]]. En [[febrer]] de l'any [[2005]] fon designat membre del consell d'administració de Cartera de Participacions Empresarials, la corporació industrial de les caixes d'aforros valencianes Bancaixa i la [[Caixa d'Aforros del Mediterràneu|CAM]], a proposta del [[PSOE]]. A mijan d'eixe mateix any fon nomenat Comissionat del Govern d'[[Espanya]] per a la [[Copa Amèrica (regata)|Copa Amèrica de vela]]. En l'any [[2006]] va rebre la [[Creu de Sant Jordi]]. |
== Obres == | == Obres == | ||
| − | * '' | + | * ''L'estructura econòmica del [[País Valencià]] '' ([[1970]]); |
| − | * '' | + | * ''L'economia del [[Baix Maestrat]] '' ([[1971]]); |
* ''Els preus del sòl industrial al [[País Valencià]] '' ([[1973]]); | * ''Els preus del sòl industrial al [[País Valencià]] '' ([[1973]]); | ||
* ''El turisme a [[Alacant]] i en la [[Costa Blanca]] '' ([[1973]]); | * ''El turisme a [[Alacant]] i en la [[Costa Blanca]] '' ([[1973]]); | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
* ''[[País Valencià]]. Geografia i història'' ([[1980]]); | * ''[[País Valencià]]. Geografia i història'' ([[1980]]); | ||
* ''El socialisme possible'' ([[1983]]); | * ''El socialisme possible'' ([[1983]]); | ||
| − | * ''Estudis i reflexions: el cas [[valencià]] '' ([[1984]]); | + | * ''Estudis i reflexions: el cas [[valencià]]'' ([[1984]]); |
* ''La por a la ciutat'' ([[1987]]). | * ''La por a la ciutat'' ([[1987]]). | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{ | + | {{Cita|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006). |
| + | |||
| + | Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc... | ||
| + | |||
| + | La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu: | ||
| + | |||
| + | 'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.' | ||
| + | |||
| + | Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Si le pregunto por el mejor alcalde seguro que dirá Ricard Pérez Casado, uno de sus ojos derechos y de quien dicen le consultaba más que a su grupo municipal.'' | ||
''Para mí han existido dos buenos alcaldes. Pérez Casado tenía un modelo de ciudad, en cuyo diseño colaboró Alejandro Escribano, y que impuso. Y la otra ha sido [[Rita Barberá]], que sabía lo que quería para la ciudad. Y es imbatible elección tras elección. Por algo será.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.210)}} | ''Para mí han existido dos buenos alcaldes. Pérez Casado tenía un modelo de ciudad, en cuyo diseño colaboró Alejandro Escribano, y que impuso. Y la otra ha sido [[Rita Barberá]], que sabía lo que quería para la ciudad. Y es imbatible elección tras elección. Por algo será.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.210)}} | ||
| − | * [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV''] | + | * [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV''] |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Los Alcaldes de Valencia. J. Díez Arnal] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 48: | Llínea 65: | ||
{{inici taula}} | {{inici taula}} | ||
| − | {{ successió| títul = [[ | + | {{ successió| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]] |
| − | | periodo = [[1979]] - [[ | + | | periodo = [[1979]] - [[1987]] |
| − | | predecessor = [[Fernando Martínez | + | | predecessor = [[Fernando Martínez Castellano]] |
| successor = [[Clementina Ródenas]] | | successor = [[Clementina Ródenas]] | ||
}} | }} | ||
| − | |||
| − | [[Categoria:Valencians]] | + | |
| − | [[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] | + | [[Categoria: Biografies]] |
| − | [[Categoria:Alcaldes de Valéncia]] | + | [[Categoria: Valencians]] |
| − | [[Categoria:Economistes valencians]] | + | [[Categoria: Economistes]] |
| + | [[Categoria: Polítics]] | ||
| + | [[Categoria: Polítics de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria: Alcaldes de Valéncia]] | ||
| + | [[Categoria: Economistes valencians]] | ||
| + | [[Categoria: Pancatalanistes]] | ||
| + | [[Categoria: Pancatalanisme]] | ||
Última revisió del 17:56 17 oct 2024
| Ricart Pérez Casado | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Ricart Pérez Casado en l'any 2018 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Economiste i polític | ||
| Naiximent: | 27 d'octubre de 1945 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Ricart Pérez Casado (Valéncia, 27 d'octubre de 1945) és un economiste i polític valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia[editar | editar còdic]
Va estudiar Ciències Econòmiques en l'Universitat de Barcelona, llicenciant-se en Ciències Polítiques i Sociologia en l'Universitat Complutense de Madrid en l'any 1976. Va colaborar en les revistes Valencia-fruits, Gorg i Serra d'Or. En l'any 2000 es va doctorar en Història per l'Universitat de Valéncia. En 1965 fon un dels fundadors del Partit Socialiste Valencià (PSV).
En l'any 1979 fon nomenat alcalde de Valéncia pel PSPV-PSOE despuix de la crisis que va culminar en l'expulsió del partit i de l'alcaldia del llavors alcalde Fernando Martínez Castellà. En les eleccions municipals de 1983 i de les 1987 fon el candidat més votat i fon reelegit com a alcalde, càrrec que va ocupar fins a la seua dimissió en 1988, fruit de la seua oposició a la política municipal del seu partit (fon succeït per la també socialiste Clementina Ródenas). Durant el seu periodo com a alcalde fon president del Comité Espanyol de la Federació Mundial de Ciutats (1979-1982) i vicepresident del Consell Europeu de Municipis i regions (1983).
Despuix de la seua dimissió es va dedicar al sector privat com a vicepresident de Bancaixa i vocal de la Autoritat Portuària de Valéncia, fins que entre abril i juliol de 1996 fon nomenat administrador de l'Unió Europea per a la ciutat de Mostar (Bòsnia i Herzegovina), a on va preparar i va supervisar les eleccions municipals.
En les eleccions generals de 2000 va formar part de la candidatura del PSOE per Valéncia sent triat diputat. Entre els anys 2004 i 2005 fon president de la Comissió Delegada del Institut Europeu del Mediterrani, nomenat per la Generalitat de Catalunya. En febrer de l'any 2005 fon designat membre del consell d'administració de Cartera de Participacions Empresarials, la corporació industrial de les caixes d'aforros valencianes Bancaixa i la CAM, a proposta del PSOE. A mijan d'eixe mateix any fon nomenat Comissionat del Govern d'Espanya per a la Copa Amèrica de vela. En l'any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Obres[editar | editar còdic]
- L'estructura econòmica del País Valencià (1970);
- L'economia del Baix Maestrat (1971);
- Els preus del sòl industrial al País Valencià (1973);
- El turisme a Alacant i en la Costa Blanca (1973);
- Els cítrics a Espanya (1974);
- La crisis dels anys trenta al País Valencià (1974);
- Mortalitats catastròfiques. Estudi de casos locals (1974);
- País Valencià. Geografia i història (1980);
- El socialisme possible (1983);
- Estudis i reflexions: el cas valencià (1984);
- La por a la ciutat (1987).
Cites[editar | editar còdic]
1961. La revista 'Serra d'Or' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el catalanisme en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, Lengua Valenciana, una lengua suplantada. Mª Teresa Puerto Ferre. Diputación de Valencia, 2006).
Alli apareixen entre uns atres: Eliseu Climent, M. Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Sunyer, Joan Francesc Mira, Antoni Martí, Joan Reglà, Adrian Espí, Enric Valor, Alfons Cucó, Ricart Pérez Casado, etc...
La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste A. Gramsci, fundador del partit comuniste italià, quan diu:
'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per Mª Teresa Puerto (Valéncia, 2005)
Si le pregunto por el mejor alcalde seguro que dirá Ricard Pérez Casado, uno de sus ojos derechos y de quien dicen le consultaba más que a su grupo municipal.
Para mí han existido dos buenos alcaldes. Pérez Casado tenía un modelo de ciudad, en cuyo diseño colaboró Alejandro Escribano, y que impuso. Y la otra ha sido Rita Barberá, que sabía lo que quería para la ciudad. Y es imbatible elección tras elección. Por algo será.
Entrevista a María Consuelo Reyna (Levante-EMV, 10.10.210)
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005
- Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - Levante-EMV
| Predecessor: Fernando Martínez Castellano |
 Alcalde de Valéncia 1979 - 1987 |
Successor: Clementina Ródenas |