Diferència entre les revisions de "Gustavo Pascual Falcó"
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Cocentaina]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Cocentaina]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Gustavo Pascual Falcó''' ([[Cocentaina]], [[15 de maig]] de [[1909]] - [[17 d'abril]] de [[1946]]) fon un músic i compositor [[Valencians|valencià]], conegut especialment | + | '''Gustavo Pascual Falcó''' ([[Cocentaina]], [[15 de maig]] de [[1909]] - † [[17 d'abril]] de [[1946]]) fon un músic i compositor [[Valencians|valencià]], conegut especialment pels seus [[Passodoble|passodobles]] ''[[Paquito el Chocolatero|Paquito el Chocolater]]'' i [[El Bequetero]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
El seu pare posseïa certa formació (prenent la mija de l'época) puix sabia llegir i escriure correctament. Est ambient instructiu és traslladat als seus fills, i Gustavo seguix uns estudis primaris bàsics que li ajudaran en la seua posterior formació musical. Ya des de chicotet Gustavo fon un chiquet malaltiç, de salut delicada. Esta condició anómala li marcarà el restant de la seua vida. | El seu pare posseïa certa formació (prenent la mija de l'época) puix sabia llegir i escriure correctament. Est ambient instructiu és traslladat als seus fills, i Gustavo seguix uns estudis primaris bàsics que li ajudaran en la seua posterior formació musical. Ya des de chicotet Gustavo fon un chiquet malaltiç, de salut delicada. Esta condició anómala li marcarà el restant de la seua vida. | ||
| − | Tenia un caràcter introvertit, prou sério i ple de responsabilitat. Una miqueta d'ambient musical tingué en la seua família, puix el seu pare fon president de la rondalla “La Coloma”. Pero en el cas de Gustavo la seua afició per la música fon alguna cosa que va sorgir des de l'interior del seu yo, lo que alguns denominen vocació. Des de | + | Tenia un caràcter introvertit, prou sério i ple de responsabilitat. Una miqueta d'ambient musical tingué en la seua família, puix el seu pare fon president de la rondalla “La Coloma”. Pero en el cas de Gustavo la seua afició per la música fon alguna cosa que va sorgir des de l'interior del seu yo, lo que alguns denominen vocació. Des de chicotet acodix a classes de solfeig. El seu primer mestre fon Antonio Pérez, pare d'Enrique Pérez Margarit, que al mateix temps serà mestre i gran amic de Gustavo. |
Ya iniciat en els primer passos musicals, tingué que decantar-se per un instrument per a començar les seues pràctiques: el [[Clarinet|clarinet]], del que aplegarà a ser un virtuós instrumentiste. | Ya iniciat en els primer passos musicals, tingué que decantar-se per un instrument per a començar les seues pràctiques: el [[Clarinet|clarinet]], del que aplegarà a ser un virtuós instrumentiste. | ||
| − | Als dèu anys ya tocava en la banda municipal del seu poble i als 14 anys dominava fins a tal punt este instrument que era ya soliste de clarinet. Resultava graciós vore un chiquet tan | + | Als dèu anys ya tocava en la banda municipal del seu poble i als 14 anys dominava fins a tal punt este instrument que era ya soliste de clarinet. Resultava graciós vore un chiquet tan chicotet tocar tan be. Semblava que l'instrument li poguera ad ell, quan en realitat era tot lo contrari. Per ad ell no existien secrets mecànics, posseïa una gran facilitat digitativa, sonoritat i neteja d'eixecució. |
En ser persona de salut fràgil i malaltiça, els seus pares no li varen permetre eixir fòra de Cocentaina per a cursar estudis musicals. Esta és una de les coses que més marquen la vida de Gustavo, puix si a l'ingeni que ya posseïa, se li haguera donat una educació musical adequada, podem afirmar en seguritat que les seues composicions haurien aumentat de número, hauria començat a una edat més primerenca a compondre i la seua tècnica hauria segut més depurada. | En ser persona de salut fràgil i malaltiça, els seus pares no li varen permetre eixir fòra de Cocentaina per a cursar estudis musicals. Esta és una de les coses que més marquen la vida de Gustavo, puix si a l'ingeni que ya posseïa, se li haguera donat una educació musical adequada, podem afirmar en seguritat que les seues composicions haurien aumentat de número, hauria començat a una edat més primerenca a compondre i la seua tècnica hauria segut més depurada. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | * [[Cocentaina]] | ||
| + | * [[Casa Museu de Festes de Moros i Cristians]] de Cocentaina | ||
* [[Paquito el Chocolatero]] | * [[Paquito el Chocolatero]] | ||
| − | |||
* [[Passodoble]] | * [[Passodoble]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.paquitoelchocolatero.com/htdocs/paquito1.html https://www.paquitoelchocolatero.com/] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Insa Ribelles, María Dolores. ''Gustavo Pascual Falcó, un músico, una época, un pueblo''. Alicante: Caja de Ahorros Provincial, 1987 (2a edició, Cocentaina: Comisión Homenaje Gustavo Pascual Falcó, 1996) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 44: | Llínea 51: | ||
[[Categoria:Músics]] | [[Categoria:Músics]] | ||
[[Categoria:Músics valencians]] | [[Categoria:Músics valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Compositors]] | ||
[[Categoria:Compositors valencians]] | [[Categoria:Compositors valencians]] | ||
Última revisió del 18:59 12 ago 2023
| Gustavo Pascual Falcó | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Músic i compositor. | ||
| Naiximent: | 15 de maig de 1909 | ||
| Lloc de naiximent: | Cocentaina, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 17 d'abril de 1946 | ||
| Lloc de defunció: | Cocentaina, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Gustavo Pascual Falcó (Cocentaina, 15 de maig de 1909 - † 17 d'abril de 1946) fon un músic i compositor valencià, conegut especialment pels seus passodobles Paquito el Chocolater i El Bequetero.
Biografia[editar | editar còdic]
Gustavo Pascual Falcó naixqué en la població valenciana i alacantina de Cocentaina el 15 de maig de 1909. Els seus pares varen ser José Pascual Martí i Patrocinio Falcó Ferrer; fon l'últim fill del matrimoni i el tercer per orde cronològic, despuix de Patrocinio i José.
El seu pare posseïa certa formació (prenent la mija de l'época) puix sabia llegir i escriure correctament. Est ambient instructiu és traslladat als seus fills, i Gustavo seguix uns estudis primaris bàsics que li ajudaran en la seua posterior formació musical. Ya des de chicotet Gustavo fon un chiquet malaltiç, de salut delicada. Esta condició anómala li marcarà el restant de la seua vida.
Tenia un caràcter introvertit, prou sério i ple de responsabilitat. Una miqueta d'ambient musical tingué en la seua família, puix el seu pare fon president de la rondalla “La Coloma”. Pero en el cas de Gustavo la seua afició per la música fon alguna cosa que va sorgir des de l'interior del seu yo, lo que alguns denominen vocació. Des de chicotet acodix a classes de solfeig. El seu primer mestre fon Antonio Pérez, pare d'Enrique Pérez Margarit, que al mateix temps serà mestre i gran amic de Gustavo.
Ya iniciat en els primer passos musicals, tingué que decantar-se per un instrument per a començar les seues pràctiques: el clarinet, del que aplegarà a ser un virtuós instrumentiste.
Als dèu anys ya tocava en la banda municipal del seu poble i als 14 anys dominava fins a tal punt este instrument que era ya soliste de clarinet. Resultava graciós vore un chiquet tan chicotet tocar tan be. Semblava que l'instrument li poguera ad ell, quan en realitat era tot lo contrari. Per ad ell no existien secrets mecànics, posseïa una gran facilitat digitativa, sonoritat i neteja d'eixecució.
En ser persona de salut fràgil i malaltiça, els seus pares no li varen permetre eixir fòra de Cocentaina per a cursar estudis musicals. Esta és una de les coses que més marquen la vida de Gustavo, puix si a l'ingeni que ya posseïa, se li haguera donat una educació musical adequada, podem afirmar en seguritat que les seues composicions haurien aumentat de número, hauria començat a una edat més primerenca a compondre i la seua tècnica hauria segut més depurada.
Vore també[editar | editar còdic]
- Cocentaina
- Casa Museu de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina
- Paquito el Chocolatero
- Passodoble
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Insa Ribelles, María Dolores. Gustavo Pascual Falcó, un músico, una época, un pueblo. Alicante: Caja de Ahorros Provincial, 1987 (2a edició, Cocentaina: Comisión Homenaje Gustavo Pascual Falcó, 1996)