Diferència entre les revisions de "Concepció Aleixandre"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Concepció Aleixandre Ballester''' ([[Valéncia]], [[1862]]-[[1952]]) fon una mestra, meja, ginecòloga, inventora, activista, feminista, sufragista i científica [[Valencians|valenciana]]. Està considerada com la pionera de la ginecologia espanyola. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Concepció Aleixandre Ballester | ||
| + | | image = [[File:1904-01-23, Blanco y Negro, Concepción Aleixandre, Alviach (cropped).jpg|250px]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Meja, ginecòloga i científica. | ||
| + | | data_naix = [[1862]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[1952]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Concepció Aleixandre Ballester''' ([[Valéncia]], [[1862]] - † [[1952]]) fon una mestra, meja, ginecòloga, inventora, activista, feminista, sufragista i científica [[Valencians|valenciana]]. Està considerada com la pionera de la ginecologia espanyola. Està considerada junt a [[Manuela Solís]] com les primeres dones que obtingueren la llicenciatura en medicina en l'Universitat de Valéncia, en l'any [[1899]]. | ||
Va pertànyer a diverses institucions com el Comité Organisador del Congrés Pedagògic en l'any [[1892]], el Consell Nacional de Dònes ([[1919]]), la Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana, el servici d'Inspecció mèdic escolar, la Societat Ginecològica Espanyola ([[1892]]) i l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències. | Va pertànyer a diverses institucions com el Comité Organisador del Congrés Pedagògic en l'any [[1892]], el Consell Nacional de Dònes ([[1919]]), la Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana, el servici d'Inspecció mèdic escolar, la Societat Ginecològica Espanyola ([[1892]]) i l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències. | ||
| Llínea 5: | Llínea 16: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i | + | A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i Manuela Solís, graduades en l'any [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera. |
| − | Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes. Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina. | + | Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes. Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de l'any [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina. |
== Científica == | == Científica == | ||
| − | Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de [[Madrit]] i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular. La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any [[1910]] patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la [[Matriu (biologia)|matriu]]. (OEPM, Patent 47109). Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista ''La Medicina Social Española'' (1916-1920). El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en [[1907]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com [[Azorín]], Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz (1923) i d'higiene social (1927), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit. | + | Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de [[Madrit]] i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular. |
| + | |||
| + | La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any [[1910]] patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la [[Matriu (biologia)|matriu]]. (OEPM, Patent 47109). | ||
| + | |||
| + | Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista ''La Medicina Social Española'' (1916-1920). | ||
| + | |||
| + | El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en l'any [[[[1907]]]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com [[Azorín]], Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz ([[1923]]) i d'higiene social ([[1927]]), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit. | ||
== Organisacions científiques == | == Organisacions científiques == | ||
| Llínea 17: | Llínea 34: | ||
Concepció Aleixandre pertanygué a diferents organisacions científiques: | Concepció Aleixandre pertanygué a diferents organisacions científiques: | ||
| − | * Fon la primera dòna admesa en la Societat Ginecològica Espanyola (1892). | + | * Fon la primera dòna admesa en la Societat Ginecològica Espanyola ([[1892]]). |
| − | * Congrés Mèdic Farmacèutic de Valéncia. Secció medicina pública i especialitats (1891). | + | * Congrés Mèdic Farmacèutic de Valéncia. Secció medicina pública i especialitats ([[1891]]). |
* Comité Organisador del Congrés Pedagògic (1892). | * Comité Organisador del Congrés Pedagògic (1892). | ||
* Societat Espanyola d'Higiene | * Societat Espanyola d'Higiene | ||
| − | * Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències (1912). | + | * Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències ([[1912]]). |
| − | * Congrés d'Educació Física en Madrit (1917). | + | * Congrés d'Educació Física en Madrit ([[1917]]). |
| − | En 1928 es funda l'Associació de Meges Espanyoles, per un grup de meges entre les que destaquen algunes de les pioneres de la medicina espanyola com a Trinitat Riera (1872-1959, presidenta honoraria) o Elisa Soriano Fisher (1892- 1964, la seua representant en els congressos de la Medical Women’s International Association en els anys 1928 i 1929), aplegant a ser Concepció Aleixandre presidenta de l'associació. | + | En l'any [[1928]] es funda l'Associació de Meges Espanyoles, per un grup de meges entre les que destaquen algunes de les pioneres de la medicina espanyola com a Trinitat Riera ([[1872]]-[[1959]], presidenta honoraria) o Elisa Soriano Fisher (1892- [[1964]], la seua representant en els congressos de la Medical Women’s International Association en els anys 1928 i [[1929]]), aplegant a ser Concepció Aleixandre presidenta de l'associació. |
== Organisacions feministes == | == Organisacions feministes == | ||
| − | Va pertànyer també a vàries societats exclusives femenines i compromesa en l'alvanç dels drets de les dònes. Donà el seu respal al manifest a favor de que l'escritora [[Emilia Pardo Bazán]] fora nomenada membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]]. Varen firmar este manifest entre atres [[Amalio Gimeno]], Blanca de los Ríos, [[Pérez Galdós]], (juny de [[1914]]). Presidí l'institució Protecció Mèdica, fundada en [[1913]], de caràcter privat l'objectiu del qual era protegir a les viudes i òrfens de meges, i als meges incapacitats per al treball. | + | Va pertànyer també a vàries societats exclusives femenines i compromesa en l'alvanç dels drets de les dònes. Donà el seu respal al manifest a favor de que l'escritora [[Emilia Pardo Bazán]] fora nomenada membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]]. Varen firmar este manifest entre atres [[Amalio Gimeno]], Blanca de los Ríos, [[Benito Pérez Galdós]], ([[juny]] de [[1914]]). Presidí l'institució Protecció Mèdica, fundada en l'any [[1913]], de caràcter privat l'objectiu del qual era protegir a les viudes i òrfens de meges, i als meges incapacitats per al treball. |
| − | En l'any | + | En l'any 1928, Concepció Aleixandre, Elisa Soriano i Riera Márquez creen l'Associació Nacional de dònes mèdiques i participen en congressos internacionals de la Medical Women’s International Association (Associació Internacional de Dònes Mèdiques). L'Associació Nacional de Dònes Mèdiques crea la revista ''Las médicas'' com a mig de difusió. |
Les organisacions feministes en les que va militar foren: | Les organisacions feministes en les que va militar foren: | ||
| − | * Consell Nacional de Dònes (1919). | + | * Consell Nacional de Dònes ([[1919]]). |
* Comité Femení d'Higiene Popular. | * Comité Femení d'Higiene Popular. | ||
* Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana. | * Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana. | ||
| − | * Associació de Meges Espanyoles, de la que fon presidenta honoraria (1928). | + | * Associació de Meges Espanyoles, de la que fon presidenta honoraria (1928). |
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 66: | Llínea 83: | ||
== Reconeiximents == | == Reconeiximents == | ||
| − | En l'any [[2001]], Concepció Aleixandre fon una de les dònes seleccionades en l'Exposició "100 dònes del sigle XX" que varen obrir camí a l'igualtat en el sigle XXI. | + | En l'any [[2001]], Concepció Aleixandre fon una de les dònes seleccionades en l'Exposició "100 dònes del sigle XX" que varen obrir camí a l'igualtat en el [[sigle XXI]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 72: | Llínea 89: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Concepci%C3%B3n_Aleixandre Concepció Aleixandre en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Concepci%C3%B3n_Aleixandre Concepció Aleixandre en Wikipedia] | ||
* [https://valenciaplaza.com/concepcion-aleixandre-pionera-de-la-ginecologia-espanola Concepción Aleixandre, pionera de la ginecología española - Valencia Plaza] | * [https://valenciaplaza.com/concepcion-aleixandre-pionera-de-la-ginecologia-espanola Concepción Aleixandre, pionera de la ginecología española - Valencia Plaza] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Meges]] | ||
| + | [[Categoria:Meges valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Científics]] | ||
| + | [[Categoria:Científics valencians]] | ||
Última revisió del 17:51 21 set 2023
| Concepció Aleixandre Ballester | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Meja, ginecòloga i científica. | ||
| Naiximent: | 1862 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1952 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Concepció Aleixandre Ballester (Valéncia, 1862 - † 1952) fon una mestra, meja, ginecòloga, inventora, activista, feminista, sufragista i científica valenciana. Està considerada com la pionera de la ginecologia espanyola. Està considerada junt a Manuela Solís com les primeres dones que obtingueren la llicenciatura en medicina en l'Universitat de Valéncia, en l'any 1899.
Va pertànyer a diverses institucions com el Comité Organisador del Congrés Pedagògic en l'any 1892, el Consell Nacional de Dònes (1919), la Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana, el servici d'Inspecció mèdic escolar, la Societat Ginecològica Espanyola (1892) i l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències.
Biografia[editar | editar còdic]
A finals del sigle XIX en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Valéncia hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i Manuela Solís, graduades en l'any 1889, i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera.
Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any 1910 quan una orde real firmada pel rei Alfons XIII va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes. Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de l'any 1883, dedicaria la seua vida professional a la medicina.
Científica[editar | editar còdic]
Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de Madrit i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular.
La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any 1910 patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la matriu. (OEPM, Patent 47109).
Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista La Medicina Social Española (1916-1920).
El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en l'any [[1907]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com Azorín, Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz (1923) i d'higiene social (1927), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit.
Organisacions científiques[editar | editar còdic]
Concepció Aleixandre pertanygué a diferents organisacions científiques:
- Fon la primera dòna admesa en la Societat Ginecològica Espanyola (1892).
- Congrés Mèdic Farmacèutic de Valéncia. Secció medicina pública i especialitats (1891).
- Comité Organisador del Congrés Pedagògic (1892).
- Societat Espanyola d'Higiene
- Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències (1912).
- Congrés d'Educació Física en Madrit (1917).
En l'any 1928 es funda l'Associació de Meges Espanyoles, per un grup de meges entre les que destaquen algunes de les pioneres de la medicina espanyola com a Trinitat Riera (1872-1959, presidenta honoraria) o Elisa Soriano Fisher (1892- 1964, la seua representant en els congressos de la Medical Women’s International Association en els anys 1928 i 1929), aplegant a ser Concepció Aleixandre presidenta de l'associació.
Organisacions feministes[editar | editar còdic]
Va pertànyer també a vàries societats exclusives femenines i compromesa en l'alvanç dels drets de les dònes. Donà el seu respal al manifest a favor de que l'escritora Emilia Pardo Bazán fora nomenada membre de la Real Acadèmia Espanyola. Varen firmar este manifest entre atres Amalio Gimeno, Blanca de los Ríos, Benito Pérez Galdós, (juny de 1914). Presidí l'institució Protecció Mèdica, fundada en l'any 1913, de caràcter privat l'objectiu del qual era protegir a les viudes i òrfens de meges, i als meges incapacitats per al treball.
En l'any 1928, Concepció Aleixandre, Elisa Soriano i Riera Márquez creen l'Associació Nacional de dònes mèdiques i participen en congressos internacionals de la Medical Women’s International Association (Associació Internacional de Dònes Mèdiques). L'Associació Nacional de Dònes Mèdiques crea la revista Las médicas com a mig de difusió.
Les organisacions feministes en les que va militar foren:
- Consell Nacional de Dònes (1919).
- Comité Femení d'Higiene Popular.
- Secció de Senyores de l'Unió Iberoamericana.
- Associació de Meges Espanyoles, de la que fon presidenta honoraria (1928).
Obra[editar | editar còdic]
La seua obra escrita està formada majoritàriament per artículs publicats en revistes i conferències i discursos pronunciats en organismes científics, i uns atres de caràcter divulgatiu.
- Memoria presentada al XIV Congreso Internacional de Medicina sobre “Los cardiopáticos en la gestación”.
- Fenómenos y enfermedades propias de la mujer. En el Primer Congreso Médico Farmacéutico Valenciano, n. 1, 1891, p. 244-248.
- Algo de higiene. En: Unión Iberoamericana, año XVIII, octubre 1904, p. 52-53.
- Para las futuras madres. En Unión Iberoamericana, año XIX, abril 1905, p. 22-23.
- Higiene para los emigrantes e inmigrantes en los países iberoamericanos, Unión Iberoamericana, año XX, enero-abril 1906, p. 133-136.
- La salud de los niños y la Patria. En Unión Iberoamericana, año XXII, enero 1908, p. 15-30.
- Maternología. En La Escuela Moderna, año XIV, nº 279, noviembre 1914, p. 911-920.
- De la mujer para la mujer. Educación higiénica de la niña como futura madre. En La Escuela Moderna, nº 293, 1916.
- La sublime ciencia. En La Medicina Social Española, nº 1, 1916, p. 339-341.
- Por y para los niños. En La Medicina Social Española, nº 1, 1916, p. 433-436.
- La lactancia y la tuberculosis. En La Medicina Social Española, nº 1, 1916, p. 630-636.
- Educación de la niña como madre futura. En La Medicina Social Española, nº 1, 1916, p. 25-26.
- ¿Hasta cuando?. En La Medicina Social Española, nº 1, 1916, p. 179-181.
- Juegos necesarios y juegos dañosos para los niños, Madrid 1917.
- La mujer en medicina. En La Medicina Social Española, nº 2, 1917, p. 116-118.
- De educación física. En La Medicina Social Española, nº 2, 1917, p. 686-689.
- Consideraciones especiales sobre higiene físicopsicológica y patología de la infancia femenina. En La Medicina Social Española, nº 3, 1918, p. 312-316; 334-338.
- Nuestras leyes. En La Medicina Social Española, nº 3, 1918, p. 23-24.
- Sueños que debieran ser realidades. En La Medicina Social Española, nº 4, 1919, p. 16-17.
- Al fin. En La Medicina Social Española, nº 4, 1919, p. 338-339.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
En l'any 2001, Concepció Aleixandre fon una de les dònes seleccionades en l'Exposició "100 dònes del sigle XX" que varen obrir camí a l'igualtat en el sigle XXI.