Manuela Solís
| Manuela Solís Clarás | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mege | ||
| Naiximent: | 1862 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1910 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Manuela Solís Clarás (Valéncia, 1862 - † 1910) fon una ginecòloga valenciana, la primera universitària valenciana i està considerada junt a Concepció Aleixandre com les primeres dones que obtingueren la llicenciatura en medicina en l'Universitat de Valéncia, en l'any 1899.
Biografia[editar | editar còdic]
En setze anys, realisa l'examen d'ingrés en l'Institut de Valéncia. Fon una de les primeres dònes en cursar en eixe centre estudis de Bachillerat, que els acabà en la calificació d'excelent, pese a un clima hostil a l'educació femenina. Igualment fon pionera en l'accés a l'educació superior. Entre els anys 1882 i 1883 feu la preparatòria de medicina en l'Universitat. En l'any 1889 obté la llicenciatura en medicina, també en calificacions d'excelència.
A finals del sigle XIX en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Valéncia hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i Manuela Solís, graduades en l'any 1889, i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera.
Es trasllada a Madrit, i ingressa com a practicant en l'Institut Rubio de l'Hospital Universitari de la Princesa. Allí amplia els coneiximents en ginecologia i obté en 1905 el doctorat en les màximes puntuacions, defenent la tesis: «La cordonera umbilical». En l'any 1891 s'instala en París, a on es destaca com a professional entre importants investigadors de l'época, com ho varen ser Pinard, Tarnier, i Varnier. Posteriorment retorna a Valéncia, a on s'establix com a ginecòloga, i obté un gran reconeiximent per part de l'alta societat de l'época.
Un any més tart, pel seu matrimoni es trasllada novament a Madrit. Eixos primers temps varen ser difícils, ya que la societat de l'época no solament no vea en bons ulls que una dòna casada treballara, sino que tampoc acceptava la validea professional d'una dòna en el món de la medicina. No obstant, la doctora Solís Clarás va persistir en la seua vocació i finalment va trobar un reconeiximent de l'entorn.
En abril de l'any 1906, fon elegida membre de la Societat Ginecològica Espanyola, i va combinar aixina les tasques clíniques en les de l'investigació. Com a frut de la seua activitat publicà una obra titulada Higiene de l'Embaràs i de la primera infància, que fon prologada per l'insigne sapient doctor Santiago Ramón i Cajal, el qual expressament alabava el valor científic de l'obra, i l'excelència i habilitat científica de l'autora.