Diferència entre les revisions de "Andilla"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 71 edicions intermiges d'12 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{Infobox pobles
 +
|image_país = [[File:Localització d'Andilla respecte del País Valencià.png|175px]]
 +
|image_província = [[File:Andilla-Mapa de los Serranos.svg|170px]]
 +
|nom = Andilla
 +
|image_escut = [[File:Escut d'Andilla.svg|90px]]
 +
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 +
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 +
|província = [[Província de Valéncia]]
 +
|comarca = [[Els Serrans]]
 +
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Llíria]]
 +
|coor =  39°50′16″N 0°48′49″O 
 +
|superfície = 142,8 km²
 +
|altitut = 895 msnm
 +
|població = 316 hab.
 +
|densitat = 2,25 hab./km²
 +
|gentilici = Andillà/na         
 +
|llengua = [[Castellà]]
 +
|còdic_postal = 46170
 +
|festes = 24 d'agost
 +
|alcalde = Miguel Sebastián Ara ([[Juntos por Andilla]])
 +
|web = [http://www.andilla.es/ Web Oficial d'Andilla]
 +
|notes =
 +
}}
 +
'''Andilla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[Els Serrans]].
  
−
En el terme municipal d'Andilla (400 hbts.) s'han descobert numerosos jaciments que proven l'ocupació humana de les seues terres de forma ininterrompuda des del Mesolític. La vila actual té el seu orige en l'assentament musulmà als peus del seu castell i en la foya del seu mateix nom
+
== Geografia ==
 +
[[File:Vista de Andilla desde la entrada, con la Iglesia al fondo.jpg|thumb|250px|Vista d'Andilla en l'iglésia parroquial de l'Assunció|left]]
 +
 
 +
Situat en les vertents meridionals de la serra del mateix nom, l'extrem noroest de la [[província de Valéncia]] consta històricament de tres aldees Osset, Artaj i La Pobleta i de numerosos núcleus disseminats de població com són la massa gran o devesa , també coneguda com ''pardanchinos'' , les casetes dels Sepes ,la casa de la Senyora o casa de la senyora de coleto, les cases del cerrito.
 +
 
 +
El terme està molt accidentat, en païsages molt abruptes i profunts barrancs. Les principals altures són: ''Veteta'' (1.434 [[metro|m]]), ''Resinero'' (1.482 m), ''Rumbo'' (1.146 m), ''Vihuela'' (1.273 m) i ''Miravaléncia'' (1.262 m). La rambla d'Andilla recull les aigües del terme duguen-les fins al riu [[Túria]]. El clima és fret, en nevades en [[hivern]] i temperatures agradables en [[estiu]]. Els vents predominants són els del nort i ponent en l'hivern, i el llevant en estiu.
 +
 
 +
La vila se troba en la vertent meridional d'un chicotet cerro.
 +
 
 +
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], agarrant la [[CV-35]] fins a enllaçar en la [[CV-349]], continuant per la [[CV-245]] i despuix per la [[CV-341]].
 +
 
 +
==== Localitats llimítrofs ====
 +
Andilla llimita en les següents localitats: [[Les Alcubles]], [[La Yesa]], [[Chelva]], [[Calles]], [[Figueroles]], [[El Vilar]] i [[Llíria]] totes de la [[província de Valéncia]], [[Sacanyet]] de la [[província de Castelló]], i [[Abejuela]] de la [[província de Terol]].
 +
 
 +
== Història ==
 +
[[File:Muralla medieval de Andilla, Valencia, España.JPG|thumb|250px|Restos de la muralla migeval de la localitat d'Andilla|left]]
  
−
[[Image:Andillap.jpg|thumb|right|Poble d'Andilla]]
+
En l'[[Edat Mija]] tingué [[castell]] i estagué amurallada; hui apenes queden restos del primitiu recint.
  
 +
La zona fon molt castigada durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] de [[1936]] a [[1939]]. S'establí un front en el propenc vèrtiç de la Salada, i resultaren destruïts gran número d'edificis de la vila i del terme, sent esta una de les causes determinants del descens de població.
  
−
== Geografia ==
+
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Celestino Mateo López
 +
  | Partit_1 = [[IA]]
 +
  | Alcalde_2 = José Mª Vicente Martínez
 +
  | Partit_2 = [[OIV]]
 +
  | Alcalde_3 = Ernesto Enguídanos Palomar
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Ernesto Enguídanos Palomar
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Ernesto Enguídanos Palomar (Moción de Censura)
 +
Daniel Domingo Muñoz<br>
  
−
Situat en les vertents meridionals de la serra del seu mateix nom, en l'extrem nort-oest de la província de Valéncia.
+
Basilio Vicente Gálvez
 +
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
[[AIA]]<br>
  
−
El terme està molt accidentat, en paisages molt abruptes i profunts barrancs. Les principals altures són: Veteta (1.434 m), Resinero (1.482 m), Rumbo (1.146 m), Vihuela (1.273 m) i Miravalencia (1.262 m). La rambla d'Andilla arreplega les aigües del terme portant-les fins al riu Túria. El clima és fret, en nevades a l'hivern i temperatures agradables a l'estiu. Els vents predominants són els del nort i ponent en l'hivern, i el llevant a l'estiu.
+
[[UV]]
 +
  | Alcalde_6 = Basilio Vicente Gálvez (Moción de Censura)
 +
Daniel Domingo Muñoz
 +
  | Partit_6 = [[Unió Valenciana|UV]]
 +
[[PPCV]]
 +
  | Alcalde_7 = Celestino M. Perales Gálvez
 +
  | Partit_7 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_8 = Celestino M. Perales Gálvez
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Jesús Ruiz García
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Paulino Moreno Alsina (Moción de Censura)
 +
Consuelo Alfonso Pérez
 +
  | Partit_10 = [[PPCV]]
 +
[[AUNA]]
 +
  | Alcalde_11 = Consuelo Alfonso Pérez
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Miguel Sebastián Ara
 +
  | Partit_12 = [[Juntos por Andilla]]
 +
}}
  
−
La vila es troba en la vertent meridional d'un chicotet cerro.
+
== Demografia ==
 +
Conta en 316 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
 +
<center>
 +
{| {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica d'Andilla<ref><small>'''Fuente''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
 +
|-
  
−
S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, prenent la CV-35 fins a enllaçar en la CV-349, continuant per la CV-245 i després per la CV-341.
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 174 || align=center| 192 || align=center| 253 || align=center| 292 || align=center| 311 || align=center| 460 || align=center| 395 || align=center| 384 || align=center| 348 || align=center| 335 || align=center| 325 || align=center| 322 || align=center| 316
 +
|}
 +
</center>
  
−
El municipi d'Andilla està situat en la comarca dels Serrans, a 71 Quilometres de la capital de la Comunitat, Valéncia.  
+
== Economia ==
 +
Basada en l'agricultura. Predomina el secà, en el que se cullen principalment, [[oliva|olives]], [[raïm]], [[anou|anous]] i [[armeles]]. Els [[cereal]]s se cultiven en règim de [[guaret]]. També n'hi ha vàries mines de [[caolí]].
  
 +
== Monuments ==
 +
[[File:Retablo de la iglesia de la Asunción en Andilla, Valencia, España.jpg|thumb|300px|Retaule de l'iglésia parroquial de l'Assunció d'Andilla]]
  
−
== Historia ==
+
* '''[[Iglésia parroquial de l'Assunció]] '''. Data del [[sigle XV]], construïda per iniciativa de [[Rodrigo de Rebolledo]], senyor d'Andilla que vivia en la cort napolitana d'[[Alfonso el Magnànim]], per lo que el temple té influencies italianes. En l'altar major n'hi han 8 quadros de [[Francisco Ribalta]], restos d'un gran retaule pintat en colaboració en [[Vicent Castelló]] en l'any [[1622]];
 +
* '''Ermita de Santa Inés'''.
  
−
Abans de la reconquista de Valéncia per Jaume I, la vila d'Andilla era governada pel moro Zeit Abuzeit, o Abu Zayd, el governador almohade que dominava Sogorp. El regne musulmà de Valéncia albergava tres faccions polítiques diferents que governaven sobre distints territoris. La regió de Sogorp estava baix govern d'Azu Zayd o Zeit Abuzeit, en Valéncia i Onda el rei de família indígena Zayyan, i els Ibn Aziz, que depenien del regne murcià d'Ibn Hud, en Alzira, Xàtiva i Dénia. Estes tres territoris se trobaven immersos en una cruenta guerra civil, buscant soport en els regnes d'al voltant. Abu Zayd va buscar la colaboració de Jaume I, i es va convertir en vassall seu en 1229, demanant-li soport contra l'usurpador Zayyan, i cedint els seus drets sobre el regne de Valéncia al rei  Aragonés. Anys més tarde Abu Zayd es va convertir al cristianisme, bategen-se en el nom de Vicente i permaneixent com a intérpret en la cort de Jaume I.  
+
== Festes locals ==
 +
* '''[[Santa Inés]] ''' - Festivitat: [[21 de giner]];
 +
* '''[[Bertomeu l'Apòstol|Sant Bertomeu]] ''' - Festivitat: [[24 d'agost]].
  
−
Durant la repartició del regne reconquistat (1238 - 11273), el rei, generós en els que li havien ajudat en la conquista, va donar al senyor Ximén Pérez d'Arenós, reboster del rei, i un dels cavallers de la seua major confiança, el castell i vila d'Andilla, el 27 de decembre de 1237, com consta en el Llibre del Repartiment. Uns anys després, en 1292, es va establir la baronia d'Andilla quan el citat senyor de la vila darrere d'expulsar als moriscs va concedir la carta de poblament a un grup de 4 cristians.  
+
== Persones célebres ==
 +
* [[Vicent Macip]], pintor quatrecentiste pare del també del pintor [[Joan de Joans]].
  
−
Al novembre de 1345, mor el senyor Gonzalo Jimeno d'Arenós, deixant en testament, per a l'hospital d'Andilla, 2.000 sous, i 400 per a la caritat dels pobres que a ell s'acolliren.
+
== Vore també ==
−
Andilla va passar a ser capçalera de baronia, patint mil vicissituts. Se sap que a principis del segle XV pertanyia als comtes de Prades i que a mig del  mateix sigle va passar a les mans de D. Manuel Díez de Calatayut, casat en Catalina Lladre de Vilanova, els escuts d'armes del qual es troben esculpits en la portada principal de l'Iglesia parroquial de l'Assunció d'Andilla i, pel matrimoni de la seua filla, a la família Heredia. A causa de la falta de descendència directa dels Heredia va passar a la família Rebolledo, que la va posseir durant el segle XVII i la primera mitat del XVIII.
+
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
  
−
Posteriorment va passar a les mans de la seua filla Juana Díez, casada amb Juan Ferrandis d'Heredia. El senyor Miguel d'Heredia, fill d'aquest matrimoni, no va tindre fills i va anomenar hereu del feu al senyor Lorenzo, fill legítim del seu germà Juan Ferrandis, amb perjuí dels legítims fills de la seua germana la marquesa d'Heredia, consort de Juan Girón de Rebolledo. Per això la senyora Ana de Rebolledo, hereva del títol de l'abans esmentada marquesa, en morir diversos germans, va posar pleit al bastard el senyor Lorenzo i li va guanyar la baronia. A partir de llavors la baronia va ser heretada per descendents, sempre de la família Rebolledo i Heredia, entre els que destacaria el senyor Rodrigo Rebolledo, a qui es deu, la construcció de l'Iglesia de l'Assunció.
+
== Referències ==
 +
{{listaref}}
  
−
No obstant això, en el sigle XVIII, consta El senyor Francisco Xavier de Marcilla, Maestrat de Valéncia, com a senyor territorial de la baronia, que passa dels Rebolledo als Garcés Marcilla, per l'enllaç matrimonial celebrat entre SRA Rosalía Girón de Rebolledo i Llorens i D. Fco. Antonio Garcés de Marcilla i Puigdonfila, en 1757, quedant la baronia en esta família fins a l'abolició dels senyorius territorials. Així en el sigle XIX la baronia d'Andilla continua en mans de la família Marcilla.
+
* [https://www.andilla.es Ajuntament d'Andilla]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Andilla INE. Població d'Andilla]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
  
−
En la prensa de l'época consta que els barons d'Andilla i la seua família més directa participen en sessions lliteràries i artístiques formant part de l'aristocràcia culta huitcentista jugant un paper destacat en la societat valenciana del moment.  
+
== Bibliografia ==
−
D'esta manera, la baronia d'Andilla es va mantindre des del segle XVII fins a la supressió dels dominis senyorials en 1811, encara que els seus titulars han posseït diverses propietats en el municipi fins a la seua venda en el sigle XX.  
+
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
−
La vila d'Andilla, de domini senyorial, va constituir un enclavament entre les viles reals de La Yesa (anteriorment Alpont) i Llíria (ducat de Llíria des del segle XVIII), el senyoriu del Vescomtat de Chelva (posteriorment comtat Real), els dominis eclesiàstics de la Cartoixa de Vall de Crist, Alcublas, l'Arquebisbat de Valéncia, El Villar i l'orde militar de Calatrava de Sacanyet. Des del segle XVIII Andilla ha mantingut la seua autonomia com a poble en entitat pròpia. En el seu procés de consolidació destaquen les diverses modificacions de la frontera septentrional del municipi entre els sigles XIII i XIV fins que va quedar definitivament fixada en 1322 en concòrdia entre Ximén Pérez d'Arenós, senyor d'Andilla, el Consell i universitat de la Vila i Aldea de Terol i el Consell d'Almansa (Abejuela), aldea de Terol, ratificant-se el traçat d'estos llímits l'any 1682. En el sigle XVIII es va produir una reclamació per part aragonesa basada en els privilegis anteriors a la fundació del Regne de Valéncia que va concloure, en 1732, en una cessió de territori que va fixar la frontera septentrional del terme municipal d'Andilla en la seua actual configuració, presentant la frontera en Terol eixe caràcter accentuat de falca en haver de cedir Andilla una extensa porció del seu territori septentrional a la població d'Abejuela.
+
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Andilla}}
  
−
Darrere de la creació dels partits judicials en 1834 Andilla es va integrar en el d'El Villar, junt en atres municipis com Alcublas, Casinos, la Llosa del Bisbe, Chulilla, Chera, Sot de Chera, Gestalgar, Bugarra i Pedralba. La vinculació al Villar es va mantindre fins que per la llei de 1988 i la Llei de Capitalitat dels Partits Judicials de 1989 va passar, junt en la resta de La Montanya, el Racó d'Ademús i el Camp de Túria, a formar part del nou Partit Judicial de Llíria, vigent en l'actualitat.
 
  
−
Pel que fa al règim eclesiàstic, darrere de la conquista pels cristians, Andilla es va incloure en la diòcesis de Sogorp, a la que va estar vinculada durant quatre sigles, encara que no sense detalls. De 1273 a 1302, els enfrontaments entre les diòcesis de Sogorp i la de Valéncia, pel domini de certs municipis aumentà, fins a tal punt que Valéncia se va apoderar de 36 llocs de la diòcesis de Sogorp, entre els que es trobava la vila d'Andilla. Per a posar fi al litigi, abdós diòcesis van firmar un compromís particular, el 5 De Juliol de 1277, pel que es comprometien a acceptar la sentència del sagristà de Valéncia, Gullermo d'Alercio i de l'archipreste de Terol, el senyor Matín. El 13 d'eixe mateix mes van adjudicar a Sogorp les parròquies d'Altura, Castelnovo i Bejís, mentres que Valéncia va continuar en possessió d'Andilla. Finalment una intervenció del papa, en 1347, va sentenciar a Valéncia restituir a la diòcesis de Sogorp l'església d'Andilla. Actualment la parròquia d'Andilla pertany a Valéncia; va estar davall la tutela de Sogorp fins al 31 de maig de 1960, quan per Decret de la Sagrada Congregació Consistorial i Bula de Joan XXIII a Roma, va passar a formar part de la diòcesis de Valéncia, vinculant-se a l'archiprestat d'Alpont.
+
{{Municipis de Els Serrans}}
  
−
Font: [http://www.andilla.es/ Ayuntament d'Andilla]
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 17:46 4 set 2023

Andilla
Localització d'Andilla respecte del País Valencià.png Escut d'Andilla.svg
Andilla-Mapa de los Serranos.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: Els Serrans
• Partit judicial: Llíria
Ubicació: 39°50′16″N 0°48′49″O
• Altitut: 895 msnm
Superfície: 142,8 km²
Població: 316 hab.
• Densitat: 2,25 hab./km²
Gentilici: Andillà/na
Predomini llingüístic: Castellà
Còdic postal: 46170
Festes majors: 24 d'agost
Alcalde: Miguel Sebastián Ara (Juntos por Andilla)
Pàgina web: Web Oficial d'Andilla


Andilla és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de Els Serrans.

Geografia[editar | editar còdic]

Vista d'Andilla en l'iglésia parroquial de l'Assunció

Situat en les vertents meridionals de la serra del mateix nom, l'extrem noroest de la província de Valéncia consta històricament de tres aldees Osset, Artaj i La Pobleta i de numerosos núcleus disseminats de població com són la massa gran o devesa , també coneguda com pardanchinos , les casetes dels Sepes ,la casa de la Senyora o casa de la senyora de coleto, les cases del cerrito.

El terme està molt accidentat, en païsages molt abruptes i profunts barrancs. Les principals altures són: Veteta (1.434 m), Resinero (1.482 m), Rumbo (1.146 m), Vihuela (1.273 m) i Miravaléncia (1.262 m). La rambla d'Andilla recull les aigües del terme duguen-les fins al riu Túria. El clima és fret, en nevades en hivern i temperatures agradables en estiu. Els vents predominants són els del nort i ponent en l'hivern, i el llevant en estiu.

La vila se troba en la vertent meridional d'un chicotet cerro.

S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, agarrant la CV-35 fins a enllaçar en la CV-349, continuant per la CV-245 i despuix per la CV-341.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

Andilla llimita en les següents localitats: Les Alcubles, La Yesa, Chelva, Calles, Figueroles, El Vilar i Llíria totes de la província de Valéncia, Sacanyet de la província de Castelló, i Abejuela de la província de Terol.

Història[editar | editar còdic]

Restos de la muralla migeval de la localitat d'Andilla

En l'Edat Mija tingué castell i estagué amurallada; hui apenes queden restos del primitiu recint.

La zona fon molt castigada durant la Guerra Civil de 1936 a 1939. S'establí un front en el propenc vèrtiç de la Salada, i resultaren destruïts gran número d'edificis de la vila i del terme, sent esta una de les causes determinants del descens de població.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Celestino Mateo López IA
1983 - 1987 José Mª Vicente Martínez OIV
1987 - 1991 Ernesto Enguídanos Palomar PSPV-PSOE
1991 - 1995 Ernesto Enguídanos Palomar PSPV-PSOE
1995 - 1999 Ernesto Enguídanos Palomar (Moción de Censura)

Daniel Domingo Muñoz

Basilio Vicente Gálvez

PSPV-PSOE

AIA

UV

1999 - 2003 Basilio Vicente Gálvez (Moción de Censura)

Daniel Domingo Muñoz

UV

PPCV

2003 - 2007 Celestino M. Perales Gálvez PPCV
2007 - 2011 Celestino M. Perales Gálvez PPCV
2011 - 2015 Jesús Ruiz García PPCV
2015 - 2019 Paulino Moreno Alsina (Moción de Censura)

Consuelo Alfonso Pérez

PPCV

AUNA

2019 - 2023 Consuelo Alfonso Pérez PSPV-PSOE
2023 Miguel Sebastián Ara Juntos por Andilla

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en 316 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica d'Andilla[1]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2017 2022
174 192 253 292 311 460 395 384 348 335 325 322 316

Economia[editar | editar còdic]

Basada en l'agricultura. Predomina el secà, en el que se cullen principalment, olives, raïm, anous i armeles. Els cereals se cultiven en règim de guaret. També n'hi ha vàries mines de caolí.

Monuments[editar | editar còdic]

Retaule de l'iglésia parroquial de l'Assunció d'Andilla

Festes locals[editar | editar còdic]

Persones célebres[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Fuente: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons



Municipis de Els Serrans
Les Alcubles  •  Alpont  •  Andilla  •  Ares dels Olms  •  Benaixeve  •  Bugarra  •  Calles  •  Chelva  •  Chestalgar  •  Chulilla  •  Domenyo  •  Figueroles dels Serrans  •  La Llosa del Bisbe  •  Pedralba  •  Sot de Chera  •  Titagües  •  Toixa  •  El Vilar  •  La Yesa
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Andilla&oldid=281266»