Diferència entre les revisions de "Lliteratura valenciana"
m (→Harges) |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[sigle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua. | El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[sigle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua. | ||
| − | Alguns | + | Alguns eixemples de texts en romanç valencià d'abans la conquista d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[sigle XII]] en [[romanç]] valencià i [[llatí]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors]</ref>. |
=== Cap a la madurea de la llengua === | === Cap a la madurea de la llengua === | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
{{AP|Sigle d'Or valencià}} | {{AP|Sigle d'Or valencià}} | ||
| − | El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Cervantes]], [[Calderón]] i [[Quevedo]]. | + | El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]], [[Calderón de la Barca|Calderón]] i [[Francisco de Quevedo|Quevedo]]. |
=== Poesia === | === Poesia === | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que varen ser llegits i traduïts a la llengua valenciana. | En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que varen ser llegits i traduïts a la llengua valenciana. | ||
| − | Entre els poetes valencians destaquen [[Ausias March]], Roiç de Corella i un gran número de noms com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[ | + | Entre els poetes valencians destaquen [[Ausias March]], Roiç de Corella i un gran número de noms com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[Narcís Vinyoles]], [[Bernat Fenollar]], [[Jaume Gasull]], [[Jordi Centelles]], [[Bertomeu Dimas]], [[Joan Escrivá]] |
=== Narrativa === | === Narrativa === | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
=== Teatre === | === Teatre === | ||
| − | El teatre, en llínea en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen | + | El teatre, en llínea en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen escomençar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV. |
== Del sigle XVI fins a la Renaixença == | == Del sigle XVI fins a la Renaixença == | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
=== Transició === | === Transició === | ||
| + | == Descàrregues == | ||
| + | * [https://llibres-valencia.blogspot.com/ Llibres i contes en valencià] Es pot solicitar la descàrrega gratuïta de llibres i contes en valencià en el E-mail "epub.val@gmail.com" especificant el format (.cdr, .epub,.moby o .pdf). | ||
| + | |||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
| Llínea 55: | Llínea 58: | ||
* Almela y Vives, Francisco (1934) ''La literatura valenciana'', Editorial Miguel Juan | * Almela y Vives, Francisco (1934) ''La literatura valenciana'', Editorial Miguel Juan | ||
* Ferreres, Rafael (1981) ''Antologia de la literatura valenciana'' | * Ferreres, Rafael (1981) ''Antologia de la literatura valenciana'' | ||
| − | * Franco, Josep (2002) Història de la literatura valenciana, Acento | + | * Franco, Josep (2002) ''Història de la literatura valenciana'', Acento |
| − | == | + | == Enllaços externs == |
* [http://www.lenguavalenciana.com/ Lengua valenciana] | * [http://www.lenguavalenciana.com/ Lengua valenciana] | ||
* [https://laverdadofende.wordpress.com/2014/03/24/valencia-origen-del-termino-renaixenca-valenciana-y-el-posterior-catalanismo/ Renaixença valenciana] | * [https://laverdadofende.wordpress.com/2014/03/24/valencia-origen-del-termino-renaixenca-valenciana-y-el-posterior-catalanismo/ Renaixença valenciana] | ||
Última revisió del 11:38 13 oct 2024
La lliteratura valenciana és la lliteratura escrita en llengua valenciana.
Del naiximent a la madurea de la llengua (sigles XII - XIV)[editar | editar còdic]
Harges[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Harja.
Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'Ibn Al-Dani de Dénia o les d'Ibn Rudaym de Bocairent, datades en l'any 1121.
Alguns autors de harges són Abu Isa Ibn Lubbun, Abu Karkr Muhammad Ibn Al-Dani i Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym[1]
Romanç valencià[editar | editar còdic]
En el Regne de Valéncia, despuix de la conquista musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç[2].
El romanç valencià se seguia parlant en el sigle XII i en el XIII. Quan arribà Jaume I el Conquistador, la població autóctona ya parlava una llengua romanç i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua.
Alguns eixemples de texts en romanç valencià d'abans la conquista d'en Jaume I són la Biblia Parva, el Gamaliel i La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus d'en Sant Pere Pascual (1227), el Vocabulista in Arabico de R. Martí, un vocabulari àrap, mossàrap valencià i llatí, de 1233 i les Planchs de San Esteve, uns relats del sigle XII en romanç valencià i llatí[3].
Cap a la madurea de la llengua[editar | editar còdic]
Durant el sigle XIV, el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i despuix a la "llengua valenciana".
Sigle d'Or valencià (sigle XV)[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Sigle d'Or valencià.
El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la Corona d'Aragó (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en Shakespeare, la francesa en Molière i la castellana en Cervantes, Calderón i Quevedo.
Poesia[editar | editar còdic]
El sigle XV marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca, no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.
En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que varen ser llegits i traduïts a la llengua valenciana.
Entre els poetes valencians destaquen Ausias March, Roiç de Corella i un gran número de noms com Jeroni Martí, Lluís Ros, Vicent Ferrandis, Narcís Vinyoles, Bernat Fenollar, Jaume Gasull, Jordi Centelles, Bertomeu Dimas, Joan Escrivá
Narrativa[editar | editar còdic]
En la narrativa el nom principal de este periodo es el de Joan Martorell i el seu Tirant lo Blanch, sobre el qual Cervantes digué, en la boca d'en Quixot que era "el millor llibre de cavalleries del mon".
Teatre[editar | editar còdic]
El teatre, en llínea en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen escomençar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV.
Del sigle XVI fins a la Renaixença[editar | editar còdic]
La Decadència[editar | editar còdic]
Renaixença[editar | editar còdic]
Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del sigle XVIII, inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la llengua valenciana.
De la Renaixença a l'actualitat[editar | editar còdic]
Franquisme[editar | editar còdic]
Transició[editar | editar còdic]
Descàrregues[editar | editar còdic]
- Llibres i contes en valencià Es pot solicitar la descàrrega gratuïta de llibres i contes en valencià en el E-mail "epub.val@gmail.com" especificant el format (.cdr, .epub,.moby o .pdf).
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Autors valencians abans de Jaume I
- ↑ Per a més informació llegir Cronología histórica de la Lengua Valenciana
- ↑ Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Aguirre Sirera, José Luis (1979) Introducción a la literatura valenciana actual, Real Sociedad Económica de Amigos del País
- Almela y Vives, Francisco (1934) La literatura valenciana, Editorial Miguel Juan
- Ferreres, Rafael (1981) Antologia de la literatura valenciana
- Franco, Josep (2002) Història de la literatura valenciana, Acento
