Diferència entre les revisions de "Miquel Batllori"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Cites) |
|||
| (No es mostren 26 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Miquel Batllori i Munné | | nom = Miquel Batllori i Munné | ||
| − | | image = | + | | image =[[Archiu:Miguelba.jpg|250px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Miquel Batllori i Munné''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] | + | '''Miquel Batllori i Munné''', també conegut popularment com el '''Pare Batllori''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] - † [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya|espanyol]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el [[Castellà|castellà]], com queda clar en la ''laudatio'' del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[2001]]. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la [[Cuba]] colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts | + | Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el [[Castellà|castellà]], com queda clar en la ''laudatio'' del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[2001]]. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la [[Cuba]] colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts. |
| − | Estudià l'història de la Corona d'Aragó, la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el [[Franquisme|franquisme]] mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat. | + | Afectat d'[[Osteomielitis|osteomielitis]], estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de [[Barcelona]] i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1928]]). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el [[Monasteri de Gandia]] de la [[Companyia de Jesús]] i des de l'any [[1930]] estudià humanitats en el Monasteri de Veruela ([[Saragossa]]). |
| + | |||
| + | Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a [[Itàlia]], a on estudià [[Filosofia]] ([[1933]]–[[1936]]) i [[Teologia]] (1936–[[1939]]). Torna a [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i s'ordena sacerdot en l'any [[1940]]. | ||
| + | |||
| + | Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de [[Palma de Mallorca]] ([[1941]]–[[1947]]), despuix de lo que es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre [[1954]] i [[1958]] i de la revista ''Archivum Historicum Societatis Iesu'' ([[1951]]–[[1969]] i [[1974]]–[[1981]]). A partir de l'any [[1952]] dona classes d'[[Història]] Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de [[Roma]]. En [[1980]] es jubila i retorna a Espanya, a on en l'any [[1997]] s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre els anys [[1993]] i [[1999]] es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes. | ||
| + | |||
| + | Estudià l'història de la [[Corona d'Aragó]], la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el [[Franquisme|franquisme]] mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| − | * ''Recuerdos de casi un siglo'' (2003, | + | * ''Recuerdos de casi un siglo'' (2003, junt a Cristina Gatell) |
| − | * ''Lingüística i etnologia al | + | * ''Lingüística i etnologia al sigle XVIII: Lorenzo Hervás '' (1999) |
* ''Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga'' (1999) | * ''Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga'' (1999) | ||
* ''Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia'' (1999) | * ''Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia'' (1999) | ||
* ''Els catalans en la cultura hispanoitaliana'' (1998) | * ''Els catalans en la cultura hispanoitaliana'' (1998) | ||
* ''Cultura i finances a l'edat moderna'' (1997) | * ''Cultura i finances a l'edat moderna'' (1997) | ||
| − | * ''La | + | * ''La Il.lustració'' (1997) |
| − | * ''Les reformes religioses al | + | * ''Les reformes religioses al sigle XVI'' (1996) |
* ''De l'humanisme i del Renaixement'' (1995) | * ''De l'humanisme i del Renaixement'' (1995) | ||
* ''Baltasar Gracián i el Barroc'' (1996) | * ''Baltasar Gracián i el Barroc'' (1996) | ||
| − | * ''De l'Edat Mitjana als temps moderns i contemporanis: Cinc converses sobre els meus escrits'' (1994) | + | * ''De l'Edat Mitjana als temps moderns i contemporanis: Cinc converses sobre els meus escrits'' (1994) N´hi ha edició en castellà ''De la Edad Media a la contemporánea: Conversaciones sobre mi obra'' |
* ''La família Borja'' (1994) | * ''La família Borja'' (1994) | ||
* ''Arnau de Vilanova i l'arnaldisme '' (1994) | * ''Arnau de Vilanova i l'arnaldisme '' (1994) | ||
| Llínea 37: | Llínea 43: | ||
* ''Llull'' (1987) | * ''Llull'' (1987) | ||
* ''Ramón Llull: antología filosòfica'' (1984) | * ''Ramón Llull: antología filosòfica'' (1984) | ||
| − | * ''Orientacions i recerques: | + | * ''Orientacions i recerques: Sigles XII-XX'' (1983) |
* ''Baltasar Gracián'' (1983) | * ''Baltasar Gracián'' (1983) | ||
* ''Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II'' (1983) | * ''Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II'' (1983) | ||
| Llínea 43: | Llínea 49: | ||
* ''Llengua, història i societat a Mallorca i Menorca'' (1979) | * ''Llengua, història i societat a Mallorca i Menorca'' (1979) | ||
* ''A través de la ciència i la cultura'' (1979) | * ''A través de la ciència i la cultura'' (1979) | ||
| − | * ''Der katalanisch-aragonische Humanismus: Vom 14. bis 16. Jahrhundert: 12. Vorlesung der Aeneas-Silvius-Stiftung'' (1977) En | + | * ''Der katalanisch-aragonische Humanismus: Vom 14. bis 16. Jahrhundert: 12. Vorlesung der Aeneas-Silvius-Stiftung'' (1977) En alemà. |
* ''Galeria de personatges: De Benedetto Croce a Jaume Vicens Vives'' (1975) | * ''Galeria de personatges: De Benedetto Croce a Jaume Vicens Vives'' (1975) | ||
| − | * ''Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas: | + | * ''Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas: Discurs llegit en l'acte de la seua investidura de Doctor Honoris Causa'' (1975) Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat de Valéncia. |
* ''Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona República Espanyola (1931-1936)'' (1971) | * ''Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona República Espanyola (1931-1936)'' (1971) | ||
| − | * ''Catalunya a | + | * ''Catalunya a l'epoca moderna: recerques d'història cultural i religiosa'' (1971) |
* ''Baltasar Gracián en su vida y en sus obras'' (1969) | * ''Baltasar Gracián en su vida y en sus obras'' (1969) | ||
* ''Josep Finestres: epistolari'' (1969) | * ''Josep Finestres: epistolari'' (1969) | ||
| Llínea 57: | Llínea 63: | ||
* ''Ramón Llull en el món del seu temps'' (1960) | * ''Ramón Llull en el món del seu temps'' (1960) | ||
* ''Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals'' (1959) | * ''Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals'' (1959) | ||
| − | * ''Vuit | + | * ''Vuit sigles de cultura catalana a Europa'' (1958) |
* ''Gracián y el barroco'' (1958) | * ''Gracián y el barroco'' (1958) | ||
* ''El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica'' (1953) | * ''El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica'' (1953) | ||
| Llínea 63: | Llínea 69: | ||
* ''Jerónimo Nadal y el Concilio de Trento'' (1946) | * ''Jerónimo Nadal y el Concilio de Trento'' (1946) | ||
* ''Esteban de Arteaga'' (1943) | * ''Esteban de Arteaga'' (1943) | ||
| − | * ''Francisco Gustá, apologista y crítico'' (1941. Tesis doctoral. | + | * ''Francisco Gustá, apologista y crítico'' (1941. Tesis doctoral. Universitat de Madrit) |
| + | |||
| + | == Premis, guardons i reconeiximents == | ||
| + | |||
| + | * Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2001) | ||
| + | * Soci d'Honor de l'Associació d'Escritors en Llengua Catalana (1999) | ||
| + | * Medalla d'Or del Govern Balear (1998) | ||
| + | * Premi de la Fundació Catalana per a l'Investigació (1998) | ||
| + | * Creu d'Honor d'Àustria per a les Ciències i les Arts (1997) | ||
| + | * Premi Príncip d'Astúries de Ciències Socials (1995) | ||
| + | * Premi Lluís Guarner de la Generalitat Valenciana (1991) | ||
| + | * Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1990) | ||
| + | * Premi Nacional d'Història d'Espanya (1988) per Humanisme i Renaixença: estudis hispà-europeus | ||
| + | * Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1985) | ||
| + | * Gran Creu d'Alfons X el Sabi (1984) | ||
| + | * Creu de Sant Jordi (1982) | ||
| + | * Premi Extraordinari de Doctorat de l'Universitat de Madrit (1941) per la seua tesis de doctorat. | ||
| + | * Premi Extraordinari de Llicenciatura en Filosofia i Lletres de l'Universitat de Barcelona (1928) | ||
| + | * Doctor Honoris causa de les Universitats de Valéncia (1975), Barcelona (1978), UNED (1993), Illes Balears (1994), Politècnica de Valéncia (2001), Alacant, Andorra, Autònoma de Barcelona, Girona, Jaume I de Castelló, Lleida, Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Ramón Llull, Rovira i Virgili i Vich (2002) | ||
| + | * Professor Emèrit de la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1981) | ||
| + | * Membre de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l'Acadèmia Nacional d'Història en Buenos Aires i atres Acadèmies hispanoamericanes d'Història, Institut d'Estudis Catalans, Comité Espanyol de Ciències Històriques, Real Acadèmia de l'Història de Madrit, Acadèmia Pontaniana de Nàpols, Comité de Ciències Històriques de la Santa Sèu, Comité Internacional de Ciències Històriques. | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| + | [[Archiu:Batllori2.jpg|thumb|250px|]] | ||
| + | {{Cita|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional''|Miquel Batllori (''[[Las Provincias]]'', 2.11.1992)}} | ||
| + | |||
| + | * La cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any [[1992]], en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de [[1992]] en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' per [[José Aparicio Pérez]] i citat en el llibre de [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] titulat ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]'' ([[Valéncia]], [[2006]], [[Diputació de Valéncia]]). | ||
| − | + | * Extracte de l'artícul publicat en el periòdic ''Las Provincias'' (2.11.1992) de les declaracions del Pare Batllori: | |
| − | {{Cita|'' | + | {{Cita|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto''. Miquel Batllori. |
| − | + | ''Naturalmente es un catalán, ama a Cataluña y lucha por su tierra, por sus gentes y por su cultura, especialmente por su lengua, como debe de ser, y esto nadie se lo puede ni debe reprochar, ya que es más bien un ejemplo a seguir. Pero lo hace desde el respeto a las otras tierras, las otras gentes y las otras culturas, como debe ser también y esto no puede dar motivo a alabanza porque es una obligación, un deber, de todos.'' | |
| + | [...] | ||
| + | ''Pero es un hombre honesto, libre e independiente: cuando no le gusta algo y debe decirlo, lo dice, guste o no guste, moleste o no moleste, porque, además, tiene derecho a ello.'' | ||
| + | [...] | ||
| + | ''Y este dialecto del catalán, infame e infecto, el de Barcelona o barceloní, es el que intentan imponer aquí, desde la Universidad Literaria y desde la Conselleria de Cultura, de manera directa y ordenancista.'' | ||
| + | [...] | ||
| + | ''... los que dicen utilizar las Normas del 32, que en realidad lo que utilizan es la normativa fabriana,... que es la del Institut d'Estudis Catalans, hecha fundamentalmente sobre el dialecto barceloní, es decir, sobre el dialecto infame e infecto...'' | ||
| + | [...] | ||
| + | ''Y después de estas declaraciones, si los que promueven esta auténtica vergüenza nacional no son capaces de reflexionar ni rectificar es que han llegado al límite de su degradación, y si la sociedad valenciana no es tampoco capaz de sacudirse esta lacra social y cultural será porque, sin duda, merecerá lo que tiene''.}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 83: | Llínea 121: | ||
[[Categoria: Biografies]] | [[Categoria: Biografies]] | ||
| + | [[Categoria: Religiosos]] | ||
[[Categoria: Historiadors]] | [[Categoria: Historiadors]] | ||
[[Categoria: Escritors]] | [[Categoria: Escritors]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria: Escritors espanyols]] |
| + | [[Categoria: Sigle XX]] | ||
Última revisió del 17:48 6 ago 2024
| Miquel Batllori i Munné | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós, historiador i escritor | ||
| Naiximent: | 1909 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Espanya | ||
| Defunció: | 2003 | ||
| Lloc de defunció: | Sant Cugat del Vallés, Barcelona, Espanya | ||
Miquel Batllori i Munné, també conegut popularment com el Pare Batllori (Barcelona, 1 d'octubre de 1909 - † Sant Cugat del Vallés, 9 de febrer de 2003) fon un sacerdot, historiador i escritor espanyol.
Biografia[editar | editar còdic]
Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el castellà, com queda clar en la laudatio del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat honoris causa per l'Universitat Politècnica de Valéncia en l'any 2001. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la Cuba colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts.
Afectat d'osteomielitis, estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de Barcelona i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'Universitat de Barcelona (1928). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el Monasteri de Gandia de la Companyia de Jesús i des de l'any 1930 estudià humanitats en el Monasteri de Veruela (Saragossa).
Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a Itàlia, a on estudià Filosofia (1933–1936) i Teologia (1936–1939). Torna a Espanya despuix de la Guerra Civil i s'ordena sacerdot en l'any 1940.
Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de Palma de Mallorca (1941–1947), despuix de lo que es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre 1954 i 1958 i de la revista Archivum Historicum Societatis Iesu (1951–1969 i 1974–1981). A partir de l'any 1952 dona classes d'Història Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. En 1980 es jubila i retorna a Espanya, a on en l'any 1997 s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre els anys 1993 i 1999 es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes.
Estudià l'història de la Corona d'Aragó, la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el franquisme mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat.
Obra[editar | editar còdic]
- Recuerdos de casi un siglo (2003, junt a Cristina Gatell)
- Lingüística i etnologia al sigle XVIII: Lorenzo Hervás (1999)
- Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga (1999)
- Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia (1999)
- Els catalans en la cultura hispanoitaliana (1998)
- Cultura i finances a l'edat moderna (1997)
- La Il.lustració (1997)
- Les reformes religioses al sigle XVI (1996)
- De l'humanisme i del Renaixement (1995)
- Baltasar Gracián i el Barroc (1996)
- De l'Edat Mitjana als temps moderns i contemporanis: Cinc converses sobre els meus escrits (1994) N´hi ha edició en castellà De la Edad Media a la contemporánea: Conversaciones sobre mi obra
- La família Borja (1994)
- Arnau de Vilanova i l'arnaldisme (1994)
- Església i societat a la Catalunya del s.XVIII (1990)
- Humanismo y Renacimiento: estudios hispano-europeos (1987)
- Llull (1987)
- Ramón Llull: antología filosòfica (1984)
- Orientacions i recerques: Sigles XII-XX (1983)
- Baltasar Gracián (1983)
- Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II (1983)
- Vida de Ramón Llull: la vida escrita i la iconografía coetànies (1982)
- Llengua, història i societat a Mallorca i Menorca (1979)
- A través de la ciència i la cultura (1979)
- Der katalanisch-aragonische Humanismus: Vom 14. bis 16. Jahrhundert: 12. Vorlesung der Aeneas-Silvius-Stiftung (1977) En alemà.
- Galeria de personatges: De Benedetto Croce a Jaume Vicens Vives (1975)
- Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas: Discurs llegit en l'acte de la seua investidura de Doctor Honoris Causa (1975) Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat de Valéncia.
- Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona República Espanyola (1931-1936) (1971)
- Catalunya a l'epoca moderna: recerques d'història cultural i religiosa (1971)
- Baltasar Gracián en su vida y en sus obras (1969)
- Josep Finestres: epistolari (1969)
- La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos (1966)
- Il pensiero de la Rinascenza in Spagna e Portogallo (1964)
- La primera misión pontificada a Hispanoamérica 1823-1825 (1963)
- Ignasi Casanoves: reliquies literàries (1960)
- Introducción a Ramón Llull (1960)
- Ramón Llull en el món del seu temps (1960)
- Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals (1959)
- Vuit sigles de cultura catalana a Europa (1958)
- Gracián y el barroco (1958)
- El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica (1953)
- Cartas del padre Bartolomé Pou al Cardenal Despuig (1946)
- Jerónimo Nadal y el Concilio de Trento (1946)
- Esteban de Arteaga (1943)
- Francisco Gustá, apologista y crítico (1941. Tesis doctoral. Universitat de Madrit)
Premis, guardons i reconeiximents[editar | editar còdic]
- Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2001)
- Soci d'Honor de l'Associació d'Escritors en Llengua Catalana (1999)
- Medalla d'Or del Govern Balear (1998)
- Premi de la Fundació Catalana per a l'Investigació (1998)
- Creu d'Honor d'Àustria per a les Ciències i les Arts (1997)
- Premi Príncip d'Astúries de Ciències Socials (1995)
- Premi Lluís Guarner de la Generalitat Valenciana (1991)
- Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1990)
- Premi Nacional d'Història d'Espanya (1988) per Humanisme i Renaixença: estudis hispà-europeus
- Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1985)
- Gran Creu d'Alfons X el Sabi (1984)
- Creu de Sant Jordi (1982)
- Premi Extraordinari de Doctorat de l'Universitat de Madrit (1941) per la seua tesis de doctorat.
- Premi Extraordinari de Llicenciatura en Filosofia i Lletres de l'Universitat de Barcelona (1928)
- Doctor Honoris causa de les Universitats de Valéncia (1975), Barcelona (1978), UNED (1993), Illes Balears (1994), Politècnica de Valéncia (2001), Alacant, Andorra, Autònoma de Barcelona, Girona, Jaume I de Castelló, Lleida, Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Ramón Llull, Rovira i Virgili i Vich (2002)
- Professor Emèrit de la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1981)
- Membre de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l'Acadèmia Nacional d'Història en Buenos Aires i atres Acadèmies hispanoamericanes d'Història, Institut d'Estudis Catalans, Comité Espanyol de Ciències Històriques, Real Acadèmia de l'Història de Madrit, Acadèmia Pontaniana de Nàpols, Comité de Ciències Històriques de la Santa Sèu, Comité Internacional de Ciències Històriques.
Cites[editar | editar còdic]
El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional
Miquel Batllori (Las Provincias, 2.11.1992)
- La cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any 1992, en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de 1992 en el periòdic Las Provincias per José Aparicio Pérez i citat en el llibre de Mª Teresa Puerto Ferre titulat Lengua valenciana, una lengua suplantada (Valéncia, 2006, Diputació de Valéncia).
- Extracte de l'artícul publicat en el periòdic Las Provincias (2.11.1992) de les declaracions del Pare Batllori:
El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Miquel Batllori.
Naturalmente es un catalán, ama a Cataluña y lucha por su tierra, por sus gentes y por su cultura, especialmente por su lengua, como debe de ser, y esto nadie se lo puede ni debe reprochar, ya que es más bien un ejemplo a seguir. Pero lo hace desde el respeto a las otras tierras, las otras gentes y las otras culturas, como debe ser también y esto no puede dar motivo a alabanza porque es una obligación, un deber, de todos. [...] Pero es un hombre honesto, libre e independiente: cuando no le gusta algo y debe decirlo, lo dice, guste o no guste, moleste o no moleste, porque, además, tiene derecho a ello. [...] Y este dialecto del catalán, infame e infecto, el de Barcelona o barceloní, es el que intentan imponer aquí, desde la Universidad Literaria y desde la Conselleria de Cultura, de manera directa y ordenancista. [...] ... los que dicen utilizar las Normas del 32, que en realidad lo que utilizan es la normativa fabriana,... que es la del Institut d'Estudis Catalans, hecha fundamentalmente sobre el dialecto barceloní, es decir, sobre el dialecto infame e infecto... [...]
Y después de estas declaraciones, si los que promueven esta auténtica vergüenza nacional no son capaces de reflexionar ni rectificar es que han llegado al límite de su degradación, y si la sociedad valenciana no es tampoco capaz de sacudirse esta lacra social y cultural será porque, sin duda, merecerá lo que tiene.