Diferència entre les revisions de "Carlos Sarthou Carreres"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Carlos Sarthou Carreres''' (Vilarreal, 3 de novembre de 1876 - Xàtiva, 21 de juliol de 1971) fon un juge i historiador Valencians|valenci...») |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Carlos Sarthou Carreres''' ([[Vilarreal]], 3 de novembre de [[1876]] - [[Xàtiva]], 21 de juliol de [[1971]]) fon un juge i historiador [[Valencians|valencià]], pioner de la fotografia documental. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Carlos Sarthou Carreres | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Juge i historiador | ||
| + | | data_naix = [[1876]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Vilarreal]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[1971]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Carlos Sarthou Carreres''' ([[Vilarreal]], [[3 de novembre]] de [[1876]] - † [[Xàtiva]], [[21 de juliol]] de [[1971]]) fon un juge i historiador [[Valencians|valencià]], pioner de la fotografia documental. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | En el [[sigle XVIII]] la família Sarthou (comerciants d'ascendència francesa), s'establixen en la localitat castellonenca de Vilarreal. En [[1901]], en la ciutat de [[Valéncia]], Carlos Sarthou obté la llicenciatura en Dret i dos anys més tart conseguix en l'[[Universitat de Madrit]] el doctorat. Inicia la seua activitat professional com a secretari judicial en Vilarreal, a on funda i presidix la secció local de [[Creu Roja Espanyola]]. En [[1909]] conseguix la plaça titular en [[Burriana]], que ocuparà fins a l'any [[1920]], quan es trasllada a Xàtiva per a eixercir de juge i archiver municipal. | + | En el [[sigle XVIII]] la família Sarthou (comerciants d'ascendència francesa), s'establixen en la localitat castellonenca de Vilarreal. En l'any [[1901]], en la ciutat de [[Valéncia]], Carlos Sarthou obté la llicenciatura en Dret i dos anys més tart conseguix en l'[[Universitat de Madrit]] el doctorat. Inicia la seua activitat professional com a secretari judicial en Vilarreal, a on funda i presidix la secció local de [[Creu Roja Espanyola]]. En [[1909]] conseguix la plaça titular en [[Burriana]], que ocuparà fins a l'any [[1920]], quan es trasllada a Xàtiva per a eixercir de juge i archiver municipal. |
| − | + | == Trayectòria i obra == | |
| + | [[Archiu:Impremi.jpg|thumb|250px|Portada del llibre "Impresiones de mi tierra"]] | ||
| − | + | Les seues inquietuts culturals comencen a manifestar-se a partir de l'any 1909, en la publicació de ''Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón'' o ''Impresiones de mi tierra'', que motivaran la seua posterior colaboració com a autor del volum corresponent a Castelló en la ''Geografia General del Reino de Valencia'' dirigida per [[Francesc Carreras]] en l'any [[1913]]. Eixe mateix any és nomenat membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]], adscrit a la Comissió Provincial de Monuments de Castelló (posteriorment, en [[1921]] ho sería de la de Valéncia). En [[1919]] és designat delegat real de Belles Arts en [[Castelló]]. | |
| − | En [[1946]] acaba la seua carrera judicial en Vicálvaro ([[Madrit]]), per lo que pot dedicar-se més intensament a activitats culturals. Aixina, va ser acadèmic de Belles Arts en Xàtiva l'any [[1953]], membre de l'[[Institució Alfons el Magnànim]] ([[1956]]), i de la [[Hispanic Society de Nova York]] ([[1959]]). També colaborà en numeroses revistes de divulgació i dirigí el Museu Municipal de Xàtiva fins a [[1961]]. La seua última publicació va consistir en un estudi sobre ''Iconografia Mariana'' ([[1961]]). | + | Traslladat voluntàriament a Xàtiva en l'any [[1920]], degut a que allí havia passat circunstancialment el seu viage de bodes, quedant impressionat per la seua bellea i pel seu patrimoni històric-artístic. Dirigix el [[Centre de Cultura Valenciana]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana, i pels seus treballs en la recuperació del patrimoni artístic i de documentació històrica de la ciutat de Xàtiva, rep en l'any [[1923]] el títul de Fill Adoptiu, i en [[1940]] el de Croniste Oficial. Durant eixos anys, Carlos Sarthou, pioner de la fotografia documental, recopila una gran colecció gràfica de centenars de clichés sobre cristal i celuloide, compilats en dos importants volums en pròlec d'[[Azorín]]: ''Castillos de España'' i ''Catedrales de España'', obres testimonials de molts monuments i païsages que posteriorment desapareixeran per culpa de la [[Guerra Civil|guerra]] o de l'activitat urbanística. |
| + | |||
| + | En l'any [[1946]] acaba la seua carrera judicial en Vicálvaro ([[Madrit]]), per lo que pot dedicar-se més intensament a activitats culturals. Aixina, va ser acadèmic de Belles Arts en Xàtiva l'any [[1953]], membre de l'[[Institució Alfons el Magnànim]] ([[1956]]), i de la [[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]] ([[1959]]). També colaborà en numeroses revistes de divulgació i dirigí el Museu Municipal de Xàtiva fins a l'any [[1961]]. La seua última publicació va consistir en un estudi sobre ''Iconografia Mariana'' ([[1961]]). | ||
Entre atres distincions rebé la Medalla del Mèrit Turístic, la Gran Creu d'Argent de la Societat d'Amics dels Castells d'Espanya, Croniste d'Honor de la [[Corona d'Aragó]], i fon president de l'Associació Nacional de Secretaris Judicials d'Espanya. | Entre atres distincions rebé la Medalla del Mèrit Turístic, la Gran Creu d'Argent de la Societat d'Amics dels Castells d'Espanya, Croniste d'Honor de la [[Corona d'Aragó]], i fon president de l'Associació Nacional de Secretaris Judicials d'Espanya. | ||
Se sol dir que va recomanar que el quadro de [[Felip V]] que s'ubica en el Museu de l'Almudí de Xàtiva anara colocat al revés, pero este fet no conta en testimonis que ho demostren. | Se sol dir que va recomanar que el quadro de [[Felip V]] que s'ubica en el Museu de l'Almudí de Xàtiva anara colocat al revés, pero este fet no conta en testimonis que ho demostren. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.levante-emv.com/opinion/2014/06/19/borbon-condenado-museo-12785685.html Ramírez Aledón, Germán (19 de junio de 2014). «Un borbón condenado en un museo». levante-emv.com] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 19: | Llínea 36: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Sarthou_Carreres Carlos Sarthou Carreres en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Sarthou_Carreres Carlos Sarthou Carreres en Wikipedia] | ||
* [http://www.afsarthou.com/node/12 Biografía de D. Carlos Sarthou Carreres - Agrupació Fotogràfica Sarthou Carreres] | * [http://www.afsarthou.com/node/12 Biografía de D. Carlos Sarthou Carreres - Agrupació Fotogràfica Sarthou Carreres] | ||
| + | * [http://biblioteca.ayto-xativa.es/es/node/139 Sarthou Carreres, Carlos (1876-1971) - Biblioteca Municipal de Xàtiva] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Juristes]] | ||
| + | [[Categoria:Juristes valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Historiadors]] | ||
| + | [[Categoria:Historiadors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
Última revisió del 16:18 15 ago 2023
| Carlos Sarthou Carreres | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juge i historiador | ||
| Naiximent: | 1876 | ||
| Lloc de naiximent: | Vilarreal, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1971 | ||
| Lloc de defunció: | Xàtiva, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Carlos Sarthou Carreres (Vilarreal, 3 de novembre de 1876 - † Xàtiva, 21 de juliol de 1971) fon un juge i historiador valencià, pioner de la fotografia documental.
Biografia[editar | editar còdic]
En el sigle XVIII la família Sarthou (comerciants d'ascendència francesa), s'establixen en la localitat castellonenca de Vilarreal. En l'any 1901, en la ciutat de Valéncia, Carlos Sarthou obté la llicenciatura en Dret i dos anys més tart conseguix en l'Universitat de Madrit el doctorat. Inicia la seua activitat professional com a secretari judicial en Vilarreal, a on funda i presidix la secció local de Creu Roja Espanyola. En 1909 conseguix la plaça titular en Burriana, que ocuparà fins a l'any 1920, quan es trasllada a Xàtiva per a eixercir de juge i archiver municipal.
Trayectòria i obra[editar | editar còdic]
Les seues inquietuts culturals comencen a manifestar-se a partir de l'any 1909, en la publicació de Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón o Impresiones de mi tierra, que motivaran la seua posterior colaboració com a autor del volum corresponent a Castelló en la Geografia General del Reino de Valencia dirigida per Francesc Carreras en l'any 1913. Eixe mateix any és nomenat membre de la Real Acadèmia de l'Història, adscrit a la Comissió Provincial de Monuments de Castelló (posteriorment, en 1921 ho sería de la de Valéncia). En 1919 és designat delegat real de Belles Arts en Castelló.
Traslladat voluntàriament a Xàtiva en l'any 1920, degut a que allí havia passat circunstancialment el seu viage de bodes, quedant impressionat per la seua bellea i pel seu patrimoni històric-artístic. Dirigix el Centre de Cultura Valenciana, ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana, i pels seus treballs en la recuperació del patrimoni artístic i de documentació històrica de la ciutat de Xàtiva, rep en l'any 1923 el títul de Fill Adoptiu, i en 1940 el de Croniste Oficial. Durant eixos anys, Carlos Sarthou, pioner de la fotografia documental, recopila una gran colecció gràfica de centenars de clichés sobre cristal i celuloide, compilats en dos importants volums en pròlec d'Azorín: Castillos de España i Catedrales de España, obres testimonials de molts monuments i païsages que posteriorment desapareixeran per culpa de la guerra o de l'activitat urbanística.
En l'any 1946 acaba la seua carrera judicial en Vicálvaro (Madrit), per lo que pot dedicar-se més intensament a activitats culturals. Aixina, va ser acadèmic de Belles Arts en Xàtiva l'any 1953, membre de l'Institució Alfons el Magnànim (1956), i de la Hispanic Society de Nova York (1959). També colaborà en numeroses revistes de divulgació i dirigí el Museu Municipal de Xàtiva fins a l'any 1961. La seua última publicació va consistir en un estudi sobre Iconografia Mariana (1961).
Entre atres distincions rebé la Medalla del Mèrit Turístic, la Gran Creu d'Argent de la Societat d'Amics dels Castells d'Espanya, Croniste d'Honor de la Corona d'Aragó, i fon president de l'Associació Nacional de Secretaris Judicials d'Espanya.
Se sol dir que va recomanar que el quadro de Felip V que s'ubica en el Museu de l'Almudí de Xàtiva anara colocat al revés, pero este fet no conta en testimonis que ho demostren.