Diferència entre les revisions de "Creïlles fregides"
m (Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut') |
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Les '''creïlles fregides''' són les [[Solanum tuberosum|creïlles]] que es preparen tallant-se en rodanches o en forma de bastons i fregint-les en [[oli]] calent fins que queden dorades, retirant-les de l'oli i | + | Les '''creïlles fregides''' són les [[Solanum tuberosum|creïlles]] que es preparen tallant-se en rodanches o en forma de bastons i fregint-les en [[oli]] calent fins que queden dorades, retirant-les de l'oli i despuix adobant-les en [[sal]]. Poden consumir-se soles o aderezar en [[kétchup]], [[maonesa]] o atres salses. D'esta forma se solen servir com a acompanyant de les [[hamburguesa]]s e inclús en plats forts com [[chulla|chulles]] de [[porc]], [[pilota]]s, [[pollastre|pollastre fregit]], etc. |
També reben este nom les que es venen ya fregides en bosses per a [[aperitiu]], denominades «[[creïlles fregides angleses]]» o «de bossa». Són molt cloixidors i normalment es presenten en forma de rodanches. | També reben este nom les que es venen ya fregides en bosses per a [[aperitiu]], denominades «[[creïlles fregides angleses]]» o «de bossa». Són molt cloixidors i normalment es presenten en forma de rodanches. | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Els belgues la cuinen en dos etapes: en oli i en greix; els francesos a soles en oli. | Els belgues la cuinen en dos etapes: en oli i en greix; els francesos a soles en oli. | ||
| − | Les [[Creïlles fregides angleses|creïlles fregides tipo ''chips'']], és dir, les que estan tallades en forma redona i prima, varen sorgir en un restaurant | + | Les [[Creïlles fregides angleses|creïlles fregides tipo ''chips'']], és dir, les que estan tallades en forma redona i prima, varen sorgir en un restaurant nomenat Moon Lake Lodge's, en [[Saratoga Springs (Nova York)|Saratoga Springs, Nova York]], allà per l'any [[1853]].<ref>http://www.madehow.com/Volume-3/Potato-Chip.html</ref> El chef de dit restaurant, George Crum, davant les contínues queixes d'un client habitual que sempre ho recriminava per no tallar les papes fregides prou fines, va decidir donar-li una lliçó tallant-les excessivament primes, de manera que no pogueren punchar-se en la forqueta. El resultat va ser tot lo contrari a l'esperat, el client va quedar sorprés i completament satisfet. Pronte tots els clients varen escomençar a demanar aquella nova i estranya especialitat, a la que varen batejar com ''Saratoga Chips''.<ref>http://www.civilwarinteractive.com/Potato.htm</ref>.L'èxit va ser creixent i, en l'any [[1920]], es va inventar la primera màquina *mondadora de papes, en lo que les creïlles tipo ''chips'' varen escomençar a ser exactament com es coneixen en l'actualitat. |
| − | == | + | == Contingut calòric de les papes fregides == |
[[Archiu:Patatas fritas de bolsa.jpg|thumb|right|Creïlless fregides de bossa]] | [[Archiu:Patatas fritas de bolsa.jpg|thumb|right|Creïlless fregides de bossa]] | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
== Propietats adictives == | == Propietats adictives == | ||
Segons científics alemans que varen estudiar el patró d'activitat que desencadena este aliment en el cervell en rates de laboratori, el consum de [[papes fregides angleses]] resulta irresistible no solament pel seu contingut en greix i carbohidrats, sino també per una major activació de regions del cervell relacionades en el sistema de recompensa, l'ingesta de menjar, el somi i les àrees motores. Es desconeix encara quina substància és la que provoca tal resposta. | Segons científics alemans que varen estudiar el patró d'activitat que desencadena este aliment en el cervell en rates de laboratori, el consum de [[papes fregides angleses]] resulta irresistible no solament pel seu contingut en greix i carbohidrats, sino també per una major activació de regions del cervell relacionades en el sistema de recompensa, l'ingesta de menjar, el somi i les àrees motores. Es desconeix encara quina substància és la que provoca tal resposta. | ||
| − | <ref>{{cita web |autor= Sanz, Elena| año= 2013| título=¿Por qué crean adicción las patatas fritas? |publicación=Muy Interesante |url=http://www.muyinteresante.es/salud/preguntas-respuestas/por-que-crean-adiccion-las-patatas-fritas-771365750128 |fechaacceso=14 | + | <ref>{{cita web |autor= Sanz, Elena| año= 2013| título=¿Por qué crean adicción las patatas fritas? |publicación=Muy Interesante |url=http://www.muyinteresante.es/salud/preguntas-respuestas/por-que-crean-adiccion-las-patatas-fritas-771365750128 |fechaacceso=14 d'abril de 2013}}</ref><ref>{{Cita publicación | título=Manganese-Enhanced Magnetic Resonance Imaging for Mapping of Whole Brain Activity Patterns Associated with the Intake of Snack Food in Ad Libitum Fed Rats | idioma=inglés |url=http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0055354 | fechaacceso=27 de febrero de 2014 | fecha=7 de febrero de 2013 | publicación=PlosOne | autor= Hoch, T.; Kreitz, S.; Gaffling, S.; Pischetsrieder, M.; Hess, A. | doi=10.1371/journal.pone.0055354}}</ref> |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Traduït de|es|Papas fritas}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.frietmuseum.be El único museo de la papa frita en el mundo.] | * [http://www.frietmuseum.be El único museo de la papa frita en el mundo.] | ||
| − | |||
[[Categoria:Gastronomia d'Amèrica]] | [[Categoria:Gastronomia d'Amèrica]] | ||
[[Categoria:Gastronomia d'Espanya]] | [[Categoria:Gastronomia d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Plats de creïlla]] | [[Categoria:Plats de creïlla]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 15:47 28 ago 2023
Les creïlles fregides són les creïlles que es preparen tallant-se en rodanches o en forma de bastons i fregint-les en oli calent fins que queden dorades, retirant-les de l'oli i despuix adobant-les en sal. Poden consumir-se soles o aderezar en kétchup, maonesa o atres salses. D'esta forma se solen servir com a acompanyant de les hamburguesas e inclús en plats forts com chulles de porc, pilotas, pollastre fregit, etc.
També reben este nom les que es venen ya fregides en bosses per a aperitiu, denominades «creïlles fregides angleses» o «de bossa». Són molt cloixidors i normalment es presenten en forma de rodanches.
Història[editar | editar còdic]
Una de les primeres mencions documentades la dona Francisco Núñez de Pineda y Bascuñán en la seua obra Captiveri feliç (1673) a on en el menjar que oferix a dos cacics diu que les dònes "enviaven les papes fregides i guisades".[1] No obstant no és provable que anaren tallades o acàs es feren en daus o una atra forma i segurament es varen fregir en sagí, com era costum llavors. En qualsevol cas, el document demostra que esta forma de preparar les creïlles ya era acostumada en l'Amèrica del sigle XVII.
L'orige de la creïlla fregida tallada en forma de bastó està disputat entre Bèlgica i França. Els francesos s'adjudiquen l'invenció del plat; es diu que a fins del sigle XVIII sobre el Pont *Neuf de París s'instalaven els venedors d'esta delícia, que preparaven a la vista dels seus clients dins de brasers i paelles.[2] Els belgues la cuinen en dos etapes: en oli i en greix; els francesos a soles en oli.
Les creïlles fregides tipo chips, és dir, les que estan tallades en forma redona i prima, varen sorgir en un restaurant nomenat Moon Lake Lodge's, en Saratoga Springs, Nova York, allà per l'any 1853.[3] El chef de dit restaurant, George Crum, davant les contínues queixes d'un client habitual que sempre ho recriminava per no tallar les papes fregides prou fines, va decidir donar-li una lliçó tallant-les excessivament primes, de manera que no pogueren punchar-se en la forqueta. El resultat va ser tot lo contrari a l'esperat, el client va quedar sorprés i completament satisfet. Pronte tots els clients varen escomençar a demanar aquella nova i estranya especialitat, a la que varen batejar com Saratoga Chips.[4].L'èxit va ser creixent i, en l'any 1920, es va inventar la primera màquina *mondadora de papes, en lo que les creïlles tipo chips varen escomençar a ser exactament com es coneixen en l'actualitat.
Contingut calòric de les papes fregides[editar | editar còdic]
Les creïlles fregides aporten una mija de 380-400 calories per 100 grams, depenent del seu tamany (per l'absorció d'oli).[5] Una porció de papes fregides conté 22 grams de greix i 57 grams d'hidrats de carbono. Una porció promig de papes fregides ascendix als 200 grams, aportant 760 calories.
Propietats adictives[editar | editar còdic]
Segons científics alemans que varen estudiar el patró d'activitat que desencadena este aliment en el cervell en rates de laboratori, el consum de papes fregides angleses resulta irresistible no solament pel seu contingut en greix i carbohidrats, sino també per una major activació de regions del cervell relacionades en el sistema de recompensa, l'ingesta de menjar, el somi i les àrees motores. Es desconeix encara quina substància és la que provoca tal resposta. [6][7]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ http://books.google.cl/books?id=f3ACAAAAYAAJ&hl=es&pg=PA508&q=papas%20fritas&f=false#v=snippet&q=papas%20fritas&f=false
- ↑ http://www.lanacion.com.ar/1278256-anecdotas-leyendas-y-recetas-curiosas
- ↑ http://www.madehow.com/Volume-3/Potato-Chip.html
- ↑ http://www.civilwarinteractive.com/Potato.htm
- ↑ http://www.balancek.com/info/1_patatas_fritas_guarnicion.html
- ↑ Sanz, Elena (2013). «¿Por qué crean adicción las patatas fritas?». Consultat el 14 d'abril de 2013.
- ↑ Plantilla:Cita publicación
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Papas fritas de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.