Diferència entre les revisions de "Julián Ribera i Tarragó"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Julián Ribera i Tarragó | | nom = Julián Ribera i Tarragó | ||
| − | | image = | + | | image = [[Archiu:JulianRibera.jpg|200px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| − | | ocupació = Filòlec i escritor | + | | ocupació = Filòlec i escritor. |
| data_naix = [[1858]] | | data_naix = [[1858]] | ||
| lloc_naix = [[Carcaixent]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Carcaixent]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Julián Ribera i Tarragó''' ([[Carcaixent]], [[1858]] - [[Madrit]], [[1934]]) fon un filòlec, arabiste i musicòlec [[Valencians|valencià]], descobridor de l'existència del dialecte romànic [[Mossàrap|mossàrap]]. | + | '''Julián Ribera i Tarragó''' o '''Julià Ribera i Tarragó''' ([[Carcaixent]], [[1858]] - † [[Madrit]], [[1934]]) fon un filòlec, arabiste, escritor i musicòlec [[Valencians|valencià]], descobridor de l'existència del dialecte romànic [[Mossàrap|mossàrap]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en Miguel Asín Palaus. Va fallir en Madrit l'any 1934. | + | Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de [[Saragossa]] i [[Madrit]], dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en Miguel Asín Palaus. Va fallir en Madrit en l'any 1934. |
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
* ''Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana'' ([[1896]]) | * ''Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana'' ([[1896]]) | ||
* ''Orígenes del Justicia de Aragón'' ([[1897]]). | * ''Orígenes del Justicia de Aragón'' ([[1897]]). | ||
| + | * ''De historia arábigo-valenciana'' ([[1925]]) Conferència llegida per l'autor en el [[Centre de Cultura Valenciana]], el 22 de maig de l'any 1925. | ||
| − | Edità l'Història dels juges de | + | Edità l'Història dels juges de Córdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán ([[1912]]); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes. |
| − | Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', 1922), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música migeval dels trobadors i els ''minnesänger''. | + | Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', [[1922]]), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música migeval dels trobadors i els ''minnesänger''. |
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{Cita|''Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances...'' | + | {{Cita|''Los musulmanes valencianos emplearon, generalmente en su vida familiar, la lengua romance hasta tiempo anterior a la conquista de Jaime I.''|Julián Ribera i Tarragó}} |
| + | |||
| + | {{Cita|''Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances. También los musulmanes valencianos emplearon en su vida familiar la lengua romance, hasta tiempos anteriores a la conquista del Rey D. Jaime''|''De historia arábigo-valenciana'' ([[1925]]) Conferència llegida per Julià Ribera en el [[Centre de Cultura Valenciana]], el 22 de maig de l'any 1925.}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''El 'romance valenciano' se seguía hablando en el siglo XII, lo mismo que a lo largo de todo el XIII, como testimonian los relativamente abundantes documentos que todavía se conservan... Dice J. Ribera que:'' | ||
| + | |||
| + | ''Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances... También los musulmanes valencianos emplearon en su vida familiar la lengua romance, antes de la conquista del rey D. Jaime.'' | ||
| + | |||
| + | ''Tal es el caso que una de las disposiciones del inmortal, Jaume I, dice así:'' | ||
| + | |||
| + | 'Els jutges -dice este Rey- diguen en romanç les sentencies que donaran, i donen aquelles sentencies a les parts que les demanaran'.}} | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Ribera, J (1893). La ensenanza entre los Musulmanes Españoles.. OCLC 63576863 | ||
| + | * Ribera, Julián (1896). Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana .... La Derecha. OCLC 609480742 | ||
| + | * Ribera, Julián (1897). Orígenes del justicia de Aragón. Comas hermanos. OCLC 489781406 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Bleiberg, Germán; Julián Marías; Diccionario de literatura española. 1964 (3.ª ed.) | ||
| + | * Celli,Andrea; Figure della relazione. Il Medioevo in Asín Palacios e nell'arabismo spagnolo. 2005 (pp. 15-87) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 40: | Llínea 60: | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XIX]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XX]] | ||
| + | [[Categoria:Valencianisme]] | ||
Última revisió del 12:48 25 ago 2024
| Julián Ribera i Tarragó | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Filòlec i escritor. | ||
| Naiximent: | 1858 | ||
| Lloc de naiximent: | Carcaixent, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1934 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Julián Ribera i Tarragó o Julià Ribera i Tarragó (Carcaixent, 1858 - † Madrit, 1934) fon un filòlec, arabiste, escritor i musicòlec valencià, descobridor de l'existència del dialecte romànic mossàrap.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixcut en la localitat valenciana de Carcaixent. Catedràtic de llengua aràbiga en les universitats de Saragossa i Madrit, dirigí la Biblioteca Aràbic-Hispana, la Colecció d'Estudis Àraps i la Revista d'Aragó, i entre els seus discípuls va contar en Miguel Asín Palaus. Va fallir en Madrit en l'any 1934.
Obra[editar | editar còdic]
- La enseñanza entre los musulmanes españoles (1893)
- Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana (1896)
- Orígenes del Justicia de Aragón (1897).
- De historia arábigo-valenciana (1925) Conferència llegida per l'autor en el Centre de Cultura Valenciana, el 22 de maig de l'any 1925.
Edità l'Història dels juges de Córdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la Real Acadèmia de la Llengua sobre el Cançoner d'Abencuzmán (1912); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes.
Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del sigle IX. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (Música de les Cantigues, 1922), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música migeval dels trobadors i els minnesänger.
Cites[editar | editar còdic]
Los musulmanes valencianos emplearon, generalmente en su vida familiar, la lengua romance hasta tiempo anterior a la conquista de Jaime I.
Julián Ribera i Tarragó
Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances. También los musulmanes valencianos emplearon en su vida familiar la lengua romance, hasta tiempos anteriores a la conquista del Rey D. Jaime
De historia arábigo-valenciana (1925) Conferència llegida per Julià Ribera en el Centre de Cultura Valenciana, el 22 de maig de l'any 1925.
El 'romance valenciano' se seguía hablando en el siglo XII, lo mismo que a lo largo de todo el XIII, como testimonian los relativamente abundantes documentos que todavía se conservan... Dice J. Ribera que:
Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances... También los musulmanes valencianos emplearon en su vida familiar la lengua romance, antes de la conquista del rey D. Jaime.
Tal es el caso que una de las disposiciones del inmortal, Jaume I, dice así:
'Els jutges -dice este Rey- diguen en romanç les sentencies que donaran, i donen aquelles sentencies a les parts que les demanaran'.Referències[editar | editar còdic]
- Ribera, J (1893). La ensenanza entre los Musulmanes Españoles.. OCLC 63576863
- Ribera, Julián (1896). Bibliófilos y bibliotecas en la España musulmana .... La Derecha. OCLC 609480742
- Ribera, Julián (1897). Orígenes del justicia de Aragón. Comas hermanos. OCLC 489781406
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bleiberg, Germán; Julián Marías; Diccionario de literatura española. 1964 (3.ª ed.)
- Celli,Andrea; Figure della relazione. Il Medioevo in Asín Palacios e nell'arabismo spagnolo. 2005 (pp. 15-87)