Diferència entre les revisions de "Argent"
m |
|||
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Silver-nugget.jpg||thumb|200px|right|<center>Argent</center>]] |
| − | L''''argent''' (del [[llatí]] argentum) és un metal preciós, de color [[blanc]] i lluent, dúctil i maleable; s'utilisa per a fer [[monedes]] i sobre tot en joyeria pel seu preu inferior al de l'[[or]]. | + | L''''argent''', (del [[llatí]] argentum, plata en [[castellà]]) és un metal preciós, de color [[blanc]] i lluent, dúctil i maleable; s'utilisa per a fer [[monedes]] i sobre tot en joyeria pel seu preu inferior al de l'[[or]]. |
El seu símbol és Ag i el seu número atòmic és 47. | El seu símbol és Ag i el seu número atòmic és 47. | ||
| + | |||
| + | En la naturalea es troba com a part de distints minerals (generalment en forma de sulfur) o com a argent lliure. És poc comú en la naturalea, de la que representa una part en mil de corfa terrestre. La major part de la seua producció s'obté com a subproducte del tractament de les mines de [[coure]], [[zinc]], [[plom]] i [[or]]. | ||
| + | |||
| + | == Usos == | ||
| + | |||
| + | Aproximadament el 70% de la producció mundial d'argent s'utilisa en fins industrials, i el 30%, en fins monetaris; bona part d'este metal s'ampra en orfebreria, pero els seus usos més importants es donen en l'indústria fotogràfica i química. | ||
| + | |||
| + | === Acunyament de moneda === | ||
| + | L'argent s'ha amprat per a fabricar monedes des de l'any [[700 a. C.]], inicialment en electrum, aleació natural d'or i argent, i més tart d'argent pur. | ||
| + | |||
| + | === Joyeria i plateria === | ||
| + | En joyeria i plateria per a fabricar gran varietat d'artículs ornamentals i d'us domèstic quotidià, i en menor grau de purea, en artículs de bisuteria. Per a identificar l'autèntic Argent de Llei o argent esterlí la que s'usa per a la fabricació de joyes, un sagell en l'inscripció ''925''; i algun atre símbol que identifica al joyer ve fent-se des de l'[[Edat Mija]] i encara hui en dia s'usa este método per a identificar-la. Les joyes i la plateria d'argent estàndar, són una aleació d'un 92,5% d'argent en un 7,5% de coure. | ||
| + | |||
| + | En els [[Estats Units]] solament es pot vendre comargent una aleació que tinga com a mínim un 92,5% d'argent fi. L'argent de llei és més dura que l'argent pur, i té un punt de fusió de 893 °C, més baix que l'argent pur o el coure pur. L'Argent de Britania és un estàndart alternatiu de calitat de contrast que conté un 95,8% d'argent, i a sovint s'usa per a produir coberts d'argent i atres objectes que requerixquen un treballat especial. En l'adició de germani es forma l'aleació modificada patentada nomenada argent de llei Argentium, que té propietats millorades com per eixemple la resistència a les taques per [[fòc]]. | ||
| + | |||
| + | === Medicina === | ||
| + | Hui en dia es venen varis tipos de composts d'argent, o dispositius per a fer dissolució o coloides que continguen argent, com a remeis per una gran varietat de malalties. A pesar de que la majoria de preparacions d'argent coloidal són inocuos, algunes persones que usaven estes dissolució caseres en excés han acabat desenrollant argíria despuix de mesos o anys. Dosis elevades d'argent coloidal poden resultar en coma, edema pleural i hemólisis. | ||
| + | |||
| + | L'argent té un us estés en gèls tòpics i és impregnada en benes a causa de la seua activitat antimicrobiana d'espectre ampli. Les propietats antimicrobianes de l'argent són degudes a les propietats químiques de la seua forma ionisada, Ag+. Este ió forma fortes enllaços moleculars en atres substàncies que les bactèries utilisen per a respirar, com per eixemple molècules que contenen [[sofre]], [[nitrogen]] i [[oxigen]]. Quan el ió Ag+ forma un complex en estes molècules, estos queden inservibles per a les bactèries, privant-les de composts necessaris i finalment causant-les la mort. | ||
| + | |||
| + | L'argent també s'usa en aleacions per a peces dentals. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Chopra I. (2007). «The increasing uso of silver-based products as antimicrobial agents: a useful development or a cause for concern?». The Journal of antimicrobial chemotherapy (en [[anglés]]) 59 (4): 587-90. PMID 17307768. doi:10.1093/yazco/dkm006 | ||
| + | * Ernout, A; A. Meillet (1939). Dictionnaire Étymologique de la langue latine. Histoire des mots. París: Librarie C. Klicksieck. pp. s.v. OCLC 79138165 | ||
| + | * Slawson RM, Van Dyke MÍ, Lee H, Trevors JT (1992). «Germanium and silver resistance, accumulation, and toxicity in microorganisms». Plasmid (en inglés) 27 (1): 72-9. PMID 1741462. doi:10.1016/0147-619X(92)90008-X | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Burriel Martí, F.; Lucena Conde.F; Arribas Jimeno, S; Hernández Méndez, J. (2006). «Química analítica de los cationes: Plata». Química analítica cualitativa (18ª edición edición). Thomson. pp. 419-426. ISBN 84-9732-140-5 | ||
| + | * Hammond, C.R. (2000). The Elements, in Handbook of Chemistry and Physics 81th edition (en inglés). CRC press. ISBN 0849304814. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Silver}} | ||
| + | |||
| + | {{DGLV|Argent}} | ||
[[Categoria:Química]] | [[Categoria:Química]] | ||
Última revisió del 17:11 22 set 2024
L'argent, (del llatí argentum, plata en castellà) és un metal preciós, de color blanc i lluent, dúctil i maleable; s'utilisa per a fer monedes i sobre tot en joyeria pel seu preu inferior al de l'or.
El seu símbol és Ag i el seu número atòmic és 47.
En la naturalea es troba com a part de distints minerals (generalment en forma de sulfur) o com a argent lliure. És poc comú en la naturalea, de la que representa una part en mil de corfa terrestre. La major part de la seua producció s'obté com a subproducte del tractament de les mines de coure, zinc, plom i or.
Usos[editar | editar còdic]
Aproximadament el 70% de la producció mundial d'argent s'utilisa en fins industrials, i el 30%, en fins monetaris; bona part d'este metal s'ampra en orfebreria, pero els seus usos més importants es donen en l'indústria fotogràfica i química.
Acunyament de moneda[editar | editar còdic]
L'argent s'ha amprat per a fabricar monedes des de l'any 700 a. C., inicialment en electrum, aleació natural d'or i argent, i més tart d'argent pur.
Joyeria i plateria[editar | editar còdic]
En joyeria i plateria per a fabricar gran varietat d'artículs ornamentals i d'us domèstic quotidià, i en menor grau de purea, en artículs de bisuteria. Per a identificar l'autèntic Argent de Llei o argent esterlí la que s'usa per a la fabricació de joyes, un sagell en l'inscripció 925; i algun atre símbol que identifica al joyer ve fent-se des de l'Edat Mija i encara hui en dia s'usa este método per a identificar-la. Les joyes i la plateria d'argent estàndar, són una aleació d'un 92,5% d'argent en un 7,5% de coure.
En els Estats Units solament es pot vendre comargent una aleació que tinga com a mínim un 92,5% d'argent fi. L'argent de llei és més dura que l'argent pur, i té un punt de fusió de 893 °C, més baix que l'argent pur o el coure pur. L'Argent de Britania és un estàndart alternatiu de calitat de contrast que conté un 95,8% d'argent, i a sovint s'usa per a produir coberts d'argent i atres objectes que requerixquen un treballat especial. En l'adició de germani es forma l'aleació modificada patentada nomenada argent de llei Argentium, que té propietats millorades com per eixemple la resistència a les taques per fòc.
Medicina[editar | editar còdic]
Hui en dia es venen varis tipos de composts d'argent, o dispositius per a fer dissolució o coloides que continguen argent, com a remeis per una gran varietat de malalties. A pesar de que la majoria de preparacions d'argent coloidal són inocuos, algunes persones que usaven estes dissolució caseres en excés han acabat desenrollant argíria despuix de mesos o anys. Dosis elevades d'argent coloidal poden resultar en coma, edema pleural i hemólisis.
L'argent té un us estés en gèls tòpics i és impregnada en benes a causa de la seua activitat antimicrobiana d'espectre ampli. Les propietats antimicrobianes de l'argent són degudes a les propietats químiques de la seua forma ionisada, Ag+. Este ió forma fortes enllaços moleculars en atres substàncies que les bactèries utilisen per a respirar, com per eixemple molècules que contenen sofre, nitrogen i oxigen. Quan el ió Ag+ forma un complex en estes molècules, estos queden inservibles per a les bactèries, privant-les de composts necessaris i finalment causant-les la mort.
L'argent també s'usa en aleacions per a peces dentals.
Referències[editar | editar còdic]
- Chopra I. (2007). «The increasing uso of silver-based products as antimicrobial agents: a useful development or a cause for concern?». The Journal of antimicrobial chemotherapy (en anglés) 59 (4): 587-90. PMID 17307768. doi:10.1093/yazco/dkm006
- Ernout, A; A. Meillet (1939). Dictionnaire Étymologique de la langue latine. Histoire des mots. París: Librarie C. Klicksieck. pp. s.v. OCLC 79138165
- Slawson RM, Van Dyke MÍ, Lee H, Trevors JT (1992). «Germanium and silver resistance, accumulation, and toxicity in microorganisms». Plasmid (en inglés) 27 (1): 72-9. PMID 1741462. doi:10.1016/0147-619X(92)90008-X
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Burriel Martí, F.; Lucena Conde.F; Arribas Jimeno, S; Hernández Méndez, J. (2006). «Química analítica de los cationes: Plata». Química analítica cualitativa (18ª edición edición). Thomson. pp. 419-426. ISBN 84-9732-140-5
- Hammond, C.R. (2000). The Elements, in Handbook of Chemistry and Physics 81th edition (en inglés). CRC press. ISBN 0849304814.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Argent.
