Diferència entre les revisions de "Anglaterra"
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| nom_oficial = England | | nom_oficial = England | ||
Anglaterra | Anglaterra | ||
| − | | image_bandera = Flag of England. | + | | image_bandera = Flag of England.svg |
| − | | image_escut = | + | | image_escut = Royal Arms of England.svg |
| image_escut_tamany = 100px | | image_escut_tamany = 100px | ||
| − | | image_mapa = | + | | image_mapa = England in the UK and Europe.svg |
| lema_nacional = «Dieu et mon droit» (Del [[Idioma francés|francés]]: ''Deu i el meu dret'') | | lema_nacional = «Dieu et mon droit» (Del [[Idioma francés|francés]]: ''Deu i el meu dret'') | ||
| himne_nacional = Múltiples himnes | | himne_nacional = Múltiples himnes | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
| membre_de = [[Regne Unit]] | | membre_de = [[Regne Unit]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Anglaterra''' (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''England'') és | + | '''Anglaterra''' (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''England'') és el més gran i més densament poblat dels països constituents (constituent country) del [[Regne Unit]]. Ocupa les dos terceres parts de l'illa de [[Gran Bretanya]] i llimita en el nort en [[Escòcia]] i en l'oest en [[Gales]]. Els seus 49.138.831 habitants en l'any [[2001]] corresponien al 83% de la població del Regne Unit. El territori es troba rodejat de la [[mar del Nort]], [[mar d'Irlanda]], [[oceà Atlàntic]] i del [[canal de la Mancha]]. La seua capital, [[Londres]], és l'àrea metropolitana més poblada en [[UK]] i en l'[[Unió Europea]]. |
== Història == | == Història == | ||
=== Edat mija === | === Edat mija === | ||
| − | Despuix de la retirada dels romans, Gran Bretanya es va vore exposta a l'invasió de marins guerrers com els [[Poble saxó|saxons]] i els [[juts]], que varen guanyar control en àrees del surest. El seu alvanç va poder contindre's durant un temps despuix de la victòria dels [[britans]] en la [[batalla del Mont Badon]]. Els regnes [[Britania postromana|britànics postromans]] en el nort, posteriorment coneguts colectivament pels barts britànics com el [[Yr Hen Ogledd|Hen Ogledd]], varen ser, a la seua volta, gradualment conquistats pels [[angles]] durant el [[sigle VI]]. Donada l'escassea de relats contemporàneus fidedignes d'este periodo, aixina com d'evidències arqueològiques, este periodo es descriu com una [[Edat Obscura]]. Existixen vàries teories en conflicte respecte a l'extensió i el procés de | + | Despuix de la retirada dels [[Antiga Roma|romans]], Gran Bretanya es va vore exposta a l'invasió de marins guerrers com els [[Poble saxó|saxons]] i els [[juts]], que varen guanyar control en àrees del surest. El seu alvanç va poder contindre's durant un temps despuix de la victòria dels [[britans]] en la [[batalla del Mont Badon]]. Els regnes [[Britania postromana|britànics postromans]] en el nort, posteriorment coneguts colectivament pels barts britànics com el [[Yr Hen Ogledd|Hen Ogledd]], varen ser, a la seua volta, gradualment conquistats pels [[angles]] durant el [[sigle VI]]. Donada l'escassea de relats contemporàneus fidedignes d'este periodo, aixina com d'evidències arqueològiques, este periodo es descriu com una [[Edat Obscura]]. Existixen vàries teories en conflicte respecte a l'extensió i el procés de l'[[invasió anglosaxona de Gran Bretanya]]; [[Cerdic de Wessex|Cerdic]], fundador de la [[Casa de Wessex|dinastia de Wessex]], va poder haver segut un britó. No obstant, per al [[sigle VII]] chicotets regnes anglosaxons coneguts com l'[[Heptarquía Anglosaxona|Heptarquía]] havien emergit en la part central i sur de Gran Bretanya: [[Northumbria]], [[Mercia]], [[Regne de Estanglia|Estanglia]], [[Regne de Essex|Essex]], [[Regne de Kent|Kent]], [[Regne de Sussex|Sussex]] i [[Wessex]]. |
== Organisació territorial == | == Organisació territorial == | ||
| − | [[Archiu:EnglandSubdivisions.png|thumb| | + | [[Archiu:EnglandSubdivisions.png|thumb|Divisións administratives d'Anglaterra.]] |
{{AP|Organisació territorial d'Anglaterra}} | {{AP|Organisació territorial d'Anglaterra}} | ||
| − | + | L'organisació del [[Subdivisions d'Anglaterra|govern local en Anglaterra]] és complexa, pel fet de que la distribució de funcions varia d'acort a les disposicions locals. La llegislació local correspon al [[Parlament britànic]] i el [[govern del Regne Unit]], ya que Anglaterra no conta en un parlament descentralisat. El nivell superior de les [[subdivisions d'Anglaterra]] ho formen les nou [[Regions d'Anglaterra|oficines regionals de govern]]. Des de l'any [[2000]], la [[Autoritat del Gran Londres|regió de Londres]] conta en una assamblea electa i en un alcalde, despuix del gran respal que va rebre dita proposta en el [[referèndum de Londres de 1998]]. En ella es pretenia que les atres regions també contaren en la seua pròpia assamblea regional, pero el rebuig ad esta idea en un referèndum realisat en [[2004]] en la regió [[Nordest d'Anglaterra]] va detindre la reforma. Per baix del nivell de regió, Londres se conforma per 32 [[Municipi de Londres|municipis]] mentres que el restant d'Anglaterra posseïx consells de districte i diputacions o autoritats unitàries. Els regidors són elegits per [[sufragi directe]], per mig de vot senzill o per [[vot en bloc|bloc]]. | |
| − | L'organisació del [[Subdivisions d'Anglaterra| | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 68: | Llínea 67: | ||
* [[Regne Unit]] | * [[Regne Unit]] | ||
* [[Londres]] | * [[Londres]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|England}} | ||
| + | {{DGLV|Anglés}} | ||
[[Categoria:Anglaterra]] | [[Categoria:Anglaterra]] | ||
[[Categoria:Regne Unit]] | [[Categoria:Regne Unit]] | ||
[[Categoria:Països d'Europa]] | [[Categoria:Països d'Europa]] | ||
Última revisió del 11:14 8 set 2024
| England
Anglaterra | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Anglaterra (en anglés: England) és el més gran i més densament poblat dels països constituents (constituent country) del Regne Unit. Ocupa les dos terceres parts de l'illa de Gran Bretanya i llimita en el nort en Escòcia i en l'oest en Gales. Els seus 49.138.831 habitants en l'any 2001 corresponien al 83% de la població del Regne Unit. El territori es troba rodejat de la mar del Nort, mar d'Irlanda, oceà Atlàntic i del canal de la Mancha. La seua capital, Londres, és l'àrea metropolitana més poblada en UK i en l'Unió Europea.
Història[editar | editar còdic]
Edat mija[editar | editar còdic]
Despuix de la retirada dels romans, Gran Bretanya es va vore exposta a l'invasió de marins guerrers com els saxons i els juts, que varen guanyar control en àrees del surest. El seu alvanç va poder contindre's durant un temps despuix de la victòria dels britans en la batalla del Mont Badon. Els regnes britànics postromans en el nort, posteriorment coneguts colectivament pels barts britànics com el Hen Ogledd, varen ser, a la seua volta, gradualment conquistats pels angles durant el sigle VI. Donada l'escassea de relats contemporàneus fidedignes d'este periodo, aixina com d'evidències arqueològiques, este periodo es descriu com una Edat Obscura. Existixen vàries teories en conflicte respecte a l'extensió i el procés de l'invasió anglosaxona de Gran Bretanya; Cerdic, fundador de la dinastia de Wessex, va poder haver segut un britó. No obstant, per al sigle VII chicotets regnes anglosaxons coneguts com l'Heptarquía havien emergit en la part central i sur de Gran Bretanya: Northumbria, Mercia, Estanglia, Essex, Kent, Sussex i Wessex.
Organisació territorial[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Organisació territorial d'Anglaterra.
L'organisació del govern local en Anglaterra és complexa, pel fet de que la distribució de funcions varia d'acort a les disposicions locals. La llegislació local correspon al Parlament britànic i el govern del Regne Unit, ya que Anglaterra no conta en un parlament descentralisat. El nivell superior de les subdivisions d'Anglaterra ho formen les nou oficines regionals de govern. Des de l'any 2000, la regió de Londres conta en una assamblea electa i en un alcalde, despuix del gran respal que va rebre dita proposta en el referèndum de Londres de 1998. En ella es pretenia que les atres regions també contaren en la seua pròpia assamblea regional, pero el rebuig ad esta idea en un referèndum realisat en 2004 en la regió Nordest d'Anglaterra va detindre la reforma. Per baix del nivell de regió, Londres se conforma per 32 municipis mentres que el restant d'Anglaterra posseïx consells de districte i diputacions o autoritats unitàries. Els regidors són elegits per sufragi directe, per mig de vot senzill o per bloc.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anglaterra.
«Anglés». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).