Diferència entre les revisions de "Moixama"
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''moixama''' (de l'àrap clàssic | + | [[File:Mojama de atun.JPG|thumb|250px|Moixama de [[tonyina]]]] |
| + | [[Archiu:Mojama con escalibada de verduras.jpg|thumb|250px|Moixama i escalibada]] | ||
| + | La '''moixama''' (de l'[[àrap]] clàssic ''mušamma'', ‘fet cera’) és una [[saladura]] de tonyina, feta dels lloms del descarregament i el descarregat (baix els lloms, simètrics) despuix de sofrir un procés de curació en saladura i eixamorada. És un producte típic de les zones a on s'utilisa l'almadrava com a tècnica de peixca, que és practicada en el sur de la [[Comunitat Valenciana]], la [[Andalusia|costa atlàntica andalusa]], i en les costes de la [[Regió de Múrcia]]. | ||
== Zones de producció == | == Zones de producció == | ||
| − | + | En la [[Comunitat Valenciana]] destaca la producció en [[Benidorm]], la [[Vila Joyosa]] i [[Xàbia]]. En [[Andalusia]], és produïda en zones costeres de la Janda ([[Cadis]]) i Ayamonte i Illa Cristina ([[Huelva]]). Els municipis de Isla Cristina i Barbate sumen el 75 % de la producció total andalusa. En el surest espanyol, la moixama és produïda en la Regió Marítima de [[Cartagena]], destacant els municipis de Cartagena i Mazarrón. | |
| − | En Andalusia, és produïda en zones costeres de la Janda ([[ | ||
== Elaboració == | == Elaboració == | ||
| − | + | De cada tonyina s'extrauen entre una i dos dotzenes de tires de carns pretes de les zones ya citades. Es fiquen, prensant-les, durant un o dos dies en [[sal]] grossa i se li lleva la sal al sendemà. Seguidament es porguen un parell de dies envoltes en sacs humits i es llaven molt be, per a procedir a la seua eixugada a l'aire durant uns quinze o vint dies, segons el vent siga de llevant, sur o ponent. | |
| − | De cada tonyina s'extrauen entre una i dos dotzenes de tires de carns pretes de les zones ya citades. Es fiquen, prensant-les, durant un o dos dies en sal grossa i se li lleva la sal al sendemà. Seguidament es porguen un parell de dies envoltes en sacs humits i es llaven molt be, per a procedir a la seua eixugada a l'aire durant uns quinze o vint dies, segons el vent siga de llevant, sur o ponent. | ||
== Presentació == | == Presentació == | ||
| − | + | La moixama sol presentar-se tallada en tires molt fines (de dos a tres milímetros) i s'amanix en [[oli]] d'oliva. En algunes ocasions s'acompanyen en el plat d'armeles o qualsevol atre frut sec. En certes ocasions s'aromatisen en romer. També existix el paté de moixama. | |
| − | La moixama sol presentar-se tallada en tires molt fines (de dos a tres milímetros) i s'amanix en oli d'oliva. En algunes ocasions s'acompanyen en el plat d'armeles o qualsevol atre frut sec. En certes ocasions s' | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | |||
* [[Espencat]] | * [[Espencat]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Moixama}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Picadetes valencianes]] | [[Categoria:Picadetes valencianes]] | ||
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 18:25 28 maig 2024
La moixama (de l'àrap clàssic mušamma, ‘fet cera’) és una saladura de tonyina, feta dels lloms del descarregament i el descarregat (baix els lloms, simètrics) despuix de sofrir un procés de curació en saladura i eixamorada. És un producte típic de les zones a on s'utilisa l'almadrava com a tècnica de peixca, que és practicada en el sur de la Comunitat Valenciana, la costa atlàntica andalusa, i en les costes de la Regió de Múrcia.
Zones de producció[editar | editar còdic]
En la Comunitat Valenciana destaca la producció en Benidorm, la Vila Joyosa i Xàbia. En Andalusia, és produïda en zones costeres de la Janda (Cadis) i Ayamonte i Illa Cristina (Huelva). Els municipis de Isla Cristina i Barbate sumen el 75 % de la producció total andalusa. En el surest espanyol, la moixama és produïda en la Regió Marítima de Cartagena, destacant els municipis de Cartagena i Mazarrón.
Elaboració[editar | editar còdic]
De cada tonyina s'extrauen entre una i dos dotzenes de tires de carns pretes de les zones ya citades. Es fiquen, prensant-les, durant un o dos dies en sal grossa i se li lleva la sal al sendemà. Seguidament es porguen un parell de dies envoltes en sacs humits i es llaven molt be, per a procedir a la seua eixugada a l'aire durant uns quinze o vint dies, segons el vent siga de llevant, sur o ponent.
Presentació[editar | editar còdic]
La moixama sol presentar-se tallada en tires molt fines (de dos a tres milímetros) i s'amanix en oli d'oliva. En algunes ocasions s'acompanyen en el plat d'armeles o qualsevol atre frut sec. En certes ocasions s'aromatisen en romer. També existix el paté de moixama.
