Diferència entre les revisions de "Reciclage"
(No es mostren 24 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
El '''reciclage '''és un procés que el seu objectiu és convertir [[fem|rebujos]] en nous productes o en matèria per a la seua posterior utilisació. | El '''reciclage '''és un procés que el seu objectiu és convertir [[fem|rebujos]] en nous productes o en matèria per a la seua posterior utilisació. | ||
− | Gràcies al reciclage es prevé el desús de materials potencialment útils, es reduïx el consum de nova matèria primera, ademés de reduir l'us d'energia, la contaminació de l'aire (a través de la [[incineració]]) i de l'aigua (a través dels [[Abocador (fem)|abocadors]]), aixina com també disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernàcul en comparació a la producció de plàstics. | + | Gràcies al reciclage es prevé el desús de materials potencialment útils, es reduïx el consum de nova matèria primera, ademés de reduir l'us d'energia, la contaminació de l'aire (a través de la [[incineració]]) i de l'[[aigua]] (a través dels [[Abocador (fem)|abocadors]]), aixina com també disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernàcul en comparació a la producció de plàstics. |
El reciclage és un component clau en la reducció de rebujos contemporàneus i és el tercer component de les 3R (“Reduir, Reutilisar, Reciclar”). | El reciclage és un component clau en la reducció de rebujos contemporàneus i és el tercer component de les 3R (“Reduir, Reutilisar, Reciclar”). | ||
− | Els materials reciclables són molts, i inclouen tot el paper i cartó, el vidre, els metals *ferrosos i no *ferrosos, alguns plàstics, teles i textils, fustes i components electrònics. En atres casos no és possible portar a terme un reciclage per la dificultat tècnica o alt cost del procés, de modo que sol reutilisar-se el material o els productes per a produir atres materials i es destinen a atres | + | Els materials reciclables són molts, i inclouen tot el paper i cartó, el vidre, els metals *ferrosos i no *ferrosos, alguns plàstics, teles i textils, fustes i components electrònics. En atres casos no és possible portar a terme un reciclage per la dificultat tècnica o alt cost del procés, de modo que sol reutilisar-se el material o els productes per a produir atres materials i es destinen a atres finalitats, com l'aprofitament energètic. |
També és possible realisar un salvament de components de certs productes complexos, ya siga pel seu valor intrínsec o per la seua naturalea perillosa. | També és possible realisar un salvament de components de certs productes complexos, ya siga pel seu valor intrínsec o per la seua naturalea perillosa. | ||
Llínea 19: | Llínea 19: | ||
La cadena de reciclat consta de vàries etapes: | La cadena de reciclat consta de vàries etapes: | ||
− | * '''Recuperació o | + | * '''Recuperació o arreplegada:''' que pot ser realisada per empreses públiques o privades. Consistix únicament en la recolecció i transport dels residus cap al següent eslavó de la cadena. S'utilisen contenidors urbans de arreplegada selectiva (contenidors groc, vert, blau, gris i marró) |
− | * '''Plantes de transferència:''' es tracta d'un | + | * '''Plantes de transferència:''' es tracta d'un eslavó o voluntari que no sempre s'usa. Ací es mesclen els residus per a realisar transports majors a menor cost (usant contenidors més grans o compactadors més potents). |
− | * '''Plantes de classificació (o separació):''' on es classifiquen els residus i se separen els valorisables. Residus que sí poden reciclar-se d'els que no. La fracció que no pot reciclar-se es porta a aprofitament energètic o a abocadors. | + | * '''Plantes de classificació (o separació):''' a on es classifiquen els residus i se separen els valorisables. Residus que sí poden reciclar-se d'els que no. La fracció que no pot reciclar-se es porta a aprofitament energètic o a abocadors. |
− | * '''Reciclador final (o planta de valoració):''' on finalment els residus es reciclen (papereres, | + | * '''Reciclador final (o planta de valoració):''' a on finalment els residus es reciclen (papereres, plastiquers, etc.), s'almagasenen (abocadors) o s'usen per a producció d'energia (cementeres, biogàs, etc.) |
Per a la separació en orige domèstic<ref>Del Val, A., & Jiménez, A. (1991). Reciclaje: manual para la recuperación y el aprovechamiento de las basuras.</ref> s'usen contenidors de distints colors ubicats en entorns urbans o rurals: | Per a la separació en orige domèstic<ref>Del Val, A., & Jiménez, A. (1991). Reciclaje: manual para la recuperación y el aprovechamiento de las basuras.</ref> s'usen contenidors de distints colors ubicats en entorns urbans o rurals: | ||
− | * '''Contenidor groc''' ([[envàs]] | + | * '''Contenidor groc''' ([[envàs|envasos]]): En este es deuen depositar tot tipo d'envasos llaugers com els envasos de [[plàstic]]s ([[botella de plàstic|botelles]], tarrina, [[Bossa de plàstic|bosses]], fonts, etc.), de [[llanda]]s (begudes, conserves, etc.) En general, deuen depositar-se tots aquells envasos comercialisats en el mercat nacional i identificats pel símbol del punt vert.<ref>{{cita web|url=https://www.ecoembes.com/es/empresas/empresas-adheridas/adhesion-al-sig/simbolo-punto-verde}}</ref> |
− | * '''Contenidor blau''' ([[paper]] i [[cartó]]): En este contenidor es deuen depositar els envasos de cartó (caixes, fonts, etc.), aixina com els periòdics, revistes, papers d'envoldre, propaganda, etc. És aconsellable plegar les caixes de manera que ocupen el mínim espai dins del contenidor i també retirar les grapes | + | * '''Contenidor blau''' ([[paper]] i [[cartó]]): En este contenidor es deuen depositar els envasos de cartó (caixes, fonts, etc.), aixina com els periòdics, revistes, papers d'envoldre, propaganda, etc. És aconsellable plegar les caixes de manera que ocupen el mínim espai dins del contenidor i també retirar les grapes i els [[plàstic|plàstics]] que vengen incorporats en el paper i cartó. Si estan tacats de residus orgànics, com per eixemple les torcaboques de paper, no deuen anar en este contenidor. |
− | * '''Contenidor vert''' ([[vidre]]): En este contenidor es depositen envasos de vidre. Pero es deu tindre en conte que no es pot depositar peres, caramanyoles de medicaments, ulleres, gerros i tasses, escurada, llunes d'automòvils, porcelana o ceràmica, tapons, chapes o tapes dels propis | + | * '''Contenidor vert''' ([[vidre]]): En este contenidor es depositen envasos de vidre. Pero es deu tindre en conte que no es pot depositar peres, caramanyoles de medicaments, ulleres, gerros i tasses, escurada, llunes d'automòvils, porcelana o ceràmica, tapons, chapes o tapes dels propis envasos o botelles de vidre, tubos i fluorescents. <ref>[http://www.ecovidrio.es/files/PublicationsOther/00000003.pdf Informe técnico sobre contenedores de recogida de residuos de envases de vidrio]. ''[[Ecovidrio]].'' </ref> |
− | * '''Contenidor gris''' ([[Compost orgànic|orgànic]]):<ref>{{cita web|url=http://www.sadeco.es/download.php?id=418|título=Memoria Sadeco año 2009|fechaacceso=6 de mayo de 2011|formato=PDF|página=24|páginas=72|idioma=Español|cita=(...) la materia orgánica (recogida en los contenedores grises) (...)}}</ref>En ell es depositen el | + | * '''Contenidor gris''' ([[Compost orgànic|orgànic]]):<ref>{{cita web|url=http://www.sadeco.es/download.php?id=418|título=Memoria Sadeco año 2009|fechaacceso=6 de mayo de 2011|formato=PDF|página=24|páginas=72|idioma=Español|cita=(...) la materia orgánica (recogida en los contenedores grises) (...)}}</ref>En ell es depositen el resto de residus que no tenen cabuda en els grups anteriors, fonamentalment [[rebuig orgànic|rebujos orgànics]] catalogats com a matèria [[biodegradabilitat|biodegradable]]. |
− | * '''Contenidor roig o punts nets'''([[residu perillós|rebujos perillosos]]): Com a teléfons mòvils, insecticida, [[pila elèctrica|piles]] o bateries, oli menjador o oli de vehículs, cheringues, llandes d'aerosol, etc. | + | * '''Contenidor roig o punts nets''' ([[residu perillós|rebujos perillosos]]): Com a teléfons mòvils, insecticida, [[pila elèctrica|piles]] o bateries, oli menjador o oli de vehículs, cheringues, llandes d'aerosol, etc. |
* '''Contenidor taronja''': oli de cuina usat. | * '''Contenidor taronja''': oli de cuina usat. | ||
Llínea 54: | Llínea 54: | ||
* [[Reutilisació|Reutilisar]]: accions que permeten el tornar a usar un determinat producte per a donar-li una segona vida, en el mateix us o un atre diferent. Mesures encaminades a la reparació de productes i allargar la seua vida útil, | * [[Reutilisació|Reutilisar]]: accions que permeten el tornar a usar un determinat producte per a donar-li una segona vida, en el mateix us o un atre diferent. Mesures encaminades a la reparació de productes i allargar la seua vida útil, | ||
− | * Reciclar: el conjunt d'operacions de | + | * Reciclar: el conjunt d'operacions de arreplegada i tractament de residus que permeten reintroduir-los en un cicle de vida. S'utilisa la separació de residus en orige per a facilitar els canals adequats. |
== Formes de reciclage == | == Formes de reciclage == | ||
Llínea 84: | Llínea 84: | ||
== Gestió de residus == | == Gestió de residus == | ||
− | En Espanya la gestió de residus està regulada segons la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sols contaminats <ref>https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2011-13046</ref>i pel Real Decret 833/1988, de 20 de juliol, | + | En [[Espanya]] la gestió de residus està regulada segons la Llei 22/2011, de [[28 de juliol]], de residus i sols contaminats <ref>https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2011-13046</ref>i pel Real Decret 833/1988, de [[20 de juliol]], pel que s'aprova el Reglament per a l'eixecució de la Llei 20/1986, de Bàsica de Residus Tòxics i Perillosos. <ref>https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1988-18848</ref> |
− | Ademés, en | + | Ademés, en Espanya també està regulada la producció i gestió dels residus procedents de tot tipo de [[Obra de fàbrica|obra]]s: [[edificació]], [[obra d'urbanisació|urbanisació]], [[derrocament]], [[obra de reforma|reforma]], etc. |
Té per objecte fomentar, per este orde, el seu [[prevenció]], [[reutilisació]], [[reciclat]] i atres formes de valorisació, assegurant que els destinats a operacions d'eliminació reben un tractament adequat, i contribuir a un [[desenroll sostenible]] d'esta activitat.<ref>Castells, X. E. (2000). Reciclaje de residuos industriales: Aplicación a la fabricación de materiales para la construcción. Ediciones Díaz de Santos.</ref> | Té per objecte fomentar, per este orde, el seu [[prevenció]], [[reutilisació]], [[reciclat]] i atres formes de valorisació, assegurant que els destinats a operacions d'eliminació reben un tractament adequat, i contribuir a un [[desenroll sostenible]] d'esta activitat.<ref>Castells, X. E. (2000). Reciclaje de residuos industriales: Aplicación a la fabricación de materiales para la construcción. Ediciones Díaz de Santos.</ref> | ||
Llínea 96: | Llínea 96: | ||
El logo és un icon migambiental i un clàssic del món del disseny gràfic; actualment és utilisat en tot lo món per a identificar als productes que són reciclables. | El logo és un icon migambiental i un clàssic del món del disseny gràfic; actualment és utilisat en tot lo món per a identificar als productes que són reciclables. | ||
− | Va ser creat pel nortamericà Gary Anderson en 1970, com a part d'un concurs convocat per la | + | Va ser creat pel [[USA|nortamericà]] Gary Anderson en [[1970]], com a part d'un concurs convocat per la Container Corporation of America, una empresa paperera en sèu en Chicago, Estats Units. |
− | La companyia va llançar el certamen, entre atres coses, com a part de les activitats que es varen organisar durant el [[Dia de la Terra]] que va començar a celebrar-se eixe mateix any. Anderson, originari de Honolulu, | + | La companyia va llançar el certamen, entre atres coses, com a part de les activitats que es varen organisar durant el [[Dia de la Terra]] que va començar a celebrar-se eixe mateix any. Anderson, originari de [[Honolulu]], [[Hawai]], tenia 23 anys i acabava de graduar-se de la carrera d'arquitectura. |
− | El seu disseny es va inspirar en la [[Banda de | + | El seu disseny es va inspirar en la [[Banda de Möbius]], que és una superfície en una sola cara i una única vora, aixina com en el treball de l'artiste holandés [[M. C. Escher]], publicada en la revista ''Quo''. |
− | El premi es va anunciar durant la [[Conferència Internacional de Disseny de | + | El premi es va anunciar durant la [[Conferència Internacional de Disseny de Aspen]] (IDCA) i Anderson va obtindre una beca per 2500 [[dólar|dólars]], la qual va utilisar per a estudiar un any en l'Universitat de Suècia.{{cita requerida|}} |
El símbol s'utilisa ara en tot lo món, en diferents variacions, per a identificar els productes reciclables, aixina com per a representar les tres "R" que impulsen els ecologistes: reduir, reutilisar i reciclar. | El símbol s'utilisa ara en tot lo món, en diferents variacions, per a identificar els productes reciclables, aixina com per a representar les tres "R" que impulsen els ecologistes: reduir, reutilisar i reciclar. | ||
− | En 1988, l'Associació de l'Indústria dels Plàstics en Estats Units va prendre com a base esta image per a crear un còdic que permet saber quin és el material predominant en la fabricació d'un producte i, per tant, identificar qué la complexitat del seu reciclage. Este còdic utilisa una escala de l'un al sèt i identifica una série de plàstics. | + | En [[1988]], l'Associació de l'Indústria dels Plàstics en Estats Units va prendre com a base esta image per a crear un còdic que permet saber quin és el material predominant en la fabricació d'un producte i, per tant, identificar qué la complexitat del seu reciclage. Este còdic utilisa una escala de l'un al sèt i identifica una série de plàstics. |
L'un és per a aquells productes elaborats en [[polietileno tereftalato]] (PET) i que són els més fàcils de reciclar. La dificultat del reciclage aumenta en l'escala fins al número sèt, el qual s'ampra per a aquells productes fabricats en materials de plàstic realment difícils de reciclar. El número que li correspon a cada material es troba dins del símbol de reciclage, les tres fleches creades per Gary Anderson. | L'un és per a aquells productes elaborats en [[polietileno tereftalato]] (PET) i que són els més fàcils de reciclar. La dificultat del reciclage aumenta en l'escala fins al número sèt, el qual s'ampra per a aquells productes fabricats en materials de plàstic realment difícils de reciclar. El número que li correspon a cada material es troba dins del símbol de reciclage, les tres fleches creades per Gary Anderson. | ||
− | * '''número 1:''' plàstic | + | * '''número 1:''' plàstic pet o [[tereftalato d'polietileno]] |
* '''número 2:''' plàstic [[polietileno d'alta densitat]] | * '''número 2:''' plàstic [[polietileno d'alta densitat]] | ||
Llínea 123: | Llínea 123: | ||
* '''número 7:''' atres plàstics com [[policarbonat|policarbonats]], [[poliamida|poliamides]] o [[poliuretà|poliuretà]] | * '''número 7:''' atres plàstics com [[policarbonat|policarbonats]], [[poliamida|poliamides]] o [[poliuretà|poliuretà]] | ||
− | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
{{Llista de columnes|2| | {{Llista de columnes|2| | ||
Llínea 142: | Llínea 142: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
− | {{ | + | <references/> |
+ | {{Traduït de|es|Reciclaje}} | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Llínea 152: | Llínea 153: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Recycling}} | {{Commonscat|Recycling}} | ||
− | + | {{DGLV|Reciclage}} | |
* [http://www.ecojoven.com/cuatro/12/plasticos.html Reciclado de plásticos. Reciclado mecánico.] | * [http://www.ecojoven.com/cuatro/12/plasticos.html Reciclado de plásticos. Reciclado mecánico.] | ||
* [http://www.colombialegalcorp.com/residuos-posconsumo-sistema-de-gestion/ Sistema de gestión de residuos posconsumo en Colombia.] | * [http://www.colombialegalcorp.com/residuos-posconsumo-sistema-de-gestion/ Sistema de gestión de residuos posconsumo en Colombia.] | ||
Llínea 158: | Llínea 159: | ||
* [http://comoreciclar.org/ Formas de Reciclaje.] | * [http://comoreciclar.org/ Formas de Reciclaje.] | ||
* [https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Shotinformativolaeconomiadelrecicla-conceptoradialshotinformativo-ivoox3564055.ogg Shot Informativo (Tec de Monterrey) La Economía del Reciclaje] | * [https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Shotinformativolaeconomiadelrecicla-conceptoradialshotinformativo-ivoox3564055.ogg Shot Informativo (Tec de Monterrey) La Economía del Reciclaje] | ||
− | |||
[[Categoria:Reciclage| ]] | [[Categoria:Reciclage| ]] | ||
− | |||
− |
Última revisió del 15:25 11 abr 2024
El reciclage és un procés que el seu objectiu és convertir rebujos en nous productes o en matèria per a la seua posterior utilisació.
Gràcies al reciclage es prevé el desús de materials potencialment útils, es reduïx el consum de nova matèria primera, ademés de reduir l'us d'energia, la contaminació de l'aire (a través de la incineració) i de l'aigua (a través dels abocadors), aixina com també disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernàcul en comparació a la producció de plàstics.
El reciclage és un component clau en la reducció de rebujos contemporàneus i és el tercer component de les 3R (“Reduir, Reutilisar, Reciclar”).
Els materials reciclables són molts, i inclouen tot el paper i cartó, el vidre, els metals *ferrosos i no *ferrosos, alguns plàstics, teles i textils, fustes i components electrònics. En atres casos no és possible portar a terme un reciclage per la dificultat tècnica o alt cost del procés, de modo que sol reutilisar-se el material o els productes per a produir atres materials i es destinen a atres finalitats, com l'aprofitament energètic.
També és possible realisar un salvament de components de certs productes complexos, ya siga pel seu valor intrínsec o per la seua naturalea perillosa.
Cadena de reciclage[editar | editar còdic]
La cadena de reciclat consta de vàries etapes:
- Recuperació o arreplegada: que pot ser realisada per empreses públiques o privades. Consistix únicament en la recolecció i transport dels residus cap al següent eslavó de la cadena. S'utilisen contenidors urbans de arreplegada selectiva (contenidors groc, vert, blau, gris i marró)
- Plantes de transferència: es tracta d'un eslavó o voluntari que no sempre s'usa. Ací es mesclen els residus per a realisar transports majors a menor cost (usant contenidors més grans o compactadors més potents).
- Plantes de classificació (o separació): a on es classifiquen els residus i se separen els valorisables. Residus que sí poden reciclar-se d'els que no. La fracció que no pot reciclar-se es porta a aprofitament energètic o a abocadors.
- Reciclador final (o planta de valoració): a on finalment els residus es reciclen (papereres, plastiquers, etc.), s'almagasenen (abocadors) o s'usen per a producció d'energia (cementeres, biogàs, etc.)
Per a la separació en orige domèstic[1] s'usen contenidors de distints colors ubicats en entorns urbans o rurals:
- Contenidor groc (envasos): En este es deuen depositar tot tipo d'envasos llaugers com els envasos de plàstics (botelles, tarrina, bosses, fonts, etc.), de llandas (begudes, conserves, etc.) En general, deuen depositar-se tots aquells envasos comercialisats en el mercat nacional i identificats pel símbol del punt vert.[2]
- Contenidor blau (paper i cartó): En este contenidor es deuen depositar els envasos de cartó (caixes, fonts, etc.), aixina com els periòdics, revistes, papers d'envoldre, propaganda, etc. És aconsellable plegar les caixes de manera que ocupen el mínim espai dins del contenidor i també retirar les grapes i els plàstics que vengen incorporats en el paper i cartó. Si estan tacats de residus orgànics, com per eixemple les torcaboques de paper, no deuen anar en este contenidor.
- Contenidor vert (vidre): En este contenidor es depositen envasos de vidre. Pero es deu tindre en conte que no es pot depositar peres, caramanyoles de medicaments, ulleres, gerros i tasses, escurada, llunes d'automòvils, porcelana o ceràmica, tapons, chapes o tapes dels propis envasos o botelles de vidre, tubos i fluorescents. [3]
- Contenidor gris (orgànic):[4]En ell es depositen el resto de residus que no tenen cabuda en els grups anteriors, fonamentalment rebujos orgànics catalogats com a matèria biodegradable.
- Contenidor roig o punts nets (rebujos perillosos): Com a teléfons mòvils, insecticida, piles o bateries, oli menjador o oli de vehículs, cheringues, llandes d'aerosol, etc.
- Contenidor taronja: oli de cuina usat.
- Contenidor específic en farmàcies: per a la recuperació dels medicaments caducats o que ya no s'utilisaran, incloent els envasos.
Regla de les "3R"[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Regla de les tres erres.
Les tres erres consistixen en una pràctica per a alcançar una societat més sostenible.
- Reduir: accions per a reduir la producció d'objectes susceptibles de convertir-se en residus, en mesures de compra racional, us adequat dels productes, compra de productes sostenibles,
- Reutilisar: accions que permeten el tornar a usar un determinat producte per a donar-li una segona vida, en el mateix us o un atre diferent. Mesures encaminades a la reparació de productes i allargar la seua vida útil,
- Reciclar: el conjunt d'operacions de arreplegada i tractament de residus que permeten reintroduir-los en un cicle de vida. S'utilisa la separació de residus en orige per a facilitar els canals adequats.
Formes de reciclage[editar | editar còdic]
Gestió de residus[editar | editar còdic]
En Espanya la gestió de residus està regulada segons la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sols contaminats [5]i pel Real Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel que s'aprova el Reglament per a l'eixecució de la Llei 20/1986, de Bàsica de Residus Tòxics i Perillosos. [6]
Ademés, en Espanya també està regulada la producció i gestió dels residus procedents de tot tipo de obras: edificació, urbanisació, derrocament, reforma, etc.
Té per objecte fomentar, per este orde, el seu prevenció, reutilisació, reciclat i atres formes de valorisació, assegurant que els destinats a operacions d'eliminació reben un tractament adequat, i contribuir a un desenroll sostenible d'esta activitat.[7]
A tals efectes és preceptiva la redacció d'un Pla de Gestió de Residus Construcció-Derrocament (RCD).[8]
Símbol del reciclage[editar | editar còdic]
El logo és un icon migambiental i un clàssic del món del disseny gràfic; actualment és utilisat en tot lo món per a identificar als productes que són reciclables.
Va ser creat pel nortamericà Gary Anderson en 1970, com a part d'un concurs convocat per la Container Corporation of America, una empresa paperera en sèu en Chicago, Estats Units.
La companyia va llançar el certamen, entre atres coses, com a part de les activitats que es varen organisar durant el Dia de la Terra que va començar a celebrar-se eixe mateix any. Anderson, originari de Honolulu, Hawai, tenia 23 anys i acabava de graduar-se de la carrera d'arquitectura.
El seu disseny es va inspirar en la Banda de Möbius, que és una superfície en una sola cara i una única vora, aixina com en el treball de l'artiste holandés M. C. Escher, publicada en la revista Quo.
El premi es va anunciar durant la Conferència Internacional de Disseny de Aspen (IDCA) i Anderson va obtindre una beca per 2500 dólars, la qual va utilisar per a estudiar un any en l'Universitat de Suècia.cita requerida
El símbol s'utilisa ara en tot lo món, en diferents variacions, per a identificar els productes reciclables, aixina com per a representar les tres "R" que impulsen els ecologistes: reduir, reutilisar i reciclar.
En 1988, l'Associació de l'Indústria dels Plàstics en Estats Units va prendre com a base esta image per a crear un còdic que permet saber quin és el material predominant en la fabricació d'un producte i, per tant, identificar qué la complexitat del seu reciclage. Este còdic utilisa una escala de l'un al sèt i identifica una série de plàstics.
L'un és per a aquells productes elaborats en polietileno tereftalato (PET) i que són els més fàcils de reciclar. La dificultat del reciclage aumenta en l'escala fins al número sèt, el qual s'ampra per a aquells productes fabricats en materials de plàstic realment difícils de reciclar. El número que li correspon a cada material es troba dins del símbol de reciclage, les tres fleches creades per Gary Anderson.
- número 1: plàstic pet o tereftalato d'polietileno
- número 2: plàstic polietileno d'alta densitat
- número 3: plàstic pvc o policloruro de vinil
- número 4: plàstic polietileno de baixa densitat
- número 5: plàstic polipropilé
- número 6: poliestiré, com el PS o ABS
- número 7: atres plàstics com policarbonats, poliamides o poliuretà
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Del Val, A., & Jiménez, A. (1991). Reciclaje: manual para la recuperación y el aprovechamiento de las basuras.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ Informe técnico sobre contenedores de recogida de residuos de envases de vidrio. Ecovidrio.
- ↑ «Memoria Sadeco año 2009» (en español) (PDF) pág. 24 págs. 72. Consultat el 6 de mayo de 2011. «(...) la materia orgánica (recogida en los contenedores grises) (...)»
- ↑ https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2011-13046
- ↑ https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1988-18848
- ↑ Castells, X. E. (2000). Reciclaje de residuos industriales: Aplicación a la fabricación de materiales para la construcción. Ediciones Díaz de Santos.
- ↑ Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. Publicado en: «BOE» núm. 38, de 13 de febrero de 2008, páginas 7724 a 7730 (7 págs.)
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Reciclaje de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Ackerman, Frank. (1997). Why Do We Recycle?: Markets, Values, and Public Policy. Island Press. ISBN 1-55963-504-5, 9781559635042.
- Lund, H. F. (1996). Manual McGraw-Hill de reciclaje. McGraw-Hill.
- Porter, Richard C. (2002). The economics of waste. Resources for the Future. ISBN 1-891853-42-2, 9781891853425.
- Colomar Mendoza, F.J. y Gallardo Izquierdo, A. Tratamiento y Gestión de Residuos Sólidos. Universidad Politécnica de Valencia. Ed. LIMUSA. 2007. ISBN 13 978 968 18 7036 2.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Reciclage.
- «Reciclage». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- Reciclado de plásticos. Reciclado mecánico.
- Sistema de gestión de residuos posconsumo en Colombia.
- Reciclaje de residuos
- Formas de Reciclaje.
- Shot Informativo (Tec de Monterrey) La Economía del Reciclaje