Diferència entre les revisions de "Oli de dacsa"
m |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L'oli de dacsa és un [[oli]] extret del [[llavor de cereal|llavor]] de [[dacsa]]. | + | L''''oli de dacsa''' és un [[oli]] extret del [[llavor de cereal|llavor]] de [[dacsa]]. |
== Breu història == | == Breu història == | ||
| − | + | La dacsa, originaria d'[[Amèrica]], es consumix per lo manco des de l'any 5000 abans de l'Era Cristiana. | |
| − | Va ser introduït en [[Europa]] en el sigle XVI i era un aliment bàsic en la dieta dels [[Azteca]], [[Inques]] i [[ | + | Va ser introduït en [[Europa]] en el [[sigle XVI]] i era un aliment bàsic en la dieta dels [[Azteca]], [[Inques]] i [[Mayes]]. |
== Qualitats == | == Qualitats == | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
El percentage de [[oli]] d'un gra de dacsa oscila entre el 3,1 i el 5,7% del pes del mateix i el 83% d'eixe contingut gras s'ubica en el germen. Este se separa del restant del gra en la primera etapa del procés de [[molada]] humida, obtenint-se d'esta manera la matèria primera per a la recuperació de l'oli. | El percentage de [[oli]] d'un gra de dacsa oscila entre el 3,1 i el 5,7% del pes del mateix i el 83% d'eixe contingut gras s'ubica en el germen. Este se separa del restant del gra en la primera etapa del procés de [[molada]] humida, obtenint-se d'esta manera la matèria primera per a la recuperació de l'oli. | ||
| − | Per a aprofitar al cent per cent les seues propietats nutricionals deu ser un oli | + | Per a aprofitar al cent per cent les seues propietats nutricionals deu ser un oli obtengut per pressió en fredor del germen de dacsa fresca. |
L'oli de dacsa refinada té molt èxit ya que té una gran resistència al [[enranciamient]] i potencia el sabor dels [[aliments]]. | L'oli de dacsa refinada té molt èxit ya que té una gran resistència al [[enranciamient]] i potencia el sabor dels [[aliments]]. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
* És ric també en àcits grassos linoleicos i oleics. | * És ric també en àcits grassos linoleicos i oleics. | ||
* Té cantitats significatives de vitamina I, [[vitamina A]], [[vitamina D]], [[ferro]] i [[calci]]. | * Té cantitats significatives de vitamina I, [[vitamina A]], [[vitamina D]], [[ferro]] i [[calci]]. | ||
| − | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Oli de girasol]] | * [[Oli de girasol]] | ||
Última revisió del 12:00 20 jul 2024
L'oli de dacsa és un oli extret del llavor de dacsa.
Breu història[editar | editar còdic]
La dacsa, originaria d'Amèrica, es consumix per lo manco des de l'any 5000 abans de l'Era Cristiana.
Va ser introduït en Europa en el sigle XVI i era un aliment bàsic en la dieta dels Azteca, Inques i Mayes.
Qualitats[editar | editar còdic]
El percentage de oli d'un gra de dacsa oscila entre el 3,1 i el 5,7% del pes del mateix i el 83% d'eixe contingut gras s'ubica en el germen. Este se separa del restant del gra en la primera etapa del procés de molada humida, obtenint-se d'esta manera la matèria primera per a la recuperació de l'oli.
Per a aprofitar al cent per cent les seues propietats nutricionals deu ser un oli obtengut per pressió en fredor del germen de dacsa fresca. L'oli de dacsa refinada té molt èxit ya que té una gran resistència al enranciamient i potencia el sabor dels aliments.
La seua riquea en vitamina I (tocoferols) ho fa per un costat molt estable i per un atre costat contribuïx a que siga ideal per a previndre malalties circulatòries, vasculars o malalties neurològiques i esterilitat. No conté cantitats significatives de proteïnes, carbohidrats ni fibra alimentària.
Utilisació[editar | editar còdic]
Per a fregir aliments en hotelería i en la llar, per a l'elaboració de margarina, mahonesa, en l'indústria de la panificació, consomés i sempre que es vullga substituir la grassa animal. També s'usa per a aderesar ensaladas junt en el vinagre i la sal.
Informació nutricional de l'oli de dacsa sense refinar[editar | editar còdic]
- 23 % de àcits grassos monoinsaturados.
- 60 % de àcits poliinsaturados.
- 12 % de àcits saturats.
- És ric també en àcits grassos linoleicos i oleics.
- Té cantitats significatives de vitamina I, vitamina A, vitamina D, ferro i calci.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Aceite de maíz de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.