Diferència entre les revisions de "José Iturbi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'tambe' a 'també')
m (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ')
Llínea 17: Llínea 17:
 
== Pianiste ==  
 
== Pianiste ==  
 
[[Archiu:Iturbi3.jpg|thumb|left|225px|José Iturbi al piano]]
 
[[Archiu:Iturbi3.jpg|thumb|left|225px|José Iturbi al piano]]
Iturbi adquirí celebritat com a intèrpret de música llaugera i brillant, mentres que la seua faceta com a intèrpret clàssic no deixà tanta impressió. No obstant això, va asovintejar el repertori pianístic clàssic –[[Beethoven]], [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], [[Liszt]], [[Frédéric Chopin|Chopin]], [[Brahms]], [[Robert Schumann|Schumann]] o [[Felix Mendelssohn|Mendelssohn]]– aixina com el repertori francès i espanyol –[[Isaac Albéniz]], [[Enric Granados]] i [[Manuel de Falla]]. Va fer aparicions com a actor-intèrpret en diverses [[Cinema musical|películes musicals]] dels [[dècada del 1940|anys 1940]], escomençant en el film de 1943 ''[[Thousands Cheer]]'', per a la [[MGM]]. Habitualment fea de si mateix. Posteriorment aparegué en ''[[Lleveu àncores!]]'', també de la MGM, en [[Gene Kelly]] i [[Frank Sinatra]], i en atres películes de la mateixa companyia. En la película biogràfica sobre [[Chopin]], ''[[A Song to Remember]]'', es van amprar interpretacions d'Iturbi en les escenes en què [[Cornel Wilde]], com a Chopin, tocava el piano.
+
Iturbi adquirí celebritat com a intèrpret de música llaugera i brillant, mentres que la seua faceta com a intèrpret clàssic no deixà tanta impressió. No obstant això, va asovintejar el repertori pianístic clàssic –[[Beethoven]], [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], [[Liszt]], [[Frédéric Chopin|Chopin]], [[Brahms]], [[Robert Schumann|Schumann]] o [[Felix Mendelssohn|Mendelssohn]]– aixina com el repertori francès i espanyol –[[Isaac Albéniz]], [[Enric Granados]] i [[Manuel de Falla]]. Va fer aparicions com a actor-intèrpret en diverses [[Cinema musical|películes musicals]] dels [[dècada del 1940|anys 1940]], escomençant en el film de 1943 ''[[Thousands Cheer]]'', per a la [[MGM]]. Habitualment fea de si mateix. Posteriorment aparegué en ''[[Lleveu àncores!]]'', també de la MGM, en [[Gene Kelly]] i [[Frank Sinatra]], i en atres películes de la mateixa companyia. En la película biogràfica sobre [[Chopin]], ''[[A Song to Remember]]'', es varen amprar interpretacions d'Iturbi en les escenes en què [[Cornel Wilde]], com a Chopin, tocava el piano.
  
A pesar de tot i que estes películes el van fer molt popular, este exhibicionisme a l'estil de Hollywood va fer que molts melòmans tendiren a subestimar-lo com a intèrpret seri.
+
A pesar de tot i que estes películes el varen fer molt popular, este exhibicionisme a l'estil de Hollywood va fer que molts melòmans tendiren a subestimar-lo com a intèrpret seri.
  
 
A sovint va aparèixer en concert en companyia de la seua germana, [[Amparo Iturbi]], també una reputada pianista, i del [[violiniste]] argentí [[Carlos Pessina]].
 
A sovint va aparèixer en concert en companyia de la seua germana, [[Amparo Iturbi]], també una reputada pianista, i del [[violiniste]] argentí [[Carlos Pessina]].

Revisió de 11:17 26 abr 2016

José Iturbi fotografiat per Carl Van Vechten, 1933

José Iturbi Báguena (Valéncia, 28 de novembre de 1895Los Angeles, 28 de juny de 1980) fon un pianiste, compositor i director d'orquestra valencià.

Biografia

Naixcut en Valéncia, d'ascendents vascs per part de son pare. Va ser el seu pare qui li va inculcar el seu amor per la música i de qui va rebre la seua primera formació musical que va continuar en la seua ciutat natal en els mestres Bellver i Jordán. Iturbi estudià en Valéncia a on a la tendra edat de 3 anys ya demostrà els seus dots musicals, per a continuar la seua formació musical. En 1911, escomençà la seua carrera com a pianiste, de manera accidental durant dos concerts en Bilbao. Les seues gires al voltant del món escomençaren al voltant de 1912, foren un gran èxit. Va destacar com a intèrpret de francés, aixina com de música espanyola. Fon becat en el conservatori de París entre 1918 i 1923, gràcies a la Diputació de Valéncia, al mateix temps també va realisar estudis de tècnica i interpretació en Wanda Landowska.

Va ser professor en el conservatori de Ginebra i es va traslladar als Estats Units d'América al conseguir alguns contractes com a director, actor i compositor en distintes películes, aixina com director de la Rochester Philarmonic Orchestra de 1936 a 1944. Va fer la seua primera aparició com a director d'orquesta en la Ciutat de Mèxic en 1933 quan fon presentat per Don Ernesto de Quesada. El seu debut en Amèrica fon en la ciutat de Nova York en 1929.

El 24 de juny de 1949 tornà a Valéncia per a rebre un homenage dels músics i de l'Ajuntament de Valéncia, entre atres guardonats, per la seua dedicació i entrega a l'Orquesta Municipal de Valéncia, li otorguen el càrrec de director honorífic perpetu de la formació. Ademés, en 1950, va conseguir que l'Orquesta Municipal de Valéncia anara de gira a l'estranger, conseguint ser la primera orquesta de l'estat que actuara fóra de l'àmbit nacional. La colaboració del mestre fon decisiva per a la confirmació d'esta agrupació com una de les més importants orquestes sinfòniques del panorama musical nacional i internacional.

Va estar molt relacionat en les terres castellonenques i, sobretot, en Burriana on residia durant l'estiu en la seua casa denominada La Cotorra a on es retirava per a descansar rodejat de tarongers. En Burriana porta el seu nom una plaça i un colege públic.

També dirigí l'Orquestra Sinfònica de Valéncia per molts anys. A sovint apareixia en concerts en la seua germana, Amparo Iturbi, que fon també una reconeguda pianista.

Va fallir en la seua casa de Beverly Hills de Los Ángeles (EE.UU.) el 28 de juny de 1980.

Pianiste

Archiu:Iturbi3.jpg
José Iturbi al piano

Iturbi adquirí celebritat com a intèrpret de música llaugera i brillant, mentres que la seua faceta com a intèrpret clàssic no deixà tanta impressió. No obstant això, va asovintejar el repertori pianístic clàssic –Beethoven, Mozart, Liszt, Chopin, Brahms, Schumann o Mendelssohn– aixina com el repertori francès i espanyol –Isaac Albéniz, Enric Granados i Manuel de Falla. Va fer aparicions com a actor-intèrpret en diverses películes musicals dels anys 1940, escomençant en el film de 1943 Thousands Cheer, per a la MGM. Habitualment fea de si mateix. Posteriorment aparegué en Lleveu àncores!, també de la MGM, en Gene Kelly i Frank Sinatra, i en atres películes de la mateixa companyia. En la película biogràfica sobre Chopin, A Song to Remember, es varen amprar interpretacions d'Iturbi en les escenes en què Cornel Wilde, com a Chopin, tocava el piano.

A pesar de tot i que estes películes el varen fer molt popular, este exhibicionisme a l'estil de Hollywood va fer que molts melòmans tendiren a subestimar-lo com a intèrpret seri.

A sovint va aparèixer en concert en companyia de la seua germana, Amparo Iturbi, també una reputada pianista, i del violiniste argentí Carlos Pessina.

És autor de l'escomençament per a piano a dos mans de la Rapsody in Blue, de George Gershwin.

Vida personal

Es casà en Maria Giner de los Santos, en 1916 que faltà en 1928, varen tindre una filla, Maria. La seua companyera per molts anys fon Marion Seabury, la seua secretària, que va sobreviure a Iturbi i va crear la Fundació Josep Iturbi despuix de la seua mort.

Maria es va casar en Stephan Hero, un violiniste que havia segut un dels protegits de son pare. En 1936 varen tindre dos filles, Maria Antonia i Maria Teresa, abans de la separació, en l'any 1939. A l'edat dels 28 anys, la filla d'Iturbi es va suïcidar.

En divorciar-se, Maria Hero, va obtindre la custòdia de les seues filles, en 1941, al seu exmarit li pertocà tindre-les tres mesos a l'any només. Iturbi en 1943 va recorrer la custòdia de les netes. Hero es fugà en elles en 1947 mentres Iturbi estava de gira per Europa.

Després d'una batalla judicial, Iturbi i el seu exgendre resolen en última instància les seues diferències, i les chiquetes es queden en son pare.

Josep Iturbi continua en les seues actuacions públiques en huitanta anys complits. Finalment ordenat pels seus meges es prengué un any sabàtic en març de 1980. Faltà als cinc dies de ser ingressat en l'Hospital Cedars-Sinai per problemes de cor, el 28 de juny de 1980.

Iturbi i la seua terra

La ciutat de Valencia va voler subrallar la seua vinculació en la ciutat posant-li el seu nom al conservatori de la ciutat. També en Valencia es celebra en caràcter bianual un certamen internacional de piano. Iturbi no deixà d'estar en contacte en la seua terra, ya que estigué passant llargues temporades en la finca que tenia en Borriana, en la zona de Santa Bàrbara, a la vora del riu Millars, coneguda popularment com la finca de "La cotorra". Solia acodir acompanyat de Marion Seabury, a on passaven algunes de les seues vacacions. La ciutat de Borriana també vullgué destacar els seus vinculs en la ciutat posant-li el seu nom a un dels coleges de la ciutat, i també a una de les seues places més cèntriques. Ademés, ajudà a la ciutat i als pobles afetats per la riuada de l'any 1957, organisant en diverses ciutats de la geografia espanyola concerts per ajudar als afectats.

Enllaços externs

Commons

Vore també